2. Beneficis per a les empreses i
emprenedors
• Facilita l’accés a mercats internacionals i
suprimeix les barres d’entrada
• Redueix els costos i el nombre
d’intermediaris
• Comporta un major coneixement del client
i una atenció més personalitzada que permet
adaptar l’oferta a les seves necessitats
• Obre la porta a un model de venda 24 x 7
(24 hores al dia, 7 dies a la setmana)
3. Beneficis per al client
• Facilita una compra àgil i còmoda, sense
necessitat de desplaçaments.
• Augmenta l’oferta de productes i serveis a
disposició del usuaris
• Permet comparar alternatives ràpidament i
obtenir-ne els millors preus
• Proporciona accés a la compra des de
qualsevol lloc, en qualsevol moment (24 x 7)
4. La clau: Estratègia
Actualment, el cost de creació i posada en
marxa d’una botiga en línia és força baix.
Això unit al fet que Internet es concep com
un mitjà fàcil i barat fa que moltes empreses
decideixin llançar-se a la comercialització en
línia, sense cap mena d’estratègia de fons.
5. La clau: Estratègia
Aquest fet explica el motiu pel qual molts
negocis digitals acaben fracassant.
Abans de llançar-nos a la creació de la
nostra botiga en línia, és necessària una
reflexió prèvia en termes de negoci. En
aquest sentit, la planificació
estratègica del nostre nou punt de venda
serà clau a l’hora de garantir l’èxit del
projecte.
6. Anàlisi prèvia del model de negoci
Abans de planificar com serà el nou punt de
venda, és necessari plantejar el model de
negoci que volem establir a la xarxa. El més
recomanable és elaborar un pla d’empresa
que analitzi els aspectes essencials del
nostre futur negoci.
7. Eïnes per crear una botiga on-line:
• Per crear una botiga on-line calen dos
factors:
1.- Anàlisi i planificació estratègica (com
vendre, quina serà la cadena logística,
com reaccionaran el competidors, com
reaccionaran els distribuïdors, etc).
8. Eïnes per crear una botiga on-line:
• 2.- tenir un coneixement mínim de l’ús
d’eines informàtiques i evidentment
disposar d’un equip informàtic i
connexió a Internet com a element
fonamental. També requereix un
programari específic i un nivell
d’integració amb la resta d’eines de
gestió de l’empresa.
9. Eïnes per crear una botiga on-line:
• Pel que fa a l’específica
creació del comerç
electrònic podemdisposar
de solucions de codi obert,
de codi propietari i
solucions coma servei en
núvol.
10. Les solucions de codi obert:
• Per iniciar-nos en el món del comerç
electrònic ho podem fer amb un
programari ja existent, desenvolupat
i verificat per una gran comunitat
d’usuaris o per una empresa amb el
suport de la comunitat d’usuaris i
altres empreses: el programari de
codi obert.
11. Les solucions de codi obert:
• Les funcionalitats que permeten
aquests programes són les bàsiques
que un e-commerce necessita: gestió
dels inventaris, gestió d’ofertes i
descomptes, gestió de comandes i
adaptació del disseny de la interfície
web a les necessitats de la botiga en
línia.
12. Les solucions de codi obert:
• Aquests programes tenen
normalment una versió gratuïta per a
la comunitat i una versió de
pagament amb suport d’una
empresa; també disposen de moltes
extensions per augmentar
funcionalitats desenvolupades per
tercers, que és poden comprar a baix
cost (o fins i tot sense).
13. Les solucions de codi obert:
• En general es poden trobar moltes
empreses que proposen solucions
de comerç electrònic oferint la
integració de solucions de codi
obert, juntament amb una adaptació
a l’usuari pensada per a l’empresa
que els contracta, així com els
contractes de manteniment i
d’actualització del programari.
14. Les solucions de codi obert:
• Els programaris de comerç electrònic de
codi obert són molts i les tendències
evolucionen molt ràpid. Un dels primers
en tenir una gran penetració va ser
osCommerce (www.oscommerce.org),
però avui dia tenen una gran quota de
mercat i estan creixent en nombre
d’implantacions solucions com Magento
(www.magentocommerce.com) o
Prestashop (www.prestashop.com).
15. Les solucions de codi obert:
• A OpenSource CMS:
(http://www.opensourcecms.com/scr
ipts/show.php?
catid=3&category=ecommerce)
podeu veure una llista sencera
d’aquest tipus de programes, amb
demostracions i descàrregues.
16. Les solucions de codi obert:
• Cal prendre la decisió
segons el conjunt de
funcionalitats que
considerem més rellevants
pel nostre projecte, i
valorar el que ofereix cada
plataforma.
• Ara veurem les principals
avantatges i inconvenients
de cada una:
17. Les solucions de codi obert:
• PRESTASHOP:
• Adequat per
projectes de mida
mitjana-baixa, amb
un pressupost
ajustat i amb un
catàleg de
productes de mida
normal, que no
sobrepassi els 4.000
o 5.000 articles
18. Les solucions de codi obert:
• Avantatges PRESTASHOP:
• Facilitat d’ús i desenvolupament davant
d’altres plataformes
• El cost pot ser relativament econòmic
• La personalització és bastant senzilla amb
uns quants coneixements de CSS.
• El pannell d’administració és fàcil
d’utilitzar i resulta molt intuïtiu
• Disponible en varis idiomes
• Opcions d’optimtizació SEO.
19. Les solucions de codi obert:
• Inconvenients PRESTASHOP:
• Problemes de rendiment de la base
de dades quan es té un volum gran
de productes (més de 10.000)
• Comunitat de desenvolupadors
majoritàriament en francès, anglès,
tot i que també alguns en epsanyol
20. Les solucions de codi obert:
• MAGENTO:
• Adequat per grans
projectes, tant en
pressupost com en
capacitat tècnica de
desenvolupament;
catàlegs extensos
(amb varis mils de
referències) i
necessitats altes de
personalització de la
botiga on-line
21. Les solucions de codi obert:
• Avantatges MAGENTO:
• És la plataforma de comerç electrònic de
codi obert més potent i complerta.
• Gestió de comandes i logística molt
completa i potent.
• Possibilitat de realitzar vendes creuades.
• Gran capacitat de personalització.
• Busca per AJAX (augmenta l’usabilitat al
mostrar suggerències en els resultats
abans d’enviar el formulari)
22. Les solucions de codi obert:
• Inconvenients MAGENTO:
• Alt cost d’implementació
• Requeriments tècnics del servidor bastant
alts, se sol aconsellar un allotjament
adequat.
• Comunitat de desenvolupadors
majoritàriament en anglès.
• Corba d’aprenentatge alta, necessitat de
formació específica.
23. Les solucions de codi obert:
• OPENCART:
• Adequat per projectes
de poc tamany, amb
un pressupost ajustat,
un catàleg de
productes normal
(amb uns cents
articles), que es
vulgui llençar en poc
temps i sense molts
requisits de disseny.
24. Les solucions de codi obert:
• Avantatges OPENCART:
• Combina bones característiques amb la
facilitat d’ús i configuració per usuaris
sense molts coneixements tècnics.
• Necessita un servidor amb uns requisits
tècnics menys exigents que altres
plataformes.
25. Les solucions de codi obert:
• Avantatges OPENCART:
• El temps de desenvolupament sol ser
bastant baix.
• El motor de la base de dades no ha de ser
InnoDB, pel que el temps d’execució és
menor, es guanya en velocitat.
• El pannell d’administració és fàcil
d’utilitzar i molt intuïtiu
26. Les solucions de codi obert:
• Iconvenients OPENCART:
• El número de plantilles és bastant
escàs.
• El sistema de gestió és bastant
incomplert.
27. Les solucions de codi propietari
• En aquest sentit tenim
dues opcions:
1. Desenvolupar nosaltres
mateixos a través del
nostre departament tècnic
(o per una empresa
contractada per nosaltres)
el programari que volem
fer servir a mida de les
nostres necessitats.
2. Integrar una solució
comercial.
28. Les solucions de codi propietari
Integrar una solució comercial
• Desenvolupar el nostre programari pot
semblar un bon repte per a qualsevol
programador, però si no es té experiència
en aquest sentit, segurament acabarà
malament. Un comerç electrònic és una
eina complexa que requereix molta
experiència en programació i també
sensibilitat envers les necessitats dels
clients i la seva usabilitat (a l’hora de
programar la interfície web).
29. Les solucions de codi propietari
Integrar una solució comercial
• La seva adaptació ha de tenir una bona
indexació als cercadors com Google i una
capacitat d’adaptació contínua a noves
funcionalitats (integració amb xarxes
socials, noves formes de pagament, etc.).
No és a l’abast de qualsevol i normalment
no és la millor opció, per culpa de la
inversió inicial necessària i el cost del
manteniment evolutiu i correctiu posterior.
30. Les solucions de codi propietari
Integrar una solució comercial
• En general és millor
integrar una solució de
comerç electrònic
comercial, ja que
garantirem un temps de
posada en marxa més curt,
una inversió inicial més
baixa, disposar de les
millors pràctiques ja
provades a més empreses,
i un suport i manteniment
correctiu i evolutiu del
programari.
31. Les solucions de codi propietari
Integrar una solució comercial
• En funció de la mida de la nostra empresa
i el potencial del nostre projecte, podrem
anar a buscar solucions de grans
proveïdors de programari com IBM
(http://www.01.ibm.com/software/genserve
rs/commerceproductline/) o Oracle
(http://www.oracle.com/us/products/applic
ations/commerce/atg/index.html), o de
més petites i econòmiques.
32. Les solucions com a servei en el núvol
• Aquests programes funcionen a
través d’un navegador d’Internet
(Explorer, Chrome, Firefox, etc.) i
permeten que qualsevol persona
sense gaires coneixements en
programació pugui implantar una
botiga en línia.
33. Les solucions com a servei en el núvol
• Les solucions segons
demanda vénen a ser un
lloguer de la plataforma de
comerç electrònic que farem
servir (tant del programari
com del maquinari), i per tant
ens permeten començar a
treballar sense fer una
inversió inicial. No està
allotjada als nostres
servidors i uns tercers les
administren per nosaltres.
34. Les solucions com a servei en el núvol
• Aquesta solució no és cara
i té l’avantatge que no ens
cal fer res, quant a
programació, per al nostre
comerç electrònic, ni
adaptar-lo a les nostres
necessitats, ni gestionar el
manteniment dels
servidors o les
actualitzacions de
programari (ho fan per
nosaltres).
35. Les solucions com a servei en el núvol
• En podríem fer dos grups:
• 1. Solucions per crear botigues en línia
amb un domini individual, com Shopify
(http://www.shopify.com) com a
alternativa internacional, o més local com
Xopie (http://www.xopie.com/) i
normalment també els PSI (Proveïdors de
Serveis d’Internet) ofereixen també
solucions en el núvol.
36. Les solucions com a servei en el núvol
• En podríem fer dos grups:
2. Solucions per crear botigues en línia però
que formen part d’un web amb diverses
botigues, també coneguts com
marketplaces. En aquest cas tenen
l’avantatge de formar part d’un grup de
botigues on hi ha un equip que vetlla per
la promoció de tot aquest grup, de manera
similar al que passa als centres
comercials físics.
37. Les solucions com a servei en el núvol
• En podríem fer dos
grups:
2. N’hi ha diversos a nivell
internacional com Ebay
(http://www.ebay.es/), o
més locals com
Puntcentric (
http://ca.puntcentric.com/pc/vendre/
), aquest últim orientat a
botigues amb punts de
venda físics.
38. Venda a través de tercers
• També existeix la possibilitat
de comercialitzar el nostres
productes o serveis per
Internet mitjançant empreses
que ens ofereixen aquest
servei. En aquest cas
nosaltres, com a empresa
proveïdora d’aquests
productes o serveis, els
posem a disposició
d’aquests tercers perquè els
venguin a través del seu
web.
39. Venda a través de tercers
• S’ha de tenir en compte que els qui
facturen al client final són aquestes
empreses “terceres”, tot i que ells se
n’ocupen de tot i al final només els
haurem de facturar allò que hagin
pogut vendre segons les condicions
prèviament pactades.
40. Venda a través de tercers
• Aquest és el cas de els webs de
venda privada com Vente Privee
(http://es.vente-privee.com) o Privalia
(http://es.privalia.com), o el de les
vendes grupals com Groupon
(http://www.groupon.es) o
LetsBonus (http://es.letsbonus.com),
o altres de venda de serveis com
Booking (http://www.booking.com/).
41. Noves tendències en E-commerce
• En l’actualitat, el concepte Social
Commerce s’ha convertit en un terme
recorrent a l’àmbit de las noves
tecnologies. S’utilitza per denominar
qualsevol eina que aprofita el potencial de
les xarxes socials per millorar el procés de
compra en línia. Dins d’aquest concepte,
s’inclouen les valoracions de productes,
recomanacions d’usuaris, eines de
compra social (compra grupal,
fcommerce, etc.), aplicacions socials i
social advertising, etc.
42. Noves tendències en E-commerce
• Sociabilitzar el punt de venda: una altra de
les opcions que proposa el Social
Commerce és integrar les xarxes socials
dins el punt de venda en línia per tal de
generar sinèrgies profitoses. Més enllà de
la integració dels botons socials (‘Like,
‘+1’, ‘Pin it’, etc.), cada vegada hi ha més
empreses que aposten per un canal de
venda en línia més social que, a part de
millorar l’experiència de compra dels
clients, mostri una oferta rellevant i
personalitzada per a cada client.
43. Noves tendències en E-commerce
• El mobile Commerce
• Per últim no hem de perdre de vista que el
comerç electrònic és cada vegada més
mòbil. El creixement continu de la
penetració al mercat dels smartphones i
dels tablets, i la seva alta utilització, està
fent que el nostre comerç electrònic hagi
d’estar adaptat a aquests nous formats de
pantalla (en general més petits) i a una
nova forma de navegació (del ratolí a la
pantalla tàctil).
44. Noves tendències en E-commerce
• El mobile Commerce
• Tenim duess alternatives:
adaptar el nostre comerç
electrònic per a aquests
nous formats (WebApp) o
desenvolupar aplicacions
natives per a cada
dispositiu (Apps) –com a
mínim per als dos
sistemes amb més usuaris
iOS d’Apple i Android de
Google–.
45. Quina estructura hauria de tenir la
nostra botiga on-line:
• Un cop haguem escollit la plataforma
més adequada per les nostres
necessitats caldrà definir a grans trets
l’estructura:
1.- Pàgina de presentació amb tota la
informació de la botiga on-line visible i
navegable.
2.- Catàleg de productes, on es mostrin les
fotos i les descripcions.
47. Quina estructura hauria de tenir la
nostra botiga on-line:
3.- Carret de la compra virtual, en el que el
client podrà anar agregant els productes
que vulgui comprar, aquest carret és
dinàmic, és a dir, es podran agregar,
modificar o eliminar productes i en tots
els casos recalculant la quantitat final a
pagar.
4.- Pàgina de contacte que contindrà el
formulari mitjançant el qual el client podrà
realitzar consultes a l’administrador de la
botiga on-line.
48. Quina estructura hauria de tenir la
nostra botiga on-line:
5.- Pàgina en que s’expliqui qui
administra la botiga on-line.
6.- Preguntes freqüents.
7.- Polítiques d’entrega i devolució.
8.- Pàgines de registre de clients per
formar una base de dades de
contactes de clients reals i
potencials.
49. Quina estructura hauria de tenir la
nostra botiga on-line:
9.- Pannell de control que permeti a
l’administrador revisar les
comandes, agregar i treure
productes del catàleg, consultar
clients, actualitzar continguts,
informar de l’estat de les comandes,
etc. S’hi accedeix per usuari i
contrasenya.
51. Quina estructura hauria de tenir la
nostra botiga on-line:
10.- Pannell de control del client per saber
l’estat de les seves comandes. S’hi
accedeix per usuari i contrasenya.
11.- Pàgina de pagaments, mitjançant la qual
el client podrà efectuar el pagament amb
targeta de crèdit i per tant la pàgina es
connectarà a la passarel·la de pagament
de l’entitat de mitjans de pagament que es
contracti., o amb altres formes de
pagament, com girs postals,
transferències, dipòsits en comptes
bancaris, etc.
52. Publicitat i marketing on-line
Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
• El pla de marketing i
comunicació d’un
negoci forma part del
pla general d’empresa i
per tant cal seguir les
premisses principals
que allà es marquen, a
partir d’aquí i per fer el
pla de marketing cal
pensar estratègicament
en els següents punts:
53. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
• Descripció i / o definició de l’activitat del
negoci
• Anàlisi DAFO: Consisteix en fer una
anàlisi extern i intern de l’organització i a
partir d’aquest identificar les amenaces i
les oportunitats que venen de fora, i els
punts forts i els dèbils que es troben a
dins de l’empresa. :
54. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
• Objectius: Cal marcar els
objectius que es volen
aconseguir amb el pla de
marketing que s’està fent,
sigui per exemple aconseguir
fidelitzar en major grau als
clients actuals, o aconseguir
un nou segment de mercat, o
arribar a nous mercats, etc.;
els objectius es poden
agrupar en aquells que es
preveu aconseguir a curt
termini, a mig termini o a llarg
termini.
55. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
• Estratègies: A patir de
l’anàlisi Dafo i dels
objectius marcats cal
definir unes estratègies
per arribar al punt desitjat,
com per exemple
estratègia de penetració
de mercat en el cas que
l’objectiu sigui aconseguir
vendre i arribar a un nou
mercat.
56. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
• Descripció tècnica dels
serveis; principals
característiques i
qualitats; aspectes
innovadors o
diferenciadors respecte
d’altres productes/serveis
ja existents, necessitats
que pretenen satisfer
57. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
• El mercat: és important
tenir molt clar en quin
sector d’activitat es troba
aquell negoci, en quin
àmbit geogràfic, quina pot
ser la tendència i
l’evolució d’aquell mercat i
a quins riscos s’haurà
d’enfrontar.
58. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
• Anàlisi del perfil dels clients: Una de les
bases de qualsevol planificació estratègica
és saber amb tot luxe de detalls qui són i
com són els clients, com pensen, què
volen, a on viuen, com viuen, perquè
compren, etc.
59. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
• La competència: És important saber que
estan fent les empreses que són la
competència del negoci que s’està
analitzant, a vegades es pot tenir en
compte la competència directa i també la
indirecta.
• La distribució: En el cas d’un producte cal
definir com arribarà al consumidor final,
per quines vies passarà i si serà de forma
directa o indirecta.
60. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
• Estratègia de preus: Els preus del producte o
servei són també un dels principals aspectes a
tenir en compte, ja que és un element
determinant en la majoria dels casos.
• Calendarització i anàlisis: Un cop definits tots
aquests punts és imprescindible saber quan es
duran a terme, i també caldrà saber si estan
donant els resultats desitjats.
61. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
• Mix de comunicació: A partir de
totes les premisses anteriors,
sobretot el públic al que es vol
arribar, dels objectius marcats i
de les estratègies que
s’utilitzaran, cal definir quines
eines de marketing i
comunicació s’implementaran i
també de quina manera i amb
quin Timming, per tal
d’aconseguir aquests objectius.
62. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
• Les principals eines de marketing i comunicació són:
• COMUNICACIÓCORPORATIVA:
• PUBLICITAT
• MERCHANDISING
• PUBLICITY
• PROMOCIÓ DE VENDES
• MK DIRECTE
• VENDES PERSONALS
• RELACIONS PÚBLIQUES
• PATROCINIS
• FIRES I EXPOSICIONS
• WEB 2.0
63. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
La nostra recomanació és iniciar accions SEO i
PPC al mateix temps, i a mesura que anem
detectant resultats a les nostres accions SEO,
retallem pressupost o reconduïm pressupost de
les accions de PPC.
64. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
Però les activitats de màrqueting en línia no es
redueixen a les accions de SEM sinó que també
hem de tenir molt en compte l’ús i la gestió de
les xarxes socials. Aquests nous canals han
esdevingut bàsics en el context actual i s’ha
facilitat la comunicació bidireccional entre les
empreses i els seus clients. Existeix una àmplia
diversitat de xarxes socials i el seu ús varia en
funció de cada marca.
65. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
No obstant això, podem constatar certs
patrons comuns en la utilització de cada
xarxa:
• Twitter és un canal informatiu, utilitzat
per llançar titulars i notícies breus,
ofertes o bé prestar una atenció
immediata al nostre client en aspectes
concrets.
66. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
• Facebook és un canal més informal que
busca potenciar “l’engagement”* i
enfortir el vincle entre els clients i la
marca.
67. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
• Pinterest és un canal basat en mostrar
el potencial estètic i visual dels nostres
productes o serveis, llançar ofertes, etc.
68. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
Altres accions de màrqueting en línia que
ens poden ajudar a enfortir la nostra
estratègia són la publicity en mitjans clau
del nostre sector d’activitat, el màrqueting
d’afiliació, màrqueting viral, entre altres.
69. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
Així mateix, i per molt que el projecte
sigui natiu en línia, és recomanable recolzar
l’estratègia de màrqueting 2.0 amb accions
analògiques. És a dir, crear ponts entre l’espai
físic i en línia per aprofitar el potencial
d’ambdós mitjans. Per exemple, en el cas d’un
negoci que tingui una botiga al carrer, podem
utilitzar els codis QR* perquè els usuaris puguin
compartir els productes i exercir com a
prescriptors de la marca. .
70. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
Quan ja estiguem en línia i tot funcioni
correctament: escoltem els nostres
usuaris, fixem-nos molt bé en què fan els
Nostres competidors (més experimentats)
i mirem d’innovar i millorar sempre la
nostra proposta de valor.
71. Pla de màrqueting en línia i fora de
línia
Recordem que la nostra proposta de valor
serà la que faci que vinguin o que no vinguin
usuaris al nostre web. El valor dependrà de la
qualitat dels nostres productes, serveis i
continguts; de la quantitat de la nostra oferta de
producte i continguts; de la seguretat, la
usabilitat i l’agilitat de la nostra plataforma i, de
forma indirecta, de la mida de la nostra
comunitat d’usuaris i clients.
72. De les visites als clients:
Per atraure visites al nostre web i convertir-les
en clients, cal primer que tinguem en compte la
piràmide de conversió de visites a clients i els
processos d’aquesta conversió.
Visites
Contactes
Clients
Fidelitzats
73. De les visites als clients:
Procés 1: Captació de visites
Consisteix a atreure visites qualificades al
nostre web. Les visites qualificades són
aquelles que procedeixen d’usuaris que són
públic objectiu del nostre producte. Per tant, el
primer que hem de fer és pensar qui és el nostre
públic objectiu, quin nivell sociodemogràfic té,
on el trobarem a Internet i quines són les seves
necessitats. Quan sapiguem tot això, podem
començar a formular accions dirigides a captar
visites.
74. De les visites als clients:
Procés 2: Conversió de la visita en contacte
comercial
Si el nostre web no és de comerç electrònic,
segurament només arribarem fins aquí. En
aquesta fase, el nostre objectiu serà aconseguir
contactes comercials (nom i adreça electrònica
d’algú interessat en el nostre producte). Si
disposem d’un comerç electrònic també ens
interessarà aconseguir aquests contactes,
perquè els podrem subscriure al nostre butlletí
o bé llançar ofertes per tal de convertir-los en
els nostres clients.
75. De les visites als clients:
Procés 3: Conversió del contacte
comercial en client
En aquest cas, la conversió pot procedir
directament d’una visita que es converteix
en client; o bé pot passar abans per
l’estadi de contacte comercial i després es pot
transformar en client. En aquest cas, no ens
importa tant el procés com el fet que finalment
s’acabi convertint en client.
76. De les visites als clients:
Procés 4: Fidelització i desenvolupament del
client
Un cop ja s’ha aconseguit un client, és
important no perdre’l i, a més, desenvoluparlo
com a client. Recordem que és tres vegades
més barat desenvolupar un client que no pas
aconseguir-ne un de nou. Per tant, cal concedir
un tracte especial i personalitzat als clients
fidels per generar repetició de compra.
77. De les visites als clients:
Els Marketplaces
La presència a mercats digitals o
marketplaces és fonamental per a l’èxit o
el fracàs del nostre comerç electrònic, ja
que s’hi pot trobar gran part del nostre
públic objectiu.
78. De les visites als clients:
Comparadors de preus
El procés de decisió de compra té diferents
fases. Una de les més importants, sobretot a
l’entorn en línia, és la comparació,
especialment la de preus. Existeixen webs que
es dediquen a tal efecte.
Algunes són les següents:
• Shopmania (www.shopmania.com)
• Twenga (www.twenga.com)
• Mercamania (www.mercamania.com)
• Ciao (www.ciao.com)
• Kelkoo (www.kelkoo.com)
79. De les visites als clients:
Aquests webs aglutinen milers de productes de
categories transversals. Els usuaris poden
entrar en una categoria concreta i mirar tots els
productes que hi ha. Els productes els
conformen catàlegs de diferents webs. En cas
que hi hagi productes que estiguin en diferents
webs, hi ha una comparativa de preus.
80. De les visites als clients:
Les avantatges per part dels usuaris és
que veu en un sol web un catàleg molt
ampli de productes, en determinats
productes hi ha una comparativa de
preus i en veu la fotografia. Si els interessa,
Poden clicar sobre el producte i són
redirigits al web que en disposa.
81. De les visites als clients:
Per regla general, els comparadors cobren un
CPC (cost per clic) cada vegada que porten una
visita a un web. El model més utilitzat és el
CPC, tot i que en alguns casos estan disposats
a anar a variable sobre vendes (però cada
vegada menys).
82. De les visites als clients:
El màrqueting per correu electrònic és una modalitat de
màrqueting directe que consisteix a enviar per correu
electrònic informació rellevant a qui considerem el
nostre públic objectiu. Els destinataris d’aquests
correus normalment són a la base de dades pròpies del
comerç electrònic. Aquesta BBDD es sol crear
normalment a base de compradors i usuaris que s’han
registrat al butlletí electrònic (newsletter)* per rebre
promocions o informació d’interès, tot i que també es
poden contractar enviaments a bases de dades de
tercers.
83. De les visites als clients:
En cas que fem un enviament a la BBDD d’un
tercer, el que fem no és comprar-li els registres,
sinó un enviament a la seva base de dades i,
per tant, aquesta no passarà a ser de la nostra
propietat. En els casos que utilitzem aquest
servei ho hem de fer a empreses que hagin
aconseguit els registres de forma lícita i
disposin d’una base de dades degudament
segmentada que ens permeti arribar als nostres
potencials clients.
84. De les visites als clients:
Amb relació als enviaments a la nostra pròpia bases de
dades, que hem aconseguit nosaltres directament, cal
tenir present que només es poden enviar butlletins
electrònics a aquells usuaris que ho han permès de
forma explícita en el procés de compra o en el procés
de registre; o que s’han subscrit lliurement al butlletí
electrònic i han validat el seu registre. Per defecte la
casella de rebre butlletins electrónics en aquests
processos no pot estar marcada i l’ha de marcar
l’usuari directament.
85. De les visites als clients:
El màrqueting per correu pot tenir diverses
aplicacions:
• Per atraure visites. Ens pot interessar
contractar bases de dades de tercers perquè
que coneguin els nostres productes i serveis i
donar a conèixer la nostra marca.
86. De les visites als clients:
2. Per convertir visites en clients. A les bases de dades
pròpies és molt interessant enviar correus electrònics
de forma recurrent per donar a conèixer les nostres
ofertes i novetats i aconseguir transaccions. La
freqüència dependrà del cicle de vida del producte que
oferim. No és el mateix vendre aliments, on sabem que
l’usuari en consumeix constantment
i on enviar un butlletí electrònic mensual té molt de
sentit, que vendre pneumàtics, on sabem que es
canvien cada certs anys i enviar un butlletí electrònic té
més sentit fer-ho cada certs mesos.
87. De les visites als clients:
En els dos casos serveix per fer impactes cap a
la nostra bases de dades, que sabem que és afí
al nostre producte, per fer recordatoris de la
nostra marca i col·locar-la al top of
mind del nostres registres.
88. De les visites als clients:
3. Per fidelitzar clients. Si aconseguim crear
una bona base de dades amb una bona
segmentació amb dades com: data de
naixement, productes més comprats,
interessos, codi postal... podrem fer
enviaments de mail marketing personalitzats
als registres, com per exemple:
89. De les visites als clients:
a) Regal o cupó de descompte pel seu aniversari.
b) Informar de les novetats només d’aquelles
categories de productes que hagi comprat o per les
quals s’hagi interessat.
c) Enviar ofertes cada certs mesos després de la seva
darrera compra per intentar que ens torni a comprar de
nou.
d) Enviar ofertes geolocalitzades en cas que tinguem
botigues físiques en base a la seva residència.
90. De les visites als clients:
Com ha de ser un correu electrònic perquè sigui
efectiu?
Hi ha moltes teories en aquest aspecte; de tota manera
l’experiència mostra que hi ha uns factors clau que
poden representar l’èxit o el fracàs d’un enviament de
correus electrònics:
El correu ha de ser personalitzat al màxim. És a dir, si
disposem del nom de la persona, o el nom d’empresa o
de les dades que puguin fer referència a una persona,
val la pena que les utilitzem, ja que quan aquesta
persona llegeixi el correu li semblarà que realment ha
estat enviat pensant només en ella.
91. De les visites als clients:
El correu ha de tenir una explicació a “Assumpte”
interessant. Per exemple, en lloc d’enviar un correu
amb l’assumpte “Informació sobre la nostra empresa”,
és més interessant enviar un correu amb l’assumpte
“Descobreix com pots reduir un 10 % el cost
d’enviament d’un producte”. Existeixen eines
d’enviament de correu que ens permeten fer proves A/B
sobre el camp assumpte. Si dubtem entre dos textos
podem provar els dos i veure quin és més efectiu. El
funcionament és senzill: l’eina envia un assumpte al
10% de la nostra base de dades i l’altre assumpte a un
altre 10%. L’assumpte guanyador, el que ha aconseguit
més obertura, és enviat al 80% restant de la base de
dades.
92. De les visites als clients:
Hi ha dies millors que altres per enviar les
publitrameses. Per exemple, enviar una
publitramesa el dilluns a primera hora pots ser
menys efectiu que al migdia, ja que la gent té
les bústies plenes de correus rebuts durant el
cap de setmana, i té menys ganes de llegir, i
pot ser que no l’obri i que el llenci a la paperera
directament. La millor hora és a mig matí o a
primera hora de la tarda, quan ja es té tot el
correu resolt i l’atenció es pot centrar en el missatge
enviat.
93. De les visites als clients:
El disseny ha de ser persuasiu. Per aquest motiu és
important que disposi d’una imatge i d’un missatge
atractius. Un altre aspecte interessant és intentar posar
diversos focus al correu, d’aquesta manera la
possibilitat que els usuaris cliquin és més gran. Si
només posem una oferta, en comptes de tres, és més
probable que hi hagi menys usuaris que rebin el correu
i que estiguin interessats en clicar-lo per accedir al
web.
94. De les visites als clients:
El que no es pot fer, perquè la Llei de protecció de
dades ho prohibeix, és utilitzar els correus de tercers
als reenviaments de les nostres fitxes per fer
comunicacions comercials nostres. Aquest correu
enviat per un amic serà l’única comunicació que es
podrà fer i, per tant, és important que escollim bé el
missatge que acompanyarà la fitxa que s’enviarà.
Des de la irrupció de les xarxes socials, les campanyes
virals han augmentat, així com la potencial repercussió
que poden arribar a tenir. Centenars de milions
d’usuaris disposen de compte a Facebook o a Twitter i,
per tant, els destinataris potencials de campanyes
virals cada vegada són més amplis.
95. PROCÉS DE COMPRES:
1.- Coneixement: En la primera fase del procés el
client potencial arriba a la nostra botiga on-line, ens
ha trobat a través dels canals de marketing que
tenim en funcionament (SEO, SEM, SOCIAL MEDIA,
NEWSLETTER, ETC), precisament l’èxit d’aquesta
etapa depèn de l’esforç en accions de marketing
que estiguem fent, com ben estructurada i
gestionada estigui la nostra campanya, i més
recursos hi invertim més probabilitats d’èxit tenim.
96. PROCÉS DE COMPRES:
2.- Avaluació: en aquesta fase el client buscarà tota
aquella informació que pugui sobre la nostra
empresa: opinions favorables, opinions contràries,
casos d’èxit i desastre per les xarxes socials, qui
som, d’on venim, preus en comparació amb la
competència, etc. Cal aconseguir que aquest “món
d’informació” que corre per la xarxa sobre la nostra
botiga on-line sigui el més favorable possible per
tal
que es creï confiança
97. PROCÉS DE COMPRES:
Amb aquesta tasca ens poden ajudar segell de
confiança com (GeoTrust, Confiança On-line,
Verisigin), utilitzar SSL a la pàgina, oferir
alternatives de pagament de confiança (TPV,
Paypal), posar formes de contacte (telèfon, xat,
whatsapp..), opinions independents dels usuaris i
en general qualsevol cosa que pugui:
- Generar confiança
- Mostrar que a darrera de la pàgina hi ha algú
- Donar un contacte a temps real amb el potencial
comprador
98. PROCÉS DE COMPRES:
A part d’aquests elements, perquè un usuari acabi
comprant a la nostra botiga on-line és important el
preu dels productes, i cal tenir en compte que
l’usuari disposa de varis mecanismes per poder
comparar els preus tals com Google Shopping o
qualsevol eina que tingui a la seva disposició per
veure si s’és competitiu o no; tampoc cal oblidar les
despeses d’enviament, ja que si un e-commerce de
la competència les té més econòmiques, o gratis,
tindrem problemes
99. PROCÉS DE COMPRES:
Per tan la conclusió per passar amb èxit aquesta
fase del procés de compra és: Generar la suficient
confiança, tenir un preu de mercat i unes despeses
d’enviament suficientment competitives.
100. PROCÉS DE COMPRES:
3.- Compra: s’aconseguirà que el client potencial
compri a la botiga on-line si el procés de compra és
senzill i té les següents característiques:
- És un procés de compra que porta de la home al
producte que vol l’usuari en menys de 3 clicks.
101. PROCÉS DE COMPRES:
- Hi ha un buscador efectiu que porta allà a on se li
demana.
- Hi ha bànners per derivar el tràfic des de la home
i pàgines de categoria fins allà a on toca.
- La fitxa de producte és molt clara i amb una crida
a l’acció inequívoca.
102. PROCÉS DE COMPRES:
- Quan el comprador es registra se li demanen les
dades necessàries, ni més ni menys.
- La navegació és clara i sens distraccions.
- Les despeses d’enviament són molt clares i ben
explicades, sense sorpreses finals.
103. PROCÉS DE COMPRES:
- Les formes de pagament són clares,
senzilles i de confiança.
- Hi ha servei d’assistència durant tot el
procés.
104. PROCÉS DE COMPRES:
Es poden esmentar dos processos diferents un
encarat al client i l’altra a l’empresa:
- Part enfocada al client:
1. Accés a la web i selecció de productes
2. Carret de la compra
3. Registre del client
4. Selecció de forma de pagament, direcció, forma
d’enviament
5. Acceptació de la comanda
105. PROCÉS DE COMPRES:
Part enfocada a l’empresa (gestió interna de clients,
productes i serveis)
1. Informació de la comanda al magatzem
2. Sol·licitud de la comanda i ubicació de la
mercaderia
3. Localització de la mercaderia
4. Picking
5. Operador logístic
6. Repartiment
106. PROCÉS DE COMPRES:
En definitiva cal que el procés de compra no
requereixi uns coneixements tècnics
complicats, i que sigui fàcil, senzill i
transparent.
107. Gestió de comandes
Una de les funcionalitats importants d’una botiga
virtual és la gestió de les comandes que ha de
permetre la visualització de la informació relativa
als productes candidats a ser comprats així com
gestionar tota la informació relativa a la comanda.
108. Gestió de comandes
Aquest mòdul funcional és el responsable de fer el
seguiment de les compres durant la sessió de
l’usuari, afegint un producte a la bossa, modificant
la quantitat d’un determinat producte, eliminant-lo
de la bossa, etc. També ha de calcular els totals
amb el detall corresponent (preu brut, impostos,
ports, etc).
109. Gestió de comandes
El procés s’engega quan el client tria el primer
producte, a partir d’aquest moment se li assigna un
número de comanda que servirà per identificar la
bossa del client. Els productes que vagi
seleccionant s’aniran guardant a la Base de dades
amb l’identificador corresponent.
110. Gestió de comandes
Sempre que es vulgui s’ha de poder veure les
dades de la comanda. el usuari ha de poder fer les
operacions següents:
- Eliminar un element de la bossa
- Actualitzar per recalcular els preus degut a un
canvi en les quantitats
- Acció de comprar on el client decideix tirar
endavant la seva comanda i s’ha de guardar la
informació relativa a les dades d’enviament i
econòmiques.
111. Gestió de comandes
A nivell de web faran falta els formularis per
guardar aquestes dades. Els formularis
hauran de tenir algun mecanisme de
validació de dades.
112. Gestió dels clients i autenticació a la
zona reservada
Aquest mòdul funcional és el responsable de
gestionar la informació relativa als clients,
permetent donar-los d’alta, fer modificacions de les
seves dades o donar-los de baixa. Aquestes
operacions s’han de permetre realitzar des de la
intranet (per tal de modificar les dades dels clients
per part del personal de l’empresa) i des de la
pròpia web, per tal de que un determinat client es
doni d’alta o vulgui modificar les seves dades.
113. Gestió dels clients i autenticació a la
zona reservada
Part pública:
- Autenticació d’usuaris
- Recordatori de contrasenya.
- Canvi de dades personals
- Canvi de paraula de pas
- Baixa d’usuaris
114. Gestió dels clients i autenticació a la
zona reservada
Part privada:
- Baixa d’usuaris
- Modificació d’usuaris
- Consulta usuaris
115. Els sistemes de pagament en línia
Quants més sistemes de pagament
podem oferir als nostres clients, millor
perquè facilitem que cadascun utilitzi el
sistema que li transmeti més confiança o li
sigui més fàcil. En aquest capítol tractarem
el TPV, el contra reemborsament, la
transferència, el PayPal i altres serveis de
pagament.
116. Pagament per contra reemborsament
El mètode de pagament per contra
reemborsament és força conegut i estès a la Xarxa.
Arreu del món se’l coneix com COD (Cash On
Delivery). És el mètode més segur pel comprador,
perquè no pagarà la comanda fins que la rebi al seu
domicili i pugui comprovar que tot està correcte. Si
el comprador hi està d’acord, l’empresa de
missatgeria s’encarrega de cobrar la comanda i
després abonar-li al venedor un cop restat l’import
del transport o la comissió.
117. Pagament per contra reemborsament
El principal avantatge és la confiança que
transmet al client que desconfia d’Internet i
prefereix pagar el producte un cop el rep. És
un mètode que s’ha utilitzat molt però que
està disminuint a mesura que els
compradors van agafant confiança en el
medi en línia.
118. Pagament per contra reemborsament
Els principals inconvenients per al venedor
és l’augment del cost del producte, la demora en el
pagament i l’augment del percentatge de
devolucions lligat al canvi d’opinió del client en el
moment de la recepció de la mercaderia. El risc que
té el venedor no és perdre el producte sinó perdre el
cost del transport, tant de l’enviament com de la
devolució. Aquest risc es pot compensar
incrementant el cost d’enviament respecte les altres
modalitats (per exemple un 3%).
119. Pagament per contra reemborsament
Val a dir que amb la inseguretat que el
comprador té en el moment de fer una
primera compra a una botiga que no coneix,
tenir aquesta opció de pagament és d’agrair i
pot fer créixer les vendes inicials. De
vegades és el mètode més utilitzat en alguns
comerços en línia, per tant recomanem
oferir-lo, almenys al començament.
120. Transferència o ingrés
La transferència bancària és un clàssic. És
un bon mètode fàcil d’oferir, i encara hi ha
clients que la prefereixen. El problema que té
és que la venda no es fa al moment i que les
transaccions que no es tanquen al moment
es poden perdre, ja que comporten un pas
més fora de les operacions de venda en línia.
121. Transferència o ingrés
El que sí que hem de demanar sempre és
que ens enviïn el comprovant de la
transferència per correu electrònic, per
avançar feina i tenir present de servir la
comanda; però aconsellem no enviar la
comanda fins comprovar que efectivament
ens han realitzat l’ingrés al compte del banc.
122. El terminal de punt de venda virtual
(TPV virtual)
La targeta de crèdit / dèbit (TPV virtual) és un
dels sistemes de pagament electrònic més
comuns avui dia per causa de l’ús
generalitzat de les targetes de crèdit/dèbit.
És el mètode més habitual tant en àmbit
nacional com internacional, gràcies a la
universalitat de les targetes que accepta
(Visa, Mastercard, American Express, etc).
123. El terminal de punt de venda virtual
(TPV virtual)
Aquest servei l’ofereixen les entitats
bancàries, amb una comissió aproximada
del 0,8%, sempre que el client sigui acceptat
pel departament de riscos. Algunes entitats
cobren quotes fixes de manteniment
mensual.
124. El terminal de punt de venda virtual
(TPV virtual)
Pel que fa a l’operativa, quan un usuari que
està realitzant el procés de comanda en una
botiga en línia selecciona l’opció de pagar
amb targeta a través d’un banc o caixa (TPV
virtual), automàticament se’l redirigeix cap a
la passarel·la segura que el banc té
contractada a una altra empresa (Sermepa,
4B...).
125. El terminal de punt de venda virtual
(TPV virtual)
El comprador introdueix les dades a la
passarel·la del banc en l’anomenat “mode
SSL” o de pagament segur. La botiga mai no
tindrà accés a aquestes dades atès que el
comprador les introdueix al web del banc o
caixa. El comprador haurà d’introduir les
dades de la targeta de crèdit o de dèbit i
posar un codi de tres dígits que es troba a la
part posterior de la targeta
126. El terminal de punt de venda virtual
(TPV virtual)
Si el TPV és del tipus securitzat, és a dir, que
aconsegueix autentificar el titular de la
targeta, el comprador a més haurà
d’identificar-se a través de la taula de codis
de la seva banca en línia, d’un missatge SMS
o d’algun altre sistema que validi que qui
realitza l’operació és el titular de la targeta
127. El terminal de punt de venda virtual
(TPV virtual)
En aquest cas el banc es fa totalment
responsable de qualsevol frau, tot i que té
l’inconvenient que no tothom disposa de
targeta vinculada a la seva banca en línia i
no tothom sap com fer-ho. Això ens pot fer
perdre vendes. L’alternativa és no
autentificar els compradors tot i que en
aquest cas el banc sol demanar garanties
atès que no es fa responsable del frau
128. El terminal de punt de venda virtual
(TPV virtual)
Actualment la tendència és utilitzar TPV
virtuals que autentifiquin el titular, tot i que,
tal i com hem comentant, no es pot negar
que ens pot fer perdre vendes. Així doncs,
cada venedor haurà de decidir quin sistema
de TPV virtual li convé més utilitzar, sempre
que el banc li autoritzi.
129. El terminal de punt de venda virtual
(TPV virtual)
Fa uns anys era realment difícil i llarg el procés de
sol·licitud un TPV virtual. Si trucaves al departament
tècnic de l’entitat et comunicaven que el TPV virtual
l’havia de demanar el titular de la botiga,
habitualment directament des de la seva oficina
d’aquest banc o caixa. Bé, doncs com que sovint el
personal de les oficines no tenia massa
coneixement sobre els TPV virtuals, i el titular
de la botiga tampoc, era difícil contractar-lo sense
entrar en un procés força llarg
130. El terminal de punt de venda virtual
(TPV virtual)
Cal dir que actualment s’ha notat una millora
considerable pel que fa a aquest tema en
algunes entitats. El temps que passa des de
que es sol·licita i fins que es té operatiu s’ha
reduït força.
131. La usabilitat i la confiabilitat en els
TPV virtuals
La usabilitat i la confiabilitat són molt
importants a l’hora de generar transaccions i
és un dels factors clau a l’hora de decidir el
tipus de TPV virtual. A l’hora d’escollir un
TPV virtual és evident que s’han de tenir en
compte les condicions de contractació i
Econòmiques.
132. La usabilitat i la confiabilitat en els
TPV virtuals
De tota manera, també és important tenir en compte
que la seva passarel·la segura utilitzi el mateix
domini de l’entitat financera. En canvi, si un usuari
se’l redirigeix a una passarel·la de pagament que en
comptes de mostrar el domini del banc o caixa
mostra el domini d’aquesta empresa que l’entitat
financera té contractada, pot crear confusió a
l’usuari, atès que aquest no té perquè saber que
aquella és l’empresa que el banc o caixa té
contractada la seva passarel·la de pagament.
133. La usabilitat i la confiabilitat en els
TPV virtuals
Aquest darrer punt, doncs, ha de ser un punt
clau a l’hora d’escollir el TPV virtual. Com ja
s’ha dit, no es pot fer un recull d’entitats
financeres, perquè canvien constantment. El
millor és adreçar-vos a la vostra oficina o
buscar consells i experiències de tercers per
Internet.
Finalment, convé saber que si voleu prescindir del
TPV virtual, almenys a l’inici, no passa res, perquè
hi
ha altres mètodes que també són molt eficients.
134. PayPal
PayPal és el més avançat i més utilitzat a
nivell internacional entre els sistemes alternatius als
TPV virtual. Està present a més de 190 països i
compta amb més de 200 milions d’usuaris. Ebay va
comprar PayPal a l’any 2002 i encara que inicialment
era imprescindible disposar d’un compte a PayPal
per poder realitzar pagaments, actualment funciona
com un autèntic TPV virtual, on es pot pagar amb
targeta de crèdit o dèbit sense necessitat de tenir-hi
cap compte.
135. PayPal
Principals avantatges del sistema PayPal:
• Rapidesa i facilitat tant pel venedor com pel
comprador. Donar d’alta un pagament amb el
sistema PayPal es pot fer en qüestió de pocs
minuts, mentre que donar d’alta un TPV en línia és
un procés que dura dies o setmanes des de que es
sol·licita fins que el banc dóna el vist i plau a les
proves i el fan operatiu. Per altra banda, actualment
el comprador pot pagar d’una forma simple i sense
haver de disposar de targeta de codis o altres
sistemes més sofisticats que sí són necessaris als
TPV virtuals securitzats
136. PayPal
• Té un sistema avançat de gestió del
frau, que
permet reduir els nivells de pèrdua de
clients
fins a nivells molt baixos.
137. PayPal
• Te un sistema de resolució de disputes que permet
mitjançar en cas de reclamacions entre compradors
i venedors i ofereix un servei addicional de gran
valor per als seus usuaris.
• No comporta cap despesa fixa per la botiga. És a
dir, si la botiga no ven, no paga quota mínima.
• Sensació de seguretat que transmet al venedor,
Però sobretot al comprador, fruit d’una comunicació
en aquest sentit que ha arrelat molt entre els
usuaris.
138. PayPal
Principals inconvenients del sistema PayPal:
• Les comissions són força més altes que les
que els bancs i caixes apliquen als venedors
que utilitzen TPV virtual. Actualment les
comissions poden oscil·lar entre l’1,9% i el
3,4% de cost variable en funció del volum de
vendes i un cost fix per transacció de 0,35 €.
Darrerament hi ha la possibilitat de pagar un
fix al mes a canvi de pagar menys comissió.
139. PayPal
• Un cop realitzada una venda, els diners
queden disponibles al compte que la botiga
té a PayPal. Si volem disposar d’aquests
imports en un compte d’un altra banc o
caixa, caldrà ransferir-los.
140. Noves tendències
Tot i que PayPal i els TPV virtuals són els sistemes
més utilitzats, n’existeixen d’altres com SafetyPay,
Allopass, Moneybookers, Pagantis o Paysafecard en
què es pot sumar la progresiva arribada dels
sistemes de pagament de les grans empreses
d’Internet com Amazon Payments, Google Wallet,
Facebook Credits, Pay with Square o les mateixes
empreses de telecomunicacions, que tot indica que
aniran ampliant el seu mercat al servei de pagament
per a mòbils basat en el càrrec directe al compte del
telèfon.
141. Enviaments de mercaderia
La logística és una de les àrees importants a
l’hora de donar un bon servei als clients. De
fet, esdevé un element clau de cara als
clients, i de l’elecció que fem n’obtindrem
resultats bons o dolents.
142. Enviaments de mercaderia
En primer lloc, ens hem de plantejar la logística
interna de les mercaderies i l’externa, que serà la
que subcontractarem a una empresa especialitzada.
La logística interna és aquella amb la qual hem
d’organitzar el sistema de control d’existències,
inventari, factures, tiquets, albarans, etc. Aquesta
part acostuma a tenir el suport informàtic de la
nostra plataforma de comerç electrònic i del nostre
programari intern de gestió empresarial, que haurem
de fer compatible i sistematitzar-ne els processos.
El millor és que cada dia tinguem expedicions i que
aquestes es programin immediatament en rebre la
comanda o la conformitat de pagament.
143. Enviaments de mercaderia
Normalment, les plataformes actuals
acostumen a generar els fulls de comanda i
els tiquets automàticament, i el client en rep
una còpia per correu electrònic amb un
número de referència per rastrejar-lo en cas de
necessitat. Els clients estan, doncs, informats de
quan ha entrat la seva comanda: si ens endarrerim
en l’enviament ho veuran, i també s’adonaran si el
nostre servei és àgil.
144. Diferents modalitats de lliurament
El lliurament al comerç electrònic és molt
important. Si una botiga en línia falla durant
el lliurament al client final o no compleix
amb el seu compromís de lliurament, la
imatge que tindran els nostres clients serà
deficient i, sense cap mena de dubte, no els
convidarem a realitzar futures compres.
145. Diferents modalitats de lliurament
L’elecció de la modalitat d’enviament a realitzar
dependrà del tipus de client i del producte (i el seu
preu) que vulguem vendre. En qualsevol cas, hem
de tenir molt present que estem convertint
l’empresa que realitza el transport en un soci de
negoci, ja que per al client, la responsabilitat del
servei sempre serà nostra. Així doncs, la qualitat del
servei i el lliurament són claus per l’èxit d’una
botiga en línia i cal tenir en compte que el cicle es
tanca en el moment del lliurament (i no abans).
A continuació exposem les principals modalitats de
lliurament:
146. Diferents modalitats de lliurament
1. Recollida a la botiga. Consisteix a comprar en
línia a qualsevol hora i des de qualsevol lloc, i anar
ho a buscar a la botiga estalviant-nos el transport i
amb la comoditat de tenir la comanda preparada. En
aquest cas, el client té la possibilitat d’endur-s’ho a
casa tranquil·lament i si no li va bé, ho pot retornar a
la botiga o ho pot canviar per un altre producte.
Segons diversos analistes, cada vegada s’està
esborrant més la frontera entre el comerç electrònic
i el comerç de carrer. De la mateixa manera que hi
ha gent que busca a la botiga el que vol comprar en
línia, n’hi ha d’altra que busca en línia el que vol
anar a comprar a la botiga.
147. Diferents modalitats de lliurament
2. Lliurament a domicili en terminis urgents (24-48h).
És més costós però és de millor qualitat que el
lliurament a mitjà i llarg termini, i a més sol oferir
una alta fiabilitat. Un lliurament ràpid i segur és un
element clau per a la fidelització del client. Hi ha una
tendència a disminuir els terminis de lliurament i
fins i tot hi ha grans empreses que estan fent
pressió als operadors logístics per aconseguir
terminis de lliurament de menys de 24h. Les
Botigues locals també poden oferir terminis de
lliurament de només poques hores sempre que el
lliurament es realitzi a poca distància i la seva
plataforma d’e-commerce li permeti configurar àrees
de lliurament properes (per exemple, Puntcentric).
148. Diferents modalitats de lliurament
3. Lliurament a domicili en terminis
mitjans/llargs (7-15 dies). Treballar amb
terminis de lliurament no urgents té com a
principal avantatge el menor cost. Aquest
cost el podrem repercutir amb més o menys
mesura als nostres clients, o fins i tot
considerar el transport gratuït per a l’usuari,
assumint nosaltres la despesa que suposa.
149. Diferents modalitats de lliurament
4. Lliurament a través de punts de recollida. Es
tracta de que, en comptes de rebre la comanda a
domicili, el client final l’haurà d’anar a buscar al
punt
de recollida que hagi seleccionat en el moment de
fer la comanda. Podem trobar diverses empreses
que ofereixen aquest servei, com Kiala o Punto
pack, que, gràcies a més de 1.000 botigues que
col·laboren amb aquestes empreses, els punts de
recollida poden ser realment propers. L’avantatge
principal d’aquesta modalitat és que aconsegueix
abaratir els costos de lliurament, atès que s’eviten
segons lliuraments i costos operatius i logístics.
150. Diferents modalitats de lliurament
Finalment, en funció del valor del producte
que venguem pot ser necessari considerar la
contractació d’alguna assegurança pels
nostres enviaments. Les mateixes agències
de transport ofereixen aquest servei a
diferent cost, tot i que també el podem
contractar a qualsevol agència
d’assegurances.
151. Quina empresa hauríem de
contractar per a l’enviament dels
paquets?Respecte a l’empresa d’enviaments que
contractem, és important que tinguem en
compte que les tarifes són força
negociables, i més encara si parlem de
determinats volums. De tota manera, l’empresa
d’enviaments els voldrà ajustarà partir del moment
en què els demostrem el volum real, i no l’estimat.
Per tant, començarem per una tarifa ajustada que
podrà millorar amb el temps si anem creixent.
152. Quina empresa hauríem de
contractar per a l’enviament dels
paquets?Tal i com ja s’ha comentat anteriorment, el
client considera que som nosaltres els
responsables de tot el que fa referència a la
comanda i, per tant, del lliurament també.
Per aquest motiu és molt important
contractar una empresa que ens permeti
disposar en tot moment de l’estat de cada
enviament i la confirmació de lliurament a
temps real
153. Quina empresa hauríem de
contractar per a l’enviament dels
paquets?Això ens interessa perquè no podem
donar per lliurada una comanda fins tenir-ne
conformitat; però també és molt interessant
perquè el client pugui fer el seguiment del
lliurament i pugui contactar amb l’empresa
logística, en comptes de reclamar-nos-el a
nosaltres directament. Aquest seguiment
també es conegut com a “tracking”*.
154. ATENCIÓ AL CLIENT
• El servei d’atenció al client és un dels eixos
vertebradors per facilitar una transacció de
qualitat, ja que durant el procés de compra/venda
poden sorgir alguns problemes entre el client i la
botiga on-line que cal solucionar el més ràpid
possible: un producte defectuós, retards en la
recepció, dubte sobre l’ús, devolucions, etc.
155. ATENCIÓ AL CLIENT
• Una e-commerce que sigui incapaç d’oferir
cobertura als problemes o dubtes del seu client
difícilment incrementarà les vendes a través
d’aquest canal.
• Cal prestar atenció als usuaris, fer que se sentin
valorats i aconseguir transmetre la sensació que
tot i la distància, el client i la seva satisfacció són
el primer, cal esforçar-se al màxim per guanyar-se
la seva confiança, i també intentar establir una
complicitat amb ells.
156. ATENCIÓ AL CLIENT
• El primer obstacle amb el que es troba qualsevol
botiga on-line per fer una venda és que no es pot
assessorar al client, ni se li poden oferir
arguments més enllà del que s’hagi escrit a la
pàgina (a no ser que el comprador es posi en
contacte directament). Això és un problema ja
que donar resposta és un dels pocs punts en els
que Internet és més lent i incòmode.
157. ATENCIÓ AL CLIENT
• El comprador potencial ha de poder consultar
tots els detalls que el podrien convèncer per fer
una compra. Per tant quant més i millor
s’expliquin els continguts (especialment les
característiques dels productes), les polítiques
de la botiga virtual i més fàcilment es pugui
atendre al client, més fàcil i ràpid serà el procés
de venda.
• És cert que escriure pot ser una tasca pesada
però si es detalla suficientment la informació, la
confiança que es transmet és màxims i les
avantatges van més enllà de les evidents
158. ATENCIÓ AL CLIENT
• Quan es preparen els continguts és recomanable
pensar ja en les que poden ser les preguntes més
freqüents FAQ, així els dubtes que no siguin
pròpiament del producte es podran resoldre
sense necessitat que el comprador enviï una
consulta i esperi la resposta.
159. ATENCIÓ AL CLIENT
• Oferint fitxes de producte complertes i un suport
bàsic des de la pròpia pàgina, s’aconsegueix que
l’usuari disposi de tota la informació, fet que
dóna seguretat, però e més, les consultes no
seran tan freqüents (menys temps d’atenció al
client). També és veritat que una botiga virtual
que generi confiança tindrà més usuaris i vendrà
més. A més a més quantes més explicacions
detallades hi hagi més probabilitat de sortir en els
motors de busca i en busques més concretes, per
tant rebrà més referències des dels buscadors
que podran correspondre a usuaris que ja han
decidit quin article volen comprar, sent per tant
una font de visites més rentable.
160. ATENCIÓ AL CLIENT
• A vegades però posar tota aquesta informació
pot no ser suficient, especialment en els casos
de potencials clients que no vegin del tot clar
comprar una cosa sense haver-la vist, a algú
desconegut, per avançat i esperar que arribi, hi
pot haver encara molta gent reticent.
161. ATENCIÓ AL CLIENT
• Aquest tipus de clients necessiten altres
garanties, com una direcció física ben visible, si
és possible els hi agrada veure fotos de la botiga
física (en el cas que n’hi hagi), els hi agrada
saber qui la gestiona, i sobretot veure un
mecanisme de contacte fàcil i àgil, ja sigui
telèfon, formulari de contacte, e-mail, etc. Així el
comprador no té dubtes i es pot arribar a
plantejar seriosament fer aquella compra que
abans mai hagués fet per internet.
162. ATENCIÓ AL CLIENT
• Tot aquest desplegament d’oportunitat per
aconseguir la confiança de l’usuari ha d’anar
acompanyat de l’esforç per mantenir sempre atès
el comerç on-line, fent actualitzacions
d’informació i amb una atenció impecable a les
comandes, respectant els plaços d’entrega i
oferint un servei d’atenció de les reclamacions el
més eficient possible.
163. ATENCIÓ AL CLIENT
En el nivell d’atenció al client les botigues on-line
tenen els següents elements:
- Catàleg electrònic
- Motor de busca que els permet localitzar
productes
- Un carret de la compra que permet conèixer el
trajecte de les compres, modificar productes,
quantitats, etc.
- El pagament en línia segur.
- Un sistema de rastreig de comandes que aporta
informació sobre l’estat de la comanda (logística).
164. Servei post-venda
Quan es posa en marxa una botiga on-line és
inevitable que el primer en el que es pensi sigui en
la comoditat del client alhora de moure’s per l’espai
virtual, però cal tenir en compte que el diàleg amb el
client no acaba quan ja ha pagat la seva compra ja
que sempre poden sorgir problemes un cop
finalitzada, dubtes, consultes, reclamacions... i cal
estar preparats per tot això amb un bon servei post
venda.
165. Servei post-venda
Les normes que regeixen l’atenció post-venda en
una botiga on-line no són tants diferents que les
que hi poden haver en una botiga física, i moltes
vegades aquest punt pot propiciar una fidelització
encara més gran que el fet que la nostra botiga on
line sigui intuïtiva o el nostre catàleg molt ampli.
166. Servei post-venda
Cal tenir oberts diferents fronts per facilitar que els
clients es posin en contacte amb nosaltres si tenen
qualsevol pregunta i sobretot cal intentar
transmetre aquesta sensació de proximitat, per això
en molts casos s’opta pel xat com a forma de
contacte amb una persona que s’hi dediqui i que
estigui atenta a tot el que li demanin contestant
amb
la màxima immediatesa possible.
167. Servei post-venda
Quan es parla de desperfectes, problemes amb els
enviaments, errors en l’enviament dels productes,
etc., sempre cal intentar subsanar-los i afegir una
petita compensació. Independentment que calgui
tractar amb clients més o menys “perepunyetes”, i
que el problema ens pugui semblar més o menys
greu, sempre es pot oferir un petit descompte en la
següent compra, un regal si hem de tornar un
producte... Poden semblar detalls mínims però allò
realment important és la sensació final: que la
nostra botiga on-line està al servei dels seus clients
i no al revés, i es preocupa per proporcionar la
millora experiència possible.
168. Servei post-venda
Una altre aspecte que pot ser molt interessant com
a part del servei post-venda, tant pels usuaris com
per nosaltres mateixos, és el de traslladar als
clients a una petita enquesta de satisfacció un cop
s’hagi acabat la compra. Cal que sigui fàcil d’omplir
i o gaire extensa, però al mateix temps directa; és
un mecanisme que ens pot resultar molt útil per
detectar carències que potser no notem a simple
vista, o fins i tot per potenciar els aspectes que
agraden als nostres visitants.
169. Servei post-venda
Dins del paraigües anomenat “servei post-venda”
s’inclou tot allò que passa després de la
confirmació de la comanda a la botiga on-line. En
aquest punt els aspectes més importants a tenir en
compte són:
170. Servei post-venda
- Detall de la comanda: La gestió i el control de les
comandes és una de les principals necessitats d’un
servei d’atenció al client, cal que hi hagi una
persona que s’encarregui de contestar les
comandes i posar-les en marxa de forma
immediata,
intentant evitar retards que poden perjudicar
l’imatge de la nostra botiga on-line. Un comprador
espera trobar una descripció detallada de les seves
accions quan ha acabat una transacció.
Normalment, en comerç electrònic es presentarà un
model tipus factura després de la confirmació, i
aquesta cal enviar-la per e-mail al comprador
immediatament. Aquesta factura s’ha de poder
171. Servei post-venda
- Seguiment de l’enviament (tracking): Després de
la finalització d’una compra, a l’usuari li pot venir
sensació d’inseguretat respecte el que està passant
amb el producte que acaba d’adquirir. Sempre que
es pugui cal minimitzar aquesta sensació, i una de
les millor maneres és oferir un seguiment de
l’enviament fiable i actualitzat. Les empreses de
serveis logístics solen oferir aquest tipus de
serveis, per tant caldrà sol·licitar-los i integrar-los a
la nostra botiga on-line.
172. Servei post-venda
- Feedback: Un cop finalitzada la compra els
usuaris han de poder fer valoracions i comentaris
sobre la seva experiència de compra amb la nostra
botiga on-line. Molts comerciants pensen que tenen
més a perdre que a guanyar amb aquest tipus
d’elements 2.0, però tal i com hem vist en apartats
anteriors, si estem segurs del nostre producte o
serveis, es pot guanyar molt més que perdre.
173. Servei post-venda
- Recomanacions post-venda: No hi ha res millor
per millorar la conversa i l’engagement que
estimular les futures compres. L’usuari que ja ha
comprat és més propens a tornar que qualsevol
altre, i cal tenir cura d’ell especialment. Un estudi
sobre les seves tendències de navegació i compra
ens pot ajudar a oferir un seguiment i assessoria
personalitzada, ja sigui immediatament després de
la compra, en futures visites a la botiga on-line o
per e-mail. Aquesta informació es pot utilitzar també
per construir ofertes especials.
174. Servei post-venda
Encara que la majoria dels punts serien exigibles en
qualsevol botiga on-line, hi ha molts negocis on-
line
que donen més importància al que passa abans de
la compra i molt poca al que hi ha després. La
conversió sempre és l’objectiu principal d’un e
commerce, però la conversió ben entesa és una
venda que no ha donat “problemes”, ni pel venedor
ni per l’usuari. En general no s’ha de considerar
una venda com finalitzada fins que no hagi passat
el plaç legal de devolució (14 dies segons la
legislació actual). En aquest escenari el servei post
venda seria l’autèntic final de l’embut de conversió.
175. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
Algunes de les barreres a consumidors potencials
de botigues on-line solen venir de la desconfiança a
l’hora de realitzar compres de manera virtual. En
general, les raons solen ser por a ser estafats,
desconfiança respecte al procés de pagament i
incertesa per la possibilitat que hi hagi alguna
errada.
176. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
Els errors passen, és quelcom que tenim assumit, i
són freqüents a internet. Normalment són coses
petites, a les que no donem importància, com una
pàgina web que es queda parada a la meitat de la
càrrega. Però quan hi estem posant els nostres
diners la cosa canvia. Si hi afegim que després de
posar els diners passarà un lapsus de temps d’un o
més dies fins que arribi la nostra comanda la por
augmenta.
177. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
Per aconseguir aquesta confiança en la nostra
botiga on-line desitjada és aconsellable que per un
moment ens posem a la pells dels nostres clients o
clients potencials i pensem quines coses els poden
preocupar alhora de realitzar una compra en el
nostre e-commerce, i lligat a això seria interessant
fer una llista amb totes les objeccions i
desenvolupar un contingut que respongui i resolgui
detalladament cada un d’aquests dubtes inicials.
178. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
La política de devolució ha de ser una eina
al nostre favor per generar confiança, però
hi ha tota una sèrie de factors a tenir en
compte, els punts claus al respecte són
179. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Fer visible la política de devolució: Sigui quina
sigui cal que quedi clara en la nostra botiga on-line.
A més ha de ser clara i senzilla, explicant com se
solucionaran els possibles problemes que hi pugui
haver. Un consell per aconseguir això podria ser
una pàgina en la que s’expliqui amb luxe de detalls
com funciona la política de devolució de la nostra
botiga on-line i afegir un enllaç ben visible a totes
les pàgines de la botiga. L’objectiu és que al llegir-
lo
els usuaris més recelosos adquireixin confiança
quan vegin que tots els casos estan contemplats i
que estem preparats per actuar i donar solucions.
180. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Conèixer la llei: Legalment el comprador pot
decidir tornar-nos un producte sense donar cap
motiu, però ha d’assumir el cost de la devolució, i
nosaltres li hem de tornar els diners.
181. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Comunicació: Si es produeix qualsevol incidència
cal reaccionar ràpid i posar-nos en contacte amb el
client, sigui responent a la seva sol·licitud o donant
li a conèixer la situació si hem estat nosaltres
mateixos els que hem detectat el problema. En tot
moment cal que el mantinguem informat sobre
l’evolució de la incidència i facilitar-li totes les
opcions de les que disposa per solucionar-ho. La
gent és molt més comprensiva quan està informada.
182. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
En línies generals quan hi ha queixes caldria
seguir les següents premisses:
- Accessibilitat dins de la web de forma gratuïta.
- Atenció en la resposta
- Transmissió ràpida i precisa de la informació.
- Resposta adaptada als objectius estratègics.
183. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Consultes: Durant el procés de compra el client
pot tenir molts dubtes sobre el producte o el
funcionament de la compra, un servei d’atenció al
client complert ha de satisfer aquestes necessitats
de forma ràpida, i així es contribuirà a que
l’experiència de compra del client sigui
satisfactòria.
184. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Ajuda: Secció en la que ens anticipem a les
necessitats del client per poder agilitzar possibles
dubtes o consultes o solucionar de forma ràpida el
seu problema.
185. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- FAQ’S: les preguntes freqüents que poden tenir
els visitants de la botiga on-line, és un element molt
important i aquestes preguntes han de ser útils, i
han de respondre les preguntes més freqüents dels
clients com formes de pagament, destí dels
enviaments, IVA, descomptes, polítiques de
devolució, servei tècnic, etc.
186. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Formulari: un dels suports que es pot utilitzar per
canalitzar queixes, incidències, suggerències, etc.
Aquesta informació arriba directament a través d’e
mail. Els formularis demanen dades de contacte
que poden ser mol útils per la base de dades de la
botiga on-line (és important no oblidar d’informar
de
la política de privacitat de la web).
187. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Telèfon i correu electrònic: dos suports bàsics
d’atenció al client. El telèfon dóna molta confiança i
si és gratuït molt millor pel client, es pot especificar
quin és l’horari d’atenció de trucades.
188. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Xat: A través d’aquest sistema ens podem
diferenciar i el client pot exposar la seva consulta i
ser atès de forma immediata, s’estalvia tems i
esforç
i es pot crear una interacció a temps real.
189. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Segells de confiança: hi ha segells que podem
posar a la nostra botiga on-line com per exemple el
de “Confianza on-line:
”(http://www.confianzaonline.es), es tracta d’un
segell de confiança oficial que compta amb
moltíssims reconeixements oficials a nivell
Europeu, provenint d’una associació sense ànim de
lucre que defensa i garanteix les bones pràctiques a
internet, tant en activitats publicitàries com en
transaccions comercials entre empreses i usuaris,
és una forma per fidelitzar als clients assegurant
que s’intentaran resoldre tots els problemes que
puguin sorgir en la navegació o en el procés de
compra.
190. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Assumir els costos de devolució: És veritat que
cada botiga és un món i que això no sempre serà
possible, però val la pena intentar estudiar quan
estem disposats a deixar de guanyar o fins i tot
quantes pèrdues estem disposats a assumir, que ja
“gràcies” a un error podem convertir a un usuari
descontent en un client fidel i en un possible
comercial.
191. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Pàgina explicant qui som: si tenim botiga física
explicar la situació geogràfica, la trajectòria, el
número de treballadors, tota la informació possible
ja que aquest fet genera molta confiança; i en cas
de no tenir botiga física cal deixar molt clar qui
som,
que fem, a on som, la nostra filosofia, fotos, totes
les dades que puguin contribuir a generar aquesta
confiança en nosaltres.
192. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Blog: A part de les avantatges ja comentades en
l’apartat de xarxes socials, aquí cal destacar que un
blog ens fa veure com a experts en un tema, i si els
continguts del blog són de qualitat i parlem d’allò
que coneixem bé ens podem convertir en referents
del sector a llarg plaç i per tant projectarem una
imatge molt positiva de la marca, a part que tindrem
l’oportunitat de personalitzar més la nostra botiga
on-line, perquè el blog humanitza l’empresa fent-la
quelcom més proper, i finalment es pot convertir en
una molt bona plataforma d’atenció al client.
193. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Vídeos demostratius: un dels formats més
Efectius per explicar el funcionament o
característiques d’un producte o servei, també una
gran plataforma per mostrar qui hi ha a darrera del
negoci.
194. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
- Donar mostres: sempre han estat un gran recurs
de marketing per donar a conèixer un producte,
especialment en els casos d’usuaris indecisos o
desconfiats, i en aquest cas pot servir com a font
per recollir correus electrònics. Cal valorar els
costos d’aquesta acció per veure si la podem
assumir o no.
195. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
En realitat el client no té por a la incidència
concreta, sinó a les conseqüències que aquesta li
pugui suposar (normalment rebre un producte
diferent al que volia o no rebre res a canvi dels seus
diners). Si l’error passa i donem solució al problema
de forma satisfactòria pel client, el que aconseguim
és eliminar per complet aquest temor per compres
futures a la nostra botiga. A partir d’ara el client
estarà tranquil perquè, encara que passi alguna
cosa inesperada, sap que nosaltres respondrem i ell
finalment obtindrà el producte que volia.
196. La confiança on-line i la relació amb la
gestió de reclamacions i queixes:
A més és molt important evitar el cas contrari, el
d’una mala experiència de compra davant d’un
error, ja que té una alta probabilitat de fer-nos
perdre el client per sempre i que parli malament de
la nostra botiga on-line.