2. Elaboració d’índexs i resums documentals GENERALITATS SOBRE ÍNDEXS DEFINICIÓ Conjunt d’entrades que es presenten ordenades bé de forma alfabètica, bé d’altres maneres però que es caracteritzen per estar ordenades de forma diferent a la de la col·lecció o el document que està essent indexat. La seva funció és la de permetre als usuaris localitzar informació en un document o documents específics en una col·lecció. ELEMENTS BÀSICS CNT (vegeu : Confederació Nacional del Treball ) Confederació Nacional del Treball, 10-22 Historia, 10-12 Ideologia, 12-15 Presidents, 16-22 Referències creuades Encapçalament Localitzadors Subencapçalaments
3. Elaboració d’índexs i resums documentals ESTRUCTURA FORMAL Organització tabular i en columnes Jerarquia d’encapçala-ments i subencapçalaments Relacions entre els termes
5. Elaboració d’índexs i resums documentals TIPUS D’INDEX Segons la presentació --Impresos --Automatitzats Segons el tipus d’informació --Generals --Parcials Matèries Autors Noms Geogràfics Títols De números i codis Segons els documents -- Que afecten un document -- Que afecten col.leccions de documents
6. Elaboració d’índexs i resums documentals METODOLOGIA DE CREACIÓ D’ÍNDEX Recopilació d’informació Anàlisi del text Lectura recuperativa Lectura creativa Preparació de les entrades Selecció d’entrades Establiment de referències Identificació de localitzadors Alfabetització i ordenació Determinació del format i l’estil Revisió Lectura creativa (Lectura crítica)
7. Elaboració d’índexs i resums documentals ISO 999 : 1996 Organització general de l’índex Creació i estil dels encapçalaments TERMINOLOGIA Preferentment la del text En col·leccions, fitxers d’autoritats FORMA DE DELS ENCAPÇALAMENTS Preferentment NOMS Selecció de singular o plural en funció del document Ortografia seguint les convencions del text Termes compostos, generalment sense invertir
8. Elaboració d’índexs i resums documentals ISO 999 : 1996 Organització general de l’índex Creació i estil dels encapçalaments SINÒNIMS Cal fer referències de vegeu HOMÒGRAFS Cal afegir qualificadors entre parèntesi ABAST I ÚS D’ENCAPÇALAMENTS I SUBENCAPÇALAMENTS Es poden posar notes per clarificar l’abast d'un encapçalament distinció tipogràfica Si tenim conceptes que són diversos aspectes del mateix, es poden posar junts en una jerarquia d’encapçalaments i subencapçalaments. Usarem la sagnia per indicar la jerarquització entra enc. i subenc. La selecció d’un subenc depèn de S’han d’evitar les cadenes massa llargues de localitzadors Pes relatiu d’un encapçalament Evitació recurrències
9. Elaboració d’índexs i resums documentals ISO 999 : 1996 Organització general de l’índex Selecció i forma dels encapçalaments de noms propis i títols de documents NOMS DE PERSO-NA NORMA GENERAL : Es poden usar les normes de catalogació a l’ús en cada lloc Norma general El més complets possible S’ha d’usar la forma del document (en doc. Ind.) S’ha d’escollir una forma (en doc. col.) Forma dels encapçalaments S’entren pel cognom, on sigui habitual. Si no s’entren pel cognom, aleshores per la forma + usual. Es poden fer ref. Les persones conegudes per un pseudònim o per un nom propi, s’entren així (si es pot amb un qualificador) Els títols d’honor o noblesa s’entren sota aquest títol Els cognoms múltiples han de ser indexats sota la primera part i fer ref. A noms iguals, col·locar qualificador
10. Elaboració d’índexs i resums documentals ISO 999 : 1996 Organització general de l’índex Selecció i forma dels encapçalaments de noms propis i títols de documents NOMS D’ENTITATS El més complets possible i sense invertir (a menys que sigui útil per als usuaris) S’ometen els articles, a menys que siguin necessaris S’ha d’usar la forma del document i fer referències si hi ha inconsistències En doc. múltiples cal seleccionar una forma i afegir-la al fitxer d’autoritats NOMS GEOGRÀFICS Tant complets com calgui i amb qualificadors si hi ha noms idèntics. Es mantenen preposicions i articles, sempre i quan formin part integrant del nom
11. Elaboració d’índexs i resums documentals ISO 999 : 1996 Noms geogràfics : complement normatiu a la ISO 999:1996 -- Un topònim sempre va en caixa alta. Tot el que no hi vaig no és un topònim. De totes formes desconfieu de coses com carrer Gran. El terme Gran és un adjectiu i normalment el topònim correcte ha de portar sempre el nom associat : Carrer Gran . O sigui que és un error del propi autor / corrector. De totes formes, per que l’usuari no ho trobi a faltar és millor fer referències. -- En llistes de topònims s’acostumen a afegir qualificadors per ajudar al lector. La ISO ens diu que els qualificadors es posen entre parèntesi, però una pràctica habitual en el cas dels topònims és fer inversions. O sigui Bosquerons, riera de en lloc de Bosquerons (riera) . Com a norma, invertirem quan estem extraient literalment la informació del text (o sigui, quan aparegui tot seguit riera de Bosquerons ) i posarem el qualificador quan el nom comú no aparegui o no aparegui enganxat al terme indexable. -- Quan estem fent índexs de topònims o de cites de topònims, si estem davant topònims menors (accidents geogràfics, edificis, barris, construccions, etc) normalment afegirem un qualificador (o farem una inversió) per ajudar l’usuari. En topònims majors (municipis, províncies, estats, nacions, etc) no els afegirem a menys que sigui necessari per distingir dos topònims iguals. Cal suposar que l’úsuari ja ho coneix i això embrutaria molt l’índex. distingir
12. Elaboració d’índexs i resums documentals ISO 999 : 1996 Noms geogràfics : complement normatiu a la ISO 999:1996 -- En català cal anar molt en compte amb els articles. Per a topònims majors sol haver nomenclàtors oficials que informen sobre si l’article forma part del nom. Per tant, posarem Seu d’Urgell, la i no només Seu d’Urgell. En canvi, posarem Osona i no Osona, l’ . Els topònims menors no solen ser oficials però s’han de tenir en compte. Per tant us heu de fixar en el context. Si trobeu coses com barri de Fenollar, l’entrada hauria de ser per Fenollar, barri de però si el que apareix és barri del Fenollar l’entrada correcta hauria de ser Fenollar, barri del o Fenollar, el (barri) -- En castellà, els articles dels topònims majors solen anar en caixa alta. Per tant, són més fàcils d’identificar.
13. Elaboració d’índexs i resums documentals ISO 999 : 1996 Organització general de l’índex Selecció i forma dels encapçalaments de noms propis i títols de documents TÍTOLS DE DOCUMENTS Distingits tipogràficament de la resta de l’index Es poden afegir qualificadors si es considera necessari Els articles, segons l’ús nacional
14. Elaboració d’índexs i resums documentals ISO 999 : 1996 LOCALITZADORS DOCUMENTS IMPRESOS Tipus : segons material a indexar Seqüències de números : separades per , Circumstàncies especials DOCUMENTS MULTIMÈDIA O NO IMPRESOS A) Documents amb seqüències d’elements que tenen una numeració accessible a l’usuari. Ex: Registres d’una base de dades B) Documents amb seqüències d’elements no numerats (o no accessibles a l’usuari). Ex. Cinta de vídeo C) Documents no seqüenciats. Ex. Mapa Localitzadors diferents del número de pàgina Paginació múltiple Indexació de volums Indexació de coleccions
15. Elaboració d’índexs i resums documentals ISO 999 : 1996 LOCALITZADORS LOCALITZADORS MÚLTIPLES Si el concepte es tractat de forma contínua, cal donar la seqüència de pàgines --> primera i darrera pàgina sense abreujar. Si el concepte es tracta de forma repetida pero no contínua, cal donar separadament cadascun dels elements de la seqüència. ENFATITZACIÓ Si una entrada té diversos localitzadors, el que contingui la informació més rellevant es pot enfatitzar tipogràficament Si es tracta d’elements especials (taules, il.lustracions) es poden enfatitzar tipogràficament PRESENTACIÓ ENCAPÇALAMENT +, + ESPAI (o 2 espais)
16. Elaboració d’índexs i resums documentals ISO 999 : 1996 REFERÈNCIES REFERÈNCIES DE VEGEU Des dels sinònims no preferits Des d’encapçalaments alternatius Si va cap a múltiples encapçalaments, separar per ; En publicacions monogràfiques pot ser una entrada REFERÈNCIES DE VEGEU TAMBÉ Es fan entre encapçalaments o subencapçalaments que tinguin algun tipus de relació S’han de posar darrera dels localitzadors i, si n’hi ha diversos, separarlos per ; Entre termes relacionats jeràrquicament Entre termes que estiguin relacionats Quan hi hagi canvis terminològics Termes nous vs terme antic Canvis de nom Inclusió de nous termes
17. Elaboració d’índexs i resums documentals ISO 999 : 1996 Alfabetització i ordre Cal que siguin constants i consistents al llarg de l’índex Alfabetització : Preferible paraula a paraula en encapçalaments compostos Ordenació : Preferiblement alfanumèrica No s’han de diferenciar majúscules i minúscules Cal establir l’ordenació de caràcters especials En cas de termes iguals Terme a seques terme amb qualificador terme compost dels subencapçalaments : igual que els encapçalaments Les referències no tenen incidència en l’ordenació
18. Elaboració d’índexs i resums documentals ISO 999 : 1996 Format i estil Format : Espaiat vertical en seccions alfabètiques Subencapçalaments i encapçalaments cadascun en una nova línia Sàgnia entre encapçalaments i subencapçalaments i entre subencapçalaments i subencapçalaments. Redes de ordenadores: Redes de ordenadores, estructura de 3-8 Redes de ordenadores, ventajas de 2-3 Redes de ordenadores, definición de 1 Redes de ordenadores: estructura de, 3-8 ventajas de, 2-3 definición de, 1 Redes de ordenadores ; estructura de, 3-8; ventajas de, 2-3; definición de 1 FORMAT NO ISO FORMAT ISO FORMAT NO ISO
19. Elaboració d’índexs i resums documentals REVISIÓ DELS ÍNDEXS Revisió prèvia a la presentació Són correctes els localitzadors? Mantenen els encapçalaments unitat d'estil segons ISO 999 + planificació vostra? Són els encapçalaments concisos i exactes? Heu eliminat termes sinònims i quasinònims? Són els encapçalaments consistents? Tenen totes les parts del text una cobertura adequada? S'han eliminat tots els errors ortogràfics i de picatge? SI/NO? Qüestió
20. Elaboració d’índexs i resums documentals REVISIÓ DELS ÍNDEXS Revisió prèvia a la presentació El format és 100% correcte i unitari? Si existeixen apartats organitzats de forma alternativa... s'expliquen en la nota introductòria? L'ordenació és 100% correcta? L'alfabetització es 100% correcta i unitària? Mantenen les referències unitat d'estil segons ISO 999 + planificació vostra? Heu eliminat desdoblaments d'encapçalaments o els heu solucionat amb referències de vt ? Heu eliminat les referències circulars? Heu eliminat les referències cegues? Heu fet referències de vegeu i vegeu també? Mantenen els localitzadors unitat d'estil segons ISO 999 + planificació vostra ? SI/NO? Qüestió