2. •Inici de la Revolució Francesa.
•Introdució.
•Desenvolupament
•L´imperi Napoleónic.
•Conclusió.
L´esclat
Supresió Antic
RégimLa Radicalització
3.
4. La Revolució Francesa va tenir inici a lány 1789 quan la
Burguesia va aprofitar una situació de crisi per iniciar
revolució que li va permetre arribar al poder.
Va ser el model de revolució política de la seva època.
5. A finals del segle XVIII, el regne de França com la major part
d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una
societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la
terra. La monarquía absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar
la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura
de classes.
6.
7.
8. Va succeir quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es
constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania
nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de
l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets del'Home i del Ciutadà.
9. Els problemes econòmics, socials
i polítics se sumaren a l'oposició
de la monarquia i
l'aristocràcia, i causaren una
nova onada revolucionària que
desembocà en la instauració
d'una república.
10. va consolidar el poder de
la burgesia que, per
mantenir-se davant la
pressió dels extrems
monàrquics i de l'esquerra
jacobina, promogué un cop
d'estat (1799) encapçalat
per Napoleó
Bonaparte, amb el que
finalitza el període
revolucionari.
11.
12.
13. Una monarquia absoluta amb la Cort plena de luxes.
Privilegis il·limitats de l'Església i l'aristocràcia que
impedien l'accés al poder d'una burgesia en alça. El
poble, afamat i ofegat pels impostos. Era el model de
societat europea de finals del segle XVIII.
14. El context en què va germinar a França una revolta
popular que va esclatar amb la presa de la Bastilla el
14 de juliol del 1789. Lluís Roura, catedràtic
d'Història Moderna de la UAB, analitza les causes de
la Revolució Francesa, el fet històric que marca el pas
del sistema de l'Àntic Règim al món contemporani.
15.
16. Els decrets de l´Assemblea Constituent i la Constitució
van significar la fi de l´Antic Règim a França.
Els rei i els privilegiats van voler frenar les reformes.
La guerra contra les potències europees va tenir com a
resultat la desaparició de la monarquia i la proclamació
delaReplublica.
17.
18. Arribats a setembre de
1792 es plantejarien les
primeres fissures entre
els revolucionaris. Per a
una part dels
revolucionaris el principal
perill que plantejava la
situació seria la
subversió social, i per
tant el retorn a l’ordre
esdevindria una
prioritat.
19. Per a d’altres revolucionaris, contràriament, la prioritat seria
la defensa de la Revolució enfront del perill aristocràtic
(contrarevolució a l’interior i aliança antifrancesa a
l’exterior), i aquesta defensa imposaria l’aliança amb el pujant
moviment popular i l’adopció d’una política excepcional que
s’allunyava del liberalisme burgés.
20.
21. El Primer Imperi
Francès, conegut comunament
com a Imperi Francès,Imperi
Napoleònic o simplement
l'Imperi, cobreix el període de la
dominació de França sobre
l'Europa Continental, sota el
govern de Napoleó I de França.
22. El 1804, per la Constitució de l’any
XII, ratificada novament per un
plebiscit en el qual va rebre una
majoria aclaparadora (3,5 milions
de vots a favor i només 2.579 en
contra), Napoleó Bonaparte va
convertir-se en l’emperador dels
francesos amb el nom de Napoleó
I. Així, el nou emperador va ser
consagrat, el 2 de desembre
d’aquell any, pel propi Papa, Pius
VII, a la Catedral de Notre Dame
de París.
23. Tot i l’entusiasme jacobí
dels anys de la Revolució, el
pintor Jacques-Louis David
(1748-1825) va ser també
el pintor de
l’Imperi, l’encarregat
d’immortalitzar la nova
glòria francesa que
representava Napoleó. I
seria el mateix emperador
que encarregaria a l’artista
parisenc, “primer pintor” de
França des de 1804, la
realització del quadre que
havia de consagrar política i
simbòlicament la seva
coronació imperial en una
obra monumental dedicada a
la glòria de l’esdeveniment.
24.
25. La Revolució Francesa va tenir una gran quantitat de
conseqüències, grans o de menys rellevància.
Els resultats de la Revolució van ser en general bones, excepte els que
van provocar la separació de l'Església Catòlica francesa. La majoria
d'aquestes conseqüències provocar millores en els sistemes
socials, polítics i econòmics de França. Per això, es pot dir que la
Revolució Francesa va ser molt beneficiosa per França.
26. Els ideals revolucionaris van passar
a integrar la plataforma de les
reformes liberals de França i
Europa al segle XIX, així com
servir de "motor" ideològic a les
nacions llatinoamericanes
independitzades en aquest mateix
segle, i continuen sent avui les
claus de la democràcia.
