2. L’Antic Règim: què és?
• L’Antic Règim és el sistema polític,
econòmic i social de l’Edat Moderna (segles
XVI, XVII i XVIII).
3. Política, economia, societat
Quan estudiem un tema d’història el dividim en
tres apartats importants:
1. Política: forma de govern, lleis, estructura del
poder...
2. Economia: sistema econòmic, sectors
econòmics, com viu la gent, en quin tipus de
feines treballa, com es distribueix la riquesa...
3. Societat: com es classifiquen les persones, les
classes socials, els grups socials, el moviment
obrer, la cultura, la família, els costums, les
formes de viure, ...
4. La demografia
• És la ciència que estudia la població.
• Ajuda a analitzar una societat, un poble, un
país, un continent...
• Utilitza piràmides de població, gràfiques,
estadístiques... Relacionades amb la
natalitat, la mortalitat, les migracions,
l’envelliment, la fecunditat...
5. ANTIC RÈGIM
POLÍTICA ECONOMIA SOCIETAT DEMOGRAFIA
*MONARQUIES
AUTORITÀRIES
*ABSOLUTISME
*DESPOTISME
IL.LUSTRAT
AGRÀRIA I
SENYORIAL
Mercantilisme
ESTAMENTAL:
Privilegiats i
No privilegiats
ALTA NATALITAT I
MORTALITAT.
POC CREIXEMENT
DE LA POBLACIÓ
6. Segle XVIII : Europa (context)
Època de transició entre l’Antic Règim i les revolucions liberals
• Pensament il·lustrat.
• Burgesia emergent que volia un canvi social i polític
• Despotisme il·lustrat: sistema polític de finals del
segle XVIII a alguns països. “Tot per al poble però sense
el poble”.
• 1776 Independència dels Estats Units. Primera
revolució burgesa. República liberal.
• 1789 Revolució Francesa: inici de les revolucions
burgeses a Europa per implantar el liberalisme.
7. Segle XVIII : Espanya i Catalunya
(Context)
• Inici del regnat de la dinastia dels Borbons
(Felip V)
• Procés de centralització i uniformització
absolutista.
• Mesures per racionalitzar l’administració i
reactivar l’economia.
• A Catalunya, pèrdua de les lleis i institucions
pròpies (Decrets de Nova Planta).
8.
9. Despotisme il·lustrat :
“Tot per al poble però sense el poble”
• Sistema polític
• Aplicació d’un programa de reformes des del
poder absolut
• Cronologia: Segona meitat del segle XVIII a
alguns països d’Europa.
• Monarques il·lustrats: Josep II i M. Teresa
d’Àustria i Caterina II de Rússia. Carles III
d’Espanya.
11. Comerç triangular
• Vaixells carregats de productes
manufacturats (armes, teixits,
...) van d’Europa cap a Àfrica.
• Bescanvien aquests productes
per esclaus negres, que
transporten cap a Amèrica i els
venen per treballar a les
plantacions.
• Continuen el viatge de retorn a
Europa carregats de productes
agrícoles (cafè, cacau,
tabac,...) molt apreciats al
mercat europeu.
12. Creixement important del
comerç internacional al
segle XVIII !!!
Creixement important del
comerç internacional al
segle XVIII !!!
14. Els Austries o Habsburg eren la dinastia
regnant a Espanya des del segle XVI.
Els reis d’aquesta dinastia van ser:
Carles I
Felip II
Felip III
Felip IV
Carles II
L’any 1700 va morir Carles II sense
descendència i ...
Els Austries o Habsburg eren la dinastia
regnant a Espanya des del segle XVI.
Els reis d’aquesta dinastia van ser:
Carles I
Felip II
Felip III
Felip IV
Carles II
L’any 1700 va morir Carles II sense
descendència i ...
15. 1. La monarquia absoluta
dels Borbó
FELIP V (1700-1746)
FERRAN VI (1746-1759)
CARLES III (1759-1788)
CARLES IV (1788-1808)
16. 1.1 La Guerra de Successió (1700-1714)
Causes
Mort de Carles II sense
descendència
Dos candidats:
Felip d’Anjou (Borbons)
Arxiduc Carles (Austries)
Conflicte d’equilibri de poder entre
les potències europees
Dos models polítics oposats:
absolutisme centralitzat
Confederació pactada
17. Models polítics diferents:
• Borbons: a favor de la centralització política i
de la monarquia absoluta. En economia,
model conservador, de tipus agrari i feudal.
• Austries: model d’estat confederat, basat en
el pactisme i en la sobirania de les Corts dels
regnes. En economia, capitalisme comercial,
a l’estil de les potències del mar del Nord.
21. Guerra de Successió:
Bàndols
Borbons Austries
Castella
França
Corona d’Aragó:
Catalunya,Aragó,València,Mallorca
Gran Aliança de l’Haia:
Àustria, Gran Bretanya, Portugal,
Holanda
22. Esdeveniments importants:
• 1700-1711 Guerra a nivell europeu. Equilibri de
forces entre ambdós bàndols.
• 1711 L’Arxiduc Carles és nomenat emperador
d’Àustria.
• Canvi en l’equilibri del poder polític entre les
potències europees.
• Tractats d’Utrech i de Rastadt (1713-1714) . Els aliats
reconeixen Felip V a canvi de concessions territorials,
• Per Àustria: Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya
• Per Gran Bretanya: Gibraltar i Menorca, juntament
amb privilegis comercials a les colònies americanes
d’Espanya.
24. 1.2 La resistència catalana:
Catalunya va lluitar contra Felip V i a favor de
l’arxiduc Carles a la Guerra de Successió.
Causes:
• Els Borbons representaven un model absolutista,
centralitzador i uniformitzat.
• Perill per les constitucions i institucions pròpies
(Generalitat, Corts i Consells Municipals)
• Competència comercial i industrial dels productes
francesos.
• Abusos de l’exèrcit francès a les zones pirinenques.
• Abús de poder del nou virrei Fernández de Velasco, que
va violar reiteradament les constitucions catalanes.
• Conflicte dels allotjaments
• Imposició de forts impostos pel manteniment de l’exèrcit.
25. Cronologia dels fets:
• 1700 Inici de la guerra
• 1705 Pacte de Gènova. Catalunya entra a la guerra.
• 1705-1707 Equilibri de forces. Carles d’Àustria ocupa
València i Barcelona
• 1707 Batalla d’Almansa. Derrota dels austriacistes.
València i Aragó ocupades per Felip V.
• 1713 Tractat d’Utrecht: Catalunya sola contra Felip V.
Setge de Barcelona (Rafael Casanova i Antoni
Villarroel)
• 1714 (11 de setembre): rendició de Barcelona.
• 1715 Caiguda de Mallorca
26. La imposició de l’absolutisme:
la Nova Planta
• El triomf de Felip V va significar la
implantació de l’absolutisme monàrquic
vigent a França des del segle XVII.
• A Catalunya es van abolir les institucions
polítiques principals (Generalitat, Consell de
Cent, Corts i Constitucions).
• Abolició dels sistemes fiscal, monetari i
militar propis.
• Imposició de les lleis de Castella a tots els
territoris de la Corona d’Aragó.
28. Decrets de Nova Planta (1716)
– S’aboleixen les vegueries, substituïdes per noves
circumscripcions territorials, els corregiments.
– Nova estructura fiscal i nou impost: el cadastre
– Abolició del model confederat.
– Constitució de l’Estat Espanyol : lleis i institucions
úniques per tot el territori.
– País Basc i Navarra mantenen el sistema foral propi i se
les considera províncies exemptes.
– Forta repressió política, nous impostos i mesures de
repressió cultural i lingüística.
– Imposició d’una monarquia absoluta.
32. Personatges importants
• Rafael de Casanova
(conseller en cap de la Generalitat)
• Antoni de Villarroel
(cap militar de Barcelona)
• General Moragues
(heroi de la resistència catalana)
• Carrasclet
(heroi de la resistència a la Catalunya sud )
40. ECONOMIA
AGRICULTURA INDUSTRIA COMERÇ
Baixa productivitat
Economia
de subsistència
Règim senyorial
Treball domiciliari
Tallers artesanals
Manufactures
Mercats locals
i fires
Comerç
Internacional
41. 2.2 Una economia agrària
• Agricultura: Principal activitat econòmica
• Règim senyorial: terra amortitzada (mans
mortes)
• Primogenitura (a Catalunya institució de l’hereu)
• Distribució de la terra:
• Minifundis : Galícia i Astúries (arrendataris i
jornalers)
• Latifundis : Sud de Castella, Extremadura i
Andalusia (jornalers)
• Finques mitjanes : Catalunya (contractes
emfitèutics, masovers o rabassaires).
42.
43. 2.3 Industria i comerç
• Indústria tradicional organitzada en gremis
• Mercat interior dèbil, limitat a l’àmbit local o
comarcal
• Problemes de transport
• Economia agrària d’autoconsum
• Comerç colonial: activitats manufactureres
dedicades a l’exportació.
46. 3.1 Les noves idees il·lustrades
– Podria definir-se la Il·lustració com el moviment
intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va
desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“segle de
les Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar la
independència dels Estats Units i la Revolució
Francesa.
– Va suposar una important modernització cultural i
l’intent de transformar les caduques estructures
de l’Antic Règim.
– La influència de la Il·lustració es va concretar en dues
fases: un primer moment, la via reformista, dóna
lloc a l’aparició del Despotisme Il·lustrat, i un
segon moment, la via revolucionària amb la
Revolució francesa.
47. DESPOTISME IL.LUSTRAT
SEGLE XVIII
““““Tot per al poble,Tot per al poble,Tot per al poble,Tot per al poble,
Però sense el poblePerò sense el poblePerò sense el poblePerò sense el poble””””
Reformes modernitzadores
des del poder absolut
48. El liberalisme polític:
les idees il·lustrades aplicades a la política van donar lloc al
liberalisme polític.
49. – La Raó
La intel·ligència humana és l’únic mitjà per entendre i explicar el
món. Ni l’autoritat, ni la tradició, ni la revelació no podien
substituir la raó.
– El Progrés
S’aconsegueix a través de la ciència, i aquesta en combinació
amb la tècnica, permeten l’avanç de la humanitat de manera
evolutiva i indefinida. Eren partidaris ferms de l’educació i del
progrés.
– La Naturalesa
Creien que la naturalesa era una font de justícia i de bondat. La
societat és la que falseja i corromp l’ home, el qual és bo en estat
natural.
– La Tolerància
Van defensar la tolerància en les relacions humanes. Rebutjaven
la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i
condemnaven la intolerància religiosa
– La Felicitat
És l’objectiu últim de la vida humana. Tothom hi té dret.
L’esperit de la Il·lustració
50. J. L. LockeJ. L. Locke -L’Estat garantia de les llibertats
individuals
-L’Estat garantia de les llibertats
individuals
Cal destacar
VoltaireVoltaire -Llibertat de pensament i tolerància
religiosa
-Llibertat de pensament i tolerància
religiosa
MontesquieuMontesquieu
-Divisió de poders, “L’esperit de les
lleis”, 1748.
-Divisió de poders, “L’esperit de les
lleis”, 1748.
Crea les bases del liberalisme políticCrea les bases del liberalisme polític
El pensament il·lustrat
RousseauRousseau
-”Contracte social” L’home és lliure en
la natura i esclau en la societat
(corrompre)
-”Contracte social” L’home és lliure en
la natura i esclau en la societat
(corrompre)
Montesquieu VoltaireRousseau
52. Rousseau: la sobirania nacional
• Contracte social: El poder de l’estat es
basa en el pacte entre governants i
governats (ciutadans).
• Sobirania nacional: tots els ciutadans
tenen el poder de fer les lleis, expressat
mitjançant el sufragi.
• La sobirania nacional era oposada a la
sobirania reial, en que una sola persona
(el rei) exercia el poder per designació
divina o per drets històrics hereditaris.
53. El pensament il·lustrat
En el terreny econòmic
Dues noves corrents anomenades: fisiocràcia i
liberalisme, es van oposar al mercantilisme.
FisiocràciaFisiocràcia
LiberalismeLiberalisme
Els fisiòcrates defensaven que l’agricultura i les
activitats productives eren la font de riquesa
principal. L' ideòleg fou Quesnay
MercantilismeMercantilisme
Defensava la idea econòmica de l’acumulació de
metalls preciosos com a font de riquesa i el
comerç com la millor activitat per aconseguir-la.
Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat recau en
la llibertat del mercat; aquest és regula per la llei
d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir en
l’activitat econòmica. L' ideòleg fou Adam Smith.
QuesnayQuesnay Adam SmithAdam Smith
54. Fisiocràcia:
“laissez faire, laissez passer”
• La fisiocràcia és una escola de pensament
econòmic del segle XVIII. Afirmava
l’existència d’una llei natural per la qual el
bon funcionament del sistema econòmic
estaria assegurat sense la intervenció del
govern. La seva doctrina queda resumida en
l’expressió “laissez faire, laissez passer”
(deixar fer, deixar passar).
55. – Les societats científiques, literàries o
artístiques i les acadèmies, recolzades pels
poders públics.
– Les societats d’amics del país, establertes
normalment en les principals ciutats i
capitals de província.
– Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions de
il·lustrats, on es confrontaven i discutien les
noves idees.
– L’Enciclopèdia. Recopilació de tots els
coneixements de l’època.
Vehicles de difusió de les noves idees
56.
57. El despotisme il·lustrat:
“Tot per al poble però sense el poble”
• Forma de govern d’algunes monarquies
europees del segle XVIII en que s’intenta
aplicar mesures reformistes basades en
les idees dels il·lustrats però sense
renunciar a l’absolutisme.
• Les contradiccions d’aquest reformisme
van obrir el camí de les revolucions
liberals.
58. 3.2 La il·lustració espanyola
• Les idees il·lustrades no es difonen a Espanya fins la
segona meitat del segle XVIII.
• Dificultats per introduir les noves idees a causa de:
– Absència de burgesia
– Conservadorisme en els ambients intel·lectuals
– Importància de l’església
– Indiferència de l’aristocràcia i el clergat
– Ignorància de les classes populars
• Característiques:
– Defensen l’educació com a element prioritari pel
progrés
– Volen un ensenyament útil i pràctic, obligatori per
tothom en els primers nivells i comú a ambdós
sexes.
– Proposen reformes econòmiques.
59. 3.3 El despotisme il·lustrat: Carles III
• Partidari d’algunes reformes d’acord amb les idees
il·lustrades. Oposició dels sectors privilegiats.
• Motí d' Squilace (1766) :
• Causes:
– Crisi de subsistències (puja dels preus dels aliments)
– Excés de poder d’alts càrrecs estrangers (Squilace italià )
– Mesures de sanejament i ordre públic (neteja urbana,
enllumenat, prohibició dels jocs d’atzar i l’ús d’armes,
barrets xambergs i capes llargues).
• Revolta popular. Control i continuïtat de les reformes.
Destitució d' Squilace.
• Ministres i col·laboradors il·lustrats de Carles III:
Campomanes, Floridablanca, Aranda, Jovellanos...
60. El motí d' Squilace 1766
• La prohibició de la
capa llarga i el barret
d’ales amples
(chambergo) va ser el
detonant del motí.
• Les reformes dels
ministres il·lustrats no
eren sempre ben
acceptades pel poble.
61. 3.4 La legislació reformadora de Carles III
• Religió:
– Regalisme: defensa l’autoritat i les prerrogatives del rei enfront de
l’església.
– Reclama el dret de nomenament dels càrrecs eclesiàstics (bisbes,
cardenals...)
– Vol el control de la Inquisició
– Expulsió dels jesuïtes (1766) ordre que tenia molt de poder i obeïa
directament al Papa.
• Societat:
- Decret de 1783 pel qual es declaren honestes totes les professions.
• Educació:
– Reforma dels estudis universitaris i ensenyament mitjà
– Funda escoles d’arts i oficis
– Obligatorietat de l’educació primària
– Fundació d’acadèmies de lletres i ciències.
62. 3.4 La legislació reformadora de Carles III
• Economia:
Estableix mesures per liberalitzar el comerç i la indústria i impulsar el
creixement econòmic:
– Limitació dels privilegis de la Mesta
– Colonització de noves terres
– Elaboració d’un informe sobre la llei agrària, en el qual es recollien
els problemes de l’agricultura espanyola i en proposava solucions.
– Foment de la lliure circulació de mercaderies a l’interior d’Espanya.
– Liberalització del comerç amb Amèrica (decret de 1765 )
– Fi del monopoli del port de Cadis
– Suport a l’activitat industrial
– Abandó de la gestió directa de las Reales Fàbricas (1761)
– Establiment d’aranzels proteccionistes (1782)
– Signatura de tractats comercials amb altres països.
– Creació de “Societats econòmiques d’amics del país” amb l’objectiu
de fomentar l’agricultura, el comerç i la industria, traduir i publicar
llibres estrangers i impulsar les idees fisiòcrates i liberals.
63.
64. Hidalgo o “Hijodalgo”
• Hidalgo és un concepte espanyol,
pròpiament castellà, i es refereix al
noble que estava exempt del pagament
de tributs.
• La seva característica fonamental era el
caràcter de noblesa sense béns, però
exempts de les càrregues i tributs que
pagaven els plebeus (pecheros).
• El decret de Carles III que declara
honestes totes les professions pretén
resoldre el problema de molts
descendents de la noblesa, sense
recursos i que, pel seu títol, no estava
ben vist que treballessin.
65. 3.5 El reformisme il·lustrat a
Catalunya
• La burgesia de Catalunya (comerciants i industrials)
va connectar amb les idees il·lustrades, ja que hi van
veure un camí per iniciar reformes econòmiques.
• Fundació de la Junta de Comerç, institució
econòmica que pretenia fer compatible la liberalització
econòmica amb els límits de l’Antic Règim.
• Impulsa la formació tècnica i científica mitjançant la
creació d’escoles de nàutica, comerç, química,
botànica o estadística.
• Dóna beques per estudiar a l’estranger i finança
estudis i investigacions.
• Antoni de Capmany (1742-1813): il·lustrat català
67. 4.1 El creixement demogràfic
• Demografia Antic Règim: alta natalitat i mortalitat i poc creixement
de la població
• Creixement de la població a Europa
• Causes:
– Descens de la mortalitat
– Millora de les tècniques agrícoles
– Introducció de nous conreus
– Època de pau relativa
• Espanya:
– Alta natalitat i mortalitat
– Creixement de la població (més a la perifèria i menys a l’interior)
– Causes: absència de grans fams
– Mesures poblacionistes del govern
– Creixement limitat per les crisis de subsistències
(fams periòdiques).
• Catalunya:
– Regió amb més creixement
– Desigualtat ( més a la costa i menys a l’interior)
68.
69.
70.
71. 4.2 El sector agrari: Espanya
• Agricultura endarrerida i fams cícliques (de
subsistència).
• Causes:
– Condicions climàtiques desfavorables (sequeres
estivals i temperatures elevades)
– Dificultats per les innovacions tècniques.
– Dificultats per l’increment de la producció (terres
amortitzades, càrregues senyorials sobre els
pagesos i baixos rendiments)
• Algunes millores:
– Zona Cantàbrica: blat de moro i patates
– Litoral valencià: vi, aiguardent, seda
– Regadiu: millora rendiments
72. El sector agrari: Catalunya
• Agricultura de mercat: part de la producció per la
venda i no per l’autoconsum. Creixement econòmic.
• Emfiteusi: permet l’especialització i modernització de les
explotacions.
• Canvis en les explotacions:
– Conreu de terres ermes per plantar-hi vinya
– Creixement del regadiu
– Augment de la ramaderia (estabulació, adob)
– Alternança de conreus (cereals, llegums, faves...)
– Altres conreus: olivera, garrofer, ametller, avellaner...
– Especialització en la vinya
– Exportació de vins i aiguardents
73. AGRICULTURA
SEGLE XVIII
ESPANYA CATALUNYA
De subsistència De mercat
Mètodes tradicionals
Fams cícliques
Clima desfavorable
Emfiteusi
Especialització en la vinya
Millores tècniques
Algunes millores:
Nous conreus
Regadiu
Exportació vins
i aiguardents
Poc creixement econòmic Creixement econòmic
74. 4.3 L’impuls de les manufactures
• Impuls del govern a les manufactures.
• Fàbriques reials (teixits, cristalls) : baixa
rendibilitat i manca de mercat
• Manufactures privades: València
(sedes), País Basc (foneries i fàbriques
metal·lúrgiques).
75.
76. 4.3 L’impuls de les manufactures
• Catalunya:
– Manufactures tèxtils
– Mercat interior
– Indústria tèxtil cotonera: inicis a Barcelona (1736-37)
– Fàbriques: concentració de mà d’obra i divisió del treball
– Indianes: teixits de cotó estampats per una sola cara.
– Indústria llana: no pot competir i s’especialitza en roba de
qualitat (Terrassa, Igualada, Olot)
• 1765 Liberalització del comerç amb Amèrica:
(Impacte a Catalunya)
– Cotó abundant i a bon preu.
– Exportació al mercat americà
– Competència teixits anglesos
– Necessitat d’innovacions tècniques
– 1780 Màquines de filar angleses (Spining-Jenny)
– Berguedana (més evolucionada)
78. 4.4 La liberalització del comerç colonial:
decret de lliure comerç amb Amèrica (1765)
• Situació anterior al decret de lliure comerç amb
Amèrica (1765):
– Sevilla i Cadis: monopoli del comerç americà
– Comerciants estrangers
– Companyies comercials: privilegis i monopolis
– Pirateria, contraban i competència estrangera
– Fracàs del sistema
• Catalunya (a partir de 1765)
– Desenvolupament molt important de la indústria tèxtil
d’indianes i d’altres (paper, ferro, mobles, joies...) .
– Importació de sucre, cacau, cafè, cotó, colorants,
pells
– Exportació de: vins, aiguardents, teixits (indianes),
mobles, llibres, quadres, joies, armes, mitges,
mocadors...
79. Port de Cadis:
Port amb més volum de
negoci.
Reexportació de productes
de tot arreu
No influeix en la
prosperitat d’Andalusia.
Port de Barcelona:
Exporta productes locals
Contribueix al creixement
econòmic de Catalunya.
82. SEGLE XVIII
HI HA CANVIS?
POLÍTICA ECONOMIA SOCIETAT DEMOGRAFIA
Despotisme
Il·lustrat
Pocs canvis
Algunes reformes
Augment del
Comerç
Internacional
Manufactures
No hi ha canvis
en el sistema
Augment del poder
econòmic de la
burgesia
Lleuger augment
de la població per
la millora en
l’alimentació i la
higiene
83. CRONOLOGIA:
– 1700-1714 Guerra de Successió
– 1705 Pacte de Gènova
– 1707 Batalla d’Almansa
– 1713 Tractat d’Utrecht
– 1758 Fundació de la Junta de Comerç de Barcelona
– 1765 Liberalització comerç amb Amèrica
– 1766 Motí de Squilace
– 1767 Decret d’expulsió dels Jesuïtes
– 1776 Independència Estats Units d’Amèrica
– 1783 Decret que declara honestes totes les professions
– 1789 Revolució Francesa
84. PERSONATGES:
– Rafael Casanova
– Antoni Villarroel
– Carrasclet
– Felip d’Anjou
– Carles d’Habsburg
– Montesquiu
– Rousseau
– Diderot
– Squilace
– Campomanes
– Floridablanca
– Jovellanos
– Antoni de Capmany
85. Vocabulari de conceptes
– Antic Règim
– Monarquia autoritària
– Absolutisme
– Vigatans
– Despotisme il·lustrat
– Il·lustració
– Llums
– Sobirania popular o
nacional
– Separació de poders
– Revolució Francesa 1789
– Regalisme
– Hidalguia
– La Mesta
– Emfiteusi
– Rabassaires
– Masovers
– Mans mortes
– Manufactures
– Indianes
– Berguedana
– Societats econòmiques
d’amics del país
– Fisiocràcia
