TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
1. TEMA 8
EL MÓN D’ENTREGUERRES
1919-1939
Els feliços anys 20
El crac de 1929
L’ascens dels feixismes
2. Context històric:
• Etapa d’entreguerres 1919-1939
• Feliços anys Vint : etapa de creixement
econòmic 1919-1929
• “Prosperity” als Estats Units 1925-1929
• Crac de 1929
• Gran Depressió 1929-1939: crisi econòmica
mundial.
• Anys trenta: Sistemes polítics totalitaris.
Ascens dels feixismes (Itàlia i Alemanya) i
Comunisme (URSS).
3. ETAPA D'ENTREGUERRES
1919-1939
FELIÇOS ANYS 20
1919-1929
ASCENS DELS
FEIXISMES 1929-1939
CRISI 1919-1924
PROSPERITY 1925-1929
GRAN DEPRESSIÓ
1929-1939
Alemanya REPÚBLICA DE WEIMAR
1918-1933
DICTADURA NAZI 1933-1945
Hitler
Itàlia Monarquia de Victor Manuel III
DICTADURA FEIXISTA 1922-1945 (Mussolini)
7. 1.1 Deutes i reparacions de guerra
• Deutes : molts països del bàndol aliat havien
demanat crèdits als Estats Units després de la
Primera Guerra Mundial. Dificultats per retornar
els crèdits.
• Alemanya no podia pagar les reparacions de
guerra imposades al Tractat de Versalles .
• Entre 1919 i 1924: crisi
• A partir de 1925: creixement econòmic general,
sobretot als Estats Units.
• Entre 1925 i 1929: “Prosperity” als Estats Units
8.
9. 1.2 Els “Feliços 20” una època de prosperitat
• Augment dels salaris però no dels preus.
Augment molt important del consum de les
famílies.
• Les famílies nord-americanes poden accedir
als electrodomèstics, la ràdio, els automòbils.
• Les empreses van augmentar la seva
producció i els seus beneficis.
• Els gratacels van ser un símbol d’aquesta
etapa de prosperitat econòmica als Estats
Units.
10. Factors de risc economia Estats Units:
Es generalitzen les compres a terminis, és
a dir, comprar sense tenir diners.
L’agricultura americana estava en crisi.
Els grangers i pagesos havien demanat
préstecs als bancs i molts s’havien
arruïnat.
Van baixar el preu dels productes i no van
poder tornar els crèdits. Molts van perdre
les terres.
11.
12. "Lunch atop a skyscrapper" o el "dinar dalt d'un gratacels" és la fotografia presa per
Charles C. Ebbets el 29 de Setembre de 1932, on hi apareixen 11 obrers de la
construcció del General Electric Building, al Rockefeller Center de Nova York.
17. La febre borsària
• Pujada de les inversions en Borsa
• Els beneficis empresarials s’inverteixen més en la
Borsa que no pas en sectors productius.
• Bombolla especulativa!!!
• Augment desorbitats del preu de les accions.
• Beneficis com a resultat de la diferència entre el
preu de compra i el de venda no pas com a
resultat dels guanys de les empreses
• Les cotitzacions de les accions deixen de tenir
relació amb els beneficis de les empreses.
• Eufòria especulativa
18. Bombolla especulativaBombolla especulativaBombolla especulativaBombolla especulativa
Una bombolla especulativa és una desviació entre el valor real deUna bombolla especulativa és una desviació entre el valor real deUna bombolla especulativa és una desviació entre el valor real deUna bombolla especulativa és una desviació entre el valor real de
les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.
El valor real de les accions és el que té relació amb els beneficisEl valor real de les accions és el que té relació amb els beneficisEl valor real de les accions és el que té relació amb els beneficisEl valor real de les accions és el que té relació amb els beneficis
de les empreses.de les empreses.de les empreses.de les empreses.
Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja.Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja.Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja.Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja.
Si és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpidsSi és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpidsSi és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpidsSi és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpids
es comença a allunyar el valor real del valor de cotització ies comença a allunyar el valor real del valor de cotització ies comença a allunyar el valor real del valor de cotització ies comença a allunyar el valor real del valor de cotització i
comença l’especulació.comença l’especulació.comença l’especulació.comença l’especulació.
Quan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombollaQuan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombollaQuan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombollaQuan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombolla
especulativa.especulativa.especulativa.especulativa.
Les accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per laLes accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per laLes accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per laLes accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per la
pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.
Aquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtadaAquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtadaAquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtadaAquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtada
i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors,i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors,i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors,i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors,
com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.
19. Les causes de la crisi
Sobreproducció: excés d’oferta
Febre borsària: bombolla especulativa
20. 1.4 El crac de 1929
• Dijous Negre: caiguda sobtada de la cotització de
les accions a la Borsa de Nova York.
• Milers de petits inversors es van arruïnar.
• La gent va als bancs a buscar els seus diners.
• Les empreses aturen la seva producció
• Els preus baixen (deflació)
• Augmenta l’atur
• Fallida de les empreses
• Fallida dels bancs
• Crisi econòmica generalitzada
21. Col·lapse econòmic: cercle viciós
Fallida
Borsa de
Nova York
Fallida
bancària
Fallida
empreses
Atur
Baixa el
consum
Baixa la
producció
+ Fallida
empreses
+atur
Col·lapse
econòmic
25. 2.1 La Gran Depressió 1929-1939 :
una crisi d’abast mundial
• Gran reducció del comerç internacional.
• Forta reducció de les exportacions dels països
productors de matèries primeres i productes
alimentaris (Brasil, Índia, Argentina, Malàisia, Austràlia,
Xile).
• Els països rics no compren matèries primeres per la
reducció de la producció.
• Les famílies redueixen dràsticament el consum.
• Els països més afectats per la crisi són els que tenen
una economia bàsicament industrial: Estats Units,
Alemanya, Regne Unit, França...
• Tancament d’empreses i atur.
26. La crisi s’expandeix arreu del mónLa crisi s’expandeix arreu del món
Es va esfondrar tot el sistema internacional
d’intercanvis, de producció i de finances
Enfonsament del comerç internacional
Repatriació dels capitals americans invertits
per Europa i Amèrica Llatina
Enfonsament dels bancs europeus
A causa de
provoca
27. El crac de 1929 als EUA
Fallida de la borsa
crisi borsària
Fallida de molts bancs
crisi financera
Tancament de moltes indústries
crisi industrial
Crisi social
Crisi
economia
nord-
americana
S’extendrà
arreu del món
33. 2.4 El nou pensament econòmic: Keynes
• El liberalisme econòmic es basa en les idees
d’Adam Smith, l’estat no ha d’intervenir en
l’economia.
• Les mesures dels governs van seguir aquesta línia
de no intervenció: reduir la despesa pública,
limitar les importacions de productes estrangers i
mantenir alta la cotització de la moneda.
• Aquesta inactivitat dels governs encara va
agreujar més la crisi.
• Les idees de Keynes anaven en la direcció
contrària: l’estat havia d’intervenir en l’economia
per aturar la crisi.
34. Les propostes de Keynes:
• L’estat ha d’invertir en obres públiques:
carreteres, autopistes, ponts, ferrocarrils...
• Aquestes accions provocarien l’augment de
l’activitat de les empreses i la creació de llocs de
treball.
• Molts treballadors tindrien feina i sou i podrien
augmentar la demanda de productes i la despesa.
• Això faria augmentar més la producció de les
empreses i crearia nous llocs de treball.
• La despesa inicial de l’estat es recuperaria a mitjà
termini a través dels impostos.
36. 3.1 El “New Deal” als Estats Units
• Entre 1929 i 1932, durant la presidència de Hoover
(republicà), la crisi es va agreujar als Estats Units.
• El nou president Roosevelt (demòcrata), elegit el 1932, va
aplicar les idees de Keynes per reactivar l’economia i sortir
de la greu crisi econòmica.
Mesures:
Revisió profunda del sistema borsari i bancari per part de
l’estat.
Mesures per incrementar el preu dels productes agraris.
Devaluació del dolar, per reactivar les exportacions.
Lluita contra l’atur: subvencions i subsidis, programes
d’ocupació juvenil.
Programa d’obres públiques molt ambiciós.
Resultats força favorables, però no del tot, encara hi ha
moltes persones sense feina.
37. NEW DEAL
Conjunt de mesures aplicades als
Estats Units per lluitar contra la crisi
provocada pel “Crac del 29” i basades
en les propostes de Keynes
d’intervenció de l’estat en l’economia.
A partir de 1932, durant l’etapa del
president Roosevelt.
38. Alemanya contra la crisi
• Alemanya pateix la crisi de forma molt dura.
• La crisi als Estats Units provoca la retirada dels crèdits que aquest
país havia concedit a Alemanya.
• Les reparacions de guerra oprimeixen el país.
• Les empreses i els bancs fan fallida.
• Creixement del nazisme, liderat per Adolf Hitler.
• L’arribada de Hitler al poder (1933) estableix una sèrie de
mesures per reactivar l’economia:
Impulsa les obres públiques i potencia la industria
armamentista.
Estableix l’autarquia, model econòmic que vol convertir el país
en autosuficient econòmicament i no depenent de l’exterior.
Crea llocs de treball a l’administració nazi i el servei militar
obligatori.
Reducció de l’atur.
Economia orientada sobretot cap a la guerra.
39. Autarquia
L'autarquiaL'autarquiaL'autarquiaL'autarquia oooo autosuficiènciaautosuficiènciaautosuficiènciaautosuficiència és un termeés un termeés un termeés un terme
utilitzat per a definir l'autoutilitzat per a definir l'autoutilitzat per a definir l'autoutilitzat per a definir l'auto----abastiment i elabastiment i elabastiment i elabastiment i el
rebuig de l'ajuda externa. Per tant, un paísrebuig de l'ajuda externa. Per tant, un paísrebuig de l'ajuda externa. Per tant, un paísrebuig de l'ajuda externa. Per tant, un país
autàrquic és aquell que tanca el seuautàrquic és aquell que tanca el seuautàrquic és aquell que tanca el seuautàrquic és aquell que tanca el seu
mercat internacional per a cobrir tota lamercat internacional per a cobrir tota lamercat internacional per a cobrir tota lamercat internacional per a cobrir tota la
demanda del país amb productesdemanda del país amb productesdemanda del país amb productesdemanda del país amb productes
nacionals, així doncs, per aplicarnacionals, així doncs, per aplicarnacionals, així doncs, per aplicarnacionals, així doncs, per aplicar----ho a unho a unho a unho a un
país és condició necessària que aquestpaís és condició necessària que aquestpaís és condició necessària que aquestpaís és condició necessària que aquest
tingui suficientstingui suficientstingui suficientstingui suficients recursos naturalsrecursos naturalsrecursos naturalsrecursos naturals com percom percom percom per
no dependre de les importacions.no dependre de les importacions.no dependre de les importacions.no dependre de les importacions.
40.
41.
42. Europa contra la crisi
• Els països europeus van tenir sortides desiguals a la
crisi. La majoria no van aconseguir una plena
recuperació econòmica fins la Segona Guerra
Mundial.
• Escandinàvia: estat del benestar
• Alemanya: autarquia i rearmament
• Regne Unit: comerç, preferentment amb les colònies
• França: Front Popular. Inversió pública i mesures
socials
43. L'estat del benestar és, segons el sociòleg T.H. Marshall una combinació
específica entre democràcia, benestar i capitalisme. Es tracta d'un conjunt de
polítiques consistents en la implantació d'una sèrie de serveis socials amb
caràcter universal. Aquests serveis tenen com a finalitat garantir unes
condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones quedin
desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic.
L'estat garanteix l'accés a l'ensenyament, a la sanitat i als subsidis de malaltia,
incapacitat, atur i jubilació.
44. Què és el feixisme?
• Model polític que va sorgir a Itàlia i Alemanya
a l’etapa d’Entreguerres.
• Amb el temps ha ampliat el seu significat i fa
referència al tipus de sistema polític autoritari
i violent contrari a la democràcia i al
socialisme.
45. Característiques del feixisme
• Nacionalisme exacerbat: La pàtria com a màxim valor i l'individu
supeditat a ella.
• Dictadura de tipus totalitari
• Líder carismàtic
• Partit únic
• Contraris al comunisme i a la democràcia
• Xenofòbia: rebuig a l'estranger.
• Militarització: Exaltació de l'exèrcit i dels valors de la guerra.
• Mobilitzacions de masses
• Organitzacions juvenils
• Simbologia pròpia ( uniformes, banderes, emblemes,
salutacions)
• Ús de la violència
• Política econòmica autàrquica (autosuficient)
• Contrari al capitalisme (antiburgès)
• Defensen l'adopció de mesures socialitzants: nacionalització
de la banca, repartiment de beneficis entre els obrers, sistema
de seguretat social...
51. Itàlia: la crisi de la postguerra
• Vagues i revoltes dels obrers per recuperar el poder
adquisitiu d’abans de la guerra.
• Ocupació de terres dels grans propietaris.
• Forta repressió del govern contra aquests
moviments.
• Inestabilitat política: molts canvis de govern i forta
oposició.
• Partit comunista: fundat el 1921 per Gramsci
• Nacionalisme exaltat: fracàs de les terres
irredemptes.
52.
53.
54. La formació del partit feixista
• 1919 Fundació dels “Fasci Italiani di Combattimento.
Moviment amb un programa populista i nacionalista, fundat
per Mussolini.
• 1921 Es transforma en un partit “Partito Nazionale Fascista”.
• Simbologia: camises negres i salutació romana.
• Programa: populista en temes socials, defensor de la propietat
privada, nacionalista, expansionista i militarista.
• Anticomunista i antisocialista.
• Esquadres feixistes: actes violents amb la complicitat de la
policia.
• 600 assassinats en un any
• Fort creixement de militants: 700.000 (1922)
55.
56. El feix romà
• El feix era, a l'antiga Roma, un
conjunt de barres en forma de
paquet cilíndric lligat amb cintes de
cuir vermell, que contenien una
destral que emergia per la part de
dalt.
• Les barres simbolitzaven la força, i
la destral la justícia.
57. La Marxa sobre Roma i l’arribada al poder de Mussolini
• Capacitat d’organització dels feixistes.
• Marxa sobre Roma (octubre 1922)
• Reclamen restablir l’ordre i l’autoritat al país
• Marxen cap a la capital per reclamar el poder si el govern no
és capaç d’imposar la seva autoritat.
• Dimissió del govern (28 d’octubre)
• El rei Victor Manuel III nomena Mussolini cap del govern (30
d’octubre)
• 1922-24 Procés de restricció de les llibertats, però el sistema
parlamentari es manté.
• 1924 Assassinat de Mateotti, diputat socialista. Implicació
directa dels feixistes.
• Mussolini assumeix tots els poders de l’estat per aturar
l’oposició.
59. La dictadura feixista
• Mussolini es nomena “Duce” i estableix un estat
totalitari.
• Identificació entre l’estat i el partit feixista.
• Mussolini assumeix tots els poders
• 1929 Pactes de Laterà amb l’església catòlica: reinici
de les relacions entre el Vaticà i Itàlia, trencades el
1870.
• El Papa reconeix l’estat italià a canvi d’una renda
anual.
• Re militarització
• Política expansionista: campanya per recuperar els
territoris irredempts.
• Ocupació d'Abissínia (actual Etiòpia), Eritrea, Líbia i
Somàlia
60.
61.
62. Intervenció de l’estat en l’economia
• Autarquia:
• Proteccionisme
• Industria d’armaments
• Inversió en obres públiques, per disminuir l’atur
• Programa agrari per fomentar la producció
• Impuls a la natalitat
63.
64. Un control social estricte
• El feixisme vol controlar i dirigir la societat
• Promou l’afiliació al partit o el sindicat feixista.
• Control sobre l’educació
• Catolicisme: religió oficial
• Control sobre els mitjans de comunicació
68. 5.1 La República de Weimar 1918-1933
• República democràtica creada després de la Primera
Guerra Mundial (1918)
• Sistema polític inestable
• 1923 Putsch de la cerveseria. Cop nacionalista i
antidemocràtic contra el govern, impulsat per Hitler.
Fracàs. Hitler és empresonat.
• Crisi econòmica. Reparacions de guerra, inflació,
depreciació del marc alemany, atur.
• 1924-1929 Estabilitat relativa, petita millora
econòmica. Crèdits dels Estats Units.
• 1929 Crack del 1929 Retirada dels crèdits americans.
Augmenta la inestabilitat del govern i perilla el
sistema democràtic parlamentari.
69.
70. 5.2 El nazisme
• 1921 Hitler lidera el NSDAP, partit extremista, racista, agressiu,
anticapitalista, antisemita (contra els jueus).
• 1921 Hitler funda les SA (seccions d’assalt), esquadrons
paramilitars violents que utilitzen l’amenaça i la coacció.
• Simbolismes: camisa marró, salutació romana, creu gammada...
• 1923 Hitler escriu el “Mein Kampf” a la presó. En aquest llibre
explica la seva ideologia( menyspreu per la democràcia, odi als
bolxevics, i necessitat d’un líder fort, superioritat de la raça
ària, antisemitisme, necessitat d’un Gran Reich amb tots els
territoris germànics i programa d’expansió territorial).
• Hitler reforça el seu lideratge al partit en sortir de la presó i és
conegut com a “Führer”
• 1925 Creació de la SS (grup de protecció), milícia pròpia de
Hitler.
• 1924-1929 Pèrdua de terreny polític dels nazis per l’estabilitat
política d’aquests anys.
73. L’arribada al poder del nazisme
• Crack de 1929: malestar i crisi econòmica.
• 1932: Polarització política: nazis i comunistes.
• 1933 Hitler és nomenat canceller d’un govern
de coalició. Va jurar la constitució però la seva
intenció era convertir la República en un estat
autoritari.
• Raons de l’èxit electoral dels nazis: la misèria
i l’atur, el nacionalisme radical i la seva
imatge de defensor de l’ordre enfront del
comunisme.
74.
75. 5.4 El tercer Reich: el camí cap a la dictadura
• 1933 Hitler dissol el Parlament i convoca noves eleccions,
amb el permís del president Hindenburg.
• Prohibició de les reunions i les publicacions dels opositors.
• Febrer 1933 Incendi del Reichstag (parlament alemany).
S’acusa els comunistes però en realitat havia estat provocat
per Hitler.
• Suspensió de les llibertats individuals, del control judicial
sobre les detencions i restabliment de la pena de mort.
• El Parlament concedeix plens poders a Hitler i la facultat de
promulgar lleis sense necessitat de tràmits.
• Agost 1934 Hitler acumula els càrrecs de canceller i
president i es declara Führer i canceller del Reich, després
de la mort de Hindenburg (president de la República de
Weimar).
76.
77. La construcció d’un règim totalitari
• 1934 Dissolució dels partits i sindicats i supressió
de les llibertats individuals.
• Partit únic: NSDAP
• Sindicat únic: Front del Treball Nacionalsocialista.
• La policia és substituïda per les SS.
• 1934 Es crea la Gestapo (policia secreta)
• 1933 Es creen els primers camps de concentració
(Dachau)
• 1934 “Nit dels ganivets llargs” S’eliminen
dirigents de les SA que tenien divergències
polítiques amb Hitler.
• Control absolut de Hitler sobre el poder de l’estat.
78. Autarquia econòmica i rearmament
• L’estat controla l’economia
• Objectiu: autarquia econòmica (estat autosuficient).
• Control sobre els preus i salaris per frenar la
inflació.
• Fortes inversions i obres públiques per posar fi a
l’atur.
• Prioritat a la industria pesant, sobretot d’armament
(remilitarització).
• S’aconsegueix la plena ocupació.
• La classe obrera empitjora la seva situació
econòmica però desapareix l’atur.
79.
80. Control ideològic i social
• Creació del Ministeri de Cultura i Propaganda.
• Objectiu: garantir una cultura i un pensament basats en el
racisme i el nacionalisme.
• Desapareix la llibertat intel·lectual.
• Llista d’autors prohibits i crema de llibres.
• Censura a les aules i als llibres de text.
• Fundació de les “Joventuts Hitlerianes”
• Es redueix el paper de la dona a la societat (fills, església,
cuina).
• Repressió i persecució contra l’oposició (comunistes i
socialistes).
• Certa adhesió de la població a Hitler, que exaltava els valors
alemanys, l’orgull de la raça, el progrés... al marge dels
mètodes utilitzats.
• Molts intel·lectuals, artistes, polítics d’esquerra, científics...
van fugir d’Alemanya.
81. La puresa racial
• Superioritat de la raça ària.
• La resta es consideraven impures.
• Discapacitats físics, minories ètniques, dissidents... eren
considerats perillosos i perseguits per l’estat nazi.
• S’esterilitzava els individus amb possibilitats de transmetre
malalties hereditàries.
• Antisemitisme exacerbat. Utilitza els jueus com a cap de
turc per explicar les calamitats que havien sofert els
alemanys.
• Alguns jueus eren rics i això provocava ressentiment de la
població.
• 1933 Boicot als negocis dels jueus.
• 1935 Lleis de Nuremberg: prohibició dels matrimonis
mixtos i excloïen els jueus de la ciutadania alemanya.
• 1938 “Nit dels Vidres Trencats”: milers de jueus detinguts,
assassinats, comerços destruïts i sinagogues incendiades.
82. L’expansió territorial
• Vocació expansionista
• Rebuig a les condicions del Tractat de Versalles.
• Volen crear un imperi amb tots els territoris de
parla alemanya i havia de sotmetre els pobles
eslaus per recuperar l’espai vital de la raça ària.
• Això comportaria l’ocupació directa de territoris
(Ucraïna, Polònia…) i l’eliminació del bolxevisme
rus.
83.
84. Característiques partit nazi:
• Racisme: Superioritat de la raça ària
• Expansionisme: necessitat d’espai vital.
Volen crear un imperi amb tots els territoris de parla alemanya
• Antisemitisme: odi als jueus
• Autarquia: estat autosuficient
• Rearmament d’Alemanya
• Simbologia: esvàstica, camisa marró,
salutació romana.
87. 6.1 De Lenin a Stalin
• 1922 Neix la URSS
• 1924 Mort de Lenin.
• Stalin i Trosky : candidats a la successió i
enemics irreconciliables.
• Stalin accedeix al poder
• Trosky expulsat de l’URSS i assassinat a Mèxic
88. 6.2 La dictadura d ’Stalin 1928-1956
• Stalin instaura una dictadura personal de caire
totalitari.
• Culte a la personalitat
• Purgues estalinistes: brutal repressió contra
els opositors, també del seu propi partit.
• 3 milions de persones executades i 3 milions
confinades en camps de concentració (gulags)
a Sibèria.
89. 6.3 La planificació econòmica:
els Plans Quinquennals
• Període de creixement industrial de l’URSS
• Planificació de l’economia: Plans Quinquennals
• L’estat planifica els objectius econòmics a 5 anys
vista.
• Sobretot industria pesant (siderúrgia,
metal·lúrgia...)
• L’URSS es converteix en una de les més importants
potències industrials del món.
91. 6.4 La planificació econòmica:
Les col·lectivitzacions
• Col·lectivització de la terra, les fàbriques i les màquines
(propietat col·lectiva).
• Desapareix la propietat privada a l’URSS.
• Kolkhozos: granges col·lectives explotades pels
pagesos, que havien de lliurar la producció a l’estat a
baix preu.
• Kulaks: pagesos antics propietaris de terres que
s’oposen a la col·lectivització i que són perseguits per
Stalin i deportats als “gulags” de Sibèria.
• El sector agrari no va tenir el mateix bon resultat que
l’industrial. La producció no va créixer suficient durant
els primers anys de la col·lectivització i moltes persones
van morir de fam i misèria.
92. Objectius Plans Quinquennals:
• Crear industria pesant (acer,
carbó, petroli, electricitat)
Primer
1928-1933
• Assegurar l’autosuficiència
de l’URSS.
Segon
1933-1937
• Crear una potent industria
de guerra
Tercer
1938-1942
93. Dossier: Les primeres avantguardes artístiques
Les primeres
avantguardes
artístiques
FAUVISME
RACIONALISME
FUTURISME
CUBISME
EXPRESSIONISME
SURREALISME
101. Realisme
socialista
• Art oficial de l’ URSS
a partir de 1934.
• Coexisteix amb les
avantguardes
artístiques que
predominen a Europa
i EEUU en aquesta
època.
