1. KURDISTAN MERIDIONAL, un
fragment de país dins Iraq.
El poble del Kurdistan, entre els conflictes de
finals del segle XX i el present d'ara al segle XXI.

3. El Kurdistan és una regió del sud- oest d'Àsia, de límits
no gaire clars per no ser reconeguts oficialment,
dividida entre 6 realitats culturals i/o polítiques:
Turquia (l'antiga Cilícia), part d'Armènia i l'Azerbaidjan,
nord de l'Iraq i una petita part de Síria.

4. El poble kurd.
El poble kurd és format per entre vint-i-cinc i trenta
milions d'habitants sobre un territori de prop de
500.000 km. Quadrats. Ha hagut de suportar
diverses ocupacions al llarg dels segles, i des del
1923, any del Tractat de Lausana, viu una situació
semblant a la dels pobles colonitzats. Els kurds són,
des del punt de vista del dret internacional, una
minoria ètnica a l'interior de quatre Estats diferents
(l'Iran, l'Iraq, Síria i Turquia), on han d'enfrontar-se
a l'opressió política, cultural i econòmica.

5. Dades generals:
●
Població: entre 30 i 40 milions d'habitants
●
Superfície: entre 350.000 i 500.000 km2
●
●
Institucions: Només la Regió Autònoma Kurda,
dins l'estat iraquià
Ciutats importants: Mûsil (Mosul), Hewlêr
(Arbil)
and
Kerkûk
(Kirkuk),
Amed
(Diyarbakir),
Bedlîs
(Bitlis),
Kirmaşan
(Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad
(Mahabad) i Qamişlo (Al Qamishli).
●
Administració estatal: Iraq, Turquia, Iran i Síria
●
Llengua territorial: kurd

6. Més dades generals:
●
●
●
Llengua oficial: Turc (Turquia), kurd i àrab (Iraq),
persa (Iran) i àrab (Síria)
Data de la festa nacional: 21 de març (festa del
Norouz)
Cultura religiosa: musulmana, amb minories
cristiana i jezidi
Font: http://www.nationalia.cat/ca/fitxes/kurdistan

7. Situació sociopolítica de les
diverses regions del Kurdistan.
Territori: KURDISTAN MERIDIONAL
●
Administració estatal: Iraq
●
Població: entre 4 i 6 milions d'habitants
●
Superfície: 80,000 km² aproximadament
La capital del Kurdistan Meridional és Hewlêr (Arbil),
la llengua pròpia del territori és el kurd, llengua que
també és la oficial.
●
El sistema polític és el d'una Regió semiautònoma
dins l'Estat federal iraquià. Els 111 membres del
parlament són de partits kurds.
●

8. ●
Territori: KURDISTAN SEPTENTRIONAL
●
Administració estatal: Turquia
●
Població: Sobre 15 milions d'habitants
●
Superfície: 230,000 km² aproximadament.
●
●
●
El poble kurd ocupa l'extrem del sud-est de
l'Anatòlia, que equival aproximadament a unes
17 províncies (d'un total de 81 a tot l'Estat).
La capital és Amed (Diyarbakir).
La llengua pròpia del territori és el kurd però
no té cap mena de reconeixement, el turc és
l'única llengua oficial.

9. La nació kurda no té reconeguda la seva
especificitat a Turquia, de manera que no
compta amb una divisió administrativa que
sigui fidel a les seves fronteres ni amb cap espai
de decisió política. El govern turc es nega
frontalment a reconèixer l'existència del poble
kurd i persegueix qualsevol menció a la idea de
Kurdistan.
El partit pro-kurd amb més representació a
l'administració turca és el Partit de la Societat
Democràtica, tot i que el partit hegemònic és
l'il·legalitzat Partit dels Treballadors del
Kurdistan (PKK), que és considerat un grup
terrorista per Turquia, la Unió Europea i els
Estats Units, entre d'altres països.

10. ●
Territori: KURDISTAN OCCIDENTAL
●
Administració estatal: Síria
●
Població: Entre 1 i 2'8 milions d'habitants.
●
●
●
No té una capital definida. Les ciutats més grans
són Qamişlo (Al Qamishli) i Hesiça (Al Hasakah).
La llengua territorial és el kurd però l'única llengua
oficial és l'àrab.
Els kurds a Síria, tot i ser la minoria més important
del país (al voltant del 10 %) no tenen cap mena de
representació política ni distinció administrativa
pròpia sobre el territori. Ocupen el nord-est del
país.

11. ●
Territori: KURDISTAN ORIENTAL
●
Administració estatal: Iran
●
Població: entre 4'8 i 6'6 milions d'habitants.
No té una capital definida. Les ciutats més grans són:
Kirmaşan
(Kermanshah),
Sine
(Sanandaj)
Mehabad (Mahabad). La major part dels kurds
iranians habiten el nord-oest del país: bàsicament
a les províncies d'Azerbadjan de l'Oest, Kurdistan,
Kermanshah, Ilam i algunes parts de Lorestan.
●
La llengua pròpia del territori és el kurd, sense
reconeixement, però la llengua oficial és el persa a
tot l'Iran.

12. ●
Sistema polític: Tampoc a l'Iran els kurds
compten amb un reconeixement que es
tradueixi en institucions pròpies i divisió
administrativa fidel amb la seva presència sobre
el territori. La major part dels kurds iranians
habiten el nord-oest del país: bàsicament a les
províncies d'Azerbadjan de l'Oest, Kurdistan,
Kermanshah, Ilam i algunes parts de Lorestan.

13. Cultura kurda.
●
●
La llengua pot considerar-se com l'element essencial de
l'identitat kurda. Les circumstàncies polítiques a cada estat
han generat processos complexos ben diferents pel que fa
a l'assimilació lingüística dels kurds. La kurdicitat, el
sentiment de identitat kurda, també pot ser present en
persones d'arrels kurdes amb escàs o nul domini de la
llengua kurda, especialment a Turquia.
La creació d'un Kurdistan meridional independent de facto
a l'Iraq va provocar que, des del 1992, el soraní i el
kurmandjí (dialectes del kurd). El kurd s'ha convertit en la
llengua quasi exclusiva de la nova administració, malgrat
la persistència considerable de l'àrab escrit sobretot a
nivell escolar i universitari. El kurd també és utilitzat en
els mitjans de comunicació de masses. Paral·lelament, la
situació del kurd a l'exterior de la regió autònoma
continua empitjorant.

14. ●
●
●
●
L'estructura social d'una tribu kurda nòmada és,
lògicament, molt diferent de la d'una comunitat kurda
urbana.
El poder del clan com a forma més correcta per a la
reproducció i el funcionament de la societat estarien
perdent la seva legitimació entre les generacions més
joves. Malgrat això i els intents de partits polítics, com el
PKK a Turquia, d'eliminar-ne la influència es parla d'una
neotribalització.
Es valora molt els més ancians i es considera un honor
tenir un ancià a casa.
La dona, en la societat kurda, és relativament valorada a
causa de l'època anterior de l'islamització. Gaudeix de
llibertat per moure's, exercir la seva autoritat, expressar la
seva opinió respecte temes importants i adreçar la paraula
als homes.

15. Els conflictes kurds i els
moviments polítics kurds.
KURDISTAN MERIDIONAL (Estat Iraq).
●
●
Les conseqüències de la guerra del Golf pels kurds de l'Iraq
van ser tràgiques per les morts i la destrucció del teixit
social i econòmic del Kurdistan però van proporcionar una
autonomia molt important ja que Saddam Hussein va
perdre el control del nord de l'Iraq després de l'exclusió
aèria nordamericana.
En les eleccions lliures convocades el 1992 pel Front del
Kurdistan, els 2 partits kurds, PDK i la UPK van pactar un
govern que va aprovar una llei que establia una relació
federal entre l'Iraq i la regió kurda.

16. ●
●
●
●
Les fases d'enfrontament i negociació entre PDK i la UPK
van causar una situació d'inestabilitat, agreujada per la
presència militar turca a la zona i l'anomenada Guerra de
L'Iraq (2003).
Després de la intervenció nordamericana, la Constitució
iraquiana, aprovada el 2005, va optar per un federalisme
molt descentralitzat com a model d'estat i el Kurdistan va
ser automàticament reconegut com a regió autònoma.
El 2007, després de l'incompliment de diverses promeses
del govern iraquià, el GRK (Govern Regional Kurd) va
començar a firmar contractes amb petrolieres estrangeres,
sense fer cas de les denúncies de Bagdad, per tal de
construir una realitat política kurda amb el suport dels
magnats petroliers que puguin neutralitzar les decisions
del govern d'Iraq. En la mateixa línia, Kurdistan està fent
un nou oleoducte per abastir Turquia.
La independència econòmica dels kurds iraquians però no
serà política perquè Turquia només accepta l'autonomia.

17. Fonts documentals.
●
●
●
●
●
●
TEJEL, Jordi: Els kurds, a l'ombra de la història. Barcelona. Llibres de l'Índex
S.L., 1999.
D.D.A.A: Kurdistan, el complot del silenci. Barcelona. Edicions de 1984.
2002.
http://www.nationalia.cat/ca/fitxes/kurdistan (consultat 12 octubre 2013).
http://www.extramurs.cat/eyyup-doru-es-un-temps-historic-pels-kurdsper-primera-vegada-tenim-una-forca-politica-economica-i-armadaimportant/ (consultat 11 octubre 2013).
http://www.rtve.es/noticias/20130110/turquia-guerrilla-kurda-intentantercera-vez-negociar-alto-fuego/598681.shtml (consultat 11 octubre 2013).
http://www.iecah.org/web/index.php?
option=com_content&view=article&id=2003:el-kurdistan-hoy-las-minoriaskurdas-en-siria-iran-iraq-y-turquia&catid=35:crisis-invisibles&Itemid=87
(consultat 11 octubre 2013).