ESCOLA SEGIMON COMAS 14/15 SOM HISTÒRIA EL GALL XAFARDER DE RIPOLL CICLE INICIAL

1. ESCOLA SEGIMON COMAS SOM HISTÒRIA
Lectura
NOM: nº llibre socialitzat Programa de Reutilització _______
DATA:
EL GALL XAFARDER DE RIPOLL
Vet aquí que una vegada hi havia un gall
molt ben plantat i eixerit. El gall n'era tant
de ben plantat, que la gent de Ripoll van
decidir fer-ne la seva mascota i...així va ser
com el gall va esdevenir símbol de la Vila.
El gall, que era molt
xafarder, va voler
conèixer la història del seu poble i li van
explicar que fa molts i molts anys, on avui es
troba la Vila de Ripoll, era un paratge ple
de pollancres i verns. També hi havia unes
quantes cases e pagès i un petit santuari on
la gent anava a resar.
Un bon dia en Guifré el Pelós, que era un
guerrer molt valent, i li deien així perquè
era molt pelut, es va trobar que no tenia
país perquè uns altres guerrers li havien
arrabassat, i va pensar que aquell paratge
tan bonic seria un bon lloc per a fer-hi un
Monestir, a la vegada també li anava bé per començar a
reconquerir terres i així poder formar un país: Catalunya.
I així va ser com s’ aixecà el Monestir de Santa Maria de
Ripoll.
Al costat dels camins que portaven al Monestir, s'hi van
construir cases, que a poc a poc anaren formant els carrers de
la Vila de Ripoll i perquè els guerrers no l'ataquessin es

2. construïren dues muralles; una al voltant del Monestir i l'altra
que encerclava la Vila.
La gent de Ripoll treballaven al
camp, anaven a caçar i treien
llenya del bosc, però també
treballaven el ferro, i teixien la
llana i el cànem. Totes les coses
que produïen les portaven al
mercat i allí les venien o bé les
canviaven. Per fer el mercat
necessitaven un espai gran i
l'anomenaren plaça. I així va ser com Ripoll començà a fer-se
una Vila important.
Però...els habitants de la Vila no estaven del tot contents,
perquè havien de pagar a l'Abat del Monestir per viure a
Ripoll i tot sovint demanaven la seva independència.
Per protestar, el dia de Santa Caterina, tots els vailets del
poble es reunien davant de la porta principal de la muralla del
Monestir i cantaven:
“Gall de Santa Caterina.
Tu que ens passes la farina...
Si ens espatlles el sedàs,
amb un cop de sabre,
et llevarem el nas!”
Després de molts anys de cantar, Ripoll aconseguí el que volia
ser, un municipi lliure del poder de l'Abat.
A Ripoll va ser molt important la fabricació d'armes i també
la de claus. Les armes de Ripoll es van fer famoses per la seva
bona qualitat. Més tard, però, fàbriques més modernes els van
fer la competència i la gent de Ripoll va haver de deixar de
fabricar-ne i dedicar-se sobretot als filats i als teixits.

3. Però no tot van ser flors i violes pels avantpassats ripollesos, ja
que van sofrir pestes, terratrèmols i lluites. Un copp un
terratrèmol enderrocà bona part de la Vila i del Monestir, i va
haver-se de reconstruir. Més tard una lluita ferotge destruí
gairebé tot Ripoll i la gent va haver de marxar a viure fora de
la Vila. En temps de pau, a poc a poc, la gent va tornar a
Ripoll i es van fer les cases de nou, formant places i carrers i
també van restaurar el Monestir.
Més tard començaren a funcionar fàbriques més modernes.
Com ara , hi havia molta gent que hi treballava, els nens
també hi anaven a treballar.
Les fàbriques s'instal.laren a Ripoll perquè com que encara no
s'havia inventat l'electricitat, les feien funcionar amb la força
que produïa l'aigua dels rius Ter i Freser,per això van
construir més canals, cada fàbrica en tenia un.
A poc a poc, Ripoll s'anà fent gran i
modern, hi arribà el tren i l'electricitat, es
van fer carreteres i vingué gent de fora a
treballar a la Vila.
Però, quan els besavis eren joves, un altre
cop hi va haver una guerra, aleshores ja
existien els avions i van
bombardejar Ripoll i molts edificis
van quedar fets malbé.
Aquesta va ser l'última guerra que
com totes porta fam i misèria.
Després Ripoll continuà creixent,
però no hi havia democràcia, i

4. moltes coses estaven prohibides, com per exemple el
carnestoltes, alguns llibres i pel·lícules i més coses. Tampoc no
hi havien eleccions i governava sempre el mateix. Però va
arribar un dia la democràcia i la gent va ser més lliure.
I Ripoll ara és un poble bastant gran que continua creixent, és
cap de comarca del Ripollès. I se l'anomena bressol de
Catalunya, perquè a Ripoll el guerrer valent Guifré el Pelós hi
fundà la Nació Catalana.
Però sabeu...? una cosa no ha canviat, és el gall xafarder que
continua sent el símbol de la Vila.
Llibre: El gall xafarder de Ripoll
Autores: Montse Llevadot, Teresa Massoni i Anna Monells.
Il·lustradora: Pilarín Bayés.