La industrialización transformó radicalmente los sistemas de producción en Europa entre 1780 y 1850. Las máquinas reemplazaron el trabajo manual y los obreros se concentraron en grandes fábricas, dando paso al capitalismo industrial. Esto generó dos nuevas clases sociales: la burguesía, propietaria de la industria, y el proletariado, formado por los obreros asalariados.

1. 3. LA INDUSTRIALITZACIÓ
DE LES SOCIETATS EUROPEES

2. Introducció
•Entre 1780 i 1850 es va produir, a Gran Bretanya, en una
part d’Europa i als Estats Units, una transformació radical
dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial.
•Les màquines van substituir progressivament el treball
manual i els obrers es van concentrar a grans fàbriques.
•La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria
va propiciar l’aparició de dues noves classes socials: la
burgesia i el proletariat.
•A finals del segle XIX, l’economia dels països
industrialitzats va conèixer un nou període d’expansió, la
Segona Revolució Industrial.

3. La Revolució Industrial va ser un conjunt de canvis produïts a partir de mitjan
del segle XVIII a Anglaterra, que van generar una economia basada en la
producció industrial, es a dir, en la fabricació en massa de productes
mitjançant l’ús de les màquines.
Els principals canvis produïts amb la Revolució Industrial foren:
Creixement Revolució Increment Millores en Ús de
demogràfic agrícola comercial els màquines
transports a les
fàbriques

4. Canvis demogràfics
A principis del segle XVIII la població anglesa va començar a
augmentar fins la segona meitat del segle XIX. Les causes varen ser:
a) Manteniment d’una alta taxa de natalitat
b) Disminució progressiva de la taxa de mortalitat

5. Causes de la baixada de la mortalitat:
1. Desaparició de les grans pestes (Europa segles XIV i XVII)
2. Implantació de mesures higièniques i sanitàries (s. XIX:
clavegueres,
vacunes... Que afectaren sobre tot a les classes altes)
3. Desaparició de les grans fams, gràcies al gran augment agrícola.
Edward Jenner (1749-1823) fou el metge
britànic que descobrí la vacuna contra la verola el
1771, i preparà el terreny per l’aparició de la
immunologia.

6. La revolució agrícola
•L’increment de la població va provocar un augment de la
demanada d’aliments i l’alça dels preus agrícoles. Això va
estimular els propietaris a millorar la producció.
•Per estimular la producció, es van aprovar lleis que posaven fi a
l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra.
Aquesta es va convertir en una propietat privada.
•Pel que fa a les tècniques de conreu, la innovació fonamental va
ser la supressió del guaret i la seva substitució per plantes
farratgeres (sistema Norfolk).
•Es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques
agrícoles.

7. Tot plegat va provocar un augment molt gran de la producció i la
productivitat.
Una gran part d’aquest beneficis s’invertirien en finançar la naixent
indústria.

8. Canvis legals i socials
1. El Parlament anglès va dictar unes noves lleis (enclosure acts) que
obligaven a cercar i agrupar les propietats. També passaren a mans
privades les terres comunals.
2. Els petits propietaris no van poder mantenir les seves terres, i van
haver d’abandonar el camp o convertir-se en jornalers agrícoles.
Molts van marxar a treballar a les noves fàbriques que anaven
sorgint.
La revolució agrícola va
generar un triple excedent
Aliments Mà d’obra Capital

9. L’era del maquinisme: La
màquina de vapor
James
Watt

10. La indústria tèxtil
La indústria tèxtil tradicional era la llanera. Al segle XVIII el cotó va començar
a fer-li la competència.
Les indianes (teles de cotó de l’Índia) eren molt apreciades a Anglaterra. La
seva demanda va augmentar molt. Al ser prohibida aquesta importació pel
govern, els comerciants anglesos començaren a importar el cotó en floca i a fer
tot el procés productiu a Anglaterra.

12. Màquines de filar
Manipulació del cotó
Spinning Jenny
Water frame Mule Jenny

13. Màquines de teixir: Telers

14. Una fàbrica tèxtil

15. La indústria tèxtil del cotó fou la primera en mecanitzar-se, i per
això se la considera el motor de la revolució industrial. Els teixits de
cotó es començaren a produir en grans quantitats i a preus molt
baixos, competint directament amb els de llana.

16. El nou sistema de producció s’anomenà “sistema fabril”, i es dona a la
fàbrica.
Aquesta és un espai que concentra màquines i obrers. Les màquines i
la pròpia fàbrica, així com tot el que s’hi produeix, és propietat de
l’amo, el burgès o capitalista. Els beneficis queden en les seves mans.
Tot plegat constitueix el capital. Els obrers venen el seu treball a
canvi d’un sou o salari.

17. La indústria siderúrgica i la mineria del carbó
La principal font d’energia de la primera Revolució Industrial fou el carbó
(hulla), imprescindible per obtenir vapor i produir ferro.
El ferro fou un altre element de la industrialització, l’extracció i producció
del qual augmentà considerablement. S’usà en la fabricació de maquinària, en
la màquina de vapor, el ferrocarril...
Mina de carbó

18. Alt forn

19. El ferrocarril
És una màquina de vapor que
arrossega uns vagons i es mou
sobre dues vies de ferro
Locomotora a vapor. 1844
R. Trevithick construí El 1825 G. Stphenson inaugurà la
la primera locomotora el primera línia oberta a viatgers. El
1803, al País de Gales. ferrocarril s’estengué ràpid per Europa
i EE.UU. Facilità el comerç i el
transport de passatgers i productes.

21. Vaixell a vapor
Robert Fulton va aplicar la màquina
de vapor a la navegació. El 1807
van començar a utilitzar el vapor
els vaixells que navegaven pel riu
Hudson, als EE.UU. La fusta del
casc es substituí aviat pel ferro i
l’acer.

22. L’increment del comerç
•La Revolució Industrial va donar pas a una economia de
mercat, en la qual es produïa per a la venda a mercats
cada vegada més amplis.
•Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la
producció, el creixement de la població i la millora del
poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.
•La millora dels sistemes de transport va permetre
l’augment del comerç interior.
•El comerç exterior també es va incrementar
considerablement a mitjan segle XIX.

23. L’augment dels intercanvis
La producció va deixar de ser per autoconsum i es passà a produir per vendre al
mercat, tant de productes agrícoles com industrials. Hi ha 2 tipus de comerç:
Exterior o
Interior
internacional
Conjunt d’intercanvis entre
Conjunt d’intercanvis
diversos territoris d’un
entre diferents països
mateix país
Europa i sobre
tot Gran
Augment Millores en Bretanya
consumidors: - els
augment transports Exporta
demogràfic i Importa
productes
- desaparició matèries
manufacturats
població primeres,
i esclaus
autosuficient. aliments…
africans cap a
Amèrica

24. El liberalisme i el capitalisme
•Adam Smith va establir els principis del
liberalisme:
•L’interès personal i la recerca del màxim
benefici són el motor de l’economia.
•Els diversos interessos s’equilibren al
mercat gràcies al mecanisme dels preus que
adapta l’oferta a la demanda.
•L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el
funcionament de l’economia i permetre el
lliure desenvolupament dels interessos
particulars (lliurecanvi).

25. El capitalisme industrial
La Revolució Industrial va iniciar:
a) El capitalisme com a model econòmic
b) El liberalisme com a doctrina política que el sostenia
El liberalisme econòmic
Definit per una sèrie de pensadors britànics a finals del XVIII
Destacà ADAM SMITH:
-L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el
motor de l’economia.
-Els diferents interessos s’equilibren al mercat gràcies a joc
de l’oferta i la demanda.
-L’Estat s’ha de mantenir al marge del funcionament de
l’economia. S’ha d’imposar el lliurecanvisme.
El capitalisme industrial s’estructurà sota aquests principis.
És un sistema en el qual el mitjans de producció són propietat privada d’un
grup reduït, la burgesia, i els obrers, sense cap propietat, treballen a canvi
d’un salari.

26. Els bancs i les finances
•La banca es va convertir en intermediària entre els
estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i
els industrials, que necessitaven capital per invertir.
•Les empreses exigien grans aportacions de diners, que
un sol empresari no podia subministrar. Llavors van
sorgir les societats anònimes.
•Mitjançant les societats anònimes el capital que
necessita una empresa és fraccionat en parts (accions).
Aquestes poden ser adquirides i venudes per
particulars a la borsa de valors.

27. El capitalisme està sotmès a crisis econòmiques cícliques. L’oferta augmenta
més ràpid que la demanda, i les empreses que acumulen excés d’estocs facin
fallida. Això provoca l’augment de l’atur obrer.
Els bancs concedien préstecs (capitals) a les empreses, compraven accions
(invertien) i facilitaven pagaments amb xecs i lletres de canvi.
Estalviadors Bancs Indústries
dipositaven deixaven els
diners als diners a les
Les grans empreses necessitaven grans quantitats de diners, creant-se les
societats anònimes, el capital de les quals estava fraccionat en accions.
Aquestes les comprava qualsevol particular en la borsa de valors.

28. Expansió de la industrialització per Europa:
A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a països com
França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia i un pes més petit de la
indústria tèxtil.
Entre el 1850 i el 1870, Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó també es
van industrialitzar.
Al sud d’Europa van coexistir regions industrialitzades i zones essencialment
rurals. L’Europa oriental es va mantenir al marge del procés d’industrialització
fins al segle XX.

29. La industrialització d’Europa cap al 1850

30. La segona fase de la industrialització
Les noves fonts d’energia i les noves indústries
•En aquesta etapa, l’electricitat i el petroli van desbancar el carbó.
•La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals
hidroelèctriques. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions en la
indústria.
•El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle
XIX.
•A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de la
producció de nous metalls.
•La indústria química va aconseguir un desenvolupament important a
Alemanya.

31. La nova societat industrial
•La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la propietària de
les indústries i els negocis.
•Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de
grans fàbriques.
•També existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals,
funcionaris i comerciants.
•Un gran nombre d’empleats i botiguers formaven la petita burgesia.
•Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà.
Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt
nombrós i desafavorit.
•Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels
treballadors.
•En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball resultaven molt
dures: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients.

32. Compara un habitatge burgés amb un habitatge obrer

33. La lluita dels obrers
Amb la Revolució Industrial aparegué una nova classe social: El Proletariat.
Les seves condicions de vida i de treball eren molt dures.
Condicions de vida Condicions de treball
Jornades laborals molt llargues
Habitatges reduïts, sovint
Cap dia de festa ni vacances.
compartits per vàries
Fàbriques poc ventilades, humides i
famílies, freds, foscos,
fosques.
humits, mal ventilats, serveis
Salaris de misèria.
compartits...
Dones i nens, des de molt petits,
Barris marginals, carrers
treballaven , cobrant la meitat o
insalubres, sense clavegueram,
menys que els homes.
ni asfalt, bruts...
Alt analfabetisme.
Cap assegurança (malaltia, atur)
Esperança vida baixa

34. Els obrers inicien la lluita per millorar les seves condicions de vida i laborals.
El ludisme va ser una de les primeres formes de protesta. Consistia en
destruir màquines o cremar fàbriques, o amenaçar amb fer-ho sinó
s’escoltaven les seves reivindicacions. També ho feien per evitar l’atur.
A la dècada de 1820 aparegueren els primers sindicats (Trade Unions) a
Gran Bretanya. Havien de pressionar als empresaris i govern per aconseguir
millores. Un mitjà de pressió va ser la vaga.
Els governs varen prohibir les associacions obreres, però al final
aconseguiren ser legalitzades.
La vaga, de Koehler

35. El creixement de les ciutats
Les ciutats van créixer més enllà
de les antigues muralles, que
acabaren sent enderrocades. Van
aparèixer grans avingudes i
barris nous. Els rics van
començar a viure en barris
separats dels obrers, que vivien
en zones marginades, o bé al
centre antic, molt degradat, o a
barris perifèrics sense serveis de
cap mena. serveis
Dues vistes de Londres:
barri obrer a l’esquerra
i el Tàmesis a dalt.

36. Pla Cerdà, de Barcelona

37. Barris obrers de París

38. El socialisme
Ideologia que anteposa
l’interès de la societat a
l’interès de l’individu.
Representà la reacció
contra les injusticies
generades per la nova
societat capitalista.
Els primers pensadors
socialistes s’anomenaren Robert Owen i New Lanark
utòpics per considerar-se
les seves propostes
difícils o impossibles de Ch. Fourier i Falansteri
realitzar-se.
Saint-
Simon

39. El marxisme
Ideologia socialista creada per
Karl Marx i F. Engels.
Aquesta teoria consta de tres
parts:
a) Estudi del passat: L’evolució
de la història com a lluita de
classes (explotadors i explotats).
L’economia com a motor de la
història (materialisme històric)
b) L’anàlisi del present (segle XIX): Marx analitza en profunditat el sistema
capitalista. Hi apareixen 2 noves classes: burgesia (propietaria dels mitjans de
producció) i proletariat (només compta amb la seva força de treball. La burgesia busca
constantment augmentar els seus beneficis (plusvàlua).
c) Hipòtesi de futur: Els obrers han d’organitzar-se en partits, lluitar per prendre el
poder i instaurar la dictadura del proletariat, acabar amb la propietat privada dels
mitjans de producció (fer-la social o col·lectiva) i amb les classes socials. Finalment
s’arribaria a la societat comunista, sense govern, ni forces repressores... ni cap
conflicte.

40. L’anarquisme
Un dels principals pensadors
d’aquest corrent fou Mihail
Bakunin, un altre Kropotkin.
Volien acabar amb la propietat
privada i les classes socials.
La base del seu pensament era la llibertat, per tant consideraven que
qualsevol poder li era contrari, per tant rebutjava la formació de partits
polítics i participar en les eleccions, on n’hi haguessin. Només acceptaven la
formació de sindicats que lluitessin per millorar la vida dels obrers. La
revolució hauria de sorgir espontàniament de les masses obreres i camperoles.
Un mitjà seria la vaga general revolucionària. Volien destruir la societat
capitalista i implantar-ne una altra sense cap autoritat ni Estat.
Alguns grups anarquistes més radicals optaren per solucions violentes per
aconseguir els seus fins, com atemptats terroristes, magnicidis...

41. La Primera Associació Internacional de Treballadors (AIT)
Es fundà el 1864 a Londres, fou dirigida per Marx i aplegà treballadors de
diferents països. Es dirigí des de Londres, a través d’un Consell General dirigit
per Marx. En cada país es formaren Seccions nacionals de l’AIT, i anualment es
celebraren Congressos per coordinar la lluita obrera. Quan el 1869 hi arribà
Bakunin, els enfrontaments entre aquest i Marx foren constants, això unit a la
crisi provocada per la guerra franco-prussiana de 1870 i els fets posteriors de la
Comuna de París, va provocar la crisi i posterior dissolució de la Primera
Internacional. Fou important perquè va representar el primer intent dels obrers
d’organitzar i coordinar la seva lluita a nivell mundial.

42. La II Internacional Neix a París el 1889 formada
per partits socialistes
Va tenir una gran repercussió
Símbols El Primer de Maig (Jornada reivindicativa)
“La Internacional” (Himne obrer)
La lluita per la jornada laboral per les 8 hores
Context internacional favorable:
Nova etapa capitalista
Expansió econòmica i colonial
Els grans debats i polèmiques
- El revisionisme (Reforma o Revolució?)
- L’imperialisme i la qüestió colonial
- El militarisme (perill d’una guerra mundial)

43. La segona fase de la industrialització
Noves fonts d’energia
Si el vapor constituí la primera font d’energia aplicada a les màquines
en la Primera R. Industrial, durant la Segona, es desenvoluparen
altres:
– El Petroli
Va servir de combustible al motor d’explosió i a l’automoció,
que assolirà la seva maduresa amb H. Ford en el primer terç del
segle XX. Es començà a extreure a EE.UU. A mitjan S. XIX.
– L’electricitat
La seva aplicació fou essencial per a la il·luminació (Edison,
bombeta, 1879), la transmissió de senyals electromagnètiques
(telègraf), acústiques (ràdio de Marconi), i en determinats
motors, entre ells els de metros i tramvies. La invenció de la
dinamo va permetre produir electricitat en centrals
hidroelèctriques.

44. Una nova organització industrial
•A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap
a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la
productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos.
•Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en la
fabricació en cadena.
•Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica
d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo.
•Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions
tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es
van fer cada vegada més grans.

45. Una nova organització industrial
Estandardització Taylorisme
Producció Reducció del temps
en sèrie de fabricació
Baixa el preu Producció massiva
de cost
Augment del
Salari elevat poder adquisitiu
Publicitat
Estímul del consum
Crèdit
Taylor

46. Els nous invents
Samuel F. B. Morse, el 1837, construí
un telègraf i inventà un alfabet, molt
pràctic per enviar missatges a
distància.
Model del primer telèfon
d’Alexandre Graham Bell
GUGLIELMO MARCONI,
patentà la ràdio el 1897 i
el telègraf sense fils

47. Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell

48. Ford T i el primer tramvia
elèctric.
El petroli feu possible l’aparició de
l’automòbil amb les millores al motor
de combustió interna, de Daimler-
Benz a Alemanya a partir de 1900. El
primer automòbil el construí Peugeot,
el 1891 a França.

49. Fotografia
original del
primer vol amb
motor de la
historia. A
l’aparell
Orville Wright;
a la dreta, el
seu germà
Wilbur. 1903
Avió amb el que
Bleirot creuà el
Canal de la Mànega
el 1909

50. Canal de Suez inaugurat el 1869
Canal de Panamà inaugurat el 1914