1. L’art neoclàssic Història de l’Art IES Serra de Marina

2. Context històric general Des de la meitat del segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia intentarà influir en el govern absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. El Despotisme il·lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il·lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però, des de 1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament, sense fer res; això farà que, a França, s’iniciï un moviment que demanant reformes acabarà en revolució. Aquesta sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme. L’art neoclàssic

3. Característiques generals A la segona meitat del segle XVIII hi ha la recerca d’un art alternatiu als excessos del barroc i rococó, un art en el que la forma i la funció es corresponguin racionalment. Per Winckelmann, aquest requisit es troba en l’art clàssic, que per a ell és equivalent a “racional”. Aquest art vol servir a la societat que surt a la segona meitat de segle. És l’art dels il·lustrats, el qual l’identifiquen a una societat lliure de dogmes. A l’antiga Grècia i a la Roma republicana hi troben els valors morals i cívics que aspiren a implantar a la seva societat. L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al servei de les idees revolucionàries, i més tard en vehicle de propaganda al servei de l’imperi napoleònic. L’obra de l’artista neoclàssic s’ha d’adaptar a les necessitats socials. Un conjunt de circumstàncies perme- teren el redescobriment de l’antigui- tat clàssica: troballes d’Herculà (1719) I Pompeia (1748). Les Acadèmies fundades al segle XVIII subratllaren el valor del classicisme com art reglamentat, criticant el Barroc i volent recuperar el “bon gust”.

4. Imatges de Pompeia

7. Imatges de Herculano

9. Winckelmann publicà al 1764 la seva Història de l’Art Antic , en un moment al que es buscava la inspiració en l’Art Clàssic. Considerà que cada època feia el seu Art seguint una mateixa evolució. L’Art Grec el considerà molt millor que el Romà. Creia que el pintor i l’escultor havien d’imitar la realitat però tambè tenir present les millors obres de la História, perquè li servissin de model, establint una llista, que encara avui usem, i que són les clàssiques. Sempre s’havia escrit sobre l’Art però, amb el Neoclàssic, apareix el professional de la Història de l’Art que, ja al XIX començarà a ensenyar-se a les Universitats. Johann Joachim Winckelman (1717/1768)

10. L’art neoclàssic La imitació de l’antiguitat clàssica, com a exemple artístic redescobert pels arqueòlegs, va donar als revolucionaris un llenguatge diferent del tot al utilitzat per la monarquia absoluta (barroc) i l’aristocràcia (rococó). Per Napoleó aquest art dels cèsars servia perfectament als seus interessos polítics. El centre del nou moviment, per tant, va ser França, però es va donar a molts altres països. C olumna de la Vendôme Panteó de París

11. Arc de l’Étoile de Chalgrin (París). Commemora les victòries de Napoleó Porta de Brandemburg (Berlín)

12. Capitolio , Washington Museu del Prado

14. Bust d’Alexandre I. Jason Escultures de Thorwaldsen

15. Venus i Les tres Gràcies

16. Júpiter i Gamínedes Lord Byron

18. Gros: Madame Pasteur Gros: Napoleó el 1796

19. Ingres: El bany Ingres: Mademoiselle Rivière