2. Documentació general
Títol: El naixement de Venus
Autor: Sandro Botticelli (1444-1510)
Cronologia: 1485
Estil: Renaixement (Quattrocento)
Tècnica: Tremp
Suport: Tela
Dimensions: 1,72 x 2,78 m
Localització:
Galeria dels
Ufizzi,
Florència
3. Sandro Botticelli
Sandro Botticcelli (Florència 1445 – 1510) fou un
pintor renaixentista italià. El seu nom real era
Allessandro di Mariano Filipepi, però se l'anomenava
Botticelli perquè va ser aprenent del pintor i artesà
Botticello. No es coneix gaire la vida de Sandro per
la seva voluntat de privacitat i la manca de
documents. Se sap que va ser acollit pels Mèdici i
d'altres famílies florentines prominents entre el
1483 i el 1510. Botticcelli no va firmar la major part
dels seus quadres, pel que no podem saber el seu
ordre cronològic més que per l’antiguitat de la tela en
què estan pintades les seves obres.
A més fou un gran colorista, delicat a vegades, fort
en altres, capaç d’aconseguir efectes poderosos. La
puresa de la seva línia es pot apreciar en els seus
dibuixos, amb els quals va il·lustrar la Divina Comèdia
de Dante.
http://www.wga.hu/index1.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sandro_Botticelli
4. Va començar el seu aprenentatge
amb Filippo Lippi i sembla que
treballà per un temps amb
Leonardo en el taller de
Verrocchio.
Madonna amb el Nen i un Angel
Madonna i Nen (Madonna della
1465-67
Loggia)
Spedale degli Innocenti, Florence c. 1467
Galleria degli Uffizi, Florence
5. Fou influït per un temps per Pollaiuolo
quan pintà, cap el 147, una Fortalesa, i
continuà amb les sis altres Virtuts,
totes set avui als Uffizi. El seu
coneixement de la perspectiva, dels
disseny arquitectònic i l’anatomia era
tot el que s’esperava. El que li donà
fama fou la seva poesia i puresa visual.
La seva manipulació dels fets visuals
per aconseguir els seus propòsits
artístics el fan comparable a Picasso al
segle XIX.
Fortitude c. 1470
Tempera on panel, 167 x 87 cm
Galleria degli Uffizi, Florence
6. Una sèrie d’Adoracions de Mags,
pintades entre 1470 i principis
de 1480 (Nationals Galleries de
Londres i Washington i als
Uffizi) mostra un Botticelli
experimentat amb la nova forma
piramidal i centralitzada iniciada
per Leonardo.
7. Cosme el Vell
Botticelli
Piero el Gotós
Lorenzo el Magnífic
8. També mostren la seva habilitat com a retratista, com trobem als Uffizi una
completa galeria de retrats dels Medicis, que també apareixen en l’obra
anterior de l’Adoració dels Mags dels Uffizi.
La majoria del seus treballs estan imbuïts per les idees dels neoplatònics
florentins que envoltaven a Lorenzo de Mèdicis, particularment Marsilio
Ficino.
Retrat de
Giuliano
de Medici
1476-77.
National Gallery
of Art,
Washington
Retrat d’un home amb la medalla de
De Cosme el Vell
c. 1474. Galleria degli Uffizi, Florence
9. El 1481-82 va estar a Roma pintant els frescos de la Capella Sixtina
amb altres pintors. Durant els últims 20 anys del segle XV va produir
gran quantitat de Madonnas d’una gran delicadesa, que lligaven molt bé
amb la pietat d’aquella època. Això el feu prosperar. Moltes són
repeticions de diferents pintors fetes amb cartrons de Botticelli.
Escenes de la vida de Moisès, 1482. Fresc Capella Sixtina
10. Madonna del Magnificat
1480-81
Galleria degli Uffizi, Florence
Cestello Annunciation
1489-90
Galleria degli Uffizi, Florència
11. La seva llarga sèrie de pintures mitològiques de 1470 a 1480, Mart i Venus
(Londres), La Primavera, el Naixement de Venus, la Pallas i el Centaure
(Uffizi), han estat tema de molts assaigs i interpretacions sense perdre
l’essencial, l’ambigüitat que caracteritza la seva descripció visual.
Venus i les Tres Gràcies oferint
presents a una jove
1484. Fresc passat a tela, 211 x 284 cm
Musée du Louvre, Paris
Pallas i el Centaure, 1482
Galleria degli Uffizi, Florence
12. La figura central de la Primavera és més una Verge cristiana que una figura de
l’Antiguitat. Els grup de les Tres Gràcies pertany tant al Gòtic com a la
sensibilitat antiga. El va estar involucrat amb la síntesi cristiana-clàssica de
l’humanisme dels Mèdici, i més tard va estar unit a Savonarola.
13. Venus i Mars, 1483
National Gallery, London
Sobre el 1500 el seu estil era clarament oposat a les noves idees de
Leonardo da Vinci i Miquel Àngel la seva popularitat va caure. Els últims 10
anys de la seva vida són un misteri. Va morir a Florència el 1510.
15. Anàlisi formal Figures elegants i
molt estilitzades.
Elements plàstics Predomini de la línia
i de les corbes.
Nitidesa Semblen suspeses
Suavitat sobre fons pla.
cromàtica.
Colors freds
al fons:
Blaus i verds.
Zones càlides:
tons
rosats en les
pells, i
daurats als
cabells.
A les vores
fulles o joncs.
Equilibri perfecte Llum uniforme
(figures il·luminades delicadament)
Expressió dels sentiments
16. Triangle compositiu: centre: Venus.
Composició 2 diagonals les figures dels costats,
dirigits cap a la deessa.
Esquema
senzill i
harmoniós:
integració de
tots els
elements
Al centre la
deessa, nua,
sobre una
petxina
Contrast entre la serenor de
Venus molt idealitzada,
Venus i el dinamisme dels altres
en equilibri clàssic
personatges.
(Contrapposto)
Paisatge solitari de fons, ideal.
17. Cloris, senyora de les flors
Zèfir, vent de l’oestl
Venus
Primavera, una de les 4 Hores (estacions)
Venus es representada com una estàtua grega, plena d’harmonia i gràcia.
Desproporcions: coll molt llarg, espatlles estretes, braç esquerra poc natural...
Gran sentit de proporció entre les figures i l’espai. Ritme lineal que reuneix
figures i grups en masses harmòniques en perfete equilibri. El moviment va cap a
la nostra dreta, amb la força contrària de la Primavera.
18. Interpretació
El naixement de Venus
simbolitza el misteri mitjançant
el qual el missatge diví de la
bellesa i l’amor fou atorgat al
món (neoplatonisme)
Venus arriba a la vida i a la
humanitat damunt d’una
petxina (símbol de la fertilitat),
envoltada d’una aura de misteri.
Té els ulls absents i l’expressió
distreta, concentrada en el seu
món interior.
Des de la Roma clàssica és la
primera representació d’una
figura femenina nua.
19. Un referent literari són les Metamorfosis
d’Ovidi. Venus és transportada, nua, en una
petxina, cap a la costa. A la seva dreta els
vents bufen suaument, fent volar els seus
cabells. A la seva esquerra una Hora espera la
deessa per cobrir-li el cos.
Un altre referent és l’obra “Stanzas” del
poeta neoplatònic Agnolo Poliziano,
contemporani a Botticelli. El neoplatonisme
era un pensament que volia connectar la
cultura clàssica grega i romana amb el
cristianisme. Per tant el significat neoplatònic
del quadre és clar: l’obra representa el
naixement de l’amor i la bellesa espiritual
com una força vital.
La iconografia de Veus deriva del tema clàssic
de la Venus Púdica, cobrint-se les seves parts
íntimes amb timidesa. El mateix tema de la
famosa escultura Venus de Médici dels Uffizi
(segle I aC)
20. En la mitologia hi ha dues versions
sobre el naixement de Venus
(Afrodita). Va néixer de l’escuma del
mar on havien caigut els genitals d’Urà,
castrat pel seu fill Cronos. Una segona
versió és la d’Homer que diu que Venus
va néixer al mar i és filla de Júpiter
(Zeus) i Dione, deessa de la terra.
Quan Venus arriba a la costa l’està
esperant una de les 4 Hores, deesses
de les Estacions. La Primavera porta al
coll una garlanda de murta, símbol de
l’amor etern.
Altres símbols relacionats amb l’amor
són les roses que cauen a la dreta de
Venus. Aquestes flors foren creades en
el moment de la seva concepció, són
flors sagrades. Són belles i tenen
espines, símbol de l’amor.
21. Zefir, el vent de
l’Oest, abraçat a
la deessa de la
brisa Aura. Els
dos bufen fort
per fer arribar a
Venus a la costa.
Aura, també
identificada amb
Cloris, fou
raptada per
Zèfir al jardí de
les Hespèrides, i
finalment se
n’enamorà.
Símbol també de
l’amor.
Malgrat el títol, no és el naixement de Venus el que es narra al quadre, sinó
l’arribada de la deessa a la costa de Citera, on se suposa va anar a parar
després de néixer, tal com diu Homer en el seu “Himne a Venus”, el qual degué
seguir Botticelli literalment en la seva pintura.
22. Models i influències
L’escultura clàssica és el model més remot que inspirà a Botticelli, tal com
hem vist. Filippo Lippi, amb qui es formà Botticelli, va tenir gran influència en
la seva obra, sobretot la temàtica religiosa dels seus primers temps.
Botticelli aviat va agafar el seu propi estil que volia plasmar la bellesa ideal,
per la qual cosa s’apartà del naturalisme. Influenciat per les teories
neoplatòniques, Botticelli fou el primer a reprendre la temàtica mitològica,
els millors exemples de la qual són El naixement de Venus i La Primavera..
Va tenir alguns seguidors (Filippino Lippi) a principis del segle XVI, va acabar
perdent popularitat per les noves propostes de Leonardo i Miquel Àngel.
Al segle XIX va ser redescobert i molt valorat pels prerafaelites (John
Everett Millais) i els natzarens i els pintors pompiers.
23. Fra Filippo Lippi, Madonna
amb el Nen i dos àngels
1465
Galleria degli Uffizi,
Florència
24. Filippino Lippi Disputa amb Simon
Magnus i Crucifixió de Sant Pere
1481-82
Fresc, 230 x 598 cm
Cappella Brancacci, Santa Maria del
Carmine, Florència
25. John Millais, Ophelia (1851-
1852) Tate Gallery, Londres.
Dante Gabriel Rossetti, Ecce Ancilla
Domini! (1849-1850) Tate Gallery,
Londres.