SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  26
Télécharger pour lire hors ligne
El naixement de Venus
Documentació general

Títol: El naixement de Venus
Autor: Sandro Botticelli (1444-1510)
Cronologia: 1485
Estil: Renaixement (Quattrocento)
Tècnica: Tremp
Suport: Tela
Dimensions: 1,72 x 2,78 m




                                       Localització:
                                       Galeria dels
                                       Ufizzi,
                                       Florència
Sandro Botticelli

                                   Sandro Botticcelli (Florència 1445 – 1510) fou un
                                   pintor renaixentista italià. El seu nom real era
                                   Allessandro di Mariano Filipepi, però se l'anomenava
                                   Botticelli perquè va ser aprenent del pintor i artesà
                                   Botticello. No es coneix gaire la vida de Sandro per
                                   la seva voluntat de privacitat i la manca de
                                   documents. Se sap que va ser acollit pels Mèdici i
                                   d'altres famílies florentines prominents entre el
                                   1483 i el 1510. Botticcelli no va firmar la major part
                                   dels seus quadres, pel que no podem saber el seu
                                   ordre cronològic més que per l’antiguitat de la tela en
                                   què estan pintades les seves obres.
                                   A més fou un gran colorista, delicat a vegades, fort
                                   en altres, capaç d’aconseguir efectes poderosos. La
                                   puresa de la seva línia es pot apreciar en els seus
                                   dibuixos, amb els quals va il·lustrar la Divina Comèdia
                                   de Dante.
http://www.wga.hu/index1.html


http://ca.wikipedia.org/wiki/Sandro_Botticelli
Va començar el seu aprenentatge
                                    amb Filippo Lippi i sembla que
                                    treballà per un temps amb
                                    Leonardo en el taller de
                                    Verrocchio.




Madonna amb el Nen i un Angel
                                       Madonna i Nen (Madonna della
1465-67
                                       Loggia)
Spedale degli Innocenti, Florence      c. 1467
                                       Galleria degli Uffizi, Florence
Fou influït per un temps per Pollaiuolo
                                  quan pintà, cap el 147, una Fortalesa, i
                                  continuà amb les sis altres Virtuts,
                                  totes set avui als Uffizi. El seu
                                  coneixement de la perspectiva, dels
                                  disseny arquitectònic i l’anatomia era
                                  tot el que s’esperava. El que li donà
                                  fama fou la seva poesia i puresa visual.
                                  La seva manipulació dels fets visuals
                                  per aconseguir els seus propòsits
                                  artístics el fan comparable a Picasso al
                                  segle XIX.




Fortitude c. 1470
Tempera on panel, 167 x 87 cm
Galleria degli Uffizi, Florence
Una sèrie d’Adoracions de Mags,
pintades entre 1470 i principis
de 1480 (Nationals Galleries de
Londres i Washington i als
Uffizi) mostra un Botticelli
experimentat amb la nova forma
piramidal i centralitzada iniciada
per Leonardo.
Cosme el Vell




                                                  Botticelli




                                 Piero el Gotós

Lorenzo el Magnífic
També mostren la seva habilitat com a retratista, com trobem als Uffizi una
completa galeria de retrats dels Medicis, que també apareixen en l’obra
anterior de l’Adoració dels Mags dels Uffizi.

La majoria del seus treballs estan imbuïts per les idees dels neoplatònics
florentins que envoltaven a Lorenzo de Mèdicis, particularment Marsilio
Ficino.




                                                                       Retrat de
                                                                       Giuliano
                                                                       de Medici
                                                                       1476-77.
                                                                       National Gallery
                                                                       of Art,
                                                                       Washington




                                     Retrat d’un home amb la medalla de
                                     De Cosme el Vell
                                     c. 1474. Galleria degli Uffizi, Florence
El 1481-82 va estar a Roma pintant els frescos de la Capella Sixtina
amb altres pintors. Durant els últims 20 anys del segle XV va produir
gran quantitat de Madonnas d’una gran delicadesa, que lligaven molt bé
amb la pietat d’aquella època. Això el feu prosperar. Moltes són
repeticions de diferents pintors fetes amb cartrons de Botticelli.




        Escenes de la vida de Moisès, 1482. Fresc Capella Sixtina
Madonna del Magnificat
                                   1480-81
                                   Galleria degli Uffizi, Florence
Cestello Annunciation
1489-90
Galleria degli Uffizi, Florència
La seva llarga sèrie de pintures mitològiques de 1470 a 1480, Mart i Venus
(Londres), La Primavera, el Naixement de Venus, la Pallas i el Centaure
(Uffizi), han estat tema de molts assaigs i interpretacions sense perdre
l’essencial, l’ambigüitat que caracteritza la seva descripció visual.




                                     Venus i les Tres Gràcies oferint
                                     presents a una jove
                                     1484. Fresc passat a tela, 211 x 284 cm
                                     Musée du Louvre, Paris
  Pallas i el Centaure, 1482
  Galleria degli Uffizi, Florence
La figura central de la Primavera és més una Verge cristiana que una figura de
l’Antiguitat. Els grup de les Tres Gràcies pertany tant al Gòtic com a la
sensibilitat antiga. El va estar involucrat amb la síntesi cristiana-clàssica de
l’humanisme dels Mèdici, i més tard va estar unit a Savonarola.
Venus i Mars, 1483
National Gallery, London



Sobre el 1500 el seu estil era clarament oposat a les noves idees de
Leonardo da Vinci i Miquel Àngel la seva popularitat va caure. Els últims 10
anys de la seva vida són un misteri. Va morir a Florència el 1510.
Descripció del quadre…
Anàlisi formal                                          Figures elegants i
                                                          molt estilitzades.
  Elements plàstics          Predomini de la línia
                             i de les corbes.
                             Nitidesa                     Semblen suspeses
Suavitat                                                  sobre fons pla.
cromàtica.

Colors freds
al fons:
Blaus i verds.

Zones càlides:
tons
rosats en les
pells, i
daurats als
cabells.

A les vores
fulles o joncs.

Equilibri perfecte                      Llum uniforme
                                        (figures il·luminades delicadament)
           Expressió dels sentiments
Triangle compositiu: centre: Venus.
  Composició                           2 diagonals les figures dels costats,
                                       dirigits cap a la deessa.
Esquema
senzill i
harmoniós:
integració de
tots els
elements


Al centre la
deessa, nua,
sobre una
petxina




                                                Contrast entre la serenor de
  Venus molt idealitzada,
                                                Venus i el dinamisme dels altres
  en equilibri clàssic
                                                personatges.
  (Contrapposto)
                            Paisatge solitari de fons, ideal.
Cloris, senyora de les flors




Zèfir, vent de l’oestl




                                    Venus




                                             Primavera, una de les 4 Hores (estacions)

 Venus es representada com una estàtua grega, plena d’harmonia i gràcia.
 Desproporcions: coll molt llarg, espatlles estretes, braç esquerra poc natural...
 Gran sentit de proporció entre les figures i l’espai. Ritme lineal que reuneix
 figures i grups en masses harmòniques en perfete equilibri. El moviment va cap a
 la nostra dreta, amb la força contrària de la Primavera.
Interpretació

El naixement de Venus
simbolitza el misteri mitjançant
el qual el missatge diví de la
bellesa i l’amor fou atorgat al
món (neoplatonisme)

Venus arriba a la vida i a la
humanitat damunt d’una
petxina (símbol de la fertilitat),
envoltada d’una aura de misteri.

Té els ulls absents i l’expressió
distreta, concentrada en el seu
món interior.

Des de la Roma clàssica és la
primera representació d’una
figura femenina nua.
Un referent literari són les Metamorfosis
d’Ovidi. Venus és transportada, nua, en una
petxina, cap a la costa. A la seva dreta els
vents bufen suaument, fent volar els seus
cabells. A la seva esquerra una Hora espera la
deessa per cobrir-li el cos.

Un altre referent és l’obra “Stanzas” del
poeta neoplatònic Agnolo Poliziano,
contemporani a Botticelli. El neoplatonisme
era un pensament que volia connectar la
cultura clàssica grega i romana amb el
cristianisme. Per tant el significat neoplatònic
del quadre és clar: l’obra representa el
naixement de l’amor i la bellesa espiritual
com una força vital.

La iconografia de Veus deriva del tema clàssic
de la Venus Púdica, cobrint-se les seves parts
íntimes amb timidesa. El mateix tema de la
famosa escultura Venus de Médici dels Uffizi
(segle I aC)
En la mitologia hi ha dues versions
sobre el naixement de Venus
(Afrodita). Va néixer de l’escuma del
mar on havien caigut els genitals d’Urà,
castrat pel seu fill Cronos. Una segona
versió és la d’Homer que diu que Venus
va néixer al mar i és filla de Júpiter
(Zeus) i Dione, deessa de la terra.

Quan Venus arriba a la costa l’està
esperant una de les 4 Hores, deesses
de les Estacions. La Primavera porta al
coll una garlanda de murta, símbol de
l’amor etern.

Altres símbols relacionats amb l’amor
són les roses que cauen a la dreta de
Venus. Aquestes flors foren creades en
el moment de la seva concepció, són
flors sagrades. Són belles i tenen
espines, símbol de l’amor.
Zefir, el vent de
                                                             l’Oest, abraçat a
                                                             la deessa de la
                                                             brisa Aura. Els
                                                             dos bufen fort
                                                             per fer arribar a
                                                             Venus a la costa.
                                                             Aura, també
                                                             identificada amb
                                                             Cloris, fou
                                                             raptada per
                                                             Zèfir al jardí de
                                                             les Hespèrides, i
                                                             finalment se
                                                             n’enamorà.
                                                             Símbol també de
                                                             l’amor.


Malgrat el títol, no és el naixement de Venus el que es narra al quadre, sinó
l’arribada de la deessa a la costa de Citera, on se suposa va anar a parar
després de néixer, tal com diu Homer en el seu “Himne a Venus”, el qual degué
seguir Botticelli literalment en la seva pintura.
Models i influències

L’escultura clàssica és el model més remot que inspirà a Botticelli, tal com
hem vist. Filippo Lippi, amb qui es formà Botticelli, va tenir gran influència en
la seva obra, sobretot la temàtica religiosa dels seus primers temps.

Botticelli aviat va agafar el seu propi estil que volia plasmar la bellesa ideal,
per la qual cosa s’apartà del naturalisme. Influenciat per les teories
neoplatòniques, Botticelli fou el primer a reprendre la temàtica mitològica,
els millors exemples de la qual són El naixement de Venus i La Primavera..

Va tenir alguns seguidors (Filippino Lippi) a principis del segle XVI, va acabar
perdent popularitat per les noves propostes de Leonardo i Miquel Àngel.

Al segle XIX va ser redescobert i molt valorat pels prerafaelites (John
Everett Millais) i els natzarens i els pintors pompiers.
Fra Filippo Lippi, Madonna
amb el Nen i dos àngels
1465
Galleria degli Uffizi,
Florència
Filippino Lippi Disputa amb Simon
Magnus i Crucifixió de Sant Pere
1481-82
Fresc, 230 x 598 cm
Cappella Brancacci, Santa Maria del
Carmine, Florència
John Millais, Ophelia (1851-
       1852) Tate Gallery, Londres.




Dante Gabriel Rossetti, Ecce Ancilla
Domini! (1849-1850) Tate Gallery,
Londres.
Alexander
 Cabanel,
 Naixement de
 Venus, 1863




Andy Warhol va fer diferents versions del tema

Contenu connexe

Tendances

Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)Julia Valera
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàJulia Valera
 
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Julia Valera
 
Fitxa 60 tres gràcies
Fitxa 60 tres gràciesFitxa 60 tres gràcies
Fitxa 60 tres gràciesJulia Valera
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticjmargar3
 
Fitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletFitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletJulia Valera
 

Tendances (20)

Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
 
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
1.Barroc
1.Barroc1.Barroc
1.Barroc
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Pou de moisès.pptx
Pou de moisès.pptxPou de moisès.pptx
Pou de moisès.pptx
 
Rafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'AtenesRafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'Atenes
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 
Pintura del Renaixement
Pintura del RenaixementPintura del Renaixement
Pintura del Renaixement
 
11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas
 
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roquesLeonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
 
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
 
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticàMiquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
 
Fitxa 60 tres gràcies
Fitxa 60 tres gràciesFitxa 60 tres gràcies
Fitxa 60 tres gràcies
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
Fitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletFitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de poblet
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 

En vedette

Introducción a la plástica escultórica.
Introducción a la plástica escultórica.Introducción a la plástica escultórica.
Introducción a la plástica escultórica.Olga Tahtiana Coq
 
Del impresionismo a las vanguardias
Del impresionismo a las vanguardiasDel impresionismo a las vanguardias
Del impresionismo a las vanguardiasRamón
 
Lleis Gestalt De Percepció
Lleis Gestalt De PercepcióLleis Gestalt De Percepció
Lleis Gestalt De Percepciórosa urgell
 
Los elementos básicos del lenguaje plástico
Los elementos básicos del lenguaje plásticoLos elementos básicos del lenguaje plástico
Los elementos básicos del lenguaje plásticoPaco Contreras
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalCarme Aranda- Mònica Navarro
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixementramonagusba
 

En vedette (20)

Introducción a la plástica escultórica.
Introducción a la plástica escultórica.Introducción a la plástica escultórica.
Introducción a la plástica escultórica.
 
Del impresionismo a las vanguardias
Del impresionismo a las vanguardiasDel impresionismo a las vanguardias
Del impresionismo a las vanguardias
 
Toro
ToroToro
Toro
 
Lleis Gestalt De Percepció
Lleis Gestalt De PercepcióLleis Gestalt De Percepció
Lleis Gestalt De Percepció
 
Arte pop
Arte popArte pop
Arte pop
 
Los elementos básicos del lenguaje plástico
Los elementos básicos del lenguaje plásticoLos elementos básicos del lenguaje plástico
Los elementos básicos del lenguaje plástico
 
Texturas
Texturas Texturas
Texturas
 
Palladio: Villa Capra
Palladio: Villa CapraPalladio: Villa Capra
Palladio: Villa Capra
 
Ticià: Dànae
Ticià: DànaeTicià: Dànae
Ticià: Dànae
 
Bramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in MontorioBramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in Montorio
 
Donatello: David
Donatello: DavidDonatello: David
Donatello: David
 
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
El greco: L'enterrament del senyor d'OrgazEl greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
 
Brunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San LorenzoBrunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San Lorenzo
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
Unidad 8 la figura humana en movimiento
Unidad 8 la figura humana en movimientoUnidad 8 la figura humana en movimiento
Unidad 8 la figura humana en movimiento
 
Unidad 7 la figura humana
Unidad 7 la figura humanaUnidad 7 la figura humana
Unidad 7 la figura humana
 
Unidad 9 simbología de la figura humana
Unidad 9 simbología de la figura humanaUnidad 9 simbología de la figura humana
Unidad 9 simbología de la figura humana
 
Proporciones rostro-humanopaso-a-paso
Proporciones rostro-humanopaso-a-pasoProporciones rostro-humanopaso-a-paso
Proporciones rostro-humanopaso-a-paso
 

Similaire à Boticelli: Naixement de Venus

Pintura Del Renaixement A ItàLia. El Quattrocento
Pintura Del Renaixement A ItàLia. El QuattrocentoPintura Del Renaixement A ItàLia. El Quattrocento
Pintura Del Renaixement A ItàLia. El Quattrocentojulijurado
 
HistòRia De L’Art Dels DéUs
HistòRia De L’Art Dels DéUsHistòRia De L’Art Dels DéUs
HistòRia De L’Art Dels DéUsguestbf8b1c
 
El Naixement De Venus
El Naixement De VenusEl Naixement De Venus
El Naixement De Venusmunsha.reines
 
El Naixement De Venus
El Naixement De  VenusEl Naixement De  Venus
El Naixement De Venusmunsha.reines
 
El Renaixement ItaliÀ Pintura M
El Renaixement ItaliÀ Pintura MEl Renaixement ItaliÀ Pintura M
El Renaixement ItaliÀ Pintura MMercè Bigorra
 
04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pintura04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pinturaamelisgalmes
 
Neixement de Venus. Sandro Botticelli
Neixement de Venus. Sandro BotticelliNeixement de Venus. Sandro Botticelli
Neixement de Venus. Sandro Botticellimalmuni1
 
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos FofesHistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofesmunsha.reines
 
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E S
Història De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E SHistòria De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E S
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E Smunsha.reines
 
El Neixament De Venus
El Neixament De VenusEl Neixament De Venus
El Neixament De Venusdepsocials
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 

Similaire à Boticelli: Naixement de Venus (20)

Pintura Del Renaixement A ItàLia. El Quattrocento
Pintura Del Renaixement A ItàLia. El QuattrocentoPintura Del Renaixement A ItàLia. El Quattrocento
Pintura Del Renaixement A ItàLia. El Quattrocento
 
HistòRia De L’Art Dels DéUs
HistòRia De L’Art Dels DéUsHistòRia De L’Art Dels DéUs
HistòRia De L’Art Dels DéUs
 
Pintura Quattrocento
Pintura QuattrocentoPintura Quattrocento
Pintura Quattrocento
 
El Naixement De Venus
El Naixement De VenusEl Naixement De Venus
El Naixement De Venus
 
El Naixement De Venus
El Naixement De  VenusEl Naixement De  Venus
El Naixement De Venus
 
El Renaixement ItaliÀ Pintura M
El Renaixement ItaliÀ Pintura MEl Renaixement ItaliÀ Pintura M
El Renaixement ItaliÀ Pintura M
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Pintura Cinquecento
Pintura Cinquecento Pintura Cinquecento
Pintura Cinquecento
 
El naixement de Venus
El naixement de VenusEl naixement de Venus
El naixement de Venus
 
Escultura Cinquecento
Escultura CinquecentoEscultura Cinquecento
Escultura Cinquecento
 
04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pintura04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pintura
 
Neixement de Venus. Sandro Botticelli
Neixement de Venus. Sandro BotticelliNeixement de Venus. Sandro Botticelli
Neixement de Venus. Sandro Botticelli
 
Pintura Renaixement
Pintura RenaixementPintura Renaixement
Pintura Renaixement
 
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos FofesHistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
 
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E S
Història De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E SHistòria De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E S
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E S
 
El Neixament De Venus
El Neixament De VenusEl Neixament De Venus
El Neixament De Venus
 
El Renaixement
El  RenaixementEl  Renaixement
El Renaixement
 
El Renaixement
El RenaixementEl Renaixement
El Renaixement
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Pintura Gòtica
Pintura GòticaPintura Gòtica
Pintura Gòtica
 

Plus de Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

Plus de Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Boticelli: Naixement de Venus

  • 2. Documentació general Títol: El naixement de Venus Autor: Sandro Botticelli (1444-1510) Cronologia: 1485 Estil: Renaixement (Quattrocento) Tècnica: Tremp Suport: Tela Dimensions: 1,72 x 2,78 m Localització: Galeria dels Ufizzi, Florència
  • 3. Sandro Botticelli Sandro Botticcelli (Florència 1445 – 1510) fou un pintor renaixentista italià. El seu nom real era Allessandro di Mariano Filipepi, però se l'anomenava Botticelli perquè va ser aprenent del pintor i artesà Botticello. No es coneix gaire la vida de Sandro per la seva voluntat de privacitat i la manca de documents. Se sap que va ser acollit pels Mèdici i d'altres famílies florentines prominents entre el 1483 i el 1510. Botticcelli no va firmar la major part dels seus quadres, pel que no podem saber el seu ordre cronològic més que per l’antiguitat de la tela en què estan pintades les seves obres. A més fou un gran colorista, delicat a vegades, fort en altres, capaç d’aconseguir efectes poderosos. La puresa de la seva línia es pot apreciar en els seus dibuixos, amb els quals va il·lustrar la Divina Comèdia de Dante. http://www.wga.hu/index1.html http://ca.wikipedia.org/wiki/Sandro_Botticelli
  • 4. Va començar el seu aprenentatge amb Filippo Lippi i sembla que treballà per un temps amb Leonardo en el taller de Verrocchio. Madonna amb el Nen i un Angel Madonna i Nen (Madonna della 1465-67 Loggia) Spedale degli Innocenti, Florence c. 1467 Galleria degli Uffizi, Florence
  • 5. Fou influït per un temps per Pollaiuolo quan pintà, cap el 147, una Fortalesa, i continuà amb les sis altres Virtuts, totes set avui als Uffizi. El seu coneixement de la perspectiva, dels disseny arquitectònic i l’anatomia era tot el que s’esperava. El que li donà fama fou la seva poesia i puresa visual. La seva manipulació dels fets visuals per aconseguir els seus propòsits artístics el fan comparable a Picasso al segle XIX. Fortitude c. 1470 Tempera on panel, 167 x 87 cm Galleria degli Uffizi, Florence
  • 6. Una sèrie d’Adoracions de Mags, pintades entre 1470 i principis de 1480 (Nationals Galleries de Londres i Washington i als Uffizi) mostra un Botticelli experimentat amb la nova forma piramidal i centralitzada iniciada per Leonardo.
  • 7. Cosme el Vell Botticelli Piero el Gotós Lorenzo el Magnífic
  • 8. També mostren la seva habilitat com a retratista, com trobem als Uffizi una completa galeria de retrats dels Medicis, que també apareixen en l’obra anterior de l’Adoració dels Mags dels Uffizi. La majoria del seus treballs estan imbuïts per les idees dels neoplatònics florentins que envoltaven a Lorenzo de Mèdicis, particularment Marsilio Ficino. Retrat de Giuliano de Medici 1476-77. National Gallery of Art, Washington Retrat d’un home amb la medalla de De Cosme el Vell c. 1474. Galleria degli Uffizi, Florence
  • 9. El 1481-82 va estar a Roma pintant els frescos de la Capella Sixtina amb altres pintors. Durant els últims 20 anys del segle XV va produir gran quantitat de Madonnas d’una gran delicadesa, que lligaven molt bé amb la pietat d’aquella època. Això el feu prosperar. Moltes són repeticions de diferents pintors fetes amb cartrons de Botticelli. Escenes de la vida de Moisès, 1482. Fresc Capella Sixtina
  • 10. Madonna del Magnificat 1480-81 Galleria degli Uffizi, Florence Cestello Annunciation 1489-90 Galleria degli Uffizi, Florència
  • 11. La seva llarga sèrie de pintures mitològiques de 1470 a 1480, Mart i Venus (Londres), La Primavera, el Naixement de Venus, la Pallas i el Centaure (Uffizi), han estat tema de molts assaigs i interpretacions sense perdre l’essencial, l’ambigüitat que caracteritza la seva descripció visual. Venus i les Tres Gràcies oferint presents a una jove 1484. Fresc passat a tela, 211 x 284 cm Musée du Louvre, Paris Pallas i el Centaure, 1482 Galleria degli Uffizi, Florence
  • 12. La figura central de la Primavera és més una Verge cristiana que una figura de l’Antiguitat. Els grup de les Tres Gràcies pertany tant al Gòtic com a la sensibilitat antiga. El va estar involucrat amb la síntesi cristiana-clàssica de l’humanisme dels Mèdici, i més tard va estar unit a Savonarola.
  • 13. Venus i Mars, 1483 National Gallery, London Sobre el 1500 el seu estil era clarament oposat a les noves idees de Leonardo da Vinci i Miquel Àngel la seva popularitat va caure. Els últims 10 anys de la seva vida són un misteri. Va morir a Florència el 1510.
  • 15. Anàlisi formal Figures elegants i molt estilitzades. Elements plàstics Predomini de la línia i de les corbes. Nitidesa Semblen suspeses Suavitat sobre fons pla. cromàtica. Colors freds al fons: Blaus i verds. Zones càlides: tons rosats en les pells, i daurats als cabells. A les vores fulles o joncs. Equilibri perfecte Llum uniforme (figures il·luminades delicadament) Expressió dels sentiments
  • 16. Triangle compositiu: centre: Venus. Composició 2 diagonals les figures dels costats, dirigits cap a la deessa. Esquema senzill i harmoniós: integració de tots els elements Al centre la deessa, nua, sobre una petxina Contrast entre la serenor de Venus molt idealitzada, Venus i el dinamisme dels altres en equilibri clàssic personatges. (Contrapposto) Paisatge solitari de fons, ideal.
  • 17. Cloris, senyora de les flors Zèfir, vent de l’oestl Venus Primavera, una de les 4 Hores (estacions) Venus es representada com una estàtua grega, plena d’harmonia i gràcia. Desproporcions: coll molt llarg, espatlles estretes, braç esquerra poc natural... Gran sentit de proporció entre les figures i l’espai. Ritme lineal que reuneix figures i grups en masses harmòniques en perfete equilibri. El moviment va cap a la nostra dreta, amb la força contrària de la Primavera.
  • 18. Interpretació El naixement de Venus simbolitza el misteri mitjançant el qual el missatge diví de la bellesa i l’amor fou atorgat al món (neoplatonisme) Venus arriba a la vida i a la humanitat damunt d’una petxina (símbol de la fertilitat), envoltada d’una aura de misteri. Té els ulls absents i l’expressió distreta, concentrada en el seu món interior. Des de la Roma clàssica és la primera representació d’una figura femenina nua.
  • 19. Un referent literari són les Metamorfosis d’Ovidi. Venus és transportada, nua, en una petxina, cap a la costa. A la seva dreta els vents bufen suaument, fent volar els seus cabells. A la seva esquerra una Hora espera la deessa per cobrir-li el cos. Un altre referent és l’obra “Stanzas” del poeta neoplatònic Agnolo Poliziano, contemporani a Botticelli. El neoplatonisme era un pensament que volia connectar la cultura clàssica grega i romana amb el cristianisme. Per tant el significat neoplatònic del quadre és clar: l’obra representa el naixement de l’amor i la bellesa espiritual com una força vital. La iconografia de Veus deriva del tema clàssic de la Venus Púdica, cobrint-se les seves parts íntimes amb timidesa. El mateix tema de la famosa escultura Venus de Médici dels Uffizi (segle I aC)
  • 20. En la mitologia hi ha dues versions sobre el naixement de Venus (Afrodita). Va néixer de l’escuma del mar on havien caigut els genitals d’Urà, castrat pel seu fill Cronos. Una segona versió és la d’Homer que diu que Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter (Zeus) i Dione, deessa de la terra. Quan Venus arriba a la costa l’està esperant una de les 4 Hores, deesses de les Estacions. La Primavera porta al coll una garlanda de murta, símbol de l’amor etern. Altres símbols relacionats amb l’amor són les roses que cauen a la dreta de Venus. Aquestes flors foren creades en el moment de la seva concepció, són flors sagrades. Són belles i tenen espines, símbol de l’amor.
  • 21. Zefir, el vent de l’Oest, abraçat a la deessa de la brisa Aura. Els dos bufen fort per fer arribar a Venus a la costa. Aura, també identificada amb Cloris, fou raptada per Zèfir al jardí de les Hespèrides, i finalment se n’enamorà. Símbol també de l’amor. Malgrat el títol, no és el naixement de Venus el que es narra al quadre, sinó l’arribada de la deessa a la costa de Citera, on se suposa va anar a parar després de néixer, tal com diu Homer en el seu “Himne a Venus”, el qual degué seguir Botticelli literalment en la seva pintura.
  • 22. Models i influències L’escultura clàssica és el model més remot que inspirà a Botticelli, tal com hem vist. Filippo Lippi, amb qui es formà Botticelli, va tenir gran influència en la seva obra, sobretot la temàtica religiosa dels seus primers temps. Botticelli aviat va agafar el seu propi estil que volia plasmar la bellesa ideal, per la qual cosa s’apartà del naturalisme. Influenciat per les teories neoplatòniques, Botticelli fou el primer a reprendre la temàtica mitològica, els millors exemples de la qual són El naixement de Venus i La Primavera.. Va tenir alguns seguidors (Filippino Lippi) a principis del segle XVI, va acabar perdent popularitat per les noves propostes de Leonardo i Miquel Àngel. Al segle XIX va ser redescobert i molt valorat pels prerafaelites (John Everett Millais) i els natzarens i els pintors pompiers.
  • 23. Fra Filippo Lippi, Madonna amb el Nen i dos àngels 1465 Galleria degli Uffizi, Florència
  • 24. Filippino Lippi Disputa amb Simon Magnus i Crucifixió de Sant Pere 1481-82 Fresc, 230 x 598 cm Cappella Brancacci, Santa Maria del Carmine, Florència
  • 25. John Millais, Ophelia (1851- 1852) Tate Gallery, Londres. Dante Gabriel Rossetti, Ecce Ancilla Domini! (1849-1850) Tate Gallery, Londres.
  • 26. Alexander Cabanel, Naixement de Venus, 1863 Andy Warhol va fer diferents versions del tema