2. Exposició Internacional del 1929 Pavelló alemany Context històric (Final Dictadura) Les torres venecianes es va construir en forma de campanile venecià, com a pòrtic d'entrada al recinte de l'Exposició Internacional del 1929. Fan 47 metres d'alçada i emmarquen l'avinguda Maria Cristina La Font Màgica de l'enginyer Carles Buïgas, és una de les darreres obres que es van fer en el recinte de l'Exposició Universal del 1929

3. Al setembre de 1928, Mies va viatjar a Barcelona per triar el lloc del Pavelló. Fins el març de 1929 va treballar en el projecte, a Berlín. L’obra es va aixecar llavors i es va inaugurar el 27 de maig. Projecte Mies van der Rohe va rebre, del govern de la República de Weimar, l’encàrrec de dissenyar-lo. En aquells moments, el govern de Weimar defensava la idea que l’arquitectura moderna fos representativa de l’esperit democràtic alemany.

4. Torres modernistes de la Fàbrica Casaramona de Puig i Cadafalch Mur i torres del Pavelló de Victòria Eugènia Ubicació Pavelló alemany Mies van der Rohe Contrasta molt amb els edificis que l’envolten El Pavelló es va situar al Parc de Montjuïc, entre la Font Màgica i el Poble Espanyol, al terme d’un passeig, darrera d’una columnata; s’ha reconstruït al 1986, al mateix lloc.

5. Anàlisi formal: Descripció

6. Vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable, molt prims, d’un color platejat, cromat. Aquests alliberen els murs de la seva funció de càrrega, i estan disposats en retícula a intervals regulars. Elements de suport

7. Envans, murs, tancaments de vidre… estan disposats amb criteris estètics i no constructius. Es espais es delimiten combinant marbre, vidre, ònix, granit.

8. Joc de murs-pantalles que juguen a delimitar l’espai circumdant Espai centrífug: es va desplegant a la vista. La coberta també és plana i horitzontal, i sobresurt de la seva estructura inferior per un costat, i pel darrere deixa al descobert un pati amb un petit estany. Predomina la línia horitzontal, de perfil baix i molt llarg. Aspecte de paret formada per rectangles (de lluny).

9. No hi ha ornamentació i el disseny és senzill i depurat “ EL MENYS ÉS EL MÉS” No hi ha una clara delimitació del que és interior i el que és exterior . El visitant es pot moure lliurement per dins. Els espais De front distingim un banc, al fons i a l’esquerra, formant una línia horitzontal molt llarga El pavelló està sobre una base de rectangles que formen un pla que corregeix el desnivell del terreny.

10. s’aixeca sobre podi o basament elevat de marbre travertí s’accedeix ascendint vuit graons cos auxiliar cos principal Distribució dels diferents espais Escala lateral d’accés, de vuit graons, que obliga a girar a la dreta per entrar a l’edifici.

11. Vidre transparent Vidre blanc Vidre verd translúcid Marcs metàl·lics Marbre travertí de color crema marbre verd dels Alps marbre verd grec de Tinos ònix daurat d’Algèria La bellesa prové de la gran qualitat dels materials

12. mur i banc corregut, enllaç del cos principal amb el cos auxiliar Format per una combinació de rectangles que formen la majoria dels seus elements: murs, lloses de pedra, vidres, traça dels patis i coberts.

14. Estany rectangular amb un terra de tartera

15. Catifa negra i una cortina de vermell intens vidre glaçat vidre transparent paret d’ònix daurat d’Algèria que fa de punt focal de l’espai intern marbre verd grec de Tinos a la paret d’entrada

17. Al fons del pavelló hi ha l’escultura de broze Demà, de Georg Kolbe. Aquesta representa una dona que es desvetlla i està envoltada de parets d’ònix, contrastant els seus dibuixos abstractes amb el naturalisme de la figura femenina. Cal subratllar les seves formes corbes estan enfrontades amb la rectilinitat de tota la construcció.

18. http :// www.miesbcn.com /visita360cat. htm estany interior vidre verd translúcid marbre verd dels Alps

19. La planta del Pavelló està formada per una combinació de diferents rectangles, que s’encaixen els uns amb els altres, en una variació suau d’exteriors i interiors. Esquelet estructural

21. Interpretació Va ser un edifici sense una destinació concreta, sinó que havia de ser un espai polivalent, sense divisió clara entre l’interior i l’exterior. És un edifici auster, on tota la ornamentació l’aporten els materials nobles amb que està construït. La funció era mostrar al món, en l’Exposició Internacional de Barcelona, els avenços alemanys. Va contrastar molt amb els edificis de tall clàssic que l’envoltaven, com el Palau de Maria Cristina, de Puig i Cadafalch. El pavelló de Van der Rohe anunciava les noves formes de l’arquitectura moderna i racional.

22. Circumstàncies: El Pavelló es va projectar com un espai de representació de l’Estat Alemany a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. Després de 1918, quan Alemanya va perdre la guerra, va ser la primera ocasió per presentar-se al Món com un país pacífic, dedicat al comerç. Els països presentaven els seus productes als espais proveïts per la organització o aixecaven els seus propis pavellons; a més França i Anglaterra van decidir participar amb un pavelló de representació , un espai per simbolitzar l’Estat, com la bandera; llavors Alemanya s’hi va afegir. Ludwig Mies van der Rohe va rebre l’encàrrec de projectar l’exposició de tots els productes alemanys a l’Exposició i, també, el Pavelló de representació; era un arquitecte amb experiència precisament en el disseny d’exposicions.

23. El Comissari Alemany a l’Exposició, va fer un discurs on, entre d’altres coses, va dir: “ Volem envoltar-nos de coses clares i dretes i refusem el que no és necessari com a superflu. Potser el que aquí ensenyem produeixi una impressió d’exagerada simplicitat.” Inauguració El dia de la inauguració (27 de maig de 1929) els Reis d’Espanya (Alfons XIII i Victòria Eugènia) van visitar el Pavelló i van signar en el Llibre d’Or. Les banderes d’Espanya, com a país hoste, i Alemanya estaven enlairades als màstils.

26. L’arquitectura del segle XX Al segle XX es revisa el significat de tots els mitjans d’expressió artística, inclosa l’arquitectura. La pintura és sobretot color, l’escultura volum i l’arquitectura espai, espai interior, espai habitable. Això significa que s’acabà imposant la funció bàsica: l’habitabilitat, a les funcions secundàries, l’ornamentació, l’estètica. La bona arquitectura és la FUNCIONAL, idea defensada sobretot a la primera meitat de segle. La nova estètica del segle XX es basa en la funció. Si la distribució interior és harmoniosa, la llum matisada, està integrat l’edifici en l’entorn... es pot considerar bell.

27. Racionalisme Es caracteritza per la simplicitat de formes, el retorn als volums elementals (cub, cilindre, con i esfera) i la lògica constructiva, la funcionalitat per davant de l’ornamentació. L’arquitectura racionalista també es coneguda per “moderna” i “funcionalista”. El gran moment del seu desenvolupament fou l’època d’entreguerres. Els principals arquitectes són: Le Corbusier Mies van der Rohe Walter Gropius

28. Ludwig Mies Van der Rohe (1886-1969) Casa Tugendhat. República Txeca, 1930. La seva teoria es basava en “construccions de pell i ossos”, l’acer i el formigó han d’anar a l’interior (els ossos de l’esquelet), i el vidre a l’exterior (la pell).

29. Apartaments Lake Shore Drive, Chicago, 1950. Edifici Seagram, New York, 1954-58

30. Escola d’Arquitectura Chicago, Illinois 1950-56

31. Nova Galeria Nacional Berlín, 1962-68 http://www.greatbuildings.com/architects/Ludwig_Mies_van_der_Rohe.html