1. El pensador
Documentació general
a) Catalogació:
- Autor: Auguste Rodin
- Títol: El pensador
- Cronologia: 1880-1900
- Localització: Museu Rodin
(París)
- Estil: impressionisme
b)Anàlisi material:
- Dimensions: 1,98 m x
1,29 m x1,34 m
- Material: bronze
- Tècnica: fosa
- Tipologia: sedent
- Formes: exempta
- Cromatisme: monocroma
- Estat de conservació: bo
2. François-Auguste-René Rodin
(París, 1840 – Meudon 1917) fou un dels més
reconeguts escultors de tots els temps. Va ser
rebutjat per ingressar a l'Escola de Belles Arts
de París. Viatjà a Itàlia l'any 1875 on restà
impressionat per l'obra de Miquel Àngel.
També era admirador de l‘art gòtic i va
recórrer les catedrals de França el 1877. La
seva obra més ambiciosa va ser l'anomenada
“La Porta de l'infern" on va encabir les seves
obres més conegudes: "El pensador" (1880) "El
bes" (1886) i "El fill pròdig" (1889). També va
fer estàtues dels escriptors Víctor Hugo i
Balzac (1897). Molt cèlebre és el conjunt
escultòric "Els burgesos de Calais".
La seva obra prefigura l'escultura modernista i
el realisme, també el simbolisme, el vigor i el
classicisme hi són sempre presents. Va tenir
una influència enorme en els escultors del segle
XX.
“Viquipèdia”
3. Algunes característiques de l’estil de Rodin:
• Valora el volum dotat de vida. Les escultures han de transmetre el
sentiment que les anima. Per aconseguir-ho usa actituds, gestos, jocs de
llum i ombra…
• Dona més importància a l’aparença de les formes que a les formes
mateixes. Sovint utilitza uns contorns no nítids, sensació fugissera. Fa
servir la tècnica del non finito (inacabat).
• Factura impressionista: efectes acusats de llums i ombres, superfícies
rugoses…
• Busca l’expressió per sobre del naturalisme (intensitat de la vida
interior…)
e) Els seu llenguatge artístic és completament nou i oposat a
l’academicisme. Va treballar el fang, la pedra, el marbre, el bronze...
4. Les seves escultures eren
considerades massa reals,
massa properes, massa vives,
amb massa caràcter; en
definitiva, massa "modernes"
per a una societat
acostumada a l'ideal
acadèmic de bellesa.
5. L’home dels nas trencat, 1875
L’any 1877 Rodin va presentar al
Saló de París aquesta escultura.
Els crítics l’acusaren d’haver tret
motlle d’un home viu.
L’edat de bronze 1877
6. El seu mètode de treball combina elements antics i
moderns.
Rodin disposava d'un taller, com els mestres medievals i
renaixentistes, on comptava amb la col·laboració de treballadors
especialitzats, i, al mateix temps, utilitzava la fotografia, un art
realment nou a la seva època, per documentar el procés creatiu i
reflexionar sobre aspectes concrets del seu treball.
7. Els Burgesos de Calais
1884-86
Rodin va projectar
suprimir el sòcol de
l'estàtua i col·locar-la
arran de terra, cosa que
infringia les normes de
l'estatuària monumental.
Tanmateix, ell ho
considerava fonamental
per aconseguir que l'obra
resultés més contundent,
perquè transmetés millor
la misèria i el sacrifici
Les tres ombres del drama que visqueren
aquests personatges.
1889-1902
Adam
1881
Bronzes Le Monument à Balzac
1893-1897
8. Representa als
sis burgesos que
el 1347, a l’inici
de la Guerra dels
Cent Anys
oferiren les
seves vides per
salvar als
habitants de la
ciutat de Calais,
assetjada
anglesos.
Els Burgesos de Calais
1895
9. Les tres ombres. Tècnica impressionista en l’escultura per la rugositat de
les superfícies i la multiplicació dels plànols, la tendència al dinamisme i la
modificació voluntària de les anatomies, així aconsegueix uns efectes de
llum canviants.
15. Concebut per
presidir la Porta
de l’Infern
(550 x 380 cm)
Les Tes Ombres són 3 figures d’
Adam, des de 3 punts de vista
diferents, que amb el braç esquerre
assenyalen el Pensador.
16. Composició: línies diagonals,
formant ziga-zaga (evoca llampec i
tempesta. Interior?)
Braç esquerre damunt genoll esquerre, mà dreta sosté el cap, i el colze també sobre genoll esquerre
17. Volums, llum, expressivitat, textura
Home nu
Actitud
reflexiva
Músculs en
Gran realisme
tensió
transmeten la
tensió física
que ens fa
percebre Vol simbolitzar el pensament
Peus i mans
l’actitud de torturat en adonar-se del
exagerats
pensar tràgic destí de la humanitat
Involucra tot
el seu cos en
Gran l’acció de
expressivitat pensar
en el
tractament (sensació de
del cos,
Impressionisme
vida i
l’actitud...
Tancada en Factura poc polida i com a moviment)
ella mateixa
conseqüència fortes ombres
18.
19. Aparent actitud
reflexiva i molt neguit
interior
Posició sedent mà dreta
subjectant
el cap
mà esquerra damunt
dels genoll És la imatge d’un
home pensant,
elevant-se per sobre
de la seva condició
colze dret recolzat en la d’animal i donant llum
cama esquerra als seus pensaments.
20. Interpretació
El pensador representa un home pensant. Primer va voler ser Dante, destinat a
la Porta de l’Infern, inspirada en la seva ”Divina Comèdia”, en la primera part
d’aquesta obra, dividida en tres: Infern, Purgatori i Paradís.
21. Per alguns el Pensador és l’home que vol
elevar-se per sobre de la condició
d’animal, i que, inspirat per un centelleig,
dóna llum al primer pensament humà.
El tractament de El pensador com un
home d’aspecte més aviat rude, amb
mans i peus grans, com els d’un obrer
manual, la musculatura exagerada, fan
pensar en un home no acostumat a
l’activitat intel·lectual, i és per això que
el fet de pensar li requereix un esforç
extraordinari. Ha d’asseure’s, s’ha de
concentrar, ha d’involucrar tot el seu
cos en aquest acte: pensa amb les mans,
els tors, l’esquena...
22.
23. El pensador havia de presidir la Porta de l’Infern.
Inicialment havia de ser Dante mirant l’infern.
Porta de l’infern 1880
Inspirada en “La Divina Comèdia” de Dant.
Porta pel Museu d’Arts Decoratives de París. Mesurava
6 metres d’alçada.
24. Què pensa el Pensador de Rodin? Potser en la miserable condició de l'obrer
(classe a la que representa?) en temps de Rodin. La multitud torturada que omple
la Porta seria el símbol del proletariat?
Substitueix el centre del Judici Final de Miquel Àngel, Crist representat com un
robust atleta, per un obrer manual, símbol dels nous temps? Anunci de la
alliberació dels treballadors? En tot cas representa la fi de la concepció clàssica
de l’art.
Les figures dantesques de la Porta
de l’infern queien en l’abisme, igual
que a l’obra de M. Àngel (1537-
1541)
Volia retornar a l’escultura la
integritat estilística perduda
després de la mort de Miquel
Àngel, quan l’escultura s’havia
reduït a l’academicisme i per tant
havia entrat en decadència.
26. La Porta consta:
-D’un podi, (part de baix)
-una culminació (part de dalt)
-i un conjunt de rectangles de
diferents mides, replets de figures
plenes de dinamisme.
Els rectangles centrals representen la
metàfora de la mort amb la caiguda a
l’abisme, l’inútil intent de rebel·lar-se
dels homes i el descens a la tomba.
Mentre la figura de la vida intenta
pujar en els rectangles laterals, però
és condemnada a caure un cop i un
altre. Les tres ombres rematen la
porta.
27. Rodin treballà en la Porta de l’Infern fins
que va morir. Va ser la seva obra mestra
i també una inesgotable font
d’inspiració, que trobava en les imatges
de l’infern descrites per Dante.
Les paraules escrites al fris resumeixen
la simbologia de la Porta:
“Deixeu que tota esperança es dissolgui
quan entreu aquí”
El tema tractat és: l’home està
condemnat a sofrir per les seves
debilitats i culpes, només per existir.
Aquest serà etern turment de la
humanitat. El Pensador, al centre de tot,
està profundament concentrat i sembla
incapaç de desxifrar l’enigma de
l’existència humana.
28. Baptisteri. Porta del Paradís 1401.
Porta de l’infern
Ghiberti. Florència
1880. Museu
Rodin. Paris
Porta de l’infern 1880
Museu d’Orsay. Paris
29.
30.
31. Funció
La Porta l’encarregà el
Museu d’Arts Decoratives
de París, el 1880.
El projecte incloïa 186
figures i no va arribar a
acabar-se. En aquest però
van sorgir moltes
escultures considerades
obres mestres
independents com El Bes,
Adam i Eva.
Volia donar monuments
moderns a la ciutat.
32. Models i influències:
Rodin estudià l’escultura
clàssica i Miquel Àngel
Profeta Jeremies. M Àngel.
Capella Sixtina. Vaticà
Sepulcre de Llorenç de Mèdici.
Florència, de Miquel Àngel
33. L’Ugolino i els seus fills (1861), de
J.B. Carpeaux, escultor francés,
sembla que va ser una altra
escultura que influí a Rodin.
Rodin és considerat el gran
renovador de l’escultura
contemporània.
Va tenir gran influència en
l’escultura del modernisme i el
simbolisme, de principis del segle
XX. Això es deu al seu tractament
de la matèria i al seu gust per les
formes arrodonides.
34. Jessie Lipscomb
Charles, Hippolyte Aubry Rodin devant la Porte de Charles Aubry
Rodin travaillant le buste l'Enfer se refletant Rodin en chapeau
du Père Eymard dans un miroir haute-forme
1863 1887 vers 1864
37. La Passió de Camille Claudel
França (1988).
Director: Bruno Nuytten.
La vida de l'escultora Camille Claudel és una història de
soledat provocada per la contradicció entre una dona que
estimava la llibertat i el rebuig a la societat que li va tocar
viure. Va néixer el 1864, al si d'una família benestant, es
va dedicar a l'escultura, i va morir en un sanatori mental
el 1943, després de trenta anys de reclusió. El film se
centra en els seus anys de treball com a escultora i en
l'apassionat romanç que va mantenir amb Auguste Rodin,
així com en la incomprensió de què va ser objecte per part
de la seva família i sobretot de la seva mare.
