3. Salvador Espriu Castelló va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol de 1913 i va morir a
Barcelona el 22 de febrer de 1985. Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels
poetes catalans més renovadors juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Segarra. A causa de la feina
del seu pare, la família, es va haver de traslladar a Santa Coloma de Farners. En aquest poble és on van
néixer els tres fills grans : Francesc, Salvador i Josep. Més tard, també per motius laborals, la família es
va tornar a trasladar a Barcelona, on van néixer les dues germanes petites :Maria Isabel i Maria Lluïsa.
Gràcies a la bona situació econòmica es podien permetre un servei domèstic format per una cuinera,
tres minyones i un xofer.
El jove Salvador era un nen entremaliat i juganer. Va realitzar l’educación infantil a l'Escola Montessori i
l'educació primària a l'Escola alemanya. Els moments més feliços els passava a la casa Pairal, on tenia
molts.
Santa Coloma de Farners
Casa Pairal
4. -L'any 1929, als 16 anys, va publicar el seu primer llibre, Israel, escrit en castellà. Aquest llibres nomé hi van publicar
100 exemplars.
- L'octubre de 1930, als 17 anys va ingressar a la Universitat de Barcelona per realitzar les carreres
de Dret , Filosofia i Lletres. Alli va coneixer 3 de les seves millors amigues al llarg de tota la vida: Amàlia Tineo,
Mercè Montañola i Lola Solà, i també va establir un llaç d'amistat molt fort amb l'escriptor Bartomeu RossellóPòrcel.
- L'any 1932 va sortir a la venda Laia, que és una novel·la curta inspirada bàsicament en l'Arenys del segle XIX.
-El 1934 va publicar Aspectes, obra que va servir per aglutinar tota la crítica en contra seu. També aquest any va
presentar Els avets, obra amb què va aconseguir el seu primer premi literari.
-L'any 1935 va publicar el llibre Miratge a Citera, que li va servir per reconciliar-se amb la crítica.
Bartomeu Roselló-Porcel
5. Cementiri de Sinera
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
6. 1956 - Premi Lletra d'Or.
1971 - Premi Montaigne.
1971 i 1983 - Candidat al Premi Nobel de Literatura.
1972 - Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[3]
1972 - Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Setmana Santa
1980 - Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.[4]
1980 - Doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Languedoc.[5]
1980 - Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.[6][7]
1982 - Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona.
1982 - Creu d'Alfons X el Savi, guardó que rebutjà.
1982 - Premi Crítica Serra d'Or de prosa per Les roques i el mar, el blau
7. Va rebre 3 entrevistes: La primera va ser al programa ‘’el meu
avi ‘’ de TV3,la segona va ser al programa ‘’vosté pregunta’’ i la
tercera al programa ‘’ a fondo’’ totes al canal de TV3
