3. Salvador Espriu i Castelló va néixer a Santa Coloma de Farners, fill
de Francesc de Paula Espriu i Torres, un home de caràcter obert,
sociable i lliurepensador, llicenciat en dret per la Universitat de
Barcelona i que exercia de notari, i Escolàstica Castelló i Molas, una
dona tímida, discreta i molt religiosa.
A causa de la feina del seu pare, la família, originària d'Arenys de
Mar, va haver de traslladar-se a Santa Coloma de Farners. En
aquest poble de la comarca de la Selva és on van néixer els tres fills
grans de la parella: Francesc, Salvador i Josep. Més tard, també per
motius laborals, la família es va tornar a traslladar, aquesta vegada
a Barcelona, on van néixer les dues germanes petites de Salvador,
Maria Isabel i Maria Lluïsa. Gràcies a la bona situació econòmica
per la feina del seu pare es podien permetre un servei domèstic
format per una cuinera, tres minyones i un xofer, i mantenir la casa
d'estiueig al carrer de la Perera d'Arenys de Mar, poble on residien
tots els seus familiars.
4. Israel,El Dr. Rip,Laia,Aspectes,Ariadna al laberint
grotesc,Miratge a Citerea,Letizia,Fedra,Petites proses
blanques,AntígonaHistoria antigua,,Cementiri de
Sinera,Primera història d'Esther.Les cançons
d'Ariadna,Mariàngela l'herbolaria,Tres soreres,Anys
d'aprenentatge,Les hores,Mrs Death,El caminant i el
mur,Final del laberint,Les hores,Antígona,Evocació de
Rosselló-Pòrcel i altres notes,La pell de brau,Sota la fredor
parada d'aquests ulls,Antologia dels s eus poemes,Llibre
de Sinera,Per al llibre de Salms d'aquests vells
cecs,Aproximació, tal vegada el·líptica, a l'art de Pla
Narbona,Tarot per a algun titella del teatro d'Alfanja,Una
altra Fedra, si us plau,D'una vella i encerclada terra alguns
poemes seran incorporats a Per a la bona gent,Les roques
i el mar, el blau,Per a la bona gent.
5. Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.
Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts.
Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.
Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.
Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.
Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.
Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?
Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.
No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim
que fou terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
6. Premi Lletra d'Or.
Premi Montaigne.
Candidat al Premi Nobel de Literatura.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Premi Crítica
Serra d'Or de poesia per Setmana Santa
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Doctor
honoris causa per la Universitat de Tolosa de
Languedoc.
Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.
Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona.
Creu d'Alfons X el Savi, guardó que rebutjà.
Premi Crítica Serra d'Or de prosa per Les roques i el
mar, el blau
7. -Salvador Espriu, al programa El Meu Avi
de TV3.
-Vostè pregunta - Joaquim Mª Puyal
entrevista Salvador Espriu-A fondo - Joaquín Soler Serrano entrevista
Salvador Espriu