1. Història del Món Contemporani
INS JOSEP BRUGULAT
1r de Batxillerat

2.  1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER.
 2.- ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE
L’OBRERISME.
 3.- L`’ÈPOCA DE LA Iª INTERNACIONAL
(1864-81)
 4.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER.
 5.- LA IIª INTERNACIONAL.

3.  1.- Industrialització i associacions d’ofici.
 2.- Repressió, radicalisme i lluita social.
 3.- El ludisme.
 4.- El socialisme utòpic.
 5.- Les primeres organitzacions sindicals.
 6.- El cartisme.
 7.- L’impacte de la revolució del 1848.

4. REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Burgesos
Proletaris
Societat
de classes
PROLETARIS
Treballadors que sols posseeixen la seua força de treball
Dures condi-
cions de:
Vida: problemes d’habitatge, analfabe-
tisme, treball infantil, mortalitat alta,...
Treball: llargues jornades, sous baixos,
males condicions, disciplina,...
Els proletaris prenen cons-
ciència de la seua situació
(consciència de classe)
S’organitzen per a intentar
millorar la seua situació.
MOVIMENT OBRER
ure, per a ell, és no morir. Més que el tros de pa que ha d’alimentar-los,
l i la seua família, més que l’ampolla de vi que per un moment deu de
ar-lo de la consciència dels seus pesars; l’obrer no pretén res, no espera
oleu saber com viu, aneu, per exemple, al carrer dels Fems, que està,
si exclusivament, ocupat per aquesta classe. Entreu ajupits en una
questes clavegueres obertes al carrer i situades per sota del seu nivell.
haver baixat a aquests passadissos on l’aire és humit i fred com una cova
fer-se una idea del sentiment penós que hom experimenta en entrar a casa
quests miserables obrers. Entreu si la pudor fètida no us fa retrocedir. I
reu aquests tres o quatre llits inclinats i mal sostinguts. És aquí on, amb
üència sense foc a l’hivern, sense sol durant el dia, a la llum d’una espel-
de resina a la nit, els homes treballen durant catorze hores per 15 o 20
s” A.GUEPIN: Nantes al segle XIX, 1825.
“(...) ens queden tretze hores de dur treball, d’un servei malsà
on ni una mica d’aire ve a refrescar-mos quan ens asfixiem i ens
sufoquem, durant el qual mai veiem el sol per una finestra, en
una espessa atmosfera de pols i borra de cotó que respirem
constantment, que destrueix la nostra salut, la nostra gana i la
nostra resistència física.”
Relat d’un obrer de Pennsylvania (28-8-1833).
a classe es transforma en realitat quan alguns homes, a conse-
ència d’unes experiències comunes (heretades o compartides),
rceben una identitat d’interessos i els articulen entre ells i en
ontra d’altres homes amb interessos diferents i oposats als seus.”
P. THOMPSON: La formació de la classe obrera en Anglaterra.

5. ELS OFICIALS
DELS GREMIS
Són els primers en organitzar-se.
Causa: la competència de les noves fàbriques → baixen els seus
salaris i empitjoren les seues condicions de vida.
Forma d’organitzar-se: associacions d’ofici que defensen el seu
treball amb vagues i accions de protesta.

6. Els governs prohibeixen i reprimeixen
les associacions obreres i les vagues
Els obrers emmascaren les seues associacions
en forma de confraries religioses o festives.
Pel suport dels governs a la burgesia, els obrers
es radicalitzen i s’apropen a les idees jacobines:
sufragi universal, reformes socials, igualitarisme.
Ludisme
Cartisme
Socialisme utòpic
a partir del 1815
Sindicalisme

7. Males condicions Repressió dels governs LUDISME+ =
Es va desenvolupar per tota Europa Occidental entre el principi del segle XIX i 1840 i
rep el seu nom de l’imaginari capità Ludd que signava les cartes dels obrers en G.B.
Demandes: augment salarial, retirar màquines, millors condicions laborals, dret d’associació
orma d’actuar: enviar cartes als burgesos amb les seues peticions i, si aquests no complien
actuaven cremant fàbriques i màquines o contra el burgès (moviment inconoclasta).
Composició: majoritàriament eren artesans, amenaçats per les noves màquines i fàbriques.
Van ser durament reprimits pels governs: penjats, empresonats o enviant
l’exèrcit a assassinar-los (matança de Peterloo, 1819).
nyor, se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquila
Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents q
destrueisca. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres
sassinar-lo a vostè i cremar la casa”
Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812).
esta és per a informar-vos del que us passarà, cavallers, si no destrosseu les vostres trilladores i puge
dels pobres i doneu dos xílings i sis penics als casats i dos xílings als solters. Incendiarem els vostres
ners amb vosaltres dins. Aquest és l’últim avís.
Capità Swing.
vesprada del divendres, al voltant de les quatre, un nombrós grup de revoltosos va atacar la fàbrica de
ts propietat dels senyors Wroe i Duncroft a West Houghton (...), i, trobant-la desprotegida, prompte
an apoderar d’ella. Immediatament la van incendiar i tot l’edifici, amb la seua valuosa maquinària, teixi
va ser completament destruït. Els danys ocasionats són immensos, havent costat la fàbrica sola 6.000
es. La raó adduïda per justificar aquest acte horrible és, com a Middleton, el “teixit a vapor”. A causa
uest espantós succés, dues respectables famílies han patit un dany greu i irreparable i un gran nombre
res s’ha quedat sense treball. Els revoltosos semblen dirigir la seua venjança contra tota classe d’avan
es maquinàries. ¡Què enganyats estan! Què haguera segut d’aquest país sense aquests avanços?
ual Register, 26 d’abril del 1812.

8. Cronologia:
1815-1848.
Característiques:
Critiquen el sistema social i econòmic capitalista.
Denuncien l’inidvidualisme i les desigualtats provocades
per la concentració de la propietat privada capitalista.
Busquen una societat justa i fraternal, la felicitat i el benestar
general, rebutjant la competència i l’explotació.
Desconfien de la política i els polítics.
La majoria són pacifistes i no revolucionaris: volen reformar la
societat o construir-ne una nova allunyada de la capitalista.
L. A. BLANQUI
Volia construir de manera gradual una societat igualitària (comunisme
Creia que sols es podia fer a partir d’una revolució i un govern dictatori
Participà a les revolucions de 1830 i 1848 i va ser dirigent de la Comun
LOUIS BLANC
El sufragi universal i els tallers cooperatius dirigits per l’Estat com a mill
Va participar a la revolució del 1848 i va dirigir els Tallers Nacionals
SAINT-SIMON
Era partidari d’una tecnocràcia que reduira les diferències entre rics i p
bres i que transferira gradualment el poders dels “ociosos” als producto
Creia en la ciència i el progrés i era partidari dels tallers cooperatius

9. CHARLES
FOURIER
Proposava crear falansteris: comunitats de propietat col·lectiva amb
activitats agrícoles, industrials i administratives.
Partidari de la igualtat d’homes i dones.
da grup o col·lectivitat en què es dividirà la nova societat estarà format per 1200 o 1800
vidus i s’anomenarà falansteri. Els individus s’ocuparan naturalment, segons les seues
nacions, en el cultiu de la terra, en el govern de la casa comuna, en indústries manuals,
i ciències. La propietat immoble és comuna, però el producte i benefici del treball es
dirà al final de cada any en dotze parts iguals: cinc per als treballadors mecànics, quatre per
quells que faciliten el capital, i tres per als individus de talent, els artistes i els doctes.
ntrestant, cada individu rep el que necessita per a la seua vida material dels magatzems del
nsteri, i se li carrega en compte per a quan es faja el repartiment i balanç de finals d’any.
a la col·lectivitat és administrada per un consell d’ancians que s’elegeix cada any, havent de
nir cadascun una majoria de set vuitenes parts de tots els vots. Aquest consell és purament
ministratiu i no pot fer lleis. Es conserva la institució de la família mentre els matrimonis
ntinuen d’acord; cessant aquest, queden ambdues parts divorciades (...)”
FOURIER: Tractat de la Unitat, 1823.
E. CABET
Dissenya una societat ideal (Icària) amb una igualtat econòmica i
social completa i un govern elegit entre tots els seus membres.
Intenta dur a terme el seu projecte a EUA, però mor i el projecte fracass
ROBERT
OWEN
Comença aplicant millores laborals a la seua fàbrica de New Lanark
Defensa la formació de cooperatives (les inventa ell) que s’unirien entr
elles formant una xarxa que substituiria l’Estat (paper de l’educació)

10. treballadors comencen a organitzar-se en societats de resistència i socors mutu: tots posa
diners per ajudar els obrers amb problemes (accidents, vídues,...) i fer front a les vagues.
uestes societats es transformen en els primers sindicats d’ofici a partir del 1824 (Trade Unio
Es tracta de sindicats d’obrers qualificats (vells artesans) que volen mantindre els privilegis
Els sindicats d’ofici s’uneixen en els primers sindicats de classe a partir del 1830: l’Associac
Nacional per a la Protecció del Treball, pagant els afiliats quotes sindicals.
1833 es forma el primer sindicat de treballadors no qualificats amb més de mig milió d’obre
Great Trade Union, el primer sindicat general de classe.
Demanen reducció de jornada, augment salarial i dret d’associació.
Utilitzen la vaga com a forma de lluita (fracàs inicial contra burgesia i Estat).
A partir del 1830 els sindicats obrers s’expandeixen per tota Europa, a imitació dels britànic
Daumier
Les societats de socors mutu van permetre sobretot la supervivència en situacions advers
com que no els pagaren o no treballaren. La garantia de tindre uns recursos, encara que fo
mínims, va facilitar la seua resistència activa, per la qual cosa aquestes associacions van
estar molt vigilades.
Més tard l’associació va exigir el reconeixement d’allò que consideraven els seus drets.
GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales
Madrid, Eudema, p.24.
Les Unions d’Ofici van ampliar les finalitats de les societats de socors. El seu objectiu pr
cipal era la reivindicació de les millores laborals, quedant les seues funcions principals
relegades a un segon plànol. La Unió va permetre exercir una força comuna per part de
treballadors d’una mateixa activitat per aconseguir una major valoració del temps de treb
i una reducció de la jornada laboral.
GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industrial
Madrid, Eudema, p.24.

11. Cronologia: 1836-48.
auses: fracàs de la Great Trade Union, repressió contra els pobres, sufragi censatari.
r què es diu així?: Perquè reclamaven en els seus drets en la Carta del Poble, dirigida al go
arreplegant més de tres milions de signatures, a més de vagues i manifestacions
eivindicacions: sufragi universal masculí, vot secret, dret a ser elegit, sou per als diputats i re
mes democràtiques i anticapitalistes → creuen que participar en política és la forma de millor
cassa per la negativa del Parlament a acceptar les seues demandes, la repressió i les divis
Però aconsegueix conscienciar els obrers dels seus interessos polítics i la jornada de 10 hor

12. es revolucions del 1848 tenen un caràcter més social per tota Europa: els obrers recolzen a
xicoteta burgesia i aconsegueixen millores socials i laborals en alguns casos.
A París aconsegueixen drets socials i laborals i la creació dels Tallers Nacionals, dirigits pe
ministre socialista Louis Blanc.
La burgesia liberal moderada envia l’exèrcit per acabar amb els avanços obrers
i ocupar i tancar els Tallers Nacionals, jutjant-se els responsables.
1848 suposa:
La confrontació clara i definitiva entre burgesia
i proletariat.
El moviment obrer cada vegada creix més i
s’organitza millor, fins a la Iª Internacional.
Debat al moviment obrer sobre si és possible
ampliar drets dins d’una república burgesa o és
necessària una revolució de classe (per la força
Naixement del marxisme: Marx i Engels
publiquen el Manifest Comunista (1848)
Sufragisme: Declaració de Séneca Falls (1848)

13.  2.1.- El marxisme o socialisme científic.
 2.2.- L’anarquisme.

14. a ser formulat per Karl Marx i Friedrich Engels: El Manifest Comunista (1848)
alitzen les lleis que expliquen el funcionament de la societat, sobretot la capitalista (El Capit
Funcionament de
les societats
BASE (mitjans de producció + relacions socials de producció)
SUPERESTRUCTURA (política, lleis, cultura, mentalitats,...)
determina en última instància
er a viure fan falta, per damunt de tot, menjar, beguda,
venda, roba i algunes coses més. El primer fet històric
, consegüentment, la producció dels mitjans indispen-
bles per a la satisfacció d’aquestes necessitats, és a
, la producció de la vida material mateixa, i no cap
bte de que és aquest un fet històric, una condició fo-
mental de tota la història, que el mateix hui que fa
lers d’anys necessita complir-se tots els dies i a totes
s hores, simplement per assegurar la vida dels homes.
ARL MARX: La ideologia alemanya, 1846.
El motor de la història és la lluita de classes entre:
Opressors (controlen l’economia)
Oprimits (no controlen l’economia)
Etapes històriques o modes de producció:
Societat primitiva igualitarista (no hi ha excedent
Societat esclavista: amos contra esclaus
Societat feudal: senyors contra camperols
Societat capitalista: burgesos contra proletaris
Societat socialista: acaba amb la lluita de classe

15. ANÀLISI CRÍTICA DE LA SOCIETAT CAPITALISTA
Mode de producció
capitalista
Forces de producció
Mitjans de producció: màquines,...
Mà d’obra
Relacions socials de producció
Proletariat (classe dominada)Burgesia (classe dominant)
explotaci
ó
Plusvàlua (benefici del capitalista)
a través de
la
Proletaris i burgesos estan con-
demnats a enfrontar-se per aug-
mentar el salari o la plusvàlua
Les diferències entre rics i
pobres cada vegada són majors
Els obrers han d’unir-se i organitzar-se
políticament per organitzar una Revolució
que acabe amb el capitalisme i instaure
una dictadura transitòria del proletariat.
Societat comunista: sense classes
La moderna societat burgesa, que s’alça sobre les runes de la
societat feudal, el que ha fet ha segut crear noves classes, nove
condicions d’opressió, que han vingut a substituir a les antigues.
Hui, tota la societat tendeix a separar-se, cada vegada més ober
ment, en dos grans camps enemics: la burgesia i el proletariat.
K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista (1848)
El treballador es converteix en obrer quan ven la seua força
de treball a un altre anomenat patró, posseïdor dels mitjans
de producció i el capital necessari per a que produeisquen.
És a dir, el desenvolupament de la societat capitalista porta
a la creació de la classe obrera.
K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista (1848
VALOR TOTAL DEL PRODUCTE
TREBALL PAGAT
AL TREBALLADOR
TREBALL NO
PAGAT
→ PLUSVÀLUA
Ja hem dit que el primer pas de la revolució obrera serà l’exaltació d
proletaria al Poder (...).
El proletariat es valdrà del Poder per anar llevant-li a la burgesia tot
capital, tots els instruments de la producció, centralitzant-los en man
de l’Estat, és a dir, del proletariat organitzat com a classe governant
i procurant fomentar per tots els mitjans i amb la major rapidesa
possible les energies productives.
Clar està que, al principi, açò sols es podrà fer mitjançant una acció
despòtica sobre la propietat i el règim burgés de producció.
K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista, 1848.
(...) La dictadura transitòria del proletariat com a punt de transició
necessària per arribar a la supressió de les diferències de classe
a la supressió de tot el règim de producció sobre el qual descans
aquestes, a la supressió de totes les relacions socials que corres
ponen a aquest règim de producció, al trastocament de totes les
idees que emanen d’aquestes relacions socials.
K. MARX: La Lluita de classes en França, 1850.
La classe treballadora substituirà, en el curs del seu desenv
lupament, a l’antiga societat civil per una associació que
exclourà les classes i el seu antagonisme; i no hi haurà ja
poder polític pròpiament dit, perquè el poder polític és
precisament el resum oficial de l’antagonisme en la societat
civil.
K. MARX: Misèria de la filosofia, 1847.

16. Principals anarquistes: Proudhon, Bakunin i Kropotkin
oposen a tota forma d’autoritat coactiva (poder) i reivindiquen la llibertat extrema de l’individ
S’oposen a
L’Estat: tot governant es corromp i pretén imposar-se sobre els governats,
que es senten degradats.
tat és l’autoritat, és la força, és l’ostentació i la infatuació de la força. No s’insinua, no tracta de convert
mpre que ho intenta, ho fa amb molt mala pota; perquè la seua naturalesa no consisteix en persuadir, s
mposar-se, en forçar. S’esforça poc en emmascarar la seua naturalesa de violador legal de la voluntat
es, de negació permanent de la seua llibertat. Fins i tot quan ordena el bé, el perjudica i el llença a per
isament perquè ho ordena, i que tota ordre provoca i suscita les rebel·lies legítimes de la llibertat; (...)
bertat, la moralitat i la dignitat humana consisteixen precisament en això, en que fa el bé no perquè se
na sinó perquè el concebeix, el vol, l’estima.
AKUNIN: La Llibertat.
La propietat privada: la consideren un robatori que no respecta la llibertat i l
igualtat i proposen la col·lectivització dels mitjans de producció.
La religió: consideren que sotmet espiritualment a les persones i les imposa
una jerarquia i dependències.
hi ha de més sublim, en el sentit ideal, de més desinteressat, de més apartat dels interessos d’aquesta terra
na de Crist predicada per aquesta església? ¿I què hi ha de més brutalment materialista que la pràctica const
esta mateixa església des del segle VIII, quan començà a constituir-se com a potència? ¿Quin ha estat i quin
a l’objecte principal de tots els seus litigis contra els sobirans d’Europa? Els béns temporals, les rendes de l’e
primer, i després la potència temporal, els privilegis polítics de l’església. És precís fer justícia a aquesta esg
e ha segut la primera en descobrir en la història moderna la veritat incontestable, però molt poc cristiana, de
riques i el poder econòmic i l’opressió política de les masses són els dos termes inseparables del regne de l
at divina sobre la terra: la riquesa que consolida i augmenta el poder que descobreix i crea sempre noves fon
ueses; i ambdós asseguren millor que el martiri i la fe dels apòstols, millor que la gràcia divina, l’exit de la pro
da cristiana.
a paraula, no és difícil provar, amb la història en la mà, que l’església, que totes les esglésies, cristianes i no
nes, junt a la seua propaganda espiritualista, i probablement per accelerar i consolidar el seu èxit, no han des
ai l’explotació econòmica de les masses baixa la protecció de la benedicció directa i especial d’una divinitat
vol.
KUNIN: Déu i l’Estat

17. Proposen
Llibertat individual de l’home i de tota la societat
Jo no són un humà lliure sinó en tant que reconec la llibertat i la humanitat de tots els home
que m’envolten” (Bakunin)
saltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ul
anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat e
anarquistes ens proposem ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir del
pietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat”:
laració de Piotr Kropotkin davant d’un tribunal de justícia (1883).
Abolició del dret d’herència
La revolució social o l’acció directa (terrorisme individual) com a mitjans per
destruir l’Estat i la propietat privada → societat anarquista
Organització en comunes d’associació voluntària: unitats de producció i consu
autosuficients i sense govern jeràrquic (les decisions es prenen entre tots)
Les Comunes s’agrupen en federacions, on totes tenen el mateix pes
et d’herència, en la nostra opinió, hauria de suprimir-se, ja que mentre existisca perdurarà la desigualtat econ
ereditària; no la desigualtat natural dels individus, sinó la desigualtat artificial de classes –i això sempre engen
desigualtat hereditària en el desenvolupament i formació de les ments, i la continuació de la qual seria la fon
agració de totes les desigualtats polítiques i socials. La tasca de la justícia és establir la igualtat per a cadasc
aquesta igualtat dependrà de l’organització política i econòmica de la societat; una igualtat amb què cadasc
mençar la seua vida, i per la qual cadascú, dirigit en la seua pròpia naturalesa, serà el producte dels seus pro
ços. En la nostra opinió, la propietat dels difunts s’ha d’acumular als fons socials per a la instrucció i l’educac
xiquets d’ambdós sexes, cosa que inclou la seua manutenció des del naixement fins a la majoria d’edat.
AKUNIN: Socialisme sense Estat: Anarquisme. De www.marxists.org.
le pateix i pregunta: ¿què podem fer per eixir d’aquesta situació?
èixer i proclamar que té, davant de tot, el dret a viure, i que la societat ha repartir entre tot el món, sense exc
s mitjans d’existència de què disposa. Obrar de manera que, des del primer dia de la revolució, sàpiga el treb
que una nova era s’obri davant d’ell; que ningú es veurà obligat a dormir baix dels ponts, junt als palaus, a
dre en dejú mentre hi haja aliment, a tremolar de fred prop dels comerços de pells. Siga tot de tots, tant en re
m en principi, i que es produisca per fi en la història una revolució que pense en les necessitats del poble
de llegir-li la cartilla dels seus deures.
o podrà realitzar-se per decrets, sinó tan sols per la presa de possessió immediata, efectiva, de tot allò neces
a vida de tots; aquesta és l’única forma veritablement científica de procedir, l’única que comprèn i desitja la
a del poble.
re possessió, en nom del poble revoltat, dels graners de blat, dels magatzems atestats de roba i de les cases
. No malbaratar res, organitzar-se de seguida per omplir els buits, fer front a totes les necessitats, satisfer-les
produir, no ja per a donar benefici a qui fora, sinó per a fer que visca i es desenvolupe la societat.
OPOTKIN: La conquesta del pa (1892).
CIPALS ATEMPTATS ANARQUISTES
8: Atemptat contra Alfons XII d’Espanya (Juan Oliva Moncasí).
8: Tres atemptats en 34 dies contra Humbert I d’Itàlia.
1: Assassinat del tsar Alexandre II (grup Naródnaia Volia).
4: Atemptat contra el kàiser Guillem I (Auguste Reindorf).
3: Atemptat contra el general Martínez Campos a Barcelona (Paulí Pallàs) i bomba del Liceu (Santiago Salva
4: Assassinat del president francès Sadi Carnot (Jerónimo Caserío).
7: Assassinat del president espanyol Antonio Cánovas del Castillo (Michele Angiolillo).
8: Assassinat de l’emperadriu Isabel d’Àustria (Luccheni).
0: Assassinat del rei Humbert I d’Itàlia (Gaetano Bresci).
1: Assassinat del president dels Estats Units William McKinley (Leon Czolgocza).
6: Atemptat contra el rei Alfons XIII d’Espanya i la seua dona el dia de la boda (Mateo Morral).
2: Assassinat del president espanyol José Canalejas (Manuel Pardinas).
utualisme proudhonià
tres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat. (...) No volem més govern de l’home sobre l’home,
xplotació de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, els
s, els ferrocarrils siguen lliurats a les associacions obreres i que aquestes els exploten baix la seua responsa
m que aquestes associacions siguen una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i socia
ix el mutualisme quan, en una indústria, els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es g
seua producció, treballen els uns per als altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixe
cis. Sols la federació pot donar satisfacció a les classes laborioses i resoldre el conflicte entre capital i trebal
ROUDHON: Idea general de la Revolució (1851).
e programa socialista exigeix i ha d’exigir irrenunciablement:
altat política, econòmica i social de totes les classes i de tots els pobles de la terra.
ició de la propietat hereditària.
opiació de la terra per les associacions agrícoles, i del capital i tots els mitjans de producció per les associa-
dustrials.
ició de l’ordenament jurídic de la família patriarcal, basat exclusivament en el dret a heretar la propietat, així
uiparació dels drets polítics, econòmics i socials de l’home i de la dona.
a i educació dels fills d’ambdós sexes fins la seua majoria d’edat, entenent-se que la formació científica i tèc-
la qual s’inclouen els nivells més alts de formació, serà igual i obligatòria per a tots. L’escola substituirà a
a i farà innecessaris els codis penals, la policia, els càstigs, la presó i els botxins.
UNIN: Els fonaments econòmics i socials de l’anarquisme.

18. MARX BAKUNIN
Concepció
històrica
Les classes com a protagonistes
Els individus (i les classes)
com a protagonistes
Forma
d’organització
Partits polítics obrers (i sindicats) Sindicats obrers
Recolzament
social
Obrers industrials (sobretot) Jornalers agrícoles (sobretot)
Forma de lluita Vagues i revolució obrera
Vagues, revolució obrera i acció
directa (terrorisme individual)
Societat
de
futur
Dictadura transitòria del
proletariat (conquesta del poder
i l’Estat) → societat socialista
Acabar d’arrel amb l’Estat i
implantar una societat anarquista
basada en Comunes i Federacions
Propietat Estatal Col·lectiva o comunal
és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf de la igualtat econòmica i social
en l’Estat i per la força de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, poderós i, per dir-ho així, despòtic
és, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és l’Estat convertit en l’únic propietari de la terra i de t
apitals (...) Nosaltres volem aquest mateix triomf de la igualtat econòmica i social per l’abolició de l’Estat i de
que s’anomene dret jurídic, que, segons nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la recons
e la societat i la constitució de la unitat humana, no de dalt cap a baix per la via de qualsevol autoritat, sinó d
cap a dalt, per la lliure federació de les associacions obreres de totes les classes emancipades del jou de l’E
AKUNIN: Carta a Rubicone Nabruzzi (1872).
RX I L’ESTAT
stat és un òrgan de dominació de classes, un òrgan d’opressió d’una classe per altra, és la creació de l’ordre
litza i enforteix aquesta opressió, esmorteint la lluita de classes.
oletariat sols necessita l’Estat temporalment. Nosaltres no discrepem de cap manera amb els anarquistes en
nt al problema de l’abolició de l’Estat com a meta final. El que afirmem és que per assolir aquesta meta és
essari l’ús temporal de les armes, dels mitjans del Poder de l’Estat per a utilitzar-los contra els explotadors.
a destruir les classes és necessària la dictadura temporal de la classe oprimida”.

19.  Es desenvolupa entre les revolucions del 1848 i la Comuna de París
(1871).
 3.1.- La formació de l’A.I.T. (Iª Internacional).
 3.2.- La Comuna de París.
 3.3.- La crisi de la Internacional.

20. ’A.I.T. o Iª Internacional es va fundar a Londres l’any 1864 i durarà fins 1876.
osa la unió d’obrers de tot el món i diferents tendències (marxistes, sindicalistes, anarquiste
onsell General, dirigir per Marx, és el màxim òrgan dirigent, per damunt de les seccions nac
Dos principis
bàsics
Aconseguir l’emancipació de la classe obrera
Conquerir el poder polític
La vaga com a forma de lluita (sindicats obrers
Formació de partits polítics nacionals
REIVINDICACIONS CONCRETES
Jornada laboral de 8 hores
Supressió del treball infantil
Millora de les condicions laborals de les dones
Desaparició de l’exèrcit
Socialització dels mitjans de producció

21. Enfrontament entre marxistes
i anarquistes bakuninistes
Els anarquistes
Reclamen una insurrecció general
i espontània per acabar amb l’Estat
Rebutgen l’autoritat del Consell
General de l’A.I.T.
Tenen major pes en Suïssa, Itàlia,
Bèlgica i Espanya
ARX A BAKUNIN
nomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificat
onvenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant al si de la Internaciona
-se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin.
tjans de propaganda principals consisteixen a atraure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensi
a de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat.”
RX: Actes del Congrés de l’A.I.T. de L’Haia (1873).
L’A.I.T. va ser important per:
ser una tribuna de discussió pública.
organitzar els obrers en una organització supranacional i de
classe front al nacionalisme predominant.
reforçar la consciència de classe del proletariat.
estendre la lluita sindical i política dels obrers.

22. Els alemanys posen setge a París i derroten els
francesos a la guerra franco-prussiana, amb un
fort patiment per a la població
Els obrers organitzen una insurrecció que
triomfa i proclamen la Comuna de París
(març-maig del 1871)
Durant 54 dies apliquen
reformes radicals
Nacionalització dels béns del clergat
Supressió del lloguer de les vivendes
Ensenyament laic i gratuït
Transformació de les empreses abandonades en cooperatives ob
Duríssima repressió de l’exèrcit (17000 afusellats i 40000 detinguts) i il·legalització de l’A.I.T
è demana (la Comuna)? El reconeixement i la consolidació de la República, única forma de govern compatib
els drets del poble i amb el desenvolupament just i lliure de la societat (...).
onomia absoluta de la Comuna estesa a totes les localitats de França, assegurant-les a cadascuna d’elles la
dels seus drets i a tot francès el ple exercici de les seues facultats i de les seues aptituds com a home, ciuta
llador.
onomia de la Comuna no tindrà més límit que el dret d’autonomia, igual per a la resta de comunes adherides
acte i l’associació de les quals ha de millorar la unitat francesa (...)”
aració al poble francès (19 d’abril del 1871)
1. Tota associació internacional que baix qualsevol
enominació i especialment baix la d’Associació Inter-
acional de Treballadors tinga per principi la supressió
el treball, l’abolició del dret de propietat, de la família,
e la pàtria, de la religió o del lliure exercici de cultes,
onstituirà pel sol fet de la seua existència i de les seues
amificacions sobre el territori francès, atemptat contra
pau pública.”
ei francesa contra la Internacional (14-5-1872)

23. l fracàs de la Comuna i la dura repressió fan augmentar les divisions internes:
els sindicats anglesos renuncien a la revolució i se’n van de l’A.I.T.
Augmenten les diferències entre
marxistes i anarquistes bakuninistes
Paper de l’individu
Paper de l’Estat
Creació de partits polítics obrers nacionals
Acció directa
prova una reforma que dóna més poder als partits obrers nacionals (1871-72)
Els anarquistes bakuninistes no accepten la reforma i són expulsats
Divisió definitiva entre socialistes i anarquistes
AIT es trasllada a Nova York, es desvincula dels sindicats i perd força fins desaparèixer (187

24.  Els partits i sindicats socialistes continuen creixen i
organitzant-se (IIª Internacional) fins la Iª Guerra Mundial.
 4.1.- Cap a un sindicalisme de masses.
 4.2.- Partits i sindicats socialistes.
 4.3.- Els camins del socialisme.
 4.4.- Les pràctiques de l’anarquisme.

25. Nou context o fase del capitalisme: 2ª Revolució Industrial (més mecanització) i imperialism
Augmenta el nombre d’obrers no especialitzats (i s’afilien als sindicats)
El sindicalisme passa a ser un sindicalisme de masses i més heterogeni
Pressionen a través de les vagues
Demanen la intervenció de l’Estat per resoldre els conflictes
i millorar les condicions de vida i treball dels obrers
Els governs comencen a preocupar-se
pels problemes socials i aproven el
sufragi universal masculí i altres drets

26. partir del 1875 es creen partits polítics obrers per tota Europa, combinant el marxisme
teòric amb la pràctica reformista per aconseguir millores dins del capitalisme
Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)
Líders: Liebknecht, Kautsky, Bernstein.
Es convertirà en el segon partir més votat
Programa reformista pactat amb els governs:
democratització (sufragi universal masculí),
Estat del Benestar i regulació del mercat labora
Altres partits obrers
Partit Socialista Francès (1905)
Partit Laborista Independent
(1900) a Gran Bretanya
Partit Socialista Italià (1892)
Partido Socialista Obrero Español (1879)
Altres: Bèlgica, Àustria, Polònia, Rússia,...
Creen sindicats forts per
pressionar als empresaris
i els governs i aconseguir
millores socials i laborals
er totes aquestes raons, el Partit Socialista Obrer Espanyol
clara que la seua aspiració és: Abolició de classes, és a dir,
ancipació dels treballadors. Transformació de la propietat
ividual en propietat social o de la societat sencera. Posse-
ó del poder polític per la classe treballadora.
om a mitjans immediats per apropar-mos a la realització
quest ideal, els següents:
bertats Polítiques. Dret de coalició o legalitat de les
gues (...).”
ograma del PSOE (1879)

27. Causes de
la divisió
Incorporació de classes mitjanes als partits socialistes (heterogeneïtat)
Necessitat d’aconseguir més vots per tindre més poder polític
Governen alguns ajuntaments i han de pactar amb altres partits
Dues
tendències
Reformistes o
revisionistes
Líders: Bernstein, Jaurés i Kautsky
Defensen que el capitalisme s’autoregula i, per tant, no
té per què acabar amb una revolució (no revolucionaris)
Propugnen participar en el capitalisme i les democràcies
burgeses (eleccions) per aconseguir reformes concretes
Evolucionaran cap als partits socialdemòcrates
Revolucionaris
Líders: Rosa Luxemburg, Liebknecht, Lenin
Pensen que la revolució és l’única manera d’acabar
amb el capitalisme i construir una societat igualitària
Fundaran els partits comunistes
autsky pren del marxisme allò que admeten els liberals, la burgesia
crítica a l’Edat Mitjana, el paper progressiu que té en la història el
pitalisme en general i la democràcia capitalista en particular) i tira
r la borda, calla i oculta en el marxisme allò que és inadmissible per
a burgesia (la violència revolucionària del proletariat contra la bur-
sia, per aniquilar aquesta). Per això (...) Kautsky resulta ser inevita-
ement un lacai de la burgesia. La democràcia burgesa, que és un
an progrés històric en comparació amb l’Edat Mitjana, continua
nt (i no pot deixar de ser-ho baix el capitalisme) estreta, amputada,
sa, hipòcrita, paradís per als rics, trampa i engany per als pobres.
uesta veritat, la part més essencial de la doctrina marxista, no l’ha
tès el “marxista” Kautsky. En aquest problema –fonamental- Kauts-
ofereix “amabilitats” a la burgesia, en lloc d’una crítica científica
les condicions que fan de tota democràcia burgesa una democràcia
r als rics” V. I. LENIN: La revolució proletària i el renegat Kautsky

28. L’anarquisme continua creixent, especialment a Itàlia i Espanya
Dues corrents
Anarcocomunisme (Kropotkin, Malatesta): propugnen l’acció directa
i violenta (terrorisme inidividual) contra la burgesia, la religió i l’Esta
Onada d’atemptats terroristes per tota Europa i forta repressió
Sindicalistes revolucionaris o anarcosindicalistes: rebutgen el
terrorisme individual i propugnen els sindicats i la vaga
general revolucionària com a formes de lluita (CNT a Espanya)
quisme, fins aleshores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anome
col·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públi
, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindic
hora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). A
endència dominant a Catalunya (...), encara que poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme
gat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava un
molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups
icals, sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica
nt i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta”
MES: “El moviment obrer des de la Internacional fins a 1898” dins: Història de Catalunya, vol. V, Barcelona, 1979.
Negras tormentas agitan los aires
nubes oscuras nos impiden ver.
Aunque nos espere el dolor y la muerte
contra el enemigo nos llama el deber.
El bien más preciado es la libertad
luchemos por ella con fe y con valor.
Alza la bandera revolucionaria
que llevará al pueblo a la emancipación.
Alza la bandera revolucionaria
que llevará al pueblo a la emancipación.
En pie el pueblo obrero, a la batalla
hay que derrocar a la reacción.
¡A las barricadas! ¡A las barricadas!
por el triunfo de la Confederación.
¡A las barricadas! ¡A las barricadas!
por el triunfo de la Confederación.

29.  5.1.- Desenvolupament, caràcter i organització.
 5.2.- Els grans debats.
 5.3.- Crisi i divisió del moviment socialista.

30. Es funda a París el 1889 i perdura fins la Iª Guerra Mundial (1914-18)
ferències amb la Iª Internacional: homogeneïtat ideològica (sense anarquistes)
i confederació de partits nacionals autònoms (sense Consell General)
RECLAMEN
Lleis de protecció dels treballadors
Jornada de 8 hores
Sufragi universal
Afiliació dels treballadors als partits socialistes
Accés dels socialistes al poder polític
Fi de la discriminació sexual
No participació dels treballadors a les guerres capitalistes
SÍMBOLS
La bandera roja
Celebració del 1r de Maig com a Dia del Treballador
Reivindicació de la jornada de 8 hores
Himne: la Internacional
¡Arriba, parias de la tierra
¡En pie, famélica legión!
Atruena la razón en marcha:
es el fin de la opresión.
El pasado hay que hacer añicos.
¡Legión esclava, en pie, a vencer!
El mundo va a cambiar de base.
Los nadie de hoy todo han de ser.
Agrupémonos todos
en la lucha final
el género humano
es la Internacional (bis)
Ni en dioses, reyes ni tribunos,
está el supremo salvador.
Nosotros mismos realicemos
el esfuerzo redentor.
Para hacer que el tirano caiga
y el mundo siervo libertar,
soplemos la potente fragua
que al hombre libre ha de forjar.
Agrupémonos todos
en la lucha final
el género humano
es la Internacional (bis)
La Ley nos burla, y el Estado
oprime y sangra al productor;
nos da derechos ilusorios
no hay deberes del señor.
Basta ya de tutela odiosa.
que la igualdad ley ha de ser:
«No más deberes sin derechos,
ningún derecho sin deber».
Agrupémonos todos
en la lucha final
el género humano
es la Internacional (bis)
una gran influència i crea organisme de lluita de les dones i la joventut

31. Sobre el
revisionisme
S’afirmen en la revolució com a forma de lluita (lluita de classes)
sols s’admet participar en governs burgesos en casos excepciona
Sobre el
colonialisme
Condemnen el colonialisme com a forma d’explotació capitalista
dels països rics sobre els pobres
Sobre la
guerra
a condemnen com a expressió de lluita capitalista
entre la burgesia dels diferents països
Demanen als obrers que no participen en una
guerra mundial si es produeix
La majoria d’obrers participaran a la Iª Guerra
Mundial: el nacionalisme triomfa sobre el socialisme

32. CAUSES
Les disputes entre revisionistes i revolucionaris
L’esclat de la Iª Guerra Mundial i què fer quan açò succeeix
Tres postures
davant la Iª G.M.
Patriotes: partidaris de participar a la guerra
Pacifistes: contraris a la guerra (neutrals)
Revolucionaris: partidaris de convertir la guerra en una revolució prolet
El triomf de la revolució bolxevic a Rússia demostra la validesa de les tesis revolucionàries
Lenin): els bolxevics funden una nova Internacional, fet que suposa la fi de la IIª Internacion