1. 1
Bones pràctiques en l’aplicació
dels criteris de sostenibilitat en
els plans mitjançant l’avaluació L’informe urbanístic
ambiental. i territorial en
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: l’avaluació
una eina per a fomentar la qualitat dels plans i ambiental del
programes”.
planejament
Barcelona, 6 de març de 2012 urbanístic.
Peu de pàgina

2. 2
Sumari.
Índex
1. Principis de l’avaluació ambiental dels plans urbanístics. El marc
legal.
2. Principis rectors de l’avaluació ambiental dels plans urbanístics.
3. Objectius ambientals en el planejament territorial.
4. Disposicions ambientals en el planejament territorial
5. Els informes territorials i urbanístics.
6. Balanç dels informes emesos.
7. El paisatge en l’avaluació ambiental de plans. Cas del Pla de
determinació de les ZDP per la implantació de parcs eòlics a
Catalunya.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

3. 3
1. Principis de l’avaluació ambiental de
plans urbanístics. Marc legal
Marc legal. El Text Refós de la llei d’Urbanisme, aprovat pel DL. 1/2010, de 3
d’agost, amb les modificacions introduïdes per la Llei 3/2012, del 22 de febrer.
Article 86 bis. Procediment d’avaluació ambiental dels instruments de
planejament urbanístic.
L’avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que hi estiguin
sotmesos d’acord amb la legislació en matèria d’avaluació ambiental de plans i
programes s’integra en el procediment d’elaboració dels plans urbanístics, de
conformitat amb aquesta llei i amb el reglament que la desplega.
Aquesta integració, d’acord amb la legislació en matèria d’avaluació ambiental de
plans i programes, comporta necessàriament les actuacions següents:
L’elaboració d’un informe de sostenibilitat ambiental preliminar i el lliurament d’aquest
informe a l’òrgan ambiental perquè emeti el document de referència, havent efectuat les
consultes necessàries.
La direcció general competent en matèria d’ordenació del territori i d’urbanisme ha d’elaborar
l’informe territorial i urbanístic sobre l’avanç del pla, i l’ha de trametre a l’òrgan competent en
matèria ambiental perquè l’incorpori al document de referència.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

4. 4
Principis de l’avaluació ambiental de
plans urbanístics. Marc legal
Article 86 bis. Procediment d’avaluació ambiental dels instruments de
planejament urbanístic. .../...
L’elaboració pel promotor del pla d’un informe de sostenibilitat ambiental d’acord amb el
document de referència
El tràmit de consultes a les administracions i a les persones interessades, conjuntament amb
el tràmit d’informació pública del pla, per un període mínim de 45 dies
L’elaboració pel promotor del pla de la memòria ambiental amb l’acord de l’òrgan ambiental.
La presa en consideració en l’aprovació definitiva del pla de l’informe de sostenibilitat
ambiental, la memòria ambiental i de l’acord de l’òrgan ambiental mitjançant una declaració
específica
La publicitat del pla aprovat definitivament amb els requisits de la Llei 6/2009, del 28 d’abril,
d’avaluació ambiental de plans i programes.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

5. 5
Principis de l’avaluació ambiental de
plans urbanístics. Marc legal
Disposició Transitòria divuitena. Disposicions aplicables fins a l’adaptació del
Reglament de la Llei d’Urbanisme.
La integració del procés d’avaluació ambiental en els procediments d’aprovació del
planejament urbanístic es continua regint per l’article 115 del Reglament de la Llei
d’urbanisme, i supletoriament amb els següents aspectes:
L’Avanç de pla s’ha de trametre al departament competent en matèria de medi ambient i
d’urbanisme.
L’òrgan ambiental ha de fer les consultes sobre l’abast de l’informe de sostenibilitat
ambiental.
L’òrgan competent en matèria d’urbanisme ha de lliurar un informe urbanístic i territorial amb
la valoració de l’adequació de l’avanç del pla a la legislació urbanística vigent, a les
directrius del planejament territorial i als criteris de desenvolupament urbanístic
sostenible.
Abans de l’aprovació provisional del pla s’ha de lliurar al departament competent en matèria
d’urbanisme i de medi ambient la proposta de memòria ambiental juntament amb la
proposta del pla que es preveu aprovar.
En el termini de tres mesos s’ha de lliurar la resolució de l’òrgan ambiental i un informe
urbanístic i territorial sobre els aspectes del pla relatius a qüestions de legalitat i d’oportunitat
d’interès supramunicipal.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

6. 6
Principis de l’avaluació ambiental de
plans urbanístics. Marc legal.
Marc legal. Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i
programes, amb les modificacions introduïdes per la Llei 10/2011, del 29 de
desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa.
Article 14. Tipus de procediments.
L’avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic es regula per mitjà de la
legislació urbanística en els aspectes relatius al procediment i al contingut de l’informe de
sostenibilitat ambiental.
Articles 15 i 16. Procediment de la decisió prèvia.
Article 28. Publicitat dels plans i programes avaluats.
Disposició Addicional Cinquena. Avaluació ambiental del planejament
urbanístic. (No vigent)
Derogada per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme,
aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost.
Annex 1. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental.
2. Instruments de planejament urbanístic.
Exempció dels plans que no qualifiquen sòl i que es restringeixen a actuacions directament
executables sense desenvolupament posterior, o plans de poca entitat que no poden produir
efectes significatius en el medi ambient.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

7. 7
2. Principis rectors de l’avaluació
ambiental de plans urbanístics.
Principis rectors de l’avaluació ambiental dels plans urbanístics
que inspiren la redacció dels informes territorials:
A) La responsabilitat ambiental és compartida entre el promotor i les
administracions implicades
B) L’avaluació ambiental no és un tràmit més. S’ha de donar en tot el “cicle
de vida” del Pla
C) Els criteris sobre els efectes ambientals i territorials s’han d’incorporar des
de les fases inicials dels plans urbanístics
D) No duplicar avaluacions, és l’avantatge de l’avaluació en cascada, dóna
garantia de seguretat jurídica i simplifica el procediment
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

8. 8
3. Objectius ambientals en el planejament
territorial. Pla Territorial Metropolità PTMB.
1. Preservar els valors naturals
1. Funcionalitat ecopaisatgística
2. Diversitat dels valors naturals
3. Paisatge i patrimoni cultural
4. Espais d’interès agrari
2. Racionalitzar el model d’ocupació del sòl
1. Reutilització d’usos obsolets
2. Compacitat i continuïtat
3. Barreja d’usos propostes programàtiques
4. Hetereogeneïtat tipològica, programàtica i social
3. Garantir una accessibilitat i mobilitat sostenibles
1. Racionalització dels desplaçaments
2. Accessibilitat de la xarxa ferroviària
3. Gestió i eficiència de la xarxa viària
4. Competitivitat del transport públic
4. Millorar l’eficiència dels fluxos ambientals i energètics.
1. Racionalització del cicle de l’aigua
2. Eficiència energètica i reducció d’emissions GEH
3. Contaminació atmosfèrica local- Qualitat de l’aire
4. Gestió de residus.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

9. 9
4. Disposicions ambientals en el planejament
territorial. Pla Territorial Metropolità PTMB.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

10. 10
Normes territorials. Disposicions normatives i
criteris ambientals.
Les normes territorials concreten aspectes de l’ordenació espacial del pla que
inclouen criteris ambientals.
a) Potenciar les polaritats urbanes que han de vertebrar el territori de Catalunya.
b) Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la disminució de les
necessitats de mobilitat i la dotació de transport públic i equipaments al servei del conjunt
del territori.
c) Facilitar la integració dels creixements urbans i de la població immigrada.
d) Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades i combatre els riscos de la
segregació urbana.
e) Evitar i corregir la dispersió d’usos i edificacions en el territori.
f) Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud i amb capacitats
de prestació eficient dels serveis.
g) Corregir, quan és possible, situacions urbanístiques contradictòries als objectius del Pla.
h) Fomentar la mixticitat d’usos dels teixits urbans.
i) Racionalitzar la implantació d’àrees especialitzades aïllades.
j) Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments.
k) Potenciar l’ús eficient de les àrees urbanes per a disminuir les necessitats d’extensió.
l) Proporcionar pautes per a una distribució espacial funcionalment adequada dels
equipaments d’interès plurimunicipal.
m) Evitar els possibles efectes negatius dels desenvolupaments urbans sobre el paisatge.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

11. 11
4. L’Informe territorial i urbanístic.
Informe urbanístic i territorial sobre l’adequació de l’Avanç de pla a la
legislació urbanística vigent, a les directrius del planejament territorial i als
criteris de desenvolupament urbanístic sostenible.
Sistema d’espais oberts.
SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL
Sòl de protecció especial
PEIN i Xarxa Natura 2000
SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL
Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic
Sol de preservació corredors d’infraestructures
Sòl de potencial interès estratègic
SÒL DE PROTECCIÓ PREVENTIVA
Sòl de protecció preventiva
SÒL AMB VALOR DE CONNEXIÓ
Àmbit d’especial valor connector
Connector fluvial-
NORMES D’ORDENACIÓ TERRITORIAL
Normes d’ordenació territorial
Directrius de Paisatge.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

12. 12
L’informe territorial i urbanístic.
Integració de la categoria dels espais oberts de la Planificació Territorial en el
sistema d’informació del Mapa urbanístic de Catalunya. (MUC)
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

13. 13
L’informe territorial i urbanístic
Sistema d’assentaments.
ESTRUCTURA NODAL DEL TERRITORI
Polaritat regional
Polaritat comarcal/ subcomarcal
Polaritat complementària
Nucli municipal
Petit nucli de població/nucli rural
Capacitat d’acollida població flotant
ESTRATÈGIES DE DESENVOLUPAMENT
Nuclis històrics i les seves extensions
Creixement potenciat
Creixement mitjà
Creixement moderat
Desenvolupament qualitatiu
i reforçament nodal.
Desenvolupament qualitatiu
Millora i compleció
Manteniment del caràcter rural.
Àrees especialitzades
Dotació d’equipaments
Estratègia específica
Estratègia reducció o extinció
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

14. 14
L’informe territorial i urbanístic.
Art. 3.7
Dimensionat del creixement proposat.
Creixement moderat i creixement mitjà.
Moderat: E= (30/100)*A*f
Mitjà: E=(60/100)*A
A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent
Es comptabilitzen els sòls considerats “nucli històric i les seves extensions”
consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del pla territorial, d’ús
dominant residencial o mixt. També una part del sòl d’activitat econòmica proper.
E: superfície de l’extensió urbana admissible
Comprèn els sectors de sòl urbanitzable i el sòl urbà no consolidat que estigui en
disposició d’ésser desenvolupat per no contenir edificacions i usos de difícil
desplaçament.
Si no hi ha sòl per activitat econòmica, es pot augmentar la superfície de sòl
d’extensió urbana admissible en un 25%.
Alguns supòsits poden justificar un escreix en l’extensió urbana admissible.
f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió
f=(18+A-0,005*A²)/A+5
El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 Ha i el
valor 2,43 per a superfícies de càlcul iguals o inferiors a 4 Ha.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

15. 15
Els informes territorials i urbanístics:
Adequació.
En el moment d’avaluar l’adequació del planejament urbanístic, l’autoritat
urbanística ha de determinar el seu grau d’adequació i donar orientacions
La suma de les superfícies
dels àmbits de creixement del
nucli totalitza 4,05 ha i,
consegüentment, l’extensió
urbana proposada és coherent
amb les determinacions del Pla
territorial.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

16. 16
Els informes territorials i urbanístics:
Adequació amb ajustos.
Atès que dins del perímetre del
sòl que el POUM pren com a
sòl urbà consolidat, hi ha
àmbits que no es poden
considerar com a part d’aquest,
cal que el POUM reconegui
com a tal estrictament el que
està realment consolidat.
Consegüentment, la superfície
de l’extensió urbana admissible
es veurà reduïda i per tant cal
que el POUM ajusti la proposta.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

17. 17
Els informes territorials i urbanístics:
No adequació
El creixement proposat pel
POUM hauria de ser de l’ordre
d’unes 12,50 ha, i les propostes
d’extensió del nucli i l’estructura
urbana suposen una superfície
de sòl urbanitzable d’unes
26,17 ha.
La proposta sobrepassa amb
escreix el creixement
admissible pel Pla territorial, i
caldrà reajustar-la per fer-la
coherent amb les seves
determinacions.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

18. 18
5. Balanç dels informes territorials i
urbanístics emesos.
Algunes dades orientatives...
Nombre d'informes emesos segons àmbit
territorial fins a 2011
Metropolità de Barcelona 212
Ponent 154
Camp de Tarragona 100
Comarques Centrals 94
Comarques Gironines 94
Alt Pirineu i Aran 78
Terres de l'Ebre 66
Total 798
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

19. 19
Balanç dels informes territorials i
Algunes dades orientatives...
urbanístics emesos.
Percentatge d'informes emesos
segons tipus de document
Percentatge d'informes emesos segons tipus POUM 55,0
PDU +
Spramunicipal Modificació de Planejament 22,9
1.14
PPD + PPND Altres (Plans especials) 10,6
Pla + Projecte
Infraestructura Planificació Pla + Projecte Infraestructura 6,8
sectorial
Altres (Plans
Article 1.14 2,1
especials)
PDU + Spramunicipal 1,7
PPD + PPND 0,7
Modificació de POUM
Planejament Planificació sectorial 0,2
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

20. 20
Balanç dels informes territorials i
urbanístics emesos.
Algunes dades orientatives...
Parcialm No La gran majoria (66%) mostren que els promotors
S'adequa ent s'adequa
incorporen de “motu propio” les determinacions
Alt Pirineu i Aran 66,7 21,6 11,8 dels plans territorials
Ponent (Terres de Un 20% són adequats amb les correccions
Lleida) 67,3 25 7,7 efectuades pels informes
Un 87% dels expedients seguiran la seva
Comarques
tramitació amb la garantia de la seva adequació a
Centrals 65,3 21,3 13,3
les determinacions dels plans territorials
Camp de Tan sols un 13% han de reiniciar la seva tramitació
Tarragona 48,3 24,1 27,6 perquè no s'adeqüen als plans territorials, i el
Àmbit metrop. pronunciament del Departament competent en
Barcelona 75,9 14,9 9,2 matèria d’urbanisme s’ha produït en la fase més
inicial del procediment.
Terres de l'Ebre 75 14,3 10,7
Amb l’informe previ a l’aprovació provisional, que
Comarques estableix la Llei 10/2011, es tanca la garantia de
Gironines 61,1 19,4 19,4 coherència a la legislació urbanística vigent, a les
CATALUNYA 66,1 20,7 13,2 directrius del planejament territorial i als criteris de
desenvolupament urbanístic sostenible.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

21. 21
7. El paisatge en l’avaluació ambiental de
plans. Cas del Pla ZDP de parcs eòlics
Marc de partida
• Criteris de planejament territorial per a Catalunya:
“Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori”.
• Objectius de qualitat paisatgística dels 7 catàlegs de paisatge (ex.):
“Uns parcs eòlics i fotovoltaics planificats amb visió de conjunt a escala regional i
disposats en el paisatge en relació amb els seus elements configuradors”.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

22. 22
El paisatge en l’avaluació ambiental de
plans. Cas del Pla ZDP de parcs eòlics (2)
Marc de partida
• Directrius de paisatge dels 7 plans territorials parcials (ex.):
“1. Evitar la proliferació d’instal·lacions eòliques en fites i fons escènics amb valor
simbòlic assenyalats.
2. Evitar la instal·lació d’instal·lacions eòliques a una distància reduïda dels nuclis
urbans i als miradors de consolidació prioritària assenyalats.
3. Els nous projectes eòlics han de fer una especial atenció a la visibilitat de les
instal·lacions eòliques a i des de les àrees paisatgístiques amb valor simbòlic
reconegudes en el mapa de valors simbòlics del Catàleg, com també als paisatges
agraris assenyalats.”
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

23. 23
El paisatge en l’avaluació ambiental de
plans. Cas del Pla ZDP de parcs eòlics (3)
De la resposta de la DGOTU a la consulta sobre l’ISA preliminar:
Problemàtica ambiental que l’ISA ha de tractar:
Dimensió paisatgística del territori (valor econòmic, identitari, recreatiu, etc.).
Descripció dels paisatges per obtenir pautes de delimitació de les ZDP.
Nou objectiu de paisatge que l’ISA ha d’incorporar:
”Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori basant la
delimitació de les ZDP en criteris paisatgístics com:
l’establiment de distàncies mínimes a nuclis de població, vies de
comunicació, miradors rellevants i indrets amb valor patrimonial
reconegut
la protecció de paisatges singulars
l’establiment de potències que minimitzin el risc de deteriorament de la
qualitat del paisatge per la covisibilitat extensiva”.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

24. 24
El paisatge en l’avaluació ambiental de
plans. Cas del Pla ZDP de parcs eòlics (4)
Criteris paisatgístics en l’ISA per a la definició de les ZDP
normes dels plans territorials parcials (directrius de paisatge).
exclusió d’una zona al voltant dels nuclis urbans
minimització dels nuclis envoltats per aerogeneradors en totes direccions.
Anàlisi d’alternatives:
La distància als punts d’observació és un dels elements principals en
l’etapa de planificació.
Avaluar, com a mínim, buffers de 900 m i 1.200 m als punts d’observació.
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”

25. 25
El paisatge en l’avaluació ambiental de
plans. Cas del Pla ZDP de parcs eòlics (5)
Altres criteris paisatgístics en l’ISA per a la definició de les ZDP
Determinació d’un potencial eòlic que no suposi la saturació física i visual.
Concentració espacial.
Allunyament màxim de punts d’observació rellevants.
Relació de la forma amb factors de percepció i configuradors del paisatge.
Minimització dels impactes paisatgístics locals (camins, plataformes,
vegetació, etc.).
Jornada “L’avaluació ambiental estratègica: una eina per a fomentar la sostenibilitat ambiental dels plans i programes”