Presentació de Marc Iglesias i Carlos Domínguez de l'Institut Cerdà en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
3. 3
1. EMMARCAMENT
Origen dels reptes que afronten els Plans de Mobilitat Urbana (S)
1953
Pla Comarcal
1964-68
Pla Director
1970
Pla 2000
Pla General Metropolità
1976
Pla de vies
1984
Pacte per la mobilitat
1998
Pla de mobilitat Urbana
2006-2012
Pla de mobilitat Urbana (S)
2013-2018
Milions de
turismes a
l’estat
Milions de
turismes a
l’estat
0,8
4,8
9,2
20,2
22,2
4. 4
1. EMMARCAMENT
Objectius i reptes que afronta la planificació urbana
MetroplolonitzacióMetroplolonització
Dispersó urbanaDispersó urbana
Augment de la
mobilitat en vehicle
privat
Augment de la
mobilitat en vehicle
privat
Augment estructures
urbanes unifucionals
Augment estructures
urbanes unifucionals
Increment
externalitats
Increment
externalitats
Migració continua de població i del
treball des de zones centrals cap a la
perifèria urbana
Migració continua de població i del
treball des de zones centrals cap a la
perifèria urbana
Frenar la dispersió
territorial
Frenar la dispersió
territorial
Afavorir els modes
no motoritzats
Afavorir els modes
no motoritzats
Aconseguir una
mobilitat més
segura
Aconseguir una
mobilitat més
segura
Millorar la qualitat
ambiental
Millorar la qualitat
ambiental
Millorar l’eficiència
del sistema
Millorar l’eficiència
del sistema
Garantir l’accessibilitat a
tots els ciutadans
Garantir l’accessibilitat a
tots els ciutadans
Millora de la gestió del
transport
Millora de la gestió del
transport
5. 5
1. EMMARCAMENT
Planificació de Transport TradicionalPlanificació de Transport Tradicional Planificació del Pla de Mobilitat Urbana (S)Planificació del Pla de Mobilitat Urbana (S)
Centrat en el tràficCentrat en el tràfic Centrat en personesCentrat en persones
Objectius principals: flux del trànsit i
velocitat.
Objectius principals: flux del trànsit i
velocitat.
Objectius principals: accessibilitat, qualitat de
vida, sostenibilitat, viabilitat econòmica, equitat
social
Objectius principals: accessibilitat, qualitat de
vida, sostenibilitat, viabilitat econòmica, equitat
social
Un mode de transportUn mode de transport
Centrat en la infraestructuraCentrat en la infraestructura
Avaluació sobre la limitació del
impacte
Avaluació sobre la limitació del
impacte
Desenvolupament equilibrat de la mobilitat des
d’una perspectiva multi vectorial
Desenvolupament equilibrat de la mobilitat des
d’una perspectiva multi vectorial
Elaborar un conjunt d'accions per aconseguir
solucions rendibles.
Elaborar un conjunt d'accions per aconseguir
solucions rendibles.
Procés de seguiment i avaluació dels impactesProcés de seguiment i avaluació dels impactes
Plans de Mobilitat Urbana (S), l’eina de transformació urbana
7. 7
Què és l’AMBIMOB 2.0?
L’AMBIMOB 2.0 és una eina que facilita l’avaluació ambiental estratègica dels
plans de mobilitat urbana de Catalunya.
Quins objectius té?
Per una banda, establir criteris comuns per a l'avaluació ambiental dels
Plans de Mobilitat Urbana, mitjançant la construcció d’una eina de càlcul
(AMBIMOB 2.0) que faciliti el còmput del consum i les emissions
La definició de les directrius ambientals que han de seguir les mesures
proposades.
El calibratge de l’eina de càlcul i els criteris acordats mitjançant la
comparació amb el Pla de Mobilitat Urbana de la Ciutat de Barcelona.
2. INTRODUCCIÓ
9. 9
3. METODOLOGIA DE TREBALL
Reunions de retorn i contrast
amb consultors i experts:
EiPO
Taula de treball: agents experts i entorn de col·laboració
10. 10
3. METODOLOGIA DE TREBALL
Què aporta l’AMBIMOB 2.0?
Una metodologia de referència per al càlcul de l’escenari tendencial dels plans
de mobilitat urbana.
Un càlcul homogeni de les emissions de gasos i partícules contaminants per a
l’àmbit local que integra metodologies preexistents, com la Guia de càlcul
d’emissions de contaminants a l’atmosfera 2013 o els criteris de l’Oficina
Catalana de Canvi Climàtic per al càlcul dels GEH.
Unes directrius ambientals que contribueixen a identificar línies estratègiques
d’actuació que incorporin criteris de sostenibilitat des de les fases primerenques
de definició dels plans de mobilitat urbana.
L’establiment de grups de mesures i les dades necessàries mínimes per a la seva
avaluació.
Una identificació d’actuacions i mesures ambientalment prioritàries.
La valoració dels efectes sobre la contaminació acústica.
11. 11
3. METODOLOGIA DE TREBALL
Contrast i calibratge de l’eina
• S’ha contrastat i calibrat l’eina
mitjançant el desenvolupament
en paral·lel del PMU de
Barcelona.
• Cas de Barcelona: referència
per al calibratge i per la revisió i
validació del càlcul ambiental
del PMU de Barcelona i de la
pròpia eina.
14. 14
Elements innovadors de l’AMBIMOB 2.0
I.Selecció directa del parc de vehicles amb el màxim nivell de
desagregació per a la totalitat dels municipis de Catalunya.
II.Càlcul automàtic de l’escenari tendencial per al parc de vehicles i
per a la mobilitat.
III.Incorporació i ampliació dels factors d’emissió de la Guia de càlcul
d’emissions de contaminants a l’atmosfera 2013.
IV.Criteris mínims de diagnosi i seguiment de la mobilitat (treball de
camp).
V.Identificació de directrius per als grups de mesures orientades al
compliment dels objectius ambientals.
VI.Valoració qualitativa de l’impacte sobre la contaminació acústica.
VII.Càlcul d’emissions i priorització dels grups de mesures (estratègies
ambientals)
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
15. 15
I. Selecció directa del parc de vehicles amb el màxim nivell de
desagregació per a la totalitat dels municipis de Catalunya.
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
16. 16
I. Selecció directa del parc de vehicles amb el màxim nivell de
desagregació per a la totalitat dels municipis de Catalunya.
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
17. 17
II. Càlcul automàtic de l’escenari tendencial per al parc de vehicles i
per a la mobilitat
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Es projecta el parc de vehicles en base a l’evolució de variables socioeconòmiques (PIB,
població), tenint en compte les matriculacions i l’evolució tendencial de les subcategories, a partir
de l’any base.
Escenari
tendencial
Any
base
18. 1818
Factor de conversió parc censat parc circulant
Pre-Euro
Euro 1
Euro 2
Euro 3
Euro 4
y = 0,0702x + 0,6453
R² = 0,9185
-100%
-75%
-50%
-25%
0%
25%
50%
75%
100%
02468101214161820
Factorcorrector
Antiguitat
II. Càlcul automàtic de l’escenari tendencial per al parc de vehicles i
per a la mobilitat
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
19. 19
III. Incorporació dels factors d’emissió de la Guia de càlcul
d’emissions de contaminants a l’atmosfera 2013.
30 km/h30 km/h 60km/h60km/h 120km/h120km/h
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
CO
VOC
combustió
NMVOC
combustió
CH4
NOx
NO
NO2
N2O
NH3
PM2.5
PM10
PM
combustió
Consum
CO2
Guia de càlcul
d’emissions
Factors
addicionals
20. 20
IV. Criteris mínims de diagnosi i seguiment de la mobilitat
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Estructura de les dades de partida
21. 21
Mobilitat:
Municipi
Mobilitat per tipologia de
vehicle i xarxa
AMBIMOB 2.0
Distribució de la mobilitat de
forma ponderada per a cada
tipologia de vehicle i xarxa.
Desagregada segons:
5 tipologies de vehicle + a peu i bicicleta
turismes, furgonetes, camions, busos, motocicletes/ciclomotors, a peu, bicicleta
3 tipus de xarxa
V=30 km/h, v=60 km/h i V=120 km/h
Estructura de les dades de partida
IV. Criteris mínims de diagnosi i seguiment de la mobilitat
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
22. 22
POBLACIÓ
(habitants)
> 100.000 (10 municipis) 50.000 - 100.000 (13 municipis) < 50.000 (64 municipis)
Inici (any 0) 20% - 30% del pressupost de licitació del PMU.
Seguiment (any 3) Anàlisi qualitativa de l’oferta (grau d’execució).
Revisió (any 6) 20% - 30% del pressupost de licitació del PMU.
IV. Criteris mínims de diagnosi i seguiment de la mobilitat
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Pressupost del treball de camp
23. 23
POBLACIÓ (habitants) > 100.000 50.000 - 100.000 < 50.000
Enquestes
telefòniques a
residents
(mobilitat interna i
generada)
Inici
Zonificació interna del municipi: 300
enquestes per zona, amb un mínim de 1.000
enquestes en total (±3,2%).
Mínim de 600
enquestes (±4,1%)
Mínim de 400
enquestes
(±5,0%)
Seguiment - - -
Revisió
Zonificació interna del municipi: 300
enquestes per zona, amb un mínim de 1.000
enquestes en total (±3,2%).
Mínim de 600
enquestes (±4,1%)
Mínim de 400
enquestes
(±5,0%)
Enquestes a forans
Inici
Utilització de les dades disponibles a l’EMQ (1996, 2001, 2006), EMEF (2003-2013) i
EMO (2011)Seguiment
Revisió
Addicionalment, resulta d’interès el seguiment dels mitjans alternatius de seguiment
de la mobilitat, que reuneixen un elevat potencial degut a la gran representativitat de
la mostra analitzada, i al seu baix cost.
Quantificació de la demanda global (enquestes)
IV. Criteris mínims de diagnosi i seguiment de la mobilitat
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
24. 24
POBLACIÓ (habitants) > 100.000 50.000 - 100.000 < 50.000
Tipologia dels
aforaments
• Aforaments principals (durada mínima de 12 hores).
• Aforaments secundaris (durada mínima de 2 hores).
Ubicació dels aforaments
• Aforaments principals: de connexió de centres d’atracció i generació de viatges (
• Aforaments secundaris: complementar els aforaments principals.
Forquilla
del nombre
d’aforamen
ts mínims
Inici -
Revisió
Es proposa realitzar el nombre necessari d’aforaments per conèixer qualitativament el volum
de demanda global a la xarxa principal, i complementar la informació obtinguda mitjançant les
enquestes a residents.
Seguiment - - -
Criteris addicionals
(revisió)
IV. Criteris mínims de diagnosi i seguiment de la mobilitat
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Anàlisi per modes de transport: a peu i en bicicleta
25. 25
POBLACIÓ (habitants) > 100.000 50.000 - 100.000 < 50.000
Model de tranport públic
En cas de reestructuració
integral de la xarxa
d’autobusos
En cas de reestructuració de la
xarxa d’autobusos caldrà una
anàlisi exhaustiva de la situació.
No es contempla el
model de transport
públic.
Tipologia dels aforaments
• Transport públic urbà: aforaments puja-baixa.
• Transport públic interurbà: enquestes origen-destinació a les parades.
Forquilla del
nombre
d’aforaments
mínims
Inici
Dades facilitades pels operadors de transport públic que operen en el municipi.
• Tranport públic urbà: aforaments puja-baixa i enquestes OD: es realitzaran en el
percentatge de flota que concentri un major pes de la demanda, durant les hores de més
afluència.
• Transport públic interurbà (*) : enquestes O-D a les principals parades del municipi
Seguiment
Dades facilitades pels operadors de transport públic que operen en el municipi.
Revisió
(*) Amb la implantació de la nova T-Mobilitat augmentarà considerablement la disponibilitat de dades,
especialment les referents al transport púlblic interurbà i al transport ferroviari.
IV. Criteris mínims de diagnosi i seguiment de la mobilitat
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Anàlisi per modes de transport: transport públic
26. POBLACIÓ (habitants) > 100.000 50.000 - 100.000 < 50.000
Model de vehicle privat S’elaborarà excepcionalment sota petició del propi municipi No es contempla
Tipologia dels aforaments
• Aforaments automàtics (durada mínima de 24 hores).
• Aforaments manuals (durada mínima de 8 hores; 4 al matí i 4 a la tarda).
Ubicació dels aforaments
• Aforaments automàtics: es situaran a tots els accessos des de la xarxa exterior, als punts
de la xarxa primària necessaris per a descriure el trànsit existent i als principals punts de
la xarxa secundària.
• Aforaments manuals: es duran a terme a les principals cruïlles. En cas d’ésser estructament
necessari, es situaran a les entrades de les urbanitzacions.
Enquestes O-D
Les enquestes O-D a conductors es realitzaran en els aforaments automàtics situats als
accessos al municipi.
Forquilla del nombre
d’aforaments mínims
Inici - Revisió
Es duran a terme el nombre d’aforaments necessaris (automàtics o manuals) per cobrir la
totalitat de la xarxa bàsica del municipi, incloent els accessos a la xarxa bàsica.
Seguiment - - -
Altra informació disponible
• Enquestes O/D a conductors: en els mateixos punts que els aforaments automàtics.
• Informació complementària als aforaments
Criteris addicionals
(revisió)
26
IV. Criteris mínims de diagnosi i seguiment de la mobilitat
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Anàlisi per modes de transport: Vehicle privat motoritzat
27. 27
Tipologia de vehicle Combustible
Turismes
Gasolina
Gasoil
Híbrids
GLP
Gas natural
Electricitat
Ciclomotors i
motocicletes
Gasolina
Electricitat
Furgonetes
Gasolina
Gasoil
Híbrids
GLP
Gas natural
Electricitat
Tipologia de vehicle Combustible
Camions
Gasolina
Gasoil
Híbrids
GLP
Gas natural
Electricitat
Autobusos
Gasolina
Gasoil
Híbrids
Gas natural
Electricitat
L’etiquetatge ecològic i l’impost de matriculació esdevenen eines de gran utilitat per al seguiment del
parc de vehicles a nivell municipal.
IV. Criteris mínims de diagnosi i seguiment de la mobilitat
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Seguiment municipal del parc de vehicles
28. 28
Trama urbana
(Nucli urbà principal ) Trama urbana
(Urbanitzacions, polígons, etc.)
TERME
MUNICIPAL
ALTRE
TERME
MUNICIPAL
A
B
C
D
E
H
G
A
A A
G
F
H
S’acorda dur a terme una classificació de les diferents tipologies de mobilitat:
1 Es considerarà trama urbana els terrenys definits com a sòl urbà
consolidat en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal vigent.
2 Inclou mobilitat d’agitació.
LLEGENDA
IV. Criteris mínims de diagnosi i seguiment de la mobilitat
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Acords sobre la mobilitat a considerar
29. 29
V. Identificació de directrius per als grups de mesures orientades al
compliment dels objectius ambientals.
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Grup 1.
Transvasament cap a
la mobilitat a peu
Grup 2.
Transvasament cap a
la bicicleta
Grup 3.
Transvasament cap
al transport públic
Grup 4.
Renovació del
parc de vehicles
Grup 5. Ambientalització de
la flota pròpia o dependent
30. 30
V. Identificació de directrius per als grups de mesures orientades al
compliment dels objectius ambientals.
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Per
cadascun
dels 5 grups
de mesures
Per
cadascun
dels 5 grups
de mesures DEFINICIÓ DE LES DIRECTRIUS AMBIENTALSDEFINICIÓ DE LES DIRECTRIUS AMBIENTALS
DESCRIPCIÓ DE LES MESURES GENÈRIQUESDESCRIPCIÓ DE LES MESURES GENÈRIQUES
DADES NECESSÀRIES PER A L’AVALUACIÓDADES NECESSÀRIES PER A L’AVALUACIÓ
PrioritzacióPriorització CompetènciaCompetència
31. GRUP 1. TRANSVASAMENT CAP A LA MOBILITAT A PEU
MESURES GENÈRIQUES
PRIORITAT
ESPECIAL
COMPETÈNCIA
Disseny complet i coherent de la xarxa de vianants que inclogui l’augment de
la superfície dedicada al vianant, la pacificació del trànsit i la priorització del
vianant, en detriment del vehicle privat.
Municipal
Augment de l’accessibilitat i la connectivitat a peu (eixos prioritaris, camins
escolars…)
Municipal
Millora de la seguretat viària per al vianant Municipal
Revisió de l’ordenança municipal en relació al vianant Municipal
Promoció, divulgació i sensibilització sobre la figura del vianant Municipal
Reducció de l’oferta, revisió de tarifes i horaris de les zones d’aparcament. Municipal
31
Mesura prioritària
V. Identificació de directrius per als grups de mesures orientades al
compliment dels objectius ambientals.
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Exemple: GRUP 1. TRANSVASAMENT CAP A LA MOBILITAT A PEU
32. 32
V. Identificació de directrius per als grups de mesures orientades al
compliment dels objectius ambientals.
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Exemple: GRUP 1. TRANSVASAMENT CAP A LA MOBILITAT A PEU
DIRECTRIUS del GRUP 1
Les mesures han de garantir:
•Continuïtat i connectivitat dels itineraris de vianants amb els centres d’atracció i generació de mobilitat.
•Malgrat que suposi una pèrdua de capacitat de la xarxa viària per als vehicles privats, cal redefinir les
interseccions en favor de la seguretat i confort dels vianants: fases semafòriques adequades (reducció del
verd dels vianants amb l’àmbar intermitent dels vehicles motoritzats), orelles a les voreres, elevada presència
de passos de vianants, refugis per a vianants, supressió de passos a diferent nivell, etc.
•Accessibilitat de la xarxa: amplada voreres, supressió de les barreres arquitectòniques (guals, escales
amb alternativa per a persones amb mobilitat reduïda, obstacles a les voreres, pendent dels carrers, etc.),
eliminació de l’aparcament il·legal en vorera, etc.
•Cal dur a terme un anàlisi global de les actuacions per evitar possibles efectes indesitjables de mesures
teòricament positives. D’aquesta manera, accions com la peatonalització de certes zones pot provocar la
migració de conflictes cap a la perifèria, o la pèrdua de diversitat urbana i barreja d’usos.
Directrius per l’urbanisme (especialment per a la xarxa principal d’itineraris de vianants)
•Les diferents tipologies edificatòries i la línia de façana han de garantir l’atractiu de l’espai públic: illes
d’edificació a escala del vianant (i no de l’automòbil), línia de façana a tocar de la vorera, heterogènia i
evitant la total opacitat amb obertures com finestres, aparadors, etc.
DIRECTRIUS del GRUP 1
Les mesures han de garantir:
•Continuïtat i connectivitat dels itineraris de vianants amb els centres d’atracció i generació de mobilitat.
•Malgrat que suposi una pèrdua de capacitat de la xarxa viària per als vehicles privats, cal redefinir les
interseccions en favor de la seguretat i confort dels vianants: fases semafòriques adequades (reducció del
verd dels vianants amb l’àmbar intermitent dels vehicles motoritzats), orelles a les voreres, elevada presència
de passos de vianants, refugis per a vianants, supressió de passos a diferent nivell, etc.
•Accessibilitat de la xarxa: amplada voreres, supressió de les barreres arquitectòniques (guals, escales
amb alternativa per a persones amb mobilitat reduïda, obstacles a les voreres, pendent dels carrers, etc.),
eliminació de l’aparcament il·legal en vorera, etc.
•Cal dur a terme un anàlisi global de les actuacions per evitar possibles efectes indesitjables de mesures
teòricament positives. D’aquesta manera, accions com la peatonalització de certes zones pot provocar la
migració de conflictes cap a la perifèria, o la pèrdua de diversitat urbana i barreja d’usos.
Directrius per l’urbanisme (especialment per a la xarxa principal d’itineraris de vianants)
•Les diferents tipologies edificatòries i la línia de façana han de garantir l’atractiu de l’espai públic: illes
d’edificació a escala del vianant (i no de l’automòbil), línia de façana a tocar de la vorera, heterogènia i
evitant la total opacitat amb obertures com finestres, aparadors, etc.
33. 33
V. Identificació de directrius per als grups de mesures orientades al
compliment dels objectius ambientals.
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Exemple: GRUP 1. TRANSVASAMENT CAP A LA MOBILITAT A PEU
DADES NECESSÀRIES PER A L’AVALUACIÓ DEL GRUP 1
•Mobilitat anual per mode de transport (veh-km) als escenaris actual, tendencial i
proposta.
•Ocupació mitjana del vehicle privat (en els 3 escenaris).
•Ocupació mitjana del transport públic (en els 3 escenaris).
34. 34
VI. Valoració qualitativa de l’impacte sobre la contaminació acústica
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Per a cadascuna de les mesures genèriques presentades es puntua el seu impacte qualitatiu sobre la
reducció de la contaminació acústica (0 cap afectació / 5 afectació màxima)
GRUP 3. TRANSVASAMENT CAP AL TRANSPORT PÚBLIC
Contribució potencial a la
reducció de la contaminació
acústica (0: mínima / 5 màxima)
Infraestructura
Creació de nova infraestructura per al transport públic (carrils reservats /
segregats, parades, estacions, ampliació xarxa ferroviària, millores
tecnològiques…)
3
Creació de carrils Bus-VAO 2
Creació de zones d’aparcament per a autocars 0
Implementació de Park and Rides 3
Servei
Millora del servei de transport públic urbà (cobertura, velocitat comercial,
capacitat, freqüències, horaris, puntualitat)
4
Millora del servei de transport públic interurbà (cobertura, velocitat
comercial, capacitat, freqüències, horaris, puntualitat)
4
Connectivitat i adaptació entre les línies urbanes i interurbanes 4
35. 35
5 grups de
mesures
5 grups de
mesures
49 mesures
avaluades
49 mesures
avaluades
Valoració qualitativa (entre 0 i 5) de l’impacte de
cada mesura sobre la reducció de la
contaminació acústica
Valoració qualitativa (entre 0 i 5) de l’impacte de
cada mesura sobre la reducció de la
contaminació acústica
Alta
Repercussió sobre la reducció de la
contaminació acústica
VI. Valoració qualitativa de l’impacte sobre la contaminació acústica
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Per a cadascuna de les mesures genèriques presentades es puntua el seu impacte qualitatiu sobre la
reducció de la contaminació acústica (0 cap afectació / 5 afectació màxima)
36. 36
VII. Càlcul d’emissions i priorització del grup de mesures (estratègies
ambientals)
4. UTILITATS DE L’AMBIMOB 2.0
Contribució dels grups a la reducció de la
contaminació acústica
13%
19%
53%
2%
13%
G1 Transvasament cap a
la mobilitat a peu
G2 Transvasament cap a
la mobilitat en bicicleta
G3 Transvasament cap a
la mobilitat en transport
públic
G4 Renovació del parc de
vehicles
G5 Renovació de la flota
municipal
17%
14%
24%
30%
15%
Contribució dels grups de mesures a
l’estalvi total de NOx
38. 38
• L’aplicació de l’Ambimob 2.0 al Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona ha permès comparar,
validar i calibrar les metodologies emprades tant al PMU com a l’eina de càlcul.
• El PMU de Barcelona va més enllà en l’anàlisi ambiental de les mesures, oferint un elevat
nivell de detall. Per aquest motiu, esdevé una referència de gran utilitat que ha permès
calibrar i validar els procediments emprats a l’Ambimob 2.0.
• Després del calibratge i validació, l’Ambimob 2.0 esdevé l’Eina orientada a facilitar i
homogeneïtzar l’anàlisi ambiental dels PMUs pertanyents a la resta de municipis de
Catalunya, tot posant a la disposició dels redactors mecanismes comuns.
5. APLICACIÓ PRÀCTICA. CAS BARCELONA
39. 39
Criteris de priorització. Comparativa
• Els criteris de priorització ambiental de mesures utilitzats en el PMU de Barcelona es poden
complementar amb els desenvolupats en el curs dels treballs emmarcats en el projecte actual.
• D’aquesta manera, els inputs del PMU (parc i mobilitat) adaptats a les capacitats i requeriments de
l’Ambimob 2.0 donen els següents resultats:
NO2PM10
mobilitat en transport públic
G4 Renovació del parc de
vehicles
CO2
G3 Transvasament cap a la
mobilitat en transport públic
G2 Transvasament cap a la
mobilitat en bicicleta
G1 Transvasament cap a la
mobilitat a peu
NOX
9%
5%
19%
67%
20%
12%
35%
33%
10%
6% 1%
83%
13%
8%
24%
55%
5. APLICACIÓ PRÀCTICA. CAS BARCELONA
40. Moltes gràcies!!!
Marc Iglesias: miglesias@icerda.org
Carlos Domínguez: cdominguez@icerda.org
L’eina es pot descarregar gratuïtament des del web del Departament de
Territori i Sostenibilitat: http://mediambient.gencat.cat/ambimob