SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  31
Télécharger pour lire hors ligne
LA GESTIÓ DE L’ENERGIA
A LA INDÚSTRIA
CIMENTERA
Jordi Flores Torres- Cap de Medi Ambient
UNILAND CEMENTERA, .S.A.
GRUP CEMENTOS PORTLAND VALDERRIVAS
FÀBRICA DE MONJOS
18 d’abril de 2013
2
LA COMPANYIA
3
1902: fou fundada
CEMENTOS Y CALES FREIXA i es
construeix la Planta de Santa Margarida i
Els Monjos.
 1903: fou fundada
CEMENTOS FRADERA, S.A., situada a
Vallcarca (costa del Garraf).
 1973: FRADERA i FREIXA es fusionen
formant CEMENTOS UNILAND, S.A,
posteriorment s’anomena UNILAND
CEMENTERA, S.A.
2006: el grup CEMENTOS PORTLAND
VALDERRIVAS, S.A. (Grupo FCC)
adquireix la majoria de les accions
d’UNILAND CEMENTERA, S.A.
LA COMPANYIA
Cementos Fradera, S.A.
Cementos y Cales Freixa
4
EL GRUP: CEMENTOS PORTLAND VALDERRIVAS
HONTORIA
EL ALTO
ALCALÁ
MONJOS
VALLCARCA
MATAPORQUERA
OLAZAGUTIA
LA COMPANYIA
5
FÀBRICA ELS MONJOS
Producció de ciment : 1.758.580 t (any 2007)
Sistema de qualitat ISO 9001 (any 1999)
Sistema de Gestió Mediambiental ISO 14001 i
certificació EMAS (any 2002, any 2009)
Sistema de Seguretat i Salut en el treball
OSHAS 18001 (any 2009)
FÀBRICA VALLCARCA
Producció ciment: 1.645.868 t (any 2007)
Sistema qualitat ISO 9001 (any 1999)
Sistema Gestió Mediambiental ISO
14001 i certificació EMAS (any 2007 i 2009)
Sistema de Seguretat i Salut OSHAS
18001 (any 2009)
LA COMPANYIA
6
EL CIMENT
7EL CIMENT
El ciment és un producte de construcció bàsic fabricat a
partir de:
 matèries primeres:
 minerals (pedra calcària, argila, margues,…)
 alternatius (residus d’altres activitats de
similar composició als minerals)
 recursos energètics:
 combustibles: fòssils (carbó, coc de petroli,
fuel oil,…) o alternatius (residus amb poder
calorífic apreciable)
 energía eléctrica
8
El ciment s’aplica:
mitjançant morters, formigons,…
... en obres diverses d’infraestructura (vivendes, vies de comunicació,
protecció del territori, plantes de subministrament d’aigua i
depuradores, instal·lacions culturals, etc.).
EL CIMENT
9
PRODUCCIÓ MUNDIAL DE CIMENT
FONT: ACTIVITY REPORT 2011. CEMBUREAU
EL CIMENT
10
PRODUCCIÓ/ CONSUM DE CIMENT A ESPANYA
FONT: OFICEMEN
EL CIMENT
11
L’ENERGIA EN EL PROCÉS
DE FABRICACIÓ DE
CIMENT
12
El procés de fabricació de ciment implica una sèrie
de transformacions mineralògiques i físiques que
inclouen processos de cocció i molturació de
matèries primeres, combustibles i clínquer.
L’ENERGIA EN EL PROCÉS DE FABRICACIÓ DE CIMENT
EL SECTOR CIMENTER ÉS UN SECTOR
MOLT INTENSIU EN ENERGIA: els
costos energètics representen gairebé
el 40% de les despeses totals.
CONSUM ELÈCTRIC: 120 -130 kw/ t prod. fabricat
CONSUM TÈRMIC: 3.500 – 3.800 MJ/t clínquer
13
SECTOR AFECTAT PEL MERCAT
D’EMISSIONS DE CO2: perill important per
les futures polítiques sobre el canvi climàtic.
L’ENERGIA EN EL PROCÉS DE FABRICACIÓ DE CIMENT
PROTOCOL DE KIOTO: l’Estat Espanyol s'adhereix a l’any 2002.
Objectiu: reducció del consum d’energia i reducció de les emissions de CO2.
La fabricació de ciment implica l’emissió
de CO2 a l’atmosfera.
El CO2 s’origina en el forn de clínquer (un
total de 0,8 t CO2/ t ciment) per 2 causes:
 en el procés de combustió (1/3 part
del total)
en la descarbonatació de la pedra
calcària (2/3 parts del total)
14
 Millora energètica dels equips de producció: el marge
de maniobra és molt reduït, la indústria treballa amb les
Millors Tècniques Disponibles.
 Potenciar els ciments amb addicions: depèn de les
demandes del mercat.
 Recerca de fonts energètiques de menor cost i sense
emissions de CO2 d'origen fòssil: valorització energètica.
PLANTEJAMENT ESTRATÈGIC:
L’ENERGIA EN EL PROCÉS DE FABRICACIÓ DE CIMENT
15
MILLORA DE L’EFICIÈNCIA
ENERGÈTICA EN
ELECTRICITAT
16MILLORA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELECTRICITAT
 Substitució parcial de motors convencionals per
motors d’alta eficiència.
 Instal·lació de variadors de freqüència en la
maquinària principal per millorar el consum elèctric.
 Utilització de variadors regeneratius a la cinta de
pedrera (microgeneració).
 Control automàtic enllumenat (horaris i control
centralitzat).
 Adequar la producció a la modulació de preus
elèctrics (consums de nits i caps de setmana
preferentment).
QUÈ S’HA FET EN ELS ÚLTIMS ANYS???
17
LES MILLORES ENERGÈTIQUES POSSIBLES
IMPLIQUEN INVERSIONS MOLT ELEVADES I
INVIABLES PER LES FÀBRIQUES.
COM ES CONTROLA ???
 Sistema automatitzat en el quadre de
control centralitzat.
Molins verticals de
rodets
MILLORA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELECTRICITAT
18
MILLORA DE L’EFICIÈNCIA
ENERGÈTICA EN ENERGIA
TÈRMICA
19
 Recerca de combustibles alternatius que permetin un
estalvi econòmic de combustibles fòssils (carbó i
derivats del petroli) i disminueixin les emissions de CO2,
específicament biomassa.
EN QUÈ S’ESTÀ TREBALLANT ???
COMBUSTIBLES ALTERNATIUS: materials o residus no perillosos que tenen un poder
calorífic que permet el seu ús en cimenteres i que substitueixen part d’un combustible
fòssil. Ex: biomassa, dissolvents, olis, pneumàtics,…
BIOMASSA: matèria orgànica d'origen vegetal o animal que es pot convertir en
combustible i que forma part d’un cicle natural en el que es consumeix CO2. Ex: llots
EDAR, podes vegetals, farines càrniques,...
LA BIOMASSA NO CONTA EN L’EMISSIÓ DE CO2.
MILLORA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN E. TÈRMICA
20
 Ús molt habitual a la indústria europea del ciment.
 La substitució es realitza garantint la seguretat dels
treballadors i de la població, així com la qualitat del Medi
Ambient.
FONTS: FUNDACIÓN CEMA I CIMENT CATALÀ
MILLORA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN E. TÈRMICA
Grau de substitució
de combustibles
fòssils per alternatius
a la industria
cimentera d’alguns
estats europeus.
Dades de 2010, excepte
Irlanda i Suècia ,que són
d’anys anteriors, i
Espanya i Catalunya,
que són del 2011.
21
LES MILLORES ENERGÈTIQUES POSSIBLES
IMPLIQUEN INVERSIONS MOLT ELEVADES I
INVIABLES PER LES FÀBRIQUES.
POSSIBLES MILLORES:
Torres d’intercanvi
de calor més
eficients
Millores en la precalcinacióRefredadors de parrilles
MILLORA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN E. TÈRMICA
22
LA VALORITZACIÓ
ENERGÈTICA A LA
FÀBRICA DE MONJOS
23LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
TRÀMITS PREVIS
 Realització d’un estudi d’impacte ambiental.
 Sol·licitud canvi substancial de l’ Autorització Ambiental.
 Construcció de les noves instal·lacions d’emmagatzematge i
dosificació de combustibles alternatius als forns (inversió: 4,2
milions d’euros).
 Substitució de l’electrofiltre del forn 5E per un filtre de
mànegues (inversió: 4,5 milions d’euros).
24
 Major control de les emissions de combustió:
 límits més estrictes
 connexió a XEAC (Xarxa online amb la Generalitat)
 controls oficials freqüents de les emissions de gasos
de combustió, metalls pesants, dioxines i furans
 controls de la qualitat de l’aire a les poblacions veïnes
(PM10 i NOx)
 Realització d’estudis de determinació dels nivells de metalls
pesants i dioxines i furans en mostres de sòls, vegetació i aire
recollides en la zona de potencial influència de l’activitat.
PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES
Estudis realitzats per la
Universitat Rovira i Virgiili
(anys 2000-2001 i 2011 a
la fàbrica de Monjos).
LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
25
OPOSICIÓ
Actuacions:
 publicació de notícies en premsa
 organització de diferents reunions informatives,
principalment a Vilafranca del Penedès i a Monjos,
 col·locació de pancartes en diferents actes de la
comarca,….
 organització d’exposicions en contra de la
incineració.
 recollides de signatures.
Creació d’una plataforma veïnal “Moviment contra la Incineració a
Uniland”, a la qual s’han unit diferents grups ecologistes de la zona.
LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
26
PLA DE COMUNICACIÓ DE L’EMPRESA
 Comunicacions de premsa en resposta a les notícies
publicades per la plataforma.
 Manteniment de reunions i visita a les instal·lacions de
valorització amb el consistori de l’Ajuntament de Monjos,
membres del Consell Comarcal del Penedès, membres del
sector econòmic de la zona (principalment del sector
vitivinícola) i amb les AMPAs dels col·legis i instituts del
municipi.
 Realització d’una roda de premsa amb els mitjans de
comunicació locals i comarcals.
 Organització d’una jornada CEMA en un local del poble
de Monjos oberta a tot el públic.
Exposició pública
anual de les dades
medioambientals en
la Declaració
Ambiental
(www.valderrivas.es)
LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
27
 Instal·lació en funcionament des del mes de març 2011.
 Alimentació per cremador principal als forns.
 Combustibles alternatius utilitzats: podes, llots secs de
depuradores EDAR, farines càrniques, i combustible derivat de
residus (CDR).
En l’any 2012 s’han consumit un total de 42.294 t de combustibles alternatius:
- grau de substitució energètica acumulat 24,3%
- s’han deixat d’emetre a l’atmosfera 55.356 t de CO2 d'origen fòssil.
PCI= 3.000 kcal/ kg PCI= 3.000 kcal/ kg PCI= 4.900 kcal/ kg PCI= 4.500 kcal/ kg
LES INSTAL·LACIONS DE VALORITZACIÓ
LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
28
Descàrrega
Emmagatzematge
Dosificació
Transport Entrada al forn pel
cremador principal
LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
29
 Estalvi de combustibles fòssils no renovables (coc de petroli).
 Tractament ecològic i segur dels residus, aprofitant la seva energia
sense generar impactes afegits sobre l’entorn:
- eliminació dels compostos orgànics per la combinació al forn
d’altes temperatures amb un llarg temps de residència dels gasos i
una atmosfera oxidant → s’inhibeix la formació de contaminants
com les dioxines i furans.
- les cendres de combustió queden incorporades al clínquer
sense provocar impactes afegits en l’entorn i sense afectar a la
qualitat del producte.
AVANTATGES DE LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA (1 de 2)
LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
30
 Disminució global de les emissions de CO2.
 Eliminació de l’abocament d’aquests residus a abocadors
(disminució de les emissions de CO2 y CH4 que s’hi produeixen).
 Reducció dels costos de fabricació de ciment, millorant la
competitivitat de les fàbriques.
 No té cap risc per a la salut de les persones que treballen i/o
viuen als voltants de la fàbrica, tal com avalen diferents estudis
realitzats per diferents entitats científiques nacionals i internacionals.
Vertido + lixiviados
Vertedero + Fca. cemento
CO2
C. fósiles
Cemento
Residuos
Fca. cemento
C.fósiles
Cemento
CH4
CO2
CO2
CO2
Residuo Residuo
CH4
Emisiones
Recursos
ProductsVertido + lixiviados
Vertedero + Fca. cemento
CO2
C. fósiles
Cemento
Residuos
Fca. cemento
C.fósiles
Cemento
CH4
CO2
CO2
CO2
Residuo Residuo
CH4
Emisiones
Recursos
Products
LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
AVANTATGES DE LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA (2 de 2)
MOLTES GRÀCIES !!

Contenu connexe

Similaire à La gestió de la energia a la indústria cimentera: fàbrica de Monjos - PORTLAND VALDERRIVAS

Ud 3 Els recursos de la natura
Ud 3 Els recursos de la naturaUd 3 Els recursos de la natura
Ud 3 Els recursos de la naturamarcapmany
 
Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)
Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)
Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)dgcampillo
 
EficièNcia EnergèTica
EficièNcia EnergèTicaEficièNcia EnergèTica
EficièNcia EnergèTicajosepvilella
 
Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturamarcapmany
 
Barcelona, pioneer in the development, integration and use of solar energy by...
Barcelona, pioneer in the development, integration and use of solar energy by...Barcelona, pioneer in the development, integration and use of solar energy by...
Barcelona, pioneer in the development, integration and use of solar energy by...ASCAME
 
Som Energia: 1r Congrés d'Energies Renovables i Sostenibilitat en Territoris ...
Som Energia: 1r Congrés d'Energies Renovables i Sostenibilitat en Territoris ...Som Energia: 1r Congrés d'Energies Renovables i Sostenibilitat en Territoris ...
Som Energia: 1r Congrés d'Energies Renovables i Sostenibilitat en Territoris ...Avel·lí
 
Isved pedro 23 9-13
Isved pedro 23 9-13Isved pedro 23 9-13
Isved pedro 23 9-13juditrb
 
2n B Energia
2n B Energia2n B Energia
2n B EnergiaAleixara
 
Unitat 1 els recursos energètics
Unitat 1 els recursos energèticsUnitat 1 els recursos energètics
Unitat 1 els recursos energèticsdavidsanz50
 
Biomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_sem
Biomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_semBiomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_sem
Biomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_semadgrant
 
Optimització de l'emissió dels gasos amb efecte d'hivernacle als arrossars de...
Optimització de l'emissió dels gasos amb efecte d'hivernacle als arrossars de...Optimització de l'emissió dels gasos amb efecte d'hivernacle als arrossars de...
Optimització de l'emissió dels gasos amb efecte d'hivernacle als arrossars de...ICGCat
 

Similaire à La gestió de la energia a la indústria cimentera: fàbrica de Monjos - PORTLAND VALDERRIVAS (20)

Angel cercos 13052015
Angel cercos 13052015Angel cercos 13052015
Angel cercos 13052015
 
Icaen 160927 eerr industria granollers 2
Icaen 160927 eerr industria   granollers 2Icaen 160927 eerr industria   granollers 2
Icaen 160927 eerr industria granollers 2
 
Ud 3 Els recursos de la natura
Ud 3 Els recursos de la naturaUd 3 Els recursos de la natura
Ud 3 Els recursos de la natura
 
Pp Energia (Recursos)
Pp Energia (Recursos)Pp Energia (Recursos)
Pp Energia (Recursos)
 
Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)
Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)
Recursos naturals, petjada i sostenibilitat (1)
 
EficièNcia EnergèTica
EficièNcia EnergèTicaEficièNcia EnergèTica
EficièNcia EnergèTica
 
La Transició Energètica del segle XXI (TE21)
La Transició Energètica del segle XXI (TE21)La Transició Energètica del segle XXI (TE21)
La Transició Energètica del segle XXI (TE21)
 
Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la natura
 
Barcelona, pioneer in the development, integration and use of solar energy by...
Barcelona, pioneer in the development, integration and use of solar energy by...Barcelona, pioneer in the development, integration and use of solar energy by...
Barcelona, pioneer in the development, integration and use of solar energy by...
 
Som Energia: 1r Congrés d'Energies Renovables i Sostenibilitat en Territoris ...
Som Energia: 1r Congrés d'Energies Renovables i Sostenibilitat en Territoris ...Som Energia: 1r Congrés d'Energies Renovables i Sostenibilitat en Territoris ...
Som Energia: 1r Congrés d'Energies Renovables i Sostenibilitat en Territoris ...
 
Energia EóLica
Energia EóLicaEnergia EóLica
Energia EóLica
 
191107 biomassa industrial dekra
191107 biomassa industrial dekra191107 biomassa industrial dekra
191107 biomassa industrial dekra
 
Isved pedro 23 9-13
Isved pedro 23 9-13Isved pedro 23 9-13
Isved pedro 23 9-13
 
Btx energia 7 valoracio 1920
Btx energia 7 valoracio 1920Btx energia 7 valoracio 1920
Btx energia 7 valoracio 1920
 
Per què economia circular? La visió d'Europa
Per què economia circular? La visió d'EuropaPer què economia circular? La visió d'Europa
Per què economia circular? La visió d'Europa
 
2n B Energia
2n B Energia2n B Energia
2n B Energia
 
Unitat 1 els recursos energètics
Unitat 1 els recursos energèticsUnitat 1 els recursos energètics
Unitat 1 els recursos energètics
 
Energia
EnergiaEnergia
Energia
 
Biomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_sem
Biomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_semBiomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_sem
Biomassa tramuntana 2015_03_j_tecnica_sem
 
Optimització de l'emissió dels gasos amb efecte d'hivernacle als arrossars de...
Optimització de l'emissió dels gasos amb efecte d'hivernacle als arrossars de...Optimització de l'emissió dels gasos amb efecte d'hivernacle als arrossars de...
Optimització de l'emissió dels gasos amb efecte d'hivernacle als arrossars de...
 

Plus de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaDona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaMedi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsMedi Ambient. Generalitat de Catalunya
 

Plus de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)

Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
 
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaDona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
 
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullicióCrònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
 
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
 
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdfGuia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
 
Estat de la natura a Catalunya
Estat de la natura a CatalunyaEstat de la natura a Catalunya
Estat de la natura a Catalunya
 
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
 
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
 
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
 
Canvi climàtic
Canvi climàticCanvi climàtic
Canvi climàtic
 
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
 
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes EmissionsConvocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
 
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes EmissionsRegulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
 
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològicsExperiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
 
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes BarcelonaZona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
 
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a EspanyaContaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
 
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
 

La gestió de la energia a la indústria cimentera: fàbrica de Monjos - PORTLAND VALDERRIVAS

  • 1. LA GESTIÓ DE L’ENERGIA A LA INDÚSTRIA CIMENTERA Jordi Flores Torres- Cap de Medi Ambient UNILAND CEMENTERA, .S.A. GRUP CEMENTOS PORTLAND VALDERRIVAS FÀBRICA DE MONJOS 18 d’abril de 2013
  • 3. 3 1902: fou fundada CEMENTOS Y CALES FREIXA i es construeix la Planta de Santa Margarida i Els Monjos.  1903: fou fundada CEMENTOS FRADERA, S.A., situada a Vallcarca (costa del Garraf).  1973: FRADERA i FREIXA es fusionen formant CEMENTOS UNILAND, S.A, posteriorment s’anomena UNILAND CEMENTERA, S.A. 2006: el grup CEMENTOS PORTLAND VALDERRIVAS, S.A. (Grupo FCC) adquireix la majoria de les accions d’UNILAND CEMENTERA, S.A. LA COMPANYIA Cementos Fradera, S.A. Cementos y Cales Freixa
  • 4. 4 EL GRUP: CEMENTOS PORTLAND VALDERRIVAS HONTORIA EL ALTO ALCALÁ MONJOS VALLCARCA MATAPORQUERA OLAZAGUTIA LA COMPANYIA
  • 5. 5 FÀBRICA ELS MONJOS Producció de ciment : 1.758.580 t (any 2007) Sistema de qualitat ISO 9001 (any 1999) Sistema de Gestió Mediambiental ISO 14001 i certificació EMAS (any 2002, any 2009) Sistema de Seguretat i Salut en el treball OSHAS 18001 (any 2009) FÀBRICA VALLCARCA Producció ciment: 1.645.868 t (any 2007) Sistema qualitat ISO 9001 (any 1999) Sistema Gestió Mediambiental ISO 14001 i certificació EMAS (any 2007 i 2009) Sistema de Seguretat i Salut OSHAS 18001 (any 2009) LA COMPANYIA
  • 7. 7EL CIMENT El ciment és un producte de construcció bàsic fabricat a partir de:  matèries primeres:  minerals (pedra calcària, argila, margues,…)  alternatius (residus d’altres activitats de similar composició als minerals)  recursos energètics:  combustibles: fòssils (carbó, coc de petroli, fuel oil,…) o alternatius (residus amb poder calorífic apreciable)  energía eléctrica
  • 8. 8 El ciment s’aplica: mitjançant morters, formigons,… ... en obres diverses d’infraestructura (vivendes, vies de comunicació, protecció del territori, plantes de subministrament d’aigua i depuradores, instal·lacions culturals, etc.). EL CIMENT
  • 9. 9 PRODUCCIÓ MUNDIAL DE CIMENT FONT: ACTIVITY REPORT 2011. CEMBUREAU EL CIMENT
  • 10. 10 PRODUCCIÓ/ CONSUM DE CIMENT A ESPANYA FONT: OFICEMEN EL CIMENT
  • 11. 11 L’ENERGIA EN EL PROCÉS DE FABRICACIÓ DE CIMENT
  • 12. 12 El procés de fabricació de ciment implica una sèrie de transformacions mineralògiques i físiques que inclouen processos de cocció i molturació de matèries primeres, combustibles i clínquer. L’ENERGIA EN EL PROCÉS DE FABRICACIÓ DE CIMENT EL SECTOR CIMENTER ÉS UN SECTOR MOLT INTENSIU EN ENERGIA: els costos energètics representen gairebé el 40% de les despeses totals. CONSUM ELÈCTRIC: 120 -130 kw/ t prod. fabricat CONSUM TÈRMIC: 3.500 – 3.800 MJ/t clínquer
  • 13. 13 SECTOR AFECTAT PEL MERCAT D’EMISSIONS DE CO2: perill important per les futures polítiques sobre el canvi climàtic. L’ENERGIA EN EL PROCÉS DE FABRICACIÓ DE CIMENT PROTOCOL DE KIOTO: l’Estat Espanyol s'adhereix a l’any 2002. Objectiu: reducció del consum d’energia i reducció de les emissions de CO2. La fabricació de ciment implica l’emissió de CO2 a l’atmosfera. El CO2 s’origina en el forn de clínquer (un total de 0,8 t CO2/ t ciment) per 2 causes:  en el procés de combustió (1/3 part del total) en la descarbonatació de la pedra calcària (2/3 parts del total)
  • 14. 14  Millora energètica dels equips de producció: el marge de maniobra és molt reduït, la indústria treballa amb les Millors Tècniques Disponibles.  Potenciar els ciments amb addicions: depèn de les demandes del mercat.  Recerca de fonts energètiques de menor cost i sense emissions de CO2 d'origen fòssil: valorització energètica. PLANTEJAMENT ESTRATÈGIC: L’ENERGIA EN EL PROCÉS DE FABRICACIÓ DE CIMENT
  • 16. 16MILLORA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELECTRICITAT  Substitució parcial de motors convencionals per motors d’alta eficiència.  Instal·lació de variadors de freqüència en la maquinària principal per millorar el consum elèctric.  Utilització de variadors regeneratius a la cinta de pedrera (microgeneració).  Control automàtic enllumenat (horaris i control centralitzat).  Adequar la producció a la modulació de preus elèctrics (consums de nits i caps de setmana preferentment). QUÈ S’HA FET EN ELS ÚLTIMS ANYS???
  • 17. 17 LES MILLORES ENERGÈTIQUES POSSIBLES IMPLIQUEN INVERSIONS MOLT ELEVADES I INVIABLES PER LES FÀBRIQUES. COM ES CONTROLA ???  Sistema automatitzat en el quadre de control centralitzat. Molins verticals de rodets MILLORA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELECTRICITAT
  • 19. 19  Recerca de combustibles alternatius que permetin un estalvi econòmic de combustibles fòssils (carbó i derivats del petroli) i disminueixin les emissions de CO2, específicament biomassa. EN QUÈ S’ESTÀ TREBALLANT ??? COMBUSTIBLES ALTERNATIUS: materials o residus no perillosos que tenen un poder calorífic que permet el seu ús en cimenteres i que substitueixen part d’un combustible fòssil. Ex: biomassa, dissolvents, olis, pneumàtics,… BIOMASSA: matèria orgànica d'origen vegetal o animal que es pot convertir en combustible i que forma part d’un cicle natural en el que es consumeix CO2. Ex: llots EDAR, podes vegetals, farines càrniques,... LA BIOMASSA NO CONTA EN L’EMISSIÓ DE CO2. MILLORA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN E. TÈRMICA
  • 20. 20  Ús molt habitual a la indústria europea del ciment.  La substitució es realitza garantint la seguretat dels treballadors i de la població, així com la qualitat del Medi Ambient. FONTS: FUNDACIÓN CEMA I CIMENT CATALÀ MILLORA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN E. TÈRMICA Grau de substitució de combustibles fòssils per alternatius a la industria cimentera d’alguns estats europeus. Dades de 2010, excepte Irlanda i Suècia ,que són d’anys anteriors, i Espanya i Catalunya, que són del 2011.
  • 21. 21 LES MILLORES ENERGÈTIQUES POSSIBLES IMPLIQUEN INVERSIONS MOLT ELEVADES I INVIABLES PER LES FÀBRIQUES. POSSIBLES MILLORES: Torres d’intercanvi de calor més eficients Millores en la precalcinacióRefredadors de parrilles MILLORA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN E. TÈRMICA
  • 22. 22 LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A LA FÀBRICA DE MONJOS
  • 23. 23LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS TRÀMITS PREVIS  Realització d’un estudi d’impacte ambiental.  Sol·licitud canvi substancial de l’ Autorització Ambiental.  Construcció de les noves instal·lacions d’emmagatzematge i dosificació de combustibles alternatius als forns (inversió: 4,2 milions d’euros).  Substitució de l’electrofiltre del forn 5E per un filtre de mànegues (inversió: 4,5 milions d’euros).
  • 24. 24  Major control de les emissions de combustió:  límits més estrictes  connexió a XEAC (Xarxa online amb la Generalitat)  controls oficials freqüents de les emissions de gasos de combustió, metalls pesants, dioxines i furans  controls de la qualitat de l’aire a les poblacions veïnes (PM10 i NOx)  Realització d’estudis de determinació dels nivells de metalls pesants i dioxines i furans en mostres de sòls, vegetació i aire recollides en la zona de potencial influència de l’activitat. PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES Estudis realitzats per la Universitat Rovira i Virgiili (anys 2000-2001 i 2011 a la fàbrica de Monjos). LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
  • 25. 25 OPOSICIÓ Actuacions:  publicació de notícies en premsa  organització de diferents reunions informatives, principalment a Vilafranca del Penedès i a Monjos,  col·locació de pancartes en diferents actes de la comarca,….  organització d’exposicions en contra de la incineració.  recollides de signatures. Creació d’una plataforma veïnal “Moviment contra la Incineració a Uniland”, a la qual s’han unit diferents grups ecologistes de la zona. LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
  • 26. 26 PLA DE COMUNICACIÓ DE L’EMPRESA  Comunicacions de premsa en resposta a les notícies publicades per la plataforma.  Manteniment de reunions i visita a les instal·lacions de valorització amb el consistori de l’Ajuntament de Monjos, membres del Consell Comarcal del Penedès, membres del sector econòmic de la zona (principalment del sector vitivinícola) i amb les AMPAs dels col·legis i instituts del municipi.  Realització d’una roda de premsa amb els mitjans de comunicació locals i comarcals.  Organització d’una jornada CEMA en un local del poble de Monjos oberta a tot el públic. Exposició pública anual de les dades medioambientals en la Declaració Ambiental (www.valderrivas.es) LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
  • 27. 27  Instal·lació en funcionament des del mes de març 2011.  Alimentació per cremador principal als forns.  Combustibles alternatius utilitzats: podes, llots secs de depuradores EDAR, farines càrniques, i combustible derivat de residus (CDR). En l’any 2012 s’han consumit un total de 42.294 t de combustibles alternatius: - grau de substitució energètica acumulat 24,3% - s’han deixat d’emetre a l’atmosfera 55.356 t de CO2 d'origen fòssil. PCI= 3.000 kcal/ kg PCI= 3.000 kcal/ kg PCI= 4.900 kcal/ kg PCI= 4.500 kcal/ kg LES INSTAL·LACIONS DE VALORITZACIÓ LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
  • 28. 28 Descàrrega Emmagatzematge Dosificació Transport Entrada al forn pel cremador principal LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
  • 29. 29  Estalvi de combustibles fòssils no renovables (coc de petroli).  Tractament ecològic i segur dels residus, aprofitant la seva energia sense generar impactes afegits sobre l’entorn: - eliminació dels compostos orgànics per la combinació al forn d’altes temperatures amb un llarg temps de residència dels gasos i una atmosfera oxidant → s’inhibeix la formació de contaminants com les dioxines i furans. - les cendres de combustió queden incorporades al clínquer sense provocar impactes afegits en l’entorn i sense afectar a la qualitat del producte. AVANTATGES DE LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA (1 de 2) LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS
  • 30. 30  Disminució global de les emissions de CO2.  Eliminació de l’abocament d’aquests residus a abocadors (disminució de les emissions de CO2 y CH4 que s’hi produeixen).  Reducció dels costos de fabricació de ciment, millorant la competitivitat de les fàbriques.  No té cap risc per a la salut de les persones que treballen i/o viuen als voltants de la fàbrica, tal com avalen diferents estudis realitzats per diferents entitats científiques nacionals i internacionals. Vertido + lixiviados Vertedero + Fca. cemento CO2 C. fósiles Cemento Residuos Fca. cemento C.fósiles Cemento CH4 CO2 CO2 CO2 Residuo Residuo CH4 Emisiones Recursos ProductsVertido + lixiviados Vertedero + Fca. cemento CO2 C. fósiles Cemento Residuos Fca. cemento C.fósiles Cemento CH4 CO2 CO2 CO2 Residuo Residuo CH4 Emisiones Recursos Products LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA A FÁBRICA MONJOS AVANTATGES DE LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA (2 de 2)