1. QUAN EL SILENCI AL CARRER S’ ES FUMA
Dr. Robert Barti
Director de l’Àrea d’Acústica. Laboratori LEM
robert@lem-sl.com
LLEI 42/2010 artícle 7:
Prohibeix fumar als espais públics, .... excepte als espais a l’aire lliure.
La gent fumadora sortirà a al carrer a fer la cigarreta.
Major nombre de persones al carrer, més nivell de soroll a la zona.
D176/2009 annex 3:
Regula els nivells màxims d’immissió exterior.
Més soroll a la zona, més molèsties pels veïns afectats.
Més veïns afectats, més queixes a l’administració.
Més tensió entre veïns i activitats. Posicions cada vegada més contraposades.

2. ASPECTES A TENIR EN COMPTE
• IDENTIFICACIÓ DEL PRINCIPAL FOCUS SONOR.
• AÏLLAMENT ACÚSTIC CONSTRUCCIONS.
• SOROLL DE FONS AL CARRER. ENTORN.
IDENTIFICACIÓ DEL PRINCIPAL FOCUS SONOR.
Veus. (Crits, rialles, ......)
• Potència sonora. De 1 a 10 mW
• Freqüència.
• Temporal. de 50 a 200 ms
• Tonal. de 300 Hz a 3.000 Hz
• Dinàmica (immissió). Depèn del soroll de fons. Típicament entre 30 i 50 dB

3. AÏLLAMENT ACÚSTIC DE LES CONSTRUCCIONS.
• Aïllament global.
• Aïllament per bandes.
SITUACIÓ DEL DORMITORI:
• Interior: > 60 dB(A)
• Exterior: < 30 dB(A)
ESTIU: CALOR, FINESTRES OBERTES (circulació aire).
A la pràctica l’aïllament acústic queda molt reduït:
Interior: < 30 dB(A)
Exterior: entre 0 - 5 dB(A)
SOROLL DE FONS AL CARRER. ENTORN.
Els nivells evolucionen i varien amb l’hora, el dia, la setmana i el mes.
Els nivells mínims s’assoleixen entre les 3 h. i les 4 h. de la matinada.
Evolució del soroll ambiental 24 h
entorn urbà sense activitats
90
80
70
dB(A)
60
50
40
30
7:00
8:00
9:00
10:00
11:00
12:00
13:00
14:00
15:00
16:00
17:00
18:00
19:00
20:00
21:00
22:00
23:00
0:00
1:00
2:00
3:00
4:00
5:00
6:00
Nivell de soroll de fons (nit) en entorn urbà es situa normalment entre els 35 i 50 dB(A).
Quin nivell prenem de referència?
Seria molt útil disposar d’un mapa de soroll de fons de la zona.
Proximitat d’edificis, propicia un TR60 que incrementa el nivell de soroll.

4. PROBLEMA DEL SOROLL DE VEUS AL CARRER.
FOCUS SONOR: VEUS.
Senyals que aporten informació.
SOROLL DE FONS: TRÀNSIT.
Senyals sense informació (aparent).
AÏLLAMENT ACÚSTIC.
Millores ⇒ sistemes de climatització.
ENTORN ACÚSTIC.
Reverberant, emfatitza els problemes
SOLUCIONS PER MINIMITZAR EL SOROLL DE VEUS AL CARRER.
• NETEJA CARRERS. ASPERSORS D’AIGUA (reciclada o de pluja).
• PRESÈNCIA POLICIAL. G.U., etc.
• EQUIPS ELECTRÒNICS ANTI-CONCENTRACIÓ DE JOVES.
• INTERPOSAR ELEMENTS ACÚSTICAMENT EFICIENTS.

5. NETEJA CARRERS. ASPERSORS AIGUA.
LA PLUJA MOLESTA, NO EVITA LA CONCENTRACIÓ DE PERSONES, PERO ....
SI ESCURÇA LA SEVA ESTADA.
EN POBLACIONS TURISTIQUES A L’ESTIU POT SER UN RECLAM QUE POT
PORTAR MÉS GENT i GENERAR MOLT MÉS SOROLL.
PRESÈNCIA POLICIAL AL CARRER.
POT EVITAR ELS EXCESSOS D’UNS POCS QUE PERJUDIQUEN A LA RESTA.
Son necessaris molt mitjans.
EQUIPS ELECTRÒNICS ANTI-CONCENTRACIÓ DE JOVES.
EMET UN SENYAL D’ELEVADA FREQÜÈNCIA, PERCEPTIBLE PELS JOVES.
El seu nivell és molt elevat i molesta: les persones s’allunyen del lloc on esta l’equip.
INTERPOSAR ELEMENTS ACÚSTICAMENT EFICIENTS.
OBJECTIU: MINIMITZAR L’IMPACTE SOBRE ELS HABITATGES MÉS AFECTATS.
ELEMENTS ACÚSTICAMENT EFICIENTS.
• Aïllament acústic.
• Absorció acústica.
Amb aquesta tècnica es pot arribar a reduir 12 dB(A)
L’elevada dinàmica de la veu no es modifica.

6. EXEMPLE.
Terrassa en entorn urbà.
• Casc antic
• Barri ample
Punts sensibles propers a 6 m. i allunyats a 15 m.
S’utilitza un tancament semi-rigid, plegable, no enrollable.
• Lona d’alta resistència impermeable.
• Absorbent acústic per la part inferior.
Aïllament tela PT4
20
18
16
14
12
dB
10
8
6
4
2
0
1k
2k
4k
5k
8k
100
125
160
200
250
315
400
500
630
800
1k2
1k6
2k5
3k15
6k3

7. RESULTATS.
Immissió acústica punts propers Immissió acústica punts allunyats
casc antic casc antic
60 60
50 50
40 40
dB
dB
30 30
20 20
10 10
0 0
1k
2k
4k
5k
8k
100
125
160
200
250
315
400
500
630
800
1k2
1k6
2k5
3k15
6k3
100
125
160
200
250
315
400
500
630
800
1k2
1k6
2k5
3k15
6k3
1k
2k
4k
5k
8k
sense correccions amb correccions
NIVELLS SONORS casc antic barri ample casc antic barri ample
Punt proper (6m) 62,7 58,8 51,1 47,9
Punt allunyat (15m) 57,2 52,4 52,1 51,7
Millora aconseguida casc antic barri ample
Punt proper (6m) 11,7 10,9
Punt allunyat (15m) 5,1 0,7
DISCUSSIÓ DELS RESULTATS.
La reducció sonora sobre punts protegits és apreciable.
La reducció sonora sobre punts més desprotegits, és molt petita.
Per un soroll de fons caracteristic de la zona, la reducció sonora pot resultar insuficient.
NIVELLS SONORS casc antic barri ample
Punt proper (6m) 51,1 47,9
Punt allunyat (15m) 52,1 51,7
Soroll de fons 35
VALORS LÍMIT D'IMMISSIÓ EN dB(A)
ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA I USOS DEL SÒL
Ld (7h-21h) Le (21h-23h) Ln (23h-7h)
(A4) Predomini del sòl d'ús residencial 55 55 45
(B1) Coexistència del sòl d'ús residencial amb activitats i/o
60 60 50
infraestructures de transport existents
Previsiblement es superin els nivells que fixa el D176/2009, tot i la reducció apreciable.
Necessitat d’un PACTE, entre administracions, activitats i afectats.

8. MILLORAR EL RENDIMENT DE LES MESURES CORRECTORES.
Les mesures correctores actuen sobre els nivells d’immissió sonora.
El marge dinàmic de les veus es manté inalterable.
El soroll de fons es manté igual.
DISMINUCIÓ DEL MARGE DINÀMIC.
• Increment de l’absorció a freqüències mitjes i altes. (recorregut del so)
• Incrementar localment, el soroll de fons de la zona.
Generadors de soroll per disminuir el marge dinàmic de les veus al punt receptor.
Senyal de soroll que dificulti el reconeixement de la parla.
SOLUCIONS ALTERNATIVES.
EL MINISTERI DE SANITAT AUTORITZA A FUMAR “CACHIMBAS” DINS DELS LOCALS
(Cadena SER 19 Abril 2011).
Sempre que no es varii el seu contingut: aromes de llimona, coco, vainilla, ......

9. CONCLUSIONS.
• AMB MESURES CORRECTORES ES PODEN MINIMITZAR ELS NIVELLS D’IMMISSIÓ,
PERO AMB UNS RESULTATS LIMITATS.
• A MAJOR SILENCI, MAJOR DIFICULTAT PER ACONSEGUIR BONS RESULTATS.
• EXIGIR ACOMPLIMENT ESTRICTE DE LA LEGISLACIÓ POT SER IMPOSSIBLE.
• NECESSITAT D’UN PACTE ENTRE LES PARTS PER ACORDAR UNA SOLUCIÓ
SATISFACTORIA PER TOTES.
• LA COMBINACIÓ DE DIFERENTS ELEMENTS PODRIA SER LA SOLUCIÓ:
• MESURES CORRECTORES.
• SENSIBILITZACIÓ DELS USUARIS (mims, campanyes de sensibilització, etc)
• SOROLL DE FONS EMMASCARANT.
• EDUCACIÓ SONORA AMBIENTAL ALS INFANTS.
QUAN EL SILENCI AL CARRER S’ ES FUMA
Dr. Robert Barti
Director de l’Àrea d’Acústica. Laboratori LEM
robert@lem-sl.com