Sessió de presentació del Centre de Terminologia TERMCAT als estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes i dels graus combinats de la Universitat Autònoma de Barcelona

1. El Centre de Terminologia TERMCAT
Cristina Bofill
Barcelona, 4 de maig de 2016
El contingut d’aquest document està sotmès a una llicència Creative
Commons d’ús obert, amb reconeixement d’autoria i sense obra
derivada
http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca
© TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016

2. Organisme públic, creat l’any 1985, encarregat de coordinar
l’activitat terminològica en llengua catalana i la normalització
dels neologismes
Integració en la política lingüística del Govern de la Generalitat de
Catalunya
Vinculació amb l’Institut d’Estudis Catalans com a autoritat
normativa de la llengua catalana
Vinculació amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, òrgan
d’implantació territorial de la política lingüística
Consorci TERMCAT

3. El marc de la terminologia: els llenguatges d’especialitat
Els llenguatges d’especialitat són les varietats que la llengua adopta quan
s’utilitza com a instrument de comunicació formal i funcional entre
experts d’un àmbit d’especialitat.
Un àmbit d’especialitat és un
àmbit d’activitat, de
pensament, un tema, que
no és propi de tota la
comunitat, sinó d’un grup
restringit d’usuaris.
astigmatisme
diòptria
iris
miopia
anunci emergent
bàner
carretó electrònic
nom d’usuari
decatló
javelina
marca personal
intent nul
badia
marea
escorça terrestre
iceberg
Un terme és la denominació d’un concepte en un àmbit d’especialitat determinat.

4. TERMCAT, Centre de Terminologia
Línies d’actuació

5. És correcte el terme
xxx en català ?
Com es diu en
català xxx?
Hi ha alguna obra
terminològica en català
de l’àmbit xxx?
Quin és el criteri més
adequat per citar un
recurs electrònic?
Assessorament terminològic i documental

6. Assessorament documental
Biblioteca en línia
Conté les referències bibliogràfiques d’obres que contenen terminologia en català i
les obres en què el TERMCAT ha intervingut.
Consulta per:
àrea temàtica
autor
títol
Servei de Documentació
documentació@termcat.cat

7. Xarxa d’assessorament lingüístic

8. Xarxa d’assessorament lingüístic
Servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb
l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.
Consta d'un cercador d'informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la
llengua catalana i d’un servei d'atenció personalitzada.

9.  motor de cerca multilingüe
 cerca bàsica i cerca avançada
 236.000 fitxes
 963.000 denominacions
 classificació temàtica
 actualització permanent
 servei d’atenció personalitzada
 més de 2.549.000 pàgines vistes
anuals
Assessorament terminològic
Cercaterm
Servei d’atenció personalitzada

10. Assessorament terminològic
Servei d’atenció personalitzada del Cercaterm
 més de 1.800 consultes
personalitzades anuals

11. Assessorament terminològic
Què consulta el Cercaterm?
 Neoloteca: termes normalitzats pel Consell Supervisor
p. e. camí pedalable, teràpia hormonal substitutiva
 Productes terminològics elaborats o assessorats pel TERMCAT
p. e. Terminologia de màrqueting digital, Diccionari de psiquiatria
 Recerques puntuals d’àrees de treball del TERMCAT
p. e. entorn immersiu, megacamió, quasienclavament
 Fitxes de criteris elaborades pel TERMCAT
p. e. adaptació del sufix francès -ette
 Terminologia de normes UNE
p. e. UNE-EN 15038:2006 Serveis de traducció (configuració local,
correcció de proves)
 Terminologia cedida per altres organismes (UIB, UPC)
p. e. àcid abiètic, desenquadrar, partícula sincronitzada

12. Assessorament terminològic
Consulteca
Conté fitxes terminològiques de les consultes fetes pels usuaris al Servei de
Consultes i de les recerques puntuals fetes per les àrees de recerca del Centre.
 5.500 fitxes
 cerca bàsica i cerca
avançada
 índexs alfabètics
 índex temàtic
 noves incorporacions

13. normes tècniques
llibres de text
productes informàtics
catàlegs de productes
manuals d’instruccions
classificacions, tesaurus
disposicions legals
classificacions
Assessorament terminològic
Redacció i localització

14. proteïnanoggin-like
proteïnanoguinosa
proteïnanoguinoide
similinoguina
proteïnaparanoguinosa
proteïnaparanoguínica
proteïnasimilaralanoguina
proteïnadetipusnoguina
noggin-like protein
similinoguina
Normalització terminològica
Definició
La normalització terminològica és el procés de fixació i difusió de les formes catalanes
més adequades per a designar els conceptes propis dels diversos àmbits de coneixement.
 Termes puntuals
 Conjunts de termes
 Criteris

15.  reduir variacions denominatives
 facilitar la precisió en els intercanvis d’informació
 facilitar l’adequació comunicativa (correcció, pertinència, transparència,
etc.)
 generalitzar l’ús de les formes pròpies de cada àmbit
La normalització terminològica pretén
Normalització terminològica
Objectius

16. Normativització
 varietat comuna o estàndard
 unificar, fixar formes, a partir de la diversitat, que
constituiran la varietat comuna o estàndard
 fixa paraules consolidades en l’ús
 dóna molta importància a la genuïnitat
 agents: acadèmia de la llengua (Institut d’Estudis Catalans)
Normalització terminològica
 lèxic dels llenguatges d’especialitat
 fixa conceptes i denominacions
 s’avança a les necessitats denominatives amb propostes
 tendència a la internacionalitat
 agents: especialistes i lingüistes (consens)
La normalització terminològica: concepte i organitzacióLa normalització terminològica: concepte i organització
(4)(4)

17. La normalització terminològica en català: concepte iLa normalització terminològica en català: concepte i
organització (5)organització (5)
procés de normalització
Consell Supervisor del TERMCAT
procés de normativització
Secció Filològica de
l’Institut d’Estudis Catalans
procés de difusió i implantació
en àmbits especialitzats
diccionari normatiu
Relació amb el procés de normativitzacióRelació amb el procés de normativització

18. La normalització de la terminologia s’articula entorn del Consell Supervisor, que
fa la seva tasca en estreta col·laboració amb especialistes dels diferents àmbits
de coneixement.
El model d’intervenció
terminològica és mixt:
inclou terminòlegs (o
lingüistes) i
especialistes.
Imatge per cortesia: jscreationzs/ FreeDigitalPhotos.net
Normalització terminològica
Consell Supervisor
Constitució del Consell Supervisor
membres de l’Institut d’Estudis
Catalans (IEC)
membres del TERMCAT
especialistes

19. El Consell Supervisor: funcionament (2)El Consell Supervisor: funcionament (2)
Consell SupervisorConsell Supervisor
Servei de Consultes
del TERMCAT
Serveis lingüístics i
empreses de traducció
Àrees de recerca
del TERMCAT
Mitjans de
comunicació
Particulars
Organitzacions i
especialistes
Peticions de normalització

20. Normalització terminològica
Procés
Petició de
normalització
Fixació d’una
proposta
Difusió del terme
normalitzat
Estudi i valoració
del cas
Dossier de
normalitzaci
ó
Acta del
Consell
Supervisor

21. Són objecte de normalització els termes que:
 no tenen una denominació fixada perquè responen a noves
 realitats conceptuals
 presenten vacil·lacions gràfiques, morfològiques, etc. (burca, taijutsu, delfinari,
aiguagim, bongos/bongós)
 presenten més d’una denominació per al mateix concepte
 (webliografia, webografia, bibliografia web, etc.)
 són designats amb una forma manllevada o amb un calc inadequat
 (bookcrossing: passallibres; airbag: coixí de seguretat; bullying: assetjament escolar;
estat de l’art: estat de la qüestió)
 presenten confusions conceptuals (anell d’acumulació, anell d’emmagatzematge en
física; valoritzar, diferent de reciclar, recuperar o reutilitzar en medi ambient)
 són designats amb un nom comercial (efecte Antabus: efecte disulfiram; Velcro:
veta adherent)
Normalització terminològica
Què es normalitza

22. Normalització terminològica
Política de normalització
Davant d’un manlleu
1. Sempre que és possible, s’opta per una alternativa catalana
adreça electrònica (e-mail), finestra emergent (pop-up window)
2. Quan l’alternativa catalana no és viable, s’opta per l’adaptació o pel calc
bàner, ràfting, taitxí, alta costura (haute couture), galeta (cookie)
1. Quan ni l’adaptació ni el calc no són viables, s’opta per l’adopció directa del
manlleu
1.per l’extensió molt general de l’ús del manlleu (amateur, atrezzo, best-seller)
2.per l’ús exclusiu d’una forma en àmbits restringits (en arqueologia, as libralis,
damnatio memoriae, etc.)
3.perquè fa referència a realitats allunyades de la llengua d’arribada (en geografia
física: kame, klippe, kopje, etc.; en gastronomia japonesa: katsuobushi)
4.perquè l’adaptació en desfiguraria la forma fins al punt de fer-la irrecognoscible
(fondue / fondí*, green en golf)

23. Normalització terminològica
Neoloteca
Conté els neologismes tècnics i científics normalitzats en català pel Consell
Supervisor del TERMCAT, amb la definició i les equivalències en altres llengües.
 8.000 fitxes
 cerca bàsica per aproximació
i cerca avançada
 índexs alfabètics
 índex temàtic
 noves incorporacions
 marcatge de formes
desestimades (*)

24. Elaboració de recursos terminològics
Diccionaris d’àmbits diversos (en línia o en paper)

25. Elaboració de recursos terminològics
Materials de divulgació Vocabularis
 Tríptics
 Cartells
 Punts de llibre

26. Elaboració de recursos terminològics
Terminologia Oberta. Descàrrega lliure
És un servei de descàrrega de repertoris terminològics d'interès general,
procedents de treballs de recerca terminològica duts a terme pel TERMCAT.
Selecció per:
títol
àmbit temàtic
data d’actualització
format de descàrrega

27. Imatge per cortesia: Phaitoon / FreeDigitalPhotos.net
Elaboració de recursos terminològics
Criteris
Criteris lingüístics
Criteris sectorials
Criteris metodològics
CRITERI Cinestèsia, kinestèsia o quinestèsia?
es cinestesia n f
fr cinesthésie n f
en [GB] kinaesthesia n
en [US] kinesthesia n
<Criteris > Criteris lingüístics > Casos concrets>
<Ciències de la salut>
Es considera que la forma adequada és cinestèsia (nom femení) i no *kinestèsia o
*quinestèsia.
El motiu és que cinestèsia s’ajusta al criteri general de transcriure amb una lletra c en
català la lletra k (kappa) inicial d’un mot grec. Aquest criteri es compleix a cinestèsia,
paraula creada a partir dels formants cine- (del grec kinema -atos ‘moviment’) i -estèsia
(del grec aísthesis ‘sensació, sensibilitat’). En canvi, *kinestèsia i *quinestèsia
incompleixen el criteri de transcripció de la kappa grega.
La cinestèsia fa referència a la sensibilitat propioceptiva que informa sobre la posició, el
pes i els moviments de les diverses parts del cos.

28. Treball terminològic
Traducció de normes tècniques al català
Conveni TERMCAT-AENOR

29. La difusió
El web
Comentaris terminològics al web del TERMCAT:
l’apunt terminològic
la consulta del mes
la finestra neològica

30. La difusió
El blog
Al blog del TERMCAT:
comentaris terminològics
consultes amb resposta
#termedelasetmana

31. La comunicació amb els usuaris
Canals
Imatgepercortesia:Masterisolatedimages_freedigitalphotos.net

32. Per a més informació:
www.termcat.cat
Moltes gràcies!