Economia internacional; apunts

Economia Internacional
Melanie Nogué Fructuoso
1
ECONOMIA INTERNACIONAL
Hi ha tres mètodes per a calcular el PIB:
1. Via valor afegit:
2. Via despesa (o demanda o bé consum i inversió):
( )
3. Via renda (salaris) i beneficis:
( )
Recordem que l’expressió del PIB és la següent:
( )
On només amb C+I seria una economia tancada i incloent-hi X-M es converteix
en una economia oberta.
A més, s’ha d’afegir les transferències, les quals per exemple seria el fet que
s’enviés diners a l’estranger o al revés.
( )
Aquesta fórmula ens indica la capacitat o necessitat per finançar l’economia,
resultant:
 S > I –Capacitat de finançament (superàvit).
 S < I –Necessitat de finançament (dèficit). Per intentar solucionar-ho, el que es
fa és endeutant-se rebent préstecs o inversió estrangera (I).
Per evitar la necessitat de finançament, el que s’ha de maximitzar són les
exportacions. En el cas d’Espanya, la qual té sempre necessitat de finançament, és
per què és poc competitiva.

2
Una economia que té sempre capacitat de finançament, li interessa una moneda
forta o feble?
Una moneda forta, ja que podrà seguir exportant i invertint en l’estranger ja que
la moneda en qüestió serà o tindrà un valor més elevat que l’externa (estarà
apreciada).
La cotització de divises depèn del mercat de divises, el qual depèn de la
demanda i oferta. Això al mateix temps depèn dels moviments comercials i de
capitals, com d’aspectes polítics, econòmics...
a. Moviments comercials: importacions i exportacions de béns i serveis.
i. Si  demanda  valor de la moneda.
ii. Si  demanda  valor de la moneda.
b. Moviments de capital: depenen del tipus d’interès (a més de l’estabilitat
política, econòmica...).
Per exemple, el mercat de divises del $, amb dos supòsits: amb apreciació i
depreciació:
S’ha d’entendre que no hi cap desplaçament de les corbes, sinó per sobre
d’elles donant lloc a un excés d’oferta (E.O.), la qual vol dir que hi ha poca demanda
de la moneda en qüestió, o bé un excés de demanda (E.D.) que és la situació actual de
l’euro.
L’euro no és una moneda intervinguda, no obstant, per baixar el valor d’aquesta, la
solució seria imprimir més bitllets, amb la qual cosa provocaria inflació.
TEORIA QUANTITATIVA DEL DINER
On M és la quantitat de diners que hi ha en una economia i P és el preu.
P S
D
Q
e
E.O.
E.D.

3
La producció (PIB) d’una economia depèn del capital físic, humà, de la
innovació, de R+D...
El que decideix la M és el BC, el qual té cura de la inflació (<2%). Quan
augmenta M, baixa el tipus d’interès (el tipus d’interès és el cost d’oportunitat del
diner), per tant:
- M  i  inflació
- M  i  inflació
 Representació gràfica de l’expressió
*Capacitat de finançament.
**Necessitat de finançament.
Les característiques són:
- I té pendent negativa. Si augmenta i, baixa la inversió.
- S no depèn del tipus d’interès, per això no té pendent.
Quan I>S, vol dir que el saldo exportador és menor, és a dir:
Com que l’interès és baix, consumim més, gastem més i aleshores tenim menys
diners disponibles.
En el gràfic anterior veiem la relació entre I i S. Ara anem a veure un model de
moviments de capital.
i
I2
I1
S
I
I<S*
I>S**  NX<0

4
IEN és un saldo (inversió exterior neta) entre els capitals que surten i els
que entren.
 Situació 1: imaginem que augmenta l’interès, aleshores surten menys
capitals i n’entren més. Per tant quedaria una cosa així:
Ara anem amb un tercer model que relaciona el saldo exportador, el IEN i e
(el tipus de canvi).
IEN1: és la situació en que si es redueix, augmenta el tipus de canvi i es redueixen
les exportacions netes.

5
 Imaginem que el BCE baixa el tipus d’interès, què passaria amb l’entrada de
capitals, el tipus de canvi i el saldo exportador:
Si i aleshores IEN, e i finalment NX.
TEMA 2 Balança de pagaments i desequilibri externs
Balança de pagaments: registre comptable de les actuacions comercials
de serveis i moviments de capital realitzats, pels residents d’un país amb la resta del
món. Registra totes les transaccions entre els residents i no residents. A més la podem
dividir en 5 parts:
1. Balança per compte corrent (BCC).
2. Balança per compte capital (BCCap).
3. Balança financera.
4. Errors i omissions.
5. Variació de reserves.
1. BCC: indica la capacitat o necessitat de finançament, integrada per:
a. Balança comercial: exportacions i importacions de béns i serveis
(partida de turisme).
b. Balança de rendes: pagaments, cobraments, interessos de dividends,
beneficis.

6
c. Balança de transferències: entrades i sortides de diners referents a
remeses d’emigrants, impostos, donacions i premis.
2. BCCap: registra els canvis d’actiu i passiu (o entrades i sortides) de capital
financer.
3. Balança financera: registra préstecs, dipòsits i inversions cap a l’estranger i
que provenen d’aquest.
TEMA 3 COMERÇ INTERNACIONAL
Els països comercien entre ells per a dos motius essencials:
i. Estructures productives diferenciades: amb la qual cosa cada un
s’especialitza amb allò que se li dóna millor. Així apareix l’avantatge
comparativa. Un país té això quan s’especialitza amb allò que el fa més
productiu, formant comerç interindustrial. Per exemple, un s’especialitza en
produir vi i l’altre a fer calçat.
ii. S’especialitzen ja que volen aconseguir economies d’escala.
Recordem la corba de costos totals mitjos:
La qual diu que podrem augmentar aquesta quantitat d’equilibri fent una planta
productiva major. Aleshores la corba s’aplanaria.
Ampliant la quantitat, el que necessitarà l’empresa és vendre més, i la forma de
fer-ho és vendre internacionalment, ja que el comerç internacional fa que
augmenti la quota de mercat.

7
Les economies d’escala donen lloc al comerç intraindustrial, comerç entre
indústries de productes similars.
A més a més cap afegir un punt 3 anomenat aspectes empresarials, els
quals ens ajudaran a entendre els dos anteriors. Respecte a les economies d’escala,
presenten restriccions i és que el consumidor vol diversitat.
Aquest és el gràfic de les economies d’escala. La qüestió és com aconseguir
diversitat en economies d’escala. La resposta és augmentant el mercat, és a dir,
comerciant amb els altres països. És el que faria que la corba es desplacés cap a la
dreta.
Exemple explicat a classe referent a l’agricultor i el ramader:
Carn 1kg Patates 1kg
Agricultor 20h 10h
Ramader 1h 8
Carn en 40h Patates en 40h
Agricultor 2kg 4kg
Ramader 40kg 5kg

8
º En aquest cas, quan una persona o cosa té avantatge en tot es diu que té
avantatge absolut respecte de l’altre. L’altre tipus d’avantatge és el relatiu. Aleshores,
encara que sembli que el ramader no voldria intercanviar amb l’agricultor, no és així.
Mirem els beneficis que obtindrien l’un de l’altre.
Producció consum Producció Comerç Consum Comerç
derivat
del
comerç
A 1kg carn
2kg patates
0kg carn
4kg patates
Obté 3kg
carn
Dóna 1kg
patates
3kg carn
3kg
patates
2kg carn
1kg
patates
R 20kg carn
2kg ½ patates
24kg carn
2kg patates
Dóna 3kg
carn
Obté 1kg de
patates
21kg carn
3kg
patates
1kg carn
1/2 kg
patates
Amb això ens serveix per veure que el comerç beneficia a tots. Caldria reflexionar
les següents frases:
a. El lliure comerç només és beneficiós si el teu país és suficientment productiu
per resistir la competència internacional?
b. La competència exterior és injusta i perjudica a altres països quan es basa en
baixos salaris.
c. El comerç explota a un país i l’empobreix si els seus treballadors reben uns
salaris molt inferiors als treballadors d’altres països.
RESUM COMERÇ INTERNACIONAL. PRIMERA PART DEL 3.1
Hi ha dues fonts de comerç. La més important és el primer model. Més tard
parlarem de l’economia d’escala (competència imperfecta). És a dir, hem vist:
1. Diferencies entre economies  Comerç interindustrial  Competència
perfecta + H-O.
i. Model ricardià: explica com les diferències entre països donen origen
tant el comerç com els guanys del comerç. L’únic factor de producció és
el treball i per tant els països difereixen només amb la productivitat del

9
treball a les diferents indústries i en funció d’aquesta productivitat del treball
comercien.
On CLU és el Cost Unitari del Treball, la Y és la producció i L és el treball.
Així veuen en què s’especialitzen.
ii. En funció d’això, els països exportaran aquells béns que el seu treball
produeix de forma relativament més eficient i contràriament importaran
aquells béns que el seu treball produeix de forma relativament més
ineficient. Per tant, el que determina la producció d’un país és l’avantatge
comparativa.
iii. Avantatges del comerç: beneficia a una economia/país i pot demostrar-
se de 2 maneres:
a. Podem pensar en el comerç com si fos un mètode de producció (en
comptes de produir un bé per si mateix el que pot fer un país és
produir un altre bé i intercanviar-lo per bé desitjat). Aquest model
ricardià mostra que quan un bé és importat és perquè aquesta
producció indirecta requereix menys treball que la producció
directa (recorda: sempre en termes de treball).
b. Es pot demostrar que el comerç amplia les possibilitats de consum
d’un país. Això vol dir guanys del comerç.
iv. El fet de que el comerç és beneficiós és incondicional, és a dir, que no
presenta restriccions. Per tant, per tal que sigui beneficiós no es refereix a
que un país sigui competitiu, ni que sigui just. Recordem els tres errors
comuns:
a. Un país guanya amb el comerç inclús si té menys productivitat que
els seus competidors (o socis comercials) en totes les indústries
(exemple del cas de l’agricultor).
b. El comerç és beneficiós inclús si les exportacions del país incorporen
més treball que les importacions.
v. Amb les comprovacions empíriques s’ha demostrat que els països (o
economies) tendeixen a exportar aquells béns on tenen productivitats
relativament altes.
TEORIA HECKSCHER-OHLIN (H-O)
A més a més de que una economia funcioni pel factor del treball, diuen que el
comerç també té lloc per la diferencia de recursos que tenen els països. És a dir,
que els països tendeixen a exportar els béns en els que són intensius en algun factor

10
de producció. Per tant, l’avantatge comparativa està influïda també pels recursos
de les economies com per la intensitat dels diferents factors de producció.
EXEMPLE: Canadà exporta recursos forestals a USA i ho fa perquè és un país
molt gran però amb poca població i per tant té més recursos forestals per càpita que
USA, encara que USA sigui més gran globalment.
Aquest tipus de comerç, teòricament, canvia els preus relatius, de manera
que s’igualen.
El que sí passa segur és que aquest comerç té efectes sobre la renda dels que
integren l’economia en qüestió. Per exemple, els propietaris de recursos abundants
surten guanyant i per això té efectes sobre la distribució de la renda.
2. Economies d’escala  Comerç intraindustrial  Competència
imperfecta.

Economia internacional; apunts

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (18)

Similaire à Economia internacional; apunts

Similaire à Economia internacional; apunts (20)

Plus de Melanie Nogué

Plus de Melanie Nogué (20)

Economia internacional; apunts