PAU BOMBARDO ; CATALINA MASSANET Motivacio en els adolescents
•Télécharger en tant que PPT, PDF•
0 j'aime•289 vues
Recommandé
Contenu connexe
En vedette
En vedette (20)
Similaire à PAU BOMBARDO ; CATALINA MASSANET Motivacio en els adolescents
Similaire à PAU BOMBARDO ; CATALINA MASSANET Motivacio en els adolescents (20)
Plus de Carme Bové
Plus de Carme Bové (20)
Dernier
Dernier (7)
PAU BOMBARDO ; CATALINA MASSANET Motivacio en els adolescents
- 1. Motivació en els adolescents: estratègies a l ’aula de llengües Pau Bombardó Oriol Catalina Massanet Ferrer Metodologia de l ’ensenyament de la llengua PAC2
- 2. QUÈ ÉS LA MOTIVACIÓ? És el que volem (funcions conatives) en comparació amb el que pensem racionalment (funcions cognitives) i el que sentim (funcions afectives) Metodologia de l ’ ensenyament de la llengua PAC 2 Pau Bombardó Oriol Catalina Massanet Ferrer
Notes de l'éditeur
- Existeix la motivació? La “motivació” és un concepte abstracte, hipotètic, que fem servir per explicar per què la gent pensa el que pensa i es comporta com ho fa. El terme engloba tot un reguitzell de motius que entre ells poca cosa tenen en comú, llevat que tots influeixen en la nostra conducta. El que volem (funcions conatives) El que pensem racionalment (funcions cognitives) El que sentim (funcions afectives) La “motivació” entronca amb un dels aspectes més bàsics de la ment humana i té un paper importantíssim a l'hora de determinar l'èxit o el fracàs de qualsevol situació d’aprenentatge.
- Motivació factor molt important en l'aprenentatge de llengües. La motivació influencia el ritme i l'èxit de l'aprenentatge i pot compensar les deficiències en l'aptitud lingüística Gardner(1985) defineix la motivació com l'abast amb el qual l'individu treballa o s'esforça per aprendre la llengua a causa d'un desig per a fer-ho la satisfacció experimentada en aquesta activitat Esforç esmerçat per aconseguir un objectiu, el d'aprendre una llengua Un desig d'aprendre la llengua Satisfacció amb la tasca d'aprendre la llengua La motivació es pot conceptualitzar en termes de: esforç atenció persistència desig que porta la persona a realitzar determinades accions
- Quina mena de teoria de la motivació ens cal per posar en pràctica? No n ’hi una de sola. Cada una per separat és força convincent. Poca gent desmentiria que: Les persones només estan motivades per fer alguna cosa si esperen sortir-se’n i donen valor al resultat esperat (teories d’esperança/valor) L’objectiu dóna significat, direcció i finalitat a una acció en particular (teories dels objectius) Les persones s’acostumen a sentir motivades quan la seva conducta els farà quedar bé als ulls dels altres (teoria de la vàlua personal) Si no ens sentim confiats de poder realitzar una activitat segurament acabarem eludint-la (teoria de l’eficàcia personal) La nostra interpretació dels èxits i fracassos viscuts marquen el nostre comportament (teoria de l’atribució) Ens sentirem més motivats per fer qualsevol cosa de motu propio que si ens hi obliguen (teoria de l’autodeterminació) Les nostres actituds tenen un paper vital a l’hora de decidir les nostres accions (teoria de la conducta planificada) Totes aquestes teories són molt sòlides. L’únic problema que presenten és que no es tenen en compte unes a les altres. Tot això deixa una visió molt fragmentada.
- Els tipus de motivació més estipulats en els estudis són: Tipus de motivació : - Motivació integradora : fa referència al desig de l'aprenent d'esdevenir competent en una llengua per tal de convertir-se en agent actiu en la comunitat o per comunicar-se amb una persona o amb un grup Motivació instrumental : desig d'aprendre per raons pràctiques com aconseguir una feina, millorar l'estatus social, veure pel·lícules o llegir un manua Es creia que la motivació integradora era la més important, però estudis recents han demostrat que la instrumental tb ho és La distinció entre la motivació integradora i instrumental fan referència als motius pels quals es vol aprendre una llengua, qualificats com a motius sòcio-psicològics. Com a conclusió : Motivació té un paper molt importantt en l'aprenentatge de segones llengües Motivació es pot separar de l'aptitud Motivació integradora és més poderosa per facilitar l'aprenentatge de la llengua en algunes situacions Motivació integradora i instrumental poden portar l'èxit en l'aprenentatge, si falla alguna de les dues pot dificultar l'aprenentatge La motivació és un aspecte de l'aprenentatge multifaciètic i no tenim encara un teoria que l'expliqui en tota la seva complexitat
- La motivació en els adolescents preocupa a tota la comunitat educativa, perquè sembla que és un dels motius principals d ’ abandonament dels estudis. La motivació pot dependre de molts factors com Recapitulant diferents autors que s'han dedicat a identificar, classificar i descriure els objectius i els classifiquen com: Objectius relacionats amb la tasca Incrementar la seva pròpia competència (aprendre). Està relacionada amb les motivacions intrínseques i poden -se en altres situacions de la vida : a) experimentar que s'ha après alguna cosa, o que s'ha consolidad un coneixement b) experimentar-se absorbit per la naturalesa de la tasca superant l'avorrimen i l'angoixa pel que aquella té de novedós i revelador sobre algun aspecte de la realitat o sobre un mateix. Aquest tipus de tasca, altament gratificant, ha estat identificada per Csikszentmihalyi (1975) com clau del que ell denomina "actividades autotélicas", això és, activitats que són la finalitat en elles mateixes. Disfrutar amb la realització de la tasca per la seva novetat o perquè experimenta el domini sobre ella Objectius relacionats amb la possibilitat d'escollir – relacionat amb el jo Fer la tasca perquè ell l'ha escollida, i ningú mes, l'ha escollit. La sensació que s'està fent el que un vol, no el que un altre vol que faci Objectius relacionats amb l'autoestima Aconseguir una avaluació positiva de la pròpia competència : Ser millor que els altres, o com mínim no pitjor, experimenta la sensació d'orgull Evitar una avaluació negativa de la pròpia competència : no experimentar que s'és pitjor que els altres, equival a no experimentar l'humiliació que acompanya el fracàs Objectius socials : no tenen a veure amb competències acadèmiques, sinó amb l'experiència emocional Aconseguir ser acceptat socialment : pels pares, professors i dels propis companys Evitar ser rebutjat socialment Objectiu externs Aconseguir qualsevol cosa que sigui positiva :un premi, diners... Evitar qualsevol cosa que sigui corrosiva
- Els determinants principals de l'orientació de la conducta cap a l'èxit són 3: El motiu de l'assoliment : desig d'aconseguir l'èxit i evitar el fracàs, degut a la nostra capacitat per experimentar orgull en l'èxit i vergonya o angoixa després d'un fracàs Les expectatives de l'èxit : es tradueix amb l'estimació que fa el subjecte de les seves probabilitats d'èxit en la tasca dient “ això és molt difícil per a mi ” , o “ crec que puc fer-ho ” El grau d'incentiu que suposa aconseguir l'èxit en un moment donat : se suposa que deriva del grau de desafiament que implica la mateixa, el desafiament depèn de la seva dificultat i està inversament relacionat amb els probabilitats d'èxit. Aquesta teoria també ha rebut les seves crítiques, sobretot en el que fa referència al grau d'incentiu que no només recau en el grau del desafiament, sinó també la seva utilitat instrumental, el grau que suposa fer allò que s'ha escollit, enlloc del que fe imposat, entre altres. Autovaloració – desig d'èxit i desig d'evitar el fracàs
- Tots tenim un sistema de valors que determina les nostres preferències i les activitats que emprenem. Els relacionats amb la llengua i que cal fomentar pels estudiants d ’una L2 són: El procés real d ’aprenentatge de la L2: valor intrínsec . Cal emfatitzar aspectes de l’aprenentatge de la L2 que caiguin simpàtics. La llengua d ’estudi per ella mateixa: valor integrador . El valor de la llengua i cultura. Animar a explorar la comunitat de la L2. Les conseqüències i els avantatges d ’haver après aquesta llengua: valor instrumental . Guanyar més diners, ascens social.
- Al tractar la motivació com a procés podrem anar aplicant cada una de les teories, des de la primera aparició de la motivació fins que finalitza i s ’ avalua l ’ acció motivada.
- Conducta apropiada del docent. Entusiasme. El professor ha de ser un entusiasta de la seva disciplina. Els alumnes ho noten molt. Ha d ’ intentar que el vegin com un guia i no com un sancionador Compromís i expectatives sobre el progrés acadèmic dels alumnes. Oferir ajut específic. Mostrar preocupació quan passa alguna cosa. El professor ha de creure en els alumnes. Bona relació amb els pares i mares. Un ambient agradable a l ’ aula. Entorn psicològic: Tracte docent amb els alumnes Entorn físic: Personalitzar l ’ aula segons els gustos dels estudiants Un grup d ’ estudiants coherent amb unes normes de grup adients. Un grup que “ fa pinya ” , cohesionat. Història de grup compartida. Fomentar les activitats en grup, activitats col·lectives
- Potenciar els valors: Ja hem parlat abans dels tres valors: intrínsec, integrador i instrumental . Apliquem-los: valor intrínsec . Cal emfatitzar aspectes de l ’ aprenentatge de la L2 que caiguin simpàtics. valor integrador . El valor de la llengua i cultura. Animar a explorar la comunitat de la L2. Incorporar un component sociocultural al programa de l ’ assignatura. Generar interès pel contacte amb parlants i productes culturals de l ’ L2. valor instrumental . Recalcar el paper que té en el món l ’ L2. Aconsellar l ’ aplicació del coneixement de l ’ L2 a la vida real. Fer créixer l ’ esperança d ’ èxit Esperança de l ’ èxit; el valor conferit a l ’ èxit de l ’ activitat. El concepte “ esperança d ’ èxit ” ha estat un dels factors més investigats en la psicologia de la motivació. “ La millor manera de fer les coses és creure que ens en sortirem ” . En aquesta sentit les millors estratègies per als alumnes són: oferir-los la preparació necessària , és a dir, portar a terme activitats prèvies a l ’ exercici concret. Oferir-los ajut . Si saben que el professor els ajudarà creix l ’ esperança d ’ èxit. Tenir en compte obstacles potencials . Factors d ’ intrusió com manca de temps, altres obligacions, pocs recursos; cal comentar-los de bon començament. Fer centrar els alumnes en els objectius Objectius individuals vs. objectius grupals. Fer que els estudiants negociïn els seus objectius individuals i n'extreguin una finalitat comuna. Cal que també enfoquin la seva atenció en la manera com s ’ aprèn i evitar que el seu màxim objectiu sigui superar una prova Fer que els materials interessin als alumnes Els temes que es tracten per a aprendre han de ser rellevants per als alumnes. Relacionar la matèria amb les experiències i rerefons diaris dels alumnes. Generar creences realistes dels alumnes Cal bandejar les expectatives més descabellades i els pressupòsits erronis. Cal parlar amb els alumnes de la dificultat d ’ aprendre una L2, del que es pot esperar i de quina és la millor manera d ’ aprendre llengües.
- Fer que l ’ aprenentatge sigui estimulant i amè. L ’ adolescència etapa insegura. Trencar la monotonia. Exercicis interessants amb elements de repte, intriga, fantasia. Fer que els alumnes s ’ impliquin. Centrar-se en el flux motivacional i no només en el flux d ’ informació. Sorprendre ’ ls amb coses inesperades, de tant en tant. Presentar les tasques de manera motivadora. Explicar la finalitat i utilitat de l ’ exercici. Proporcionar estratègies adequades. Ser clars des del principi. Fixar objectius concrets per els alumnes . Amb objectius fixats el rendiment és molt superior. Protegir l ’ autoestima dels alumnes i fer que augmenti la confiança en ells mateixos. Oferir-los experiències satisfactòries. Donar oportunitats per a obtenir resultats satisfactoris. Adaptar el nivell. Encoratjar els alumnes. Rebaixar l ’ ansietat lingüística. Ensenyar estratègies d ’ aprenentatge.
- Permetre als alumnes que conservin una imatge social positiva . Evitar posar-los en evidència (per mancances, timidesa) Fomentar la cooperació entre els alumnes La cooperació alimenta la cohesió intergrupal. Tenir en compte els resultats de grup a més dels individuals quan s ’ avalua la feina feta. Donar alguna mena de “ formació social ” perquè aprenguin a treballar en equip. Generar autonomia en els alumnes Ja n ’ hem parlat quan hem esmentat la teoria de l ’ autodeterminació. Ens sentirem més motivats per fer qualsevol cosa de motu propio que si ens hi obliguen. Estratègies: Donar opcions reals sobre aspectes del seu aprenentatge. Cedir algunes vegades el paper de líder/docent Fomentar estratègies automotivadores per als alumnes Estratègies de control de compromís. Estratègies de control metacognitiu Estratègies de control de la saturació. Estratègies de control de les emocions Estratègies de control de l ’ entorn
- Tan sols ens queda un altre pilar motivacional: la valoració i les reaccions dels mateixos alumnes sobre els seus resultats. Fent balanç intentem extreure ’ n lliçons per al futur. Reflexionarem sobre els següents aspectes: Ensenyar als alumnes a explicar els seus encerts i fracassos anteriors de manera constructiva. Ajudar-los a sentir-se més satisfets dels seus encerts Fomentar atribucions motivadores “ atribució ” són les explicacions que donen les persones sobre els seus encerts i fracassos. Tenen un gran paper quan comencem a planificar accions futures. Atribucions més habituals: Capacitat Esforç Dificultat de l ’ exercici Sort Estat d ’ ànim Context familiar Ajuts o obstacles dels altres Les 2 primeres són les més influents al món occidental. Atribuir el fracàs a la primera és molt nociu. A la segona és molt constructiu. Intentar evitar que pensin que els resultats són només de factors externs Donar realimentació motivadora Les persones som incapaces de seguir progressant si no disposem d ’ informació rellevant sobre els nostres progressos. Fer augmentar la satisfacció dels alumnes Preocupats pels reptes que venen a continuació de vegades “ infracelebrem ” els encerts que acabem d ’ aconseguir. Oferir recompenses i notes de manera motivadora Sistema d ’ avaluació transparent. Les notes han de tenir en compte l ’ esforç Aplicar una avaluació continua Fomentar l ’ autoavaluació rigorosa
- La motivació ha estat àmpliament estudiada i hem pogut comprovar que no hi ha fórmules màgiques per fer-la aflorar en les aules i sobretot en adolescents. La motivació en adolescents, encara és més complicada per l ’ edat que engloba. Canvis i interessos molts cops no van cap els camins de l ’ aprenentatge En l ’ adquisició de L2 cal esforçar-se per fer-los veure els valors intrínsecs, cal fer caure bé la L2, valors integradors, llengua i cultura, i valors instrumentals, la utilitat d ’ aprendre la L2
- Per dur a terme aquesta motivació cal crear unes condicions bàsiques, com ara el professor ha de ser entusiasta, cal crear un bon clima a l ’ aula i entre els alumnes La bona motivació inicial enfront l ’ aprenentatge de la L2 comença pels valors més amunt senyalats a més de fer atractives les tasques que es duran a terme en el procés. Aquestes han de ser engrescadores, ben presentades des de bon començament i que els alumnes tenguin en el professor un guia i no un sancionador I finalment, cal ajudar a fer una autoavaluació positiva, ensenyar-los que els èxits i els fracassos són producte d ’ un mateix i que molts cops l ’ esforç ajuda a modificar conductes que no han estat del tot satisfactòries