Yesenia i Núria - PAC 2 (guia)

Metodologia de l’ensenyament de la llengua
Núria Samsó i Mª Yesenia Zazo Jiménez
2n cicle de Filologia catalana

La importància de la motivació a l’aula de llengua (ESO)

Diapositiva 1: Bona tarda. En primer lloc, moltes gràcies per la vostra assistència. Som la M.
Yesenia Zazo i la Núria Samsó, professores de llengua catalana en un institut d’educació
secundària obligatòria de Catalunya. Hem vingut avui aquí per parlar-vos sobre la importància
de la motivació a l’aula de llengua. Esperem que el tema sigui del vostre interès, i que us pugui
ser útil per tal de treballar la motivació a l’aula de llengua amb els vostres alumnes d’ESO.

Diapositiva 2: La conferència està dividida en 9 punts al voltant del tema de la importància de
la motivació a l’aula de llengua per als alumnes de secundària. Començarem definint el
concepte i identificant els tipus de motivació que existeixen. Continuarem donant una pauta
per a motivar els alumnes, tant a l’aula com a casa, i finalitzarem la qüestió resumint els punts
que fan de la motivació un factor tan important per a l’aprenentatge.

Diapositiva 3: A banda de la motivació de l’aprenent, hem de saber que hi ha altres factors que
afecten l’aprenentatge d’una segona llengua, com són la llengua materna de l’aprenent, les
seves capacitats cognitives, l’edat d’inici de l’aprenentatge, el context on té lloc el procés
d’ensenyament-aprenentatge, les estratègies d’aprenentatge i de comunicació, la personalitat
de l’aprenent, el temps i el tipus d’exposició a la llengua que s’aprèn, etc. Com hem dit, però,
dedicarem la conferència d’avui a l’estudi de la motivació.

Diapositiva 4: Tots sabem què significa estar motivats. La motivació és una actitud positiva per
enfrontar tasques que comporten un sacrifici o necessiten un esforç important. Per aquesta
raó, la motivació és fonamental per a qualsevol aprenentatge i, com no podia ser d’una altra
manera, també ho és per a la classe de llengua. Des de fa relativament pocs anys, molts han
estat els autors que han parlat sobre la motivació i han obert nous camps d’investigació sobre
el tema. Les definicions sobre la motivació són diverses. Per exemple, Boixaderas i Majó
defineixen la motivació com el “contagi de sentiments i valors positius, d’expectatives de
progrés envers l’alumnat, de confiança en les possibilitats com a persones i com a alumnes” i
Gardner com “la combinació d’esforç, un desig d’aprendre la llengua i unes actitud favorables
envers aquest aprenentatge”. És a dir, sigui quina sigui la definició que s’utilitzi per a entendre
el seu significat, la motivació és un sentiment, una actitud, per la qual cosa cal entendre que
l’aprenentatge està íntimament lligat amb la ment (factor intel·lectual) i el cor (factor emotiu).

Diapositiva 5: Segons Dörnyei, la motivació “té un paper importantíssim a l’hora de determinar
l’èxit o el fracàs de qualsevol situació d’aprenentatge”. Tot i que la motivació és un factor
determinant per a l’aprenentatge d’una llengua (o de qualsevol altre tipus de coneixement),
però, no és l’únic a tenir en compte a l’hora d’aprendre. Hi ha altres factors que són essencials
per a afavorir l’aprenentatge, com els factors cognitius i els factors conatius. L’èxit de
l’aprenentatge serà deutor de la combinació de les idees, l’esforç i els sentiments que la
llengua provoqui en l’alumnat. Encara que la motivació no sigui un factor determinant, sí que 6
és un factor clau per assegurar l’èxit de l’aprenentatge. La motivació, ja vingui donada per
l’interès d’aprendre o per la necessitat de fer-ho, ajudarà a l’alumnat a tenir èxit, però no es

PAC2 | Metodologia de l’ensenyament de la llengua


tractarà de la vareta màgica que obrirà les portes del coneixement, sinó que l’alumnat haurà
d’assumir que l’aprenentatge de qualsevol llengua requereix un esforç per la seva part.

Diapositiva 6: Hi ha dos tipus de motivació: la motivació intrínseca, o integradora, que és la
que prové de dins de cadascú, i la motivació extrínseca, o instrumental, que és la que ve de
fora. Segons Noel (2001, p. 46), la motivació intrínseca són els “motius per aprendre una L2
que deriven del plaer inherent de l’individu i l’interès en l’activitat”, i la motivació extrínseca
són “els motius que són instrumentals per a alguna conseqüència a part de l’interès inherent
en l’activitat”. Són exemples de motivació intrínseca el fet de voler aprendre una llengua
perquè t’interessa, o perquè necessites integrar-te amb el grup lingüístic d’aquella llengua.
Aquests estímuls interiors fan que l’alumne es concentri, s’interessi per l’aprenentatge,
demani ajuda, vulgui aprendre més, etc. L’experiència de diversos autors, com Dörnyei o
Noels, corrobora que la motivació intrínseca és la més beneficiosa perquè afavoreix
l’aprenentatge significatiu de l’alumnat. Són exemples de motivació extrínseca el fet d’haver
d’aprendre una llengua perquè els teus pares t’hi obliguen, perquè si no ho fas rebràs un
càstig, perquè si ho fas obtindràs un regal, o perquè et permetrà desenvolupar un projecte de
vida, com podria ser una feina. En aquest cas, els aprenentatges ja no són significatius.

Diapositiva 7: La motivació influencia el ritme i l’èxit de l’aprenentatge de llengües i pot
compensar les deficiències en l’aptitud lingüística. Dörnyei i Csizér proposen deu consells als
professors de llengua per tal de motivar als nostres alumnes. Aquests consells consisteixen en
ser un exemple personal amb la pròpia conducta, crear una atmosfera agradable i relaxada a
l’aula, presentar la tasca adequadament, desenvolupar una bona relació amb els aprenents,
incrementa la confiança lingüística de l’aprenent, fer la classe interessant, promoure
l’autonomia de l’aprenent, personalitzar el procés d’aprenentatge, incrementar l’orientació
cap a objectius dels aprenents i familiaritzar els aprenents amb la cultura de la llengua que
aprenen.

Diapositiva 8: Per tal de motivar els nostres alumnes, hem d’intentar fomentar al màxim els
factors que motiven els aprenents a aprendre i intentar reduir al màxim els factors que
obstaculitzen la motivació. Però, quins són exactament aquests factors? Què hauria de fer com
a professor? Està a les meves mans motivar els alumnes a l’aula?

Diapositives 9 i 10: Segons Ausbel (1968), les necessitats que motiven els aprenents a aprendre
són la necessitat d’exploració, de provar el coneixement; la necessitat de manipulació,
d’operar en l’entorn i de produir-hi canvis; la necessitat d’activitat, de moviment, d’exercici,
tant físic com mental; la necessitat d’estimulació, de ser estimulat pel medi, per d’altres
persones o per idees, pensaments i sentiments; la necessitat de coneixement, de processar i
interioritzar els resultats de l’exploració, manipulació, activitat i estimulació; de resoldre
contradiccions, de buscar la solució als problemes i d’arribar a sistemes de coneixement
6
consistents en ells mateixos, i la necessitat d’autoafirmació, de ser conegut, acceptat i aprovat
pels altres. Com a professors de secundària tenim l’obligació de proporcionar als nostres
alumnes tots els recursos necessaris que tinguem a l’abast per tal de facilitar l’aprenentatge.



Així, hauríem d’estimular l’alumnat amb activitat lúdiques i educatives que impliquin posar en
pràctica els coneixements teòrics adquirits a classe com pot ser la creació d’una revista escolar
o la confecció d’un diari on l’alumnat pugui deixar constància de la seva vida diària o de les
seves preocupacions. També es poden emprar a classe cançons, contes o poemes que
requereixin un treball de manipulació, investigació i creació artística per part de l’alumnat. I
sempre cal que com a model autoritari de l’aula reconeguem l’esforç de l’alumne i l’animem a
continuar aprenent.

Diapositiva 11: Segons altres autors, els factors que faciliten la motivació són l’autonomia, la
competència, la relació, un bon espai físic i l’autoestima. Pel que fa a l’autonomia, és
important afavorir el poder d’elecció dels alumnes, explicar-los la importància de les tasques
per tal que puguin aconseguir les seves metes personals, valorar el progrés dels aprenents i
proposar-los reptes que els aportin èxit. Pel que fa a la competència, és important que els
reptes que oferim als nostres alumnes siguin del nivell de dificultat adequat i que hi hagi
retroalimentació en el procés d’ensenyament-aprenentatge, és a dir, que els alumnes puguin
obtenir de diferents fonts informació sobre el seu progrés. Pel que fa a la relació, és important
oferir suport personal i emocional als alumnes, fomentar la bona relació de cada alumne amb
la resta de companys i els professors i treballar per tal que se sentin pertinents al grup, al
col·lectiu de la classe. Pel que fa a un bon espai físic, és important tenir una aula agradable
amb un ambient relaxat. Finalment, és important treballar l’autoestima dels alumnes.

Diapositiva 12: Entre els factors que obstaculitzen la motivació, trobem l’ús exclusiu del llibre
de text, donar la informació massa mastegada, els exàmens com a base de l’avaluació, ofegar
els alumnes amb deures, ensenyar els continguts de manera descontextualitzada, ignorar allò
que ja coneixen i els interessa i deixar de treballar de manera interdisciplinar.

Diapositiva 13: Pel que fa als factors afectius que obstaculitzen la motivació, trobem Ansietat,
que és la por o temor que sorgeix quan l’alumne ha de fer alguna acció en la llengua
d’aprenentatge, la inhibició, que és la inseguretat en sí mateixos, que no els permet atrevir-se
a córrer riscs sense sentir-se avergonyits, i la introversió, que és el caràcter reservat dels
aprenents que fa que s’autocontrolin massa, i, per tant, es tanquin més i participin menys a
l’aula. Cal que com a professors combatem aquests obstacles amb activitats trencagel que
afavoreixin l’extraversió dels alumnes, amb reforços positius que donin confiança a l’alumnat i
amb activitats de relaxació que eliminin els riscos de patir ansietat.

Diapositiva 14: Segons Dörnyei, la motivació consisteix en tres fases: la generació de la
motivació, que consisteix en marcar-nos els objectius, el manteniment de la motivació, que
consisteix en intentar evitar que els alumnes es distreguin i la retrospecció de la motivació, que
consisteix en fer una avaluació de com han anat les coses. Aquesta avaluació et permet
motivar-te més per a seguir aprenent, o parar.
6
Diapositiva 15: Una pràctica docent motivacional consisteix en els següents passos. En primer
lloc, s’han de crear les condicions bàsiques de motivació. Per tal de crear les condicions
bàsiques de motivació, el professor ha de demostrar el seu entusiasme per la llengua, ha de



prendre’s seriosament l’aprenentatge dels alumnes, s’ha de relacionar personalment amb els
alumnes, ha d’establir una relació de col·laboració amb les famílies dels alumnes, ha de
generar un ambient agradable i de suport a l’aula, ha de fomentar la cohesió de grup i ha de
formular unes normes de grup acceptades per tots els alumnes.

Diapositiva 16: En segon lloc, s’ha de generar la motivació inicial. Per tal de generar la
motivació inicial, el professor ha de potenciar les actituds i els valors lingüístics dels alumnes,
fer-los créixer l’esperança d’èxit, reforçar-los l’orientació envers els objectius, adaptar els
materials als interessos dels alumnes i generar creences realistes entre els alumnes.

Diapositiva 17: En tercer lloc, s’ha de mantenir la motivació. Per tal de mantenir la motivació,
el professor ha de fer que l’aprenentatge sigui estimulant i amè, presentar les tasques de
manera motivadora, fixar uns objectius concrets, fomentar l’autoestima dels alumnes i la
confiança en ells mateixos, generar-los autonomia i fomentar estratègies automotivadores per
als alumnes.

Diapositiva 18: En quart lloc, s’ha de fomentar l’autoavaluació retrospectiva positiva. Per tal de
fomentar l’autoavaluació retrospectiva positiva, el professor ha de donar realimentació
motivadora, fer augmentar la satisfacció dels alumnes i oferir recompenses i notes de manera
motivadora.

Diapositiva 19: Dörnyei ens parla de diferents estratègies didàctiques motivadores que ens
poden ser molt útils per a la classe de llengua. Entre les estratègies de tipus intel·lectual, ell
recomana l’ús dels mitjans de comunicació, com ara la premsa, la ràdio, la televisió, el cinema
i Internet, i de l’ús lúdic i creatiu de la llengua, com ara els jocs, les dites i refranys, els enigmes,
les endevinalles, els embarbussaments i les cançons. També té en compte les estratègies de
tipus social, entre les quals la de l’aprenentatge cooperatiu, com ara el treball en grup, el
treball per projectes i les commemoracions, i la de la dinàmica de grups, com ara la simulació,
els jocs de rol, la dramatització i el teatre, són de les més motivadores. Finalment,
d’estratègies de tipus emocional, ell nomena l’ús didàctic del sentit de l’humor, que consistiria
en, per exemple, la comprensió i producció de textos humorístics, i de l’autobiografia
lingüística, que podria consistir en una narració personal o en una reflexió sobre la identitat.
Totes aquests estratègies, doncs, ens podrien ser molt útils per tal de motivar als nostres
alumnes d’ESO a la classe de llengua.

Diapositiva 20: Així, doncs, les activitats que proposem per una classe de llengua per als
alumnes d’ESO són motivar als alumnes a l’inici de la sessió, avançant les activitats que es
faran i lligant-les als interessos dels alumnes, trencar amb la monotonia amb activitats
diferents com concursos, jocs, cançons, una revista, etc., variar les activitats, tasques i
materials en una mateixa sessió, fomentar l’autoestima de l’alumnat, procurar el treball en
equip, oferir crítiques constructives, evitar el càstig i treballar amb objectius cooperatius més 6
que no pas competitius.



Diapositiva 21: Tenint en compte la proposta anterior, una classe de llengua a l’ESO podria
començar amb un pensament positiu o cita cèlebre d’un personatge famós, i a partir d’això es
podrien desenvolupar la resta d’activitats. També es podria fomentar l’autonomia de l’alumnat
oferint possibilitats d’elecció. Es podria, per exemple, deixar escollir el tema de redacció als
alumnes, o deixar que decideixin ells si volen treball individual o en parella. S’haurien de
plantejar tasques adequades al nivell de l’alumnat i s’hauria de permetre la relació amb el
professor i els companys mitjançant, per exemple, la creació d’un bloc o d’un grup de
facebook, fent excursions, etc.

Diapositiva 22: Però en realitat, el treball motivacional de l’alumnat no acaba a l’aula. Els pares
també hi juguen un paper molt important. En l’àmbit familiar, els pares han de crear un clima
afectiu. És molt més motivador per als alumnes que els pares es preocupin pel seu
aprenentatge amb frases com “Aprèn tot el que puguis” o “Què has après avui?” que no pas
amb les típiques frases de “Estudia per ser algú en aquesta vida” o “Quina nota has tret a
l’examen?”. Estudiar no és gens fàcil i aprendre una llengua encara ho és menys, però això no
vol dir que els pares hagin de donar la resposta als seus fills, sinó que han de proporcionar
estratègies d’aprenentatge que fomentin la independència i autonomia de l’estudiant. Per a
aconseguir-ho, cal evitar donar respostes precises als exercicis i respondre amb frases com
“Pensa en veu alta i jo t’ajudaré”. Encara que pugui semblar que el recolzament oral a casa és
suficient per a motivar a l’alumne, també cal que els pares fomentin l’interès per
l’aprenentatge creant un entorn educatiu saludable, marcant límits en les conductes dels fills i
donant exemple. Si un pare té hàbit de lectura, també l’adquirirà un fill; si un pare té prejudicis
sobre la llengua, també ho heretaran els fills. Per això, és essencial que professors i família
treballem en equip. Si l’alumne rep motivació dels adults tant a casa com a l’escola és gairebé
impossible que no es senti motivat per a aprendre una llengua (o qualsevol altra matèria
escolar).

Diapositiva 23: Per a acabar, s’ha de tenir en compte que la motivació és un factor molt
important a l’hora d’aprendre amb èxit una llengua i que cal un esforç del professor per tal
d’aconseguir tenir alumnes motivats a l’aula. Per a assolir aquesta fita, els professors han de
fomentar l’autoestima de l’alumnat amb frases positives i avaluacions motivadores. Han
d’adaptar-se als recursos que la vida ens ofereix tot i que s’allunyin de l’ensenyança
tradicional, com la música, els jocs, el cinema, la premsa o Internet i, a més, crear un sistema
d’aprenentatge col·laboratiu, no competitiu en què els alumnes es sentin còmodes i puguin
rebre un feedback positiu. Però això no és tot. Cal treballar amb els interessos de l’alumnat per
a saber què els porta a aprendre la llengua i què podem fer per tal de captar la seva atenció
personal. I per últim, com a adults que som hem de practicar amb l’exemple, si nosaltres
gaudim amb la llengua, l’alumne es contagiarà del nostre interès i voldrà aprendre. I si a casa
els pares aconsegueixen mantenir la motivació amb retrospecció positiva i creant un ambient
propici a l’aprenentatge, la motivació en l’aprenentatge de llengües en alumnes de secundària 6
està gairebé assegurat.



Diapositiva 24: Fins aquí la nostra intervenció sobre la importància de la motivació a la classe
de llengua de secundària. Esperem que us hagi estat profitosa la conferència i que us haguem
MOTIVAT per a posar en practicar a l’aula algunes de les nostres propostes. Gràcies.

6


Yesenia i Núria - PAC 2 (guia)

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

En vedette

En vedette (9)

Similaire à Yesenia i Núria - PAC 2 (guia)

Similaire à Yesenia i Núria - PAC 2 (guia) (20)

Plus de Carme Bové

Plus de Carme Bové (20)

Yesenia i Núria - PAC 2 (guia)