SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  44
Télécharger pour lire hors ligne
M Lluïsa Gené. Professora de Biologia i Geologia
Recursos naturals geològics
• S’agrupen en dos
•energètics
• no energètics: roques,minerals i sòls
• Poden ser
• renovables
• no renovables
www.foro-minerales.com
Recursos NO energètics
Les roques, els minerals i
el sòl són recursos
geològics NO energètics
Imatge:mercadalvo.blogspot.com
Les roques industrials
• Són roques que s’aprofiten per les seves propietats fisicoquímiques
• Es destinen, majoritàriament, al sector de la construcció
• Són abundants a l’escorça
• No tenen un alt cost de producció
• La seva extracció provoca un fort impacte ambiental
• destrucció del sòl
• soroll i pols
• abocament de residus
• degradació del paisatge
Restauració d’una pedrera
• Terrenys agrícoles
• Boscos
• Zones d'esbarjo
• Abocadors controlats
Polígons industrials
• Parcs tecnològics
• Urbanitzacions www.llull.cat
Restauració paisatgística de l'abocador vall
d'En Joan a Begues
Segons l’aplicació que tenen en
Àrids
Aglomerats
Roques de construcció
Vidres
 productes ceràmics
Àrids
• S'anomena àrid al material granulat que
s'utilitza com a matèria primera en la
construcció,principalment.
• L'àrid es diferencia d'altres materials
per la seva estabilitat química i la seva
resistència mecànica, i es caracteritza
per la seva grandària.
Els àrids poden ser:Naturals
• L'àrid natural és el que
ha estat sotmès
únicament a processos
mecànics. Gravera
• Les roques de les quals
s'extreuen àrids
naturals són:
• * Roques calcàries
sedimentàries (calcària
i dolomia) Arena i
grava . Roques ígnies i
metamòrfiques (granit,
basalt i quarsita)
Artificials
• L'àrid artificial és el que
procedeix d'un procés
industrial i ha estat sotmès
a alguna modificació
fisicoquímica o d'un altre
tipus. (Com ara argila)
• Pedrera
Ús dels àrids
•S'utilitzen en obra pública, habitatges i també
en la fabricació de formigó, ciments i morters
• Els àrids naturals s’utilitzen immediatament
després de ser rentats.
• Els àrids artificials s’utilitzen després
arrancar els materials dels massissos rocosos
i sotmetre'ls al procés d’esmicolament,
tamisatge , filtratge i selecció dels fragments
segons la mida.
Aglomerats
calç
ciment guix
•Àrids cohesionats amb matèria aglomerant.
•CIMENT : Barreja de calcària, argila i sorra silícica.
•GUIX: Com aïllant parets.
• CALÇ: òxid de calci impur. Sòlid blanc alcalí. Construcció, agricultura...
www.infociments.frhabitatgemmr.blogspot.com
es.slideshare.net
Calç
• S’obté per escalfament de la roca calcaria a
temperatures per damunt de 1000°C
És un sòlid blanc que es fa servir:
• Construcció: per a preparar bases alcalines
• Com a material refractari
• Agricultura: neutralitzar sòls àcids
• Per emblanquinar parets
• altres
Forn de calç de la pedrera
d'en Canyes. Eivissa
patrimonideivissa.wordpress.com
Ciment
• S’obté de coure en un forn una
barreja de calcària, argila i sorra
silícica.
• Si s’hi afegeix guix : ciment pòrtland
que és el més usat perquè té una
resistència molt elevada i es aplicable
a estructures que han de suportar
grans pesos.
 Ciment+sorra+aigua = MORTER
 Ciment +sorra+grava+aigua=FORMIGÓ
 Formigó + barres o xarxes metàl·liques
a l’interior=
FORMIGÓ ARMAT
Roques de construcció
• Roques ornamentals: poden ser tallades i
polides
• Pedres de construcció: només poden ser
tallades
a) Pedreres de basalts
b) Pedreres de roques carbonatades
c) Pedreres de pissarres i esquists
d) Pedreres de roques granítiques
Pedrera de pissarra.
La Banya, Lleó.
Pedrera de marbre blanc
Carrara, Itàlia
Pedrera Berta de granit
a Sant Cugat
premsa.santcugat.cat
Vidre
• Del quars que hi ha en
sorres, gresos i
quarsites
• És dur i trencadís quan
és fred.
• És plàstic a altes
temperatures
• Mal conductor del calor
i l’electricitat
xeix.dreamhosters.com
El vidre a Catalunya
• El vidre representa el 8% en pes dels residus
municipals generats a Catalunya segons dades del
PROGREMIC 2001-2006 i es tracta d'un material
fàcilment recuperable.
• El vidre es pot reutilitzar o bé reciclar conservant en gran
mesura les seves qualitats inicials. Tanmateix cal diferenciar el
vidre d'envàs del vidre pla per al seu correcte reciclatge.
. El tipus de vidre utilitzat habitualment es fabrica barrejant
sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d'òxids metàl·lics
que hi aporten duresa i, opcionalment, color
Productes ceràmics
• Explotacions d’argiles, caolins i margues.
• Són roques formades per silicats d’alumini
hidratats.
• Són plàstiques quan es barregen amb aigua
• Són absorbents i desengreixants en sec
• Tres grups: terrisses, rajoles i productes
refractaris.
Terrisses
laplanaradio.cat
blog.zingarate.com
De fang De porcellana
Rajoles
www.flickr.com
ceramicsbensu.es
Productes refractaris
Aguanten molt altes temperatures
LLAR DE FOC MAÓ
REFRACTARI
http://es.slideshare.net/liatucha/recursos-de-la-geosfera
Els jaciments minerals
• Jaciment: massa de roca en la qual un
determinat mineral es troba en una
proporció prou gran perquè resulti
rendible la seva explotació.
• Mena: mineral útil
• Ganga: material inútil
Minerals Industrials
Metallic Minerals:
• I. Metallic mineral re those minerals which
can be melted to obtain new products.
• II. Iron, cooper, bauxite, tin, manganese are
some examples.
• III. These are generally associated with
igneous rocks.
• IV. They are usually hard and have shines or
luster of their own.
• V. They are ductile and malleable.
• VI. When hit, they do not get broken.
Non-Metallic Minerals:
• I. Non-metallic minerals are those which do
not yield new products on melting.
• II. Coal, salt, clay, marble are some examples.
• III. These are generally associated with
sedimentary rocks.
• IV. They are not so hard and have no shine or
luster of their own.
• V. They are not ductile and malleable.
• VI. When hit, they may got broken into
pieces.
Mines subterrànies
• Pous: sistemes de
túnels verticals
• Galeries: túnels més
o menys horitzontals
• Filó: és un dipòsit
mineral sobreimposat
format per l'ompliment
d'esquerdes i
caracteritzat pel poc
gruix respecte a la
longitud
www.pinterest.com
Vein of gold in rock (lode gold deposit)
Mines a cel obert
• Excavacions o
desmunts en els
quals es mobilitzen
grans quantitats de
roca.
• Les pedreres i les
graveres també són
mines a cel obert www.fotominer.com
Cerro Colorado. Mines de Riotinto.
Riotinto. Huelva. Andalusía. Espanya.U.E.
Riscos derivats de l’activitat minera
• Subsidència per col·lapse de cavitats
• Lliscaments en enderrocs inestables
• Desestabilització de talussos i
vessants per soscavament i
modificació de pendents
• Erosió
• Alteració del règim hídric de les aigües
subterrànies
Subsidència per col·lapse de
cavitats
• El col·lapse de
cavitats
subterrànies
produeix
l’enfonsament o
subsidència de la
superfície del
terreny wi-gim.pi.ingv.it
Barri de l'Estació, SALLENT
Alteració del règim hídric de les
aigües subterrànies
• Els desmunts i les
excavacions creen
depressions
superficials que
s’inunden amb aigua
subterrània.
• L’afluència de l'aigua
cap a aquestes cavitats
fa descendir el nivell
freàtic i crea una zona
d’evaporació
kids.britannica.com
Impactes sobre el medi humà
Impactes en el medi natural
Impactes sobre el medi humà
negatius
• Vulneració dels
drets humans
• Possibilitat que hi
hagi accidents
• Impacte sobre la
salut
positius
• Crea llocs de treball
• Millora l’economia
local
Mina de coltan
Impactes en el medi natural
• Sorolls i vibracions
• Contaminació de l’aire
• Contaminació del sòl i dels cursos de
l’aigua
• Desforestació i eliminació del sòl en
zones d’explotació
• Rectificació dels cursos d’aigua
• Alteració del relleu
Els runams salins de Sallent
in.directe.cat
Predicció dels impactes.
Mesures de mitigació
Predicció d’impactes
• Estudi d’Impacte Ambiental EIA.
Mesures de mitigació
• Ús de silenciadors en les màquines
sorolloses
• Tractament i evacuació periòdics de fangs
• Retirada i emmagatzemament de sòl fèrtil
Correcció d’impactes de l’activitat
minera
Mesures de restauració
• Tenen com a finalitat
retornar al terreny un
aspecte tan semblant a
l’inicial com sigui possible, o
bé aconseguir la recuperació
del valor paisatgístic de la
zona
• Remodelació dels enderrocs i les
excavacions
• Replantació d’arbustos i arbres
• Implantació de pantalles
Mesures d’alleujament
• Resolució de problemes
quan no es pot fer amb
mesures de restauració
• Remoció i evacuació dels sòls
contaminats amb metalls pesants
• Depuració i recarrega dels aqüífers
• Neteja, descontaminació i
repoblació de cursos i marges
fluvials
bibliografia
Melèndez et alt “Ciències de la Terra i del medi ambient” 2 batxillerat. Grup promotor Santillana.
ISBN978-84-7918-517-6
Diccionari de geologia. Institut d’Estudis Catalans
I. Jorba,et alt “Manual per a la restauració de pedreres de roca calcària en clima mediterrani”
Direcció General de Qualitat Ambiental. Àrea d’Avaluació i Restauració d’Activitats Extractives
SBN 978-84-393-7672-9
http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/recollida_selectiva/residus_municipals/vidre
http://www.geology.ar.gov/minerals/metallic_descriptions.htm
http://www.preservearticles.com/201104215602/difference-between-metallic-minerals-and-non-metallic-minerals.html
Imatges: estan informades a peu de pàgina

Contenu connexe

Tendances

4 Els Riscos Pdf
4   Els Riscos Pdf4   Els Riscos Pdf
4 Els Riscos Pdfjordimanero
 
Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i fallesbertachico
 
Unitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i mineralsUnitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i mineralsIrene Yuste
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassosDani Ribo
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lularINS Escola Intermunicipal del Penedès
 
Agents geologics
Agents geologicsAgents geologics
Agents geologicsizcprof
 
Tema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsTema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsAlba Traguany
 
Tipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiquesTipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiquesfaylagas
 
Les esllavissades: classificació, perillositat i risc
Les esllavissades: classificació, perillositat i riscLes esllavissades: classificació, perillositat i risc
Les esllavissades: classificació, perillositat i riscICGCat
 

Tendances (20)

4 Els Riscos Pdf
4   Els Riscos Pdf4   Els Riscos Pdf
4 Els Riscos Pdf
 
Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i falles
 
Unitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i mineralsUnitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i minerals
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
 
Els minerals
Els mineralsEls minerals
Els minerals
 
Salinització dels aqüïfers
Salinització dels aqüïfersSalinització dels aqüïfers
Salinització dels aqüïfers
 
Agents geologics
Agents geologicsAgents geologics
Agents geologics
 
Tema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsTema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externs
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
Tipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiquesTipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiques
 
UD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONSUD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONS
 
Les esllavissades: classificació, perillositat i risc
Les esllavissades: classificació, perillositat i riscLes esllavissades: classificació, perillositat i risc
Les esllavissades: classificació, perillositat i risc
 
Energies no renovables i renovables
Energies no renovables i renovablesEnergies no renovables i renovables
Energies no renovables i renovables
 
U4.magmatisme
U4.magmatismeU4.magmatisme
U4.magmatisme
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Reticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llisReticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llis
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 

En vedette

Recursos de l'edafosfera o pedosfera
Recursos de l'edafosfera o pedosferaRecursos de l'edafosfera o pedosfera
Recursos de l'edafosfera o pedosferamgene4
 
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els rius
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els riusImpactes a nivell quantitatiu que afecten els rius
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els riusmgene4
 
U13 Ct2 0910(Impact SòL)
U13 Ct2 0910(Impact SòL)U13 Ct2 0910(Impact SòL)
U13 Ct2 0910(Impact SòL)tiotavio
 
Tema 5. Sistemas fluidos externos: La hidrosfera
Tema 5. Sistemas fluidos externos: La hidrosferaTema 5. Sistemas fluidos externos: La hidrosfera
Tema 5. Sistemas fluidos externos: La hidrosferaEduardo Gómez
 
Po t7hidrosf3partctmaii11 12
Po t7hidrosf3partctmaii11 12Po t7hidrosf3partctmaii11 12
Po t7hidrosf3partctmaii11 12nuriamarti
 
Temari Cctt 2009 10, Unitat 6
Temari Cctt 2009 10, Unitat 6Temari Cctt 2009 10, Unitat 6
Temari Cctt 2009 10, Unitat 6snowgoose
 
U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)
U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua)U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua)
U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)tiotavio
 
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00tiotavio
 
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)tiotavio
 
classificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentariesclassificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentariesernywarrior
 
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)tiotavio
 
VIVIMOS UNA SOCIEDAD DE SERVICIOS
VIVIMOS UNA SOCIEDAD DE SERVICIOSVIVIMOS UNA SOCIEDAD DE SERVICIOS
VIVIMOS UNA SOCIEDAD DE SERVICIOSadm369
 
U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)tiotavio
 
U11 C T2 0910( Impact Atmosf)
U11  C T2 0910( Impact  Atmosf)U11  C T2 0910( Impact  Atmosf)
U11 C T2 0910( Impact Atmosf)tiotavio
 
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00tiotavio
 
Productos Volcánicos
Productos VolcánicosProductos Volcánicos
Productos Volcánicosearaher
 

En vedette (20)

Recursos de l'edafosfera o pedosfera
Recursos de l'edafosfera o pedosferaRecursos de l'edafosfera o pedosfera
Recursos de l'edafosfera o pedosfera
 
Recursos de la geosfera
Recursos de la geosferaRecursos de la geosfera
Recursos de la geosfera
 
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els rius
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els riusImpactes a nivell quantitatiu que afecten els rius
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els rius
 
U13 Ct2 0910(Impact SòL)
U13 Ct2 0910(Impact SòL)U13 Ct2 0910(Impact SòL)
U13 Ct2 0910(Impact SòL)
 
H I D R O S F E R A
H I D R O S F E R AH I D R O S F E R A
H I D R O S F E R A
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Tema 5. Sistemas fluidos externos: La hidrosfera
Tema 5. Sistemas fluidos externos: La hidrosferaTema 5. Sistemas fluidos externos: La hidrosfera
Tema 5. Sistemas fluidos externos: La hidrosfera
 
Po t7hidrosf3partctmaii11 12
Po t7hidrosf3partctmaii11 12Po t7hidrosf3partctmaii11 12
Po t7hidrosf3partctmaii11 12
 
Temari Cctt 2009 10, Unitat 6
Temari Cctt 2009 10, Unitat 6Temari Cctt 2009 10, Unitat 6
Temari Cctt 2009 10, Unitat 6
 
U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)
U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua)U9  C T2 0910( Recurs  L Aigua)
U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)
 
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
U5 Ct2 Geod.Externa 09 00
 
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
U10 Ct2 0910(Recurs Energias)
 
classificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentariesclassificació roques sedimentaries
classificació roques sedimentaries
 
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
U12 Ct2 0910(Impact Hidros)
 
VIVIMOS UNA SOCIEDAD DE SERVICIOS
VIVIMOS UNA SOCIEDAD DE SERVICIOSVIVIMOS UNA SOCIEDAD DE SERVICIOS
VIVIMOS UNA SOCIEDAD DE SERVICIOS
 
U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)
 
U11 C T2 0910( Impact Atmosf)
U11  C T2 0910( Impact  Atmosf)U11  C T2 0910( Impact  Atmosf)
U11 C T2 0910( Impact Atmosf)
 
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
 
Productos Volcánicos
Productos VolcánicosProductos Volcánicos
Productos Volcánicos
 
Presentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcidaPresentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcida
 

Similaire à Recursos de la geosfera. roques i minerals industrials

CTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosferaCTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosferaMireia Llobet
 
Tema1lagalera
Tema1lagaleraTema1lagalera
Tema1lagaleraclopez64
 
Geodinàmica externa
Geodinàmica externaGeodinàmica externa
Geodinàmica externaipenam
 
Recursosdelageosfera (file minimizer)
Recursosdelageosfera (file minimizer)Recursosdelageosfera (file minimizer)
Recursosdelageosfera (file minimizer)pallfu
 
Recursosdelageosfera (fil eminimizer)
Recursosdelageosfera (fil eminimizer)Recursosdelageosfera (fil eminimizer)
Recursosdelageosfera (fil eminimizer)pallfu
 
Desert alex stirban 4b
Desert alex stirban 4bDesert alex stirban 4b
Desert alex stirban 4bprambla
 
Recursosdelageosfera (fil eminimizer)
Recursosdelageosfera (fil eminimizer)Recursosdelageosfera (fil eminimizer)
Recursosdelageosfera (fil eminimizer)pallfu
 
U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)
U8  C T2 0910( Recurs  Roques  Min  Sòl)U8  C T2 0910( Recurs  Roques  Min  Sòl)
U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)tiotavio
 
Tipus de ciment (p )
Tipus de ciment (p )Tipus de ciment (p )
Tipus de ciment (p )aag814
 
Materials i procés de construcció
Materials i procés de construccióMaterials i procés de construcció
Materials i procés de construccióCarme Matas
 
Unitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energèticsUnitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energèticssmartinselles
 
Química i societat
Química i societatQuímica i societat
Química i societatOscar Oliver
 
Mines prehistòriques gavà ariadna gonzález
Mines prehistòriques gavà ariadna gonzálezMines prehistòriques gavà ariadna gonzález
Mines prehistòriques gavà ariadna gonzálezImmaculada
 
ES3A Efòssil albert gerard-aleix
ES3A Efòssil albert gerard-aleixES3A Efòssil albert gerard-aleix
ES3A Efòssil albert gerard-aleixAlbert Merino
 

Similaire à Recursos de la geosfera. roques i minerals industrials (15)

CTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosferaCTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosfera
 
Tema1lagalera
Tema1lagaleraTema1lagalera
Tema1lagalera
 
Geodinàmica externa
Geodinàmica externaGeodinàmica externa
Geodinàmica externa
 
Recursosdelageosfera (file minimizer)
Recursosdelageosfera (file minimizer)Recursosdelageosfera (file minimizer)
Recursosdelageosfera (file minimizer)
 
Recursosdelageosfera (fil eminimizer)
Recursosdelageosfera (fil eminimizer)Recursosdelageosfera (fil eminimizer)
Recursosdelageosfera (fil eminimizer)
 
Desert alex stirban 4b
Desert alex stirban 4bDesert alex stirban 4b
Desert alex stirban 4b
 
Recursosdelageosfera (fil eminimizer)
Recursosdelageosfera (fil eminimizer)Recursosdelageosfera (fil eminimizer)
Recursosdelageosfera (fil eminimizer)
 
U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)
U8  C T2 0910( Recurs  Roques  Min  Sòl)U8  C T2 0910( Recurs  Roques  Min  Sòl)
U8 C T2 0910( Recurs Roques Min Sòl)
 
Tipus de ciment (p )
Tipus de ciment (p )Tipus de ciment (p )
Tipus de ciment (p )
 
Materials i procés de construcció
Materials i procés de construccióMaterials i procés de construcció
Materials i procés de construcció
 
Unitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energèticsUnitat 1. els recursos energètics
Unitat 1. els recursos energètics
 
Química i societat
Química i societatQuímica i societat
Química i societat
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Mines prehistòriques gavà ariadna gonzález
Mines prehistòriques gavà ariadna gonzálezMines prehistòriques gavà ariadna gonzález
Mines prehistòriques gavà ariadna gonzález
 
ES3A Efòssil albert gerard-aleix
ES3A Efòssil albert gerard-aleixES3A Efòssil albert gerard-aleix
ES3A Efòssil albert gerard-aleix
 

Dernier

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Dernier (7)

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

Recursos de la geosfera. roques i minerals industrials

  • 1. M Lluïsa Gené. Professora de Biologia i Geologia
  • 2. Recursos naturals geològics • S’agrupen en dos •energètics • no energètics: roques,minerals i sòls • Poden ser • renovables • no renovables www.foro-minerales.com
  • 3. Recursos NO energètics Les roques, els minerals i el sòl són recursos geològics NO energètics Imatge:mercadalvo.blogspot.com
  • 4. Les roques industrials • Són roques que s’aprofiten per les seves propietats fisicoquímiques • Es destinen, majoritàriament, al sector de la construcció • Són abundants a l’escorça • No tenen un alt cost de producció • La seva extracció provoca un fort impacte ambiental • destrucció del sòl • soroll i pols • abocament de residus • degradació del paisatge
  • 5. Restauració d’una pedrera • Terrenys agrícoles • Boscos • Zones d'esbarjo • Abocadors controlats Polígons industrials • Parcs tecnològics • Urbanitzacions www.llull.cat Restauració paisatgística de l'abocador vall d'En Joan a Begues
  • 6. Segons l’aplicació que tenen en Àrids Aglomerats Roques de construcció Vidres  productes ceràmics
  • 7. Àrids • S'anomena àrid al material granulat que s'utilitza com a matèria primera en la construcció,principalment. • L'àrid es diferencia d'altres materials per la seva estabilitat química i la seva resistència mecànica, i es caracteritza per la seva grandària.
  • 8. Els àrids poden ser:Naturals • L'àrid natural és el que ha estat sotmès únicament a processos mecànics. Gravera • Les roques de les quals s'extreuen àrids naturals són: • * Roques calcàries sedimentàries (calcària i dolomia) Arena i grava . Roques ígnies i metamòrfiques (granit, basalt i quarsita) Artificials • L'àrid artificial és el que procedeix d'un procés industrial i ha estat sotmès a alguna modificació fisicoquímica o d'un altre tipus. (Com ara argila) • Pedrera
  • 9. Ús dels àrids •S'utilitzen en obra pública, habitatges i també en la fabricació de formigó, ciments i morters • Els àrids naturals s’utilitzen immediatament després de ser rentats. • Els àrids artificials s’utilitzen després arrancar els materials dels massissos rocosos i sotmetre'ls al procés d’esmicolament, tamisatge , filtratge i selecció dels fragments segons la mida.
  • 10. Aglomerats calç ciment guix •Àrids cohesionats amb matèria aglomerant. •CIMENT : Barreja de calcària, argila i sorra silícica. •GUIX: Com aïllant parets. • CALÇ: òxid de calci impur. Sòlid blanc alcalí. Construcció, agricultura... www.infociments.frhabitatgemmr.blogspot.com es.slideshare.net
  • 11. Calç • S’obté per escalfament de la roca calcaria a temperatures per damunt de 1000°C És un sòlid blanc que es fa servir: • Construcció: per a preparar bases alcalines • Com a material refractari • Agricultura: neutralitzar sòls àcids • Per emblanquinar parets • altres
  • 12. Forn de calç de la pedrera d'en Canyes. Eivissa patrimonideivissa.wordpress.com
  • 13. Ciment • S’obté de coure en un forn una barreja de calcària, argila i sorra silícica. • Si s’hi afegeix guix : ciment pòrtland que és el més usat perquè té una resistència molt elevada i es aplicable a estructures que han de suportar grans pesos.
  • 14.  Ciment+sorra+aigua = MORTER  Ciment +sorra+grava+aigua=FORMIGÓ  Formigó + barres o xarxes metàl·liques a l’interior= FORMIGÓ ARMAT
  • 15. Roques de construcció • Roques ornamentals: poden ser tallades i polides • Pedres de construcció: només poden ser tallades a) Pedreres de basalts b) Pedreres de roques carbonatades c) Pedreres de pissarres i esquists d) Pedreres de roques granítiques
  • 16. Pedrera de pissarra. La Banya, Lleó.
  • 17. Pedrera de marbre blanc Carrara, Itàlia
  • 18. Pedrera Berta de granit a Sant Cugat premsa.santcugat.cat
  • 19. Vidre • Del quars que hi ha en sorres, gresos i quarsites • És dur i trencadís quan és fred. • És plàstic a altes temperatures • Mal conductor del calor i l’electricitat xeix.dreamhosters.com
  • 20. El vidre a Catalunya • El vidre representa el 8% en pes dels residus municipals generats a Catalunya segons dades del PROGREMIC 2001-2006 i es tracta d'un material fàcilment recuperable. • El vidre es pot reutilitzar o bé reciclar conservant en gran mesura les seves qualitats inicials. Tanmateix cal diferenciar el vidre d'envàs del vidre pla per al seu correcte reciclatge. . El tipus de vidre utilitzat habitualment es fabrica barrejant sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d'òxids metàl·lics que hi aporten duresa i, opcionalment, color
  • 21. Productes ceràmics • Explotacions d’argiles, caolins i margues. • Són roques formades per silicats d’alumini hidratats. • Són plàstiques quan es barregen amb aigua • Són absorbents i desengreixants en sec • Tres grups: terrisses, rajoles i productes refractaris.
  • 25. Productes refractaris Aguanten molt altes temperatures LLAR DE FOC MAÓ REFRACTARI
  • 27. Els jaciments minerals • Jaciment: massa de roca en la qual un determinat mineral es troba en una proporció prou gran perquè resulti rendible la seva explotació. • Mena: mineral útil • Ganga: material inútil
  • 29.
  • 30. Metallic Minerals: • I. Metallic mineral re those minerals which can be melted to obtain new products. • II. Iron, cooper, bauxite, tin, manganese are some examples. • III. These are generally associated with igneous rocks. • IV. They are usually hard and have shines or luster of their own. • V. They are ductile and malleable. • VI. When hit, they do not get broken.
  • 31. Non-Metallic Minerals: • I. Non-metallic minerals are those which do not yield new products on melting. • II. Coal, salt, clay, marble are some examples. • III. These are generally associated with sedimentary rocks. • IV. They are not so hard and have no shine or luster of their own. • V. They are not ductile and malleable. • VI. When hit, they may got broken into pieces.
  • 32. Mines subterrànies • Pous: sistemes de túnels verticals • Galeries: túnels més o menys horitzontals • Filó: és un dipòsit mineral sobreimposat format per l'ompliment d'esquerdes i caracteritzat pel poc gruix respecte a la longitud www.pinterest.com Vein of gold in rock (lode gold deposit)
  • 33. Mines a cel obert • Excavacions o desmunts en els quals es mobilitzen grans quantitats de roca. • Les pedreres i les graveres també són mines a cel obert www.fotominer.com Cerro Colorado. Mines de Riotinto. Riotinto. Huelva. Andalusía. Espanya.U.E.
  • 34. Riscos derivats de l’activitat minera • Subsidència per col·lapse de cavitats • Lliscaments en enderrocs inestables • Desestabilització de talussos i vessants per soscavament i modificació de pendents • Erosió • Alteració del règim hídric de les aigües subterrànies
  • 35. Subsidència per col·lapse de cavitats • El col·lapse de cavitats subterrànies produeix l’enfonsament o subsidència de la superfície del terreny wi-gim.pi.ingv.it Barri de l'Estació, SALLENT
  • 36. Alteració del règim hídric de les aigües subterrànies • Els desmunts i les excavacions creen depressions superficials que s’inunden amb aigua subterrània. • L’afluència de l'aigua cap a aquestes cavitats fa descendir el nivell freàtic i crea una zona d’evaporació kids.britannica.com
  • 37. Impactes sobre el medi humà Impactes en el medi natural
  • 38. Impactes sobre el medi humà negatius • Vulneració dels drets humans • Possibilitat que hi hagi accidents • Impacte sobre la salut positius • Crea llocs de treball • Millora l’economia local
  • 40. Impactes en el medi natural • Sorolls i vibracions • Contaminació de l’aire • Contaminació del sòl i dels cursos de l’aigua • Desforestació i eliminació del sòl en zones d’explotació • Rectificació dels cursos d’aigua • Alteració del relleu
  • 41. Els runams salins de Sallent in.directe.cat
  • 42. Predicció dels impactes. Mesures de mitigació Predicció d’impactes • Estudi d’Impacte Ambiental EIA. Mesures de mitigació • Ús de silenciadors en les màquines sorolloses • Tractament i evacuació periòdics de fangs • Retirada i emmagatzemament de sòl fèrtil
  • 43. Correcció d’impactes de l’activitat minera Mesures de restauració • Tenen com a finalitat retornar al terreny un aspecte tan semblant a l’inicial com sigui possible, o bé aconseguir la recuperació del valor paisatgístic de la zona • Remodelació dels enderrocs i les excavacions • Replantació d’arbustos i arbres • Implantació de pantalles Mesures d’alleujament • Resolució de problemes quan no es pot fer amb mesures de restauració • Remoció i evacuació dels sòls contaminats amb metalls pesants • Depuració i recarrega dels aqüífers • Neteja, descontaminació i repoblació de cursos i marges fluvials
  • 44. bibliografia Melèndez et alt “Ciències de la Terra i del medi ambient” 2 batxillerat. Grup promotor Santillana. ISBN978-84-7918-517-6 Diccionari de geologia. Institut d’Estudis Catalans I. Jorba,et alt “Manual per a la restauració de pedreres de roca calcària en clima mediterrani” Direcció General de Qualitat Ambiental. Àrea d’Avaluació i Restauració d’Activitats Extractives SBN 978-84-393-7672-9 http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/recollida_selectiva/residus_municipals/vidre http://www.geology.ar.gov/minerals/metallic_descriptions.htm http://www.preservearticles.com/201104215602/difference-between-metallic-minerals-and-non-metallic-minerals.html Imatges: estan informades a peu de pàgina