2. ANTÒNIA FONT És un grup format per cinc nois mallorquins. El nom del grup és el d'una companya d'universitat que els va acompanyar durant el període de formació. La seva música és caracteritzada com una fusió entre el pop i el folk. Discografia: ··Antònia Font ( ··1999 ) ··A Rússia ( ··2001 ) ··Alegria ( ··2002 ) ··Taxi ( ··2004 ) ··Batiscafo Katiuscas ( ··2006 ) ··Coser i Cantar ( ··2007 )
3. Cibernauta Joan No m’he trobat dibuixat en els mapes, no m’han ajudat, els estels m’abandonaren. No sabia què passava, bussejava a una banyera, hi havia mil esponges, no me deien es camí, vaig mirar dins una cova, hi havia una pipella lucifera, gambanera, jo te vaig conèixer així. En Joan el cibernauta és un jove colossal que cura a na Maria malaltissos furors anals, gimnasta futurista, com ell no en trobaràs. I s’estimen i se mengen i se fumen d’amagat, músiques que neden a un tassó insonoritzat, multiorgàsmia en general. No... Tampoc no m’he amagat, de vespre prenc es sol, conec totes ses ones. Me vaig despertar a una platja ofegat a sa vorera, vaig escriure una novel·la amb sa veu des meu padrí, me nodria de ses fulles i darrera una arbocera lucifera, gambanera, jo te vaig conèixer així.
4. Els extraterrestres Que guai! que guai! quins extraterrestres més originals, van amb motos d’aigua dins l’hiperespai i una espasa làser en sa mà. Que guai! que guai! tenen ses antenes parabòliques, i tarifa plana telefònica perquè sempre han de sintonitzar. Que guai! que guai! i berenen de pa bimbo amb tulipan, monten una orgia piromusical i s’exploten tots es genitals. I hola què tal, som es vostres amics de sa Terra, un planeta de pols i de merda d’un inhòspit sistema solar. I hola què tal, jo he vengut a muntar es meu negoci: un complexe de luxe de l’hòsti per jugar a minigolf i a petanc. Que guai! que guai! toquen flautes, toquen flaut, el seu biorritme és samba-disco-dance i una aspiradora és el seu nas
5. Jo, robot Un tricicle i dos pedals un coet interestel·lar sa tempesta d’electrons causarà electrocutacions descampats i margalides gira-sols i giradies i un cervell positrònic no absorbeix es gintònic. S’astronauta m’ha explicat per entendre que sa vida a sa terra dura un dia i que torna a començar retencions a s’autopista surt un sol horitzontal i a través d’un parabrisa un individu fa un badall. Si me demanen què tal, diré que normal que jo només som un robot de ferro per tot. Maxicosis, Miniprimers si butaca no sofà dins sa tele ses persones mai se cansen de xerrar si rumrum es una moto i si canta lalala i sa terra encara volta perquè no se vol aturar. Si me demanen què tal diré occipital que jo només som un robot i avui pas de tot. Què és una guerra civil me deixin tranquil que jo només som un robot i joder no ho sé tot.
8. Mentre el cos aguanti Cada dia que passa em faig un xic més vell, cada dia que passa tinc un pèl de menys, vull aturar el rellotge, m’ho passo massa bé, però el calendari em diu que no hi ha res a fer. I encara que la lluita està perduda... Resistiré, aguantaré... I mentre el cos aguanti, que res no t’espanti. Diuen que sóc molt gran per ballar a les discoteques, que hi ha altres maneres de lligar-se a les nenes. Diuen que fumar porros és cosa de canalla, però que puc beure un whisky i passar-me de la ratlla. No sé per què però jo no ho veig molt clar... Resistiré, aguantaré... I mentre el cos aguanti, que res no t’espanti. Mai és massa tard per fer el que et vingui de gust, i el que no ho vegi així és que és un gamarús. Ja ens ho deia Neil Young abans de votar Reagan: "Més val cremar-se que anar de muermo per la vida". Així que no et deixis enganyar... Resistiràs, aguantaràs...
10. Fills d'Hiroshima Digueu els noms, fills d’Hiroshima, els noms complerts i a poc a poc feu-vos presents a tot arreu, i ompliu l’espai de l’univers. Envaïu l’aire que respirem. El sexe, els ulls, el nostre alè. Burxeu la nàusea al nostre instint i trasbalseu la nostra quietud. Reagan mal actor, Andropov policia. Mals actors, mal teatre, mal públic, teló. Feu-nos valents, fills d’Hiroshima. Des del temor del vostre infern, per una humana convivència pel somni ingenu de la pau. Per una pau sense terror ja no és possible l’ambigüitat contra els voltors, vells i carronyers, obrim trinxeres, queda poc temps. Reagan policia, Andropov mal actor. Mals actors, mal teatre, mal públic, teló. Digueu els noms, fills d’Hiroshima, ompliu l’espai que respirem feu-nos valents, fills d’Hiroshima. Per una pau sense terror.
12. Com li parles a un àngel? A un fill condemnat a tenir una bruixota per mare O a un pare en el millor dels casos feble i beneit El crien perquè interpreti els motius clàssics De l’amor filial i el incest Com li Parla Com parla amb la noia més bufona? Com li Parla Què li diu per a començar? Què li diu si és tímid? Quin hacés amb les teves passions pragmàtiques? Amb el teu estil clàssicament neuròtic? Com te les arregles amb la vaga comprensió de tu mateix? Quin fas quan mentiu? Com li parles? Com parles amb la noia més bufona? Com li parles? Com balles en la punta d’una agulla? Quan estàs mirant des de fora
14. Dic que sóc lliure Dic que sóc lliure i quan ho dic sé que és fàcil pronunciar aquesta paraula, però no m'importa, dic el que sento i m'arrisco a ser el mort en la batalla. Què puc fer si no tinc res a perdre. Dic que sóc lliure i encara que sé que menteixo em demostro una veritat amb la meva mentida. No em queden forces, només un sentiment que encara resisteix a ser enderroc en les cendres. Què puc fer si no queda res en què creure. Per a caure en el meu propi error, ara sense temor, dic que sóc lliure, lliure, lliure. Dic que sóc lliure i quan ho dic dinamito les raons més exactes dels estrategues que em recomanen que l'últim a perdre és l'esperança. Què puc fer si ni l'odi queda per vèncer. Dic que sóc lliure i no em fa por proclamar aquesta bogeria entre les llums simples i sorolloses de nous conversos propietaris de les més altes virtuts. Què puc fer si em dol tant envellir.
16. Dama de l'hivern Dama viatgera, quedat una estona Fins que s’acabi la nit Nomes una estació al teu camí Jo se que no soc el teu amant Bueno, ja vaig viure amb una noia de neu Quan era soldat Barallà amb tots els homes per ella fins que la nit es va tornar més freda Ella portava el cabell com tu excepte quan estava dormint llavors ella el trençava amb fum i or i alè. Dama viatgera, quedat una estona Fins que s’acabi la nit. Nomes sóc una estació al teu camí jo se que no soc el teu amant.
18. Amors eterns Nua se sentia igual que un peix en l'aigua, vestir-la era pitjor que amortallar-la; innocent i perversa com un món sense déus, alegre i repartida com el pa dels pobres. No vaig voler retenir-la, de què hagués servit desfer les maletes de l'oblit? Però no sé què donaria per tenir-la ara mateix mirant per sobre del meu muscle el que escric. Li vaig donar les meves nits i el meu pa, la meva angoixa, el meu riure,a canvi dels seus petons i la seva pressa; amb ella vaig descobrir que hi ha amors eterns que duren el que dura un curt hivern. Conservo un petó de carmín que els seus llavis van deixar imprès en el mirall del lavabo, una foto groga, un cor oxidat, i aquesta sed del que enyora la font del pecat. Abans que el corc de la vida quotidiana acabés dormint en el nostre llit, pagana i arbitrària com un dilluns sense classe es va anar de matinada, no va voler ser de ningú. Li vaig donar les meves nits i el meu pa, la meva angoixa, el meu riure, a canvi dels seus petons i la seva pressa; amb ella vaig descobrir que hi ha amors eterns que duren el que dura un curt hivern.
21. En via morta Em fas preguntes i no em deixes respondre, vols un guerriller anarquista per al teu ordinador compatible i t’agafes a estàtues que es desfan, duplicats paternalistes que t’eviten sentir el tiroteig. L’evasió no és ni el somni per on pensaves que algú t’acolliria. Vius de promeses a mitges amb el pes del fracàs que es cauteritza, esglésies ardents que han perdut les imatges dels sants i els feligresos, decoració impostada com la del temple del Roser amb el seu centre parroquial, deixat a una banda de la velocitat, d’aquesta avinguda tan grisa.
23. Record de la llum La música alegra salons on els cossos es protegeixen d’una natura adversa. Barroc: àngels rient pels marbres, joc de miralls contra un cel inestable, incapaç de tacar amb blaus pacients les cornises de l’ànima. Plora Kafka en algun racó i Milena portarà flors al foll procés de la seva tristesa. Cafè o cervesa? Catòlic o jueu? Txec o alemany? Kèpler o Brahe? Gòlem o Grègor? Plou, i plora per la llum que ha perdut, per la llum somniada, per la llum que tingué en un plec d’infantesa, i s’escapà.
32. Les abelletes La Gissella pesada no para callada. La Noemí es riu, però no diu ni piu. L’Alonso cap rapat va tot accelerat. Abelletes som i ens díem i així és com ho expliquem. Oda al shawarma Amb tomàquet i enciam o amb falafel i sense picant, el shawarma és i serà el sopar més especial. De Turquía, Afganistàn, d’Aràbia o el Sudan, el shawarma és i serà el sopar més internacional. Ceba, tomàquet, salsa i enciam, de carn o falafel un shawarma és genial.
33. La felicitat de la crisi La crisi la porta toca, però nosaltres no l’obrirem, i si per algun cas la crisi entra, a l’Eroski comprarem. Zapatero no ens ajuda, Rajoy només vol guanyar, i nosaltres com som tontos els anirem a votar. Crisi, crisi, crisi, no ets benvinguda aquí. vesten a un altre lloc, que seràs més feliç! Un dia genial De compres anirem i ens ho passarem d’allò més bé. Samarretes, pantalons, és el que més compro jo. A la perruqueria vaig anar a fer-me un nou pentinat i molt guapa vaig quedar. Molts calers vaig gastar i en tres mesos no vaig tornar.
34. Treball de català El treball hem acabat i molt ens ha costat. Cançons i poemes hem fet i ho hem passat tot a net. Un videoclip acabat tenim i al veure’l molt ens divertim. Molt cansats hem acabat i en aquest poema ho hem gravat.
35.
36. Sempre manen els mateixos, esquerra o dreta dóna igual. Mentre els polítics parlen, la gent al carrer passa fam. Els economistes parlen, ells són els que han estudiat. Jo que tinc nivell d'usuari, ni tan sols em puc queixar! NO MONEY, NO CRY Ja només em falta això, dos joves em volen atracar, a sobre que no tinc un duro aquests tios me la volen jugar. Li demanaré calers a la àvia, ella fijo que en tindrà. Ella és molt bona persona, JO PER FI PODRÉ GASTAR!
37.
38. CRISI Crisi per aquí, crisi per allà, la gent es queda sense treballar. Les cues a l'Inem no poden acabar, tornem a començar... TORNEM A COMENÇAR! Cada vint anys passa el mateix tothom es passa al lloguer, amb la tonteria sempre paguem els joves més innocents. Cada vint anys passa el mateix uns guanyen, TOTS PERDEM! Tornem a començar! Crisi per aquí, crisi per allà, la gent es queda sense treballar. Les cues a l'Inem no poden acabar, I fins aquí hem arribat... Si vols una mes llarga no demanis més perquè amb aquesta crisi ja no tinc més paper...