2. El microrrelat és una construcció literària
narrativa diferent a la novel·la o al conte.
És la denominació mes utilitzada per un
conjunt de obres diverses la principal
característica de les quals és la brevetat del
seu contingut. El microrrelat també és
anomenat microconte, minificció,
microficció, conte curtissim, miniconte, etc.
3. Inicis dels
micorrelats
Sembla que els seus principis es
remunten cap a l’Edat Mitjana.
Però abans també es van existir
amb les paràboles de Jesús.
A la literatura francesa, els autors de microficció, com Jacques
Fuentealba, Vincent Bastin i Stéphane Bataillon, són fortament
influïts per la microficció espanyola.
4. Característiques principals
És breu: característica bastant subjectiva,
ja que hi ha microrrelats de més d’una
pàgina. A causa de la brevetat del text el
títol acaba de posar el significat.
La temàtica dels microrrelats va des de
la pura ficció, els discursos socials,
polítics, entre altres.
Té la particularitat de presentar un
final inesperat.
5. Creuament de gèneres
Com més famós es fa el microrrelat, la forma
d’aquest augmenta. Això fa que es faci impossible
distingir-lo i classificar-lo.
6. TIPUS DE MICRORRELATS
Faules: relat breu de ficció on
els protagonistes són animals
o plantes que parlen i acaben
donan una conclusió moral.
En l’antiguitat ja l’utilitzaven els grecs
i els romans, Isop. En l’època medieval
van destacar els contes didàctiques
religiosos, i en l’edat moderna la
literatura de la il·lustració, també amb
finalitats educatives.
7. Paràbola: és una mena de metàfora que
conté un ensenyament moral. Es pot
trobar un exemple als evangelis amb
les paràboles de Jesús.
Una paràbola és una de les formes
més simples de la narrativa. Evoca
un ambient i descriu una acció i els
seus resultats.
8. Epitafis: són frases sobre monuments funeraris
en cementeris per homenatjar les persones que
hi són sepultades.
9. A l’Argentina, a l’any 1955 Jorge Luis Borges junt amb Adolfo
Bioy Casares van publicar contes breus i extraordinaris, que
conté relats de entre dos pàgines y dos líneas. Bioy Casares va
publicar Guirnalda con amores al 1959. L’any següent Borges
va publicar El Hacedor, que inclou diversses microrrelatos.
A Espanya hi ha referents clàssics en aquest gènere, des de
Ramón Gómez de la Serna, Juan Ramón Jiménez i Max
Aub, fins Albert Tugues i molts altres que en la actualitat
cultiven el microconte amb gran prolixitat.
10. Quim Monzó
De nuevo
En cuanto acaba el libro y lo cierra
ya lo ha olvidado por completo. De
modo que observa un instante la
cubierta, con curiosidad, y acto
seguido busca la primera página y
empieza a leerlo.
Joaquim Monzó i Gómez va nèxia a
Barcelona el dia 24 de març del 1952,
conegut amb el nom de ploma, Quim
Monzó és un escriptor català, autor de
novel·les, contes i articles d'opinió,
aquests últims en català i en castellà.
11. Juan Ramón Jiménez Mantecón va
nèxia a Moguer, Huelva al 1881 i
va morir a Santurce, Puerto Rico
al 1958 fou un poeta i professor
universitari espanyol en llengua
castellana guardonat amb el Premi
Nobel de
Literatura l'any 1956, conegut
sobretot per l'obra Platero y yo.
, entre altres.
12. Ramón Gómez de la Serna nascut a Madrid el
3 de juliol de 1888 i mort a Buenos Aires el
12 de gener de 1963 fou un prolífic escriptor
i periodista avantguardista
espanyol, generalment adscrit a la Generació
del 1914 o al Noucentisme i inventor del
gènere literari conegut com a gregueria.
Las obres més importants són: "El
Incongruente" –la seva novel·la
predilecta-, "El Gran Hotel", "La
Hiperestésica", "El Torero de Caracho". En
"Los Muertos, las Muertas y otras
Fantasmagorías"
13. Una gregueria és un text breu,
generalment d'una sola frase, que
expressa, de forma aguda i original,
pensaments filosòfics, humorístics,
pragmàtics, lírics, etc.
14. Max Aub Mohrenwitz va neixa a París al 2 de
juny de 1903 i va morir a Ciutat de Mèxic el 22 de
juliol de 1972.Fou un escriptor valencià en llengua
castellana d'origen francoalemany. Conreà sobretot
la novel·la i el teatre. A causa del seu compromís
amb la defensa de la Segona República Espanyola va
haver de marxar a l'exili el 1939. És considerat un
dels més importants autors de la literatura de l'exili
republicà espanyol, gràcies, sobretot, a la seua sèrie
de novel·les El laberinto mágico que recreen els
antecedents i el desenvolupament de la Guerra Civil
Espanyola.
15. Miquel Lorenzo Farràs
i
Gerard Pacheu Ramírez