1. Els plafons devocionals de la Font d’En Carròs i els seus models figuratius MIQUEL GREGORI ESCRIVÀ La Font d’En Carròs, gener de 2009
2.
3.
4.
5.
6.
7. La cultura de la còpia. La dificultat en la identificació del model Sant Vicent Ferrer del carrer Sant Jaume Sant Domènec
8. Sant Francesc de Paula del carrer Cervantes Autor desconegut, Sant Francesc de Paula , oli sobre cristall, Reial Col·legi del Corpus Cristi, València
9. Sant Benet Màrtir del carrer Major Xilografia d’autor desconegut, Museu BBAA de València, Col. Reial Acadèmia de Sant Carles. Imatge del cos incorrupte del màrtir Sant Hermió, Mèxic Imatge de sant Benet, patró de Benifairó de la Valldigna LA IMATGERIA COM A FONT PRIMÀRIA
10. Sant Hipòlit Màrtir de la plaça dels Àngels Vicente Agulló Sanchis, escultura en escaiola i policromia, església de Sant Salvador de Cocentaina. Segona meitat de segle XX tot i reproduir l’original de l’escultor J. Esteve Bonet de 1792 destruït en la Guerra Civil Rafael Esteve i Vicente López, gravat, 1792.
11. Sant Vicent Ferrer del Clot de Cano José Esteve Bonet, Marbre, Ca. 1824, Reial Basílica de la Verge dels Desemparats, València
12. Sant Vicent Ferrer del carrer Major Joan de Joanes, oli sobre fusta, mitjans S. XVI, Reial Col·legi del Corpus Christi, València LA PINTURA COM EXEMPLE FIGURATIU
13. Sant Antoni de Pàdua a Vilallonga Oliet Cruella, J, Aparició del Nen Jesús a Sant Antoni de Pàdua , oli sobre llenç, finals s. XVIII, Castelló, Església Arxipestral de Santa Maria. Valdés Leal, Sant Antoni de Pàdua i el Nen Jesús, ca. 1670, oli sobre llenç, Museu BBAA de València.
14. Sant Isidre Llaurador del carrer dels moros Autor desconegut, oli sobre llenç, església parroquial de Sant Joan Bautista, Xiva
15. Sant Vicent Ferrer del carrer Sant Domènec Vicente Capilla, gravat, ca. 1810, Museu BBAA, Col. Reial Acadèmia de Sant Carles, València Autor desconegut, oli sobre llenç, S. XIX, església parroquial Sant Pere, Aielo de Malferit ELS DIBUIXOS ACADÈMICS I ELS GRAVATS COM A VEHICLE TRANSMISOR D’IMATGES
16. Mare de Déu del Carme Gravat d’autor Desconegut, Col. Reial Acadèmia, Museu de Belles Arts de València
17. Sant Jaume de ca la Sòcia Xilografia d’autor anònim, S. XIX, Col. Reial Acadèmia de Sant Carles, Museu de Belles Arts de València. LA XILOGRAFIA
18. Mare de Déu del Dolor Xilografia d’autor desconegut, Gozos de Nuestra Señora de la Soledad, 1767, Biblioteca de D. Francisco Borrull Baltasar Talamantes, Xilografia, 1797, Col·lecció de la Reial Acadèmia de Sant Carles, Museu de Belles Arts de València.
19. La Verge de la Font Imatge actual de la Mare de Déu de la Font , després de les addicions de 1951, arran de la seva coronació, Capella de Nostra Senyora de la Font, Vilallonga Vicente López, Verge de Gràcia , església de Nostra Senyora de l’Assumpció, Gorga. CULTURA POPULAR I ACADEMICISME
Agraïment presència i deferència al tribunal. Motiu de la INTERVENCIÓ: defensa del treball d’investigació OBJECTIU: recerca de una fàbrica de taulells, la fàbrica del Pilar DEMOSTRAREM: que és una fàbrica de productes de qualitat DE VIDA EFÍMERA (poc menys de 30 anys) ALLUNYADA DELS CENTRES DE PRODUCCIÓ HABITUALS El naixement de la qual no es correspon a una casualitat: EMPLAÇAMENT IDÒNI on ja existia tradició (comarcal i local) Organització empresarial coherent amb NEXES AMB LA CAPITAL (similitud amb Onda i Manises) CONEIXEREM EL NOM DEL ACTORS: propietaris, pintors i demés personal de la fàbrica CONEIXEREM LA SEVA PRODUCCIÓ: taulells de sèrie i plafons religiosos
El plafó religiós ha estat considerat un art popular en sentit pejoratiu És un reflex del seu moment cultural, un sistema d’adoctrinament massiu i publicitari Època de exclaustració i desamortització. Influència de l’Esgésia en retrocés i la utilització de les eines que la Acadèmia havia suggerit desde el segle anterior Es pot seguir cert distanciament entre la religiositat oficial, impulsada des de la capital, i una religiositat rural, de connotacions més pragmàtiques
Des de meitat segle XVIII utilització de rocallasimetric en progresió: plenititu del rococó Colors d’harmonies gelades
Atenent a trests com la ingenuitat del dibux, la conformació del marc, la ubicació... Hem pogut fer una aproimació en l’atribució d’alguns plafosn de la segona meitat de segle ubicats a la Font d’en Carròs
Dos plafons que duen la signatura de la fàbrica de la Font d’En Carròs Després de la segona meitat del segle es pot apreciar una degradació, això és explicat per la falta de formació dels pintors i l’aparició de altres fàbriques en poblacions allunyades de la capltal. Constatarem l’existència en la mateixa procedència de plafons de qualitat i altres d’ejecució més ingènua.