Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-2005

MON OG R A F IES 10

Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya
amb l’Administració central 2002-2005

Metodologia i càlcul de la balança
fiscal de Catalunya amb
l’Administració central 2002-2005

El conseller d'Economia i Finances, a instàncies del Govern de la Generalitat, va encarregar al grup
d'experts que varen fer l'estudi d'actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central
per al període 1999-2001 una nova actualització i posada al dia d'aquest estudi. El 9 de juliol de 2008
aquest grup de treball va presentar un document sobre els resultats de la balança fiscal de Catalunya per
al període 2002-2005 seguint la metodologia establerta en l'informe previ realitzat pel mateix grup l'any
2005. En la presentació del document es deia que s'elaboraria un informe que detallaria de manera més
precisa la metodologia emprada per a la imputació dels ingressos i les despeses i on, a partir d'aquestes
dades, es poguessin analitzar qüestions de caire més acadèmic. Aquesta monografia presenta, doncs,
aquest estudi més detallat dels ingressos i les despeses de l'Administració central a Catalunya.

Equip de treball

Núria Bosch i Roca (coordinadora), catedràtica d'Hisenda Pública; Joan F. Corona Ramon, catedràtic
d'Hisenda Pública; Joan Carles Costas Terrones, professor titular d'Hisenda Pública; Marta Espasa i
Queralt, professora titular d'Hisenda Pública; Guillem López-Casasnovas, catedràtic d'Economia; Eduard
Rius i Pey, expert en economia de la salut; Joan Ramon Rovira i Homs, director del Gabinet d'Estudis
Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona; Xavier Sala-i-Martín, catedràtic d'Economia; Joaquim
Solé i Vilanova, catedràtic d'Hisenda Pública; Ramon Tremosa i Balcells, professor titular de Teoria
Econòmica; Maite Vilalta i Ferrer, professora titular d'Hisenda Pública; Matias Vives i March, economista;
Antoni Zabalza i Martí, catedràtic de Teoria Econòmica.

ISBN 978-84-393-8049-8

9 788439 380498

Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005

Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya

Publicats en aquesta col·lecció

Monograﬁes
Número 10 / 2009

M1
M2
M3

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració
central 2002-2005. – (Monografies ; 10)
Bibliografia
ISBN 9788439380498
I. Grup de Treball per a l'Actualització de la Balança Fiscal de Catalunya II.
Catalunya. Departament d'Economia i Finances III. Col·lecció: Monografies
(Catalunya. Departament d'Economia i Finances) ; 10
1. Finances públiques – Catalunya 2. Finances públiques – Espanya 3.
Relacions fiscals intergovernamentals – Espanya 4. Catalunya –
Assignacions pressupostàries i despeses
351.72(467.1:460)"2002/2005"

M4
M5
M6
M7
M8
M9

2008
Informe sobre el finaçament de les comunitats autònomes. Any 2006
Núria Bosch i Maite Vilalta
Mercat de treball i convergència: algunes lliçons de l’expansió a Catalunya. 1995-2006
Josep Oliver i Alonso
Ampliació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en els impostos especials
Josep M. Durán Cabré
La descentralització de l’IVA en fase minorista
Josep M. Durán Cabré
L’estructura de l’economia catalana a partir de la taula input-output de Catalunya 2001 a 122 sectors
Martí Parellada i Néstor Duch
La inversió de les entitats locals
Marta Espasa
El model de simulació QUEST-CT. Descripció i aspectes metodològics
Manuel Artís Ortuño, Raúl Ramos Lobo i Jordi Suriñach Caralt
Competitivitat exterior i especialització comercial de Catalunya. 1995-2004. Canvis a la quota de
mercat i tipologia del comerç intraindustrial català en els mercats de la UE-15
Josep Oliver i Alonso
La despesa pública en cures de llarga durada a Catalunya: situació actual i perspectives de futur.
Estudi elaborat en el marc del conveni de col·laboració entre el CRES i el Departament d’Economia
i Finances de la Generalitat de Catalunya (2006-2007)
David Casado Marín, Ruth Puig Peiró i Santi Massons Capdevila

2009
M10 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya

© Generalitat de Catalunya
Departament d’Economia i Finances
Editat per la Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica
Gran Via de les Corts Catalanes 639, 08010 Barcelona
1a edició: Barcelona, maig 2009
Tiratge: 500 exemplars
Disseny gràfic: Lluïsa Cobos
Revisió lingüística: Míriam Salvatierra
Impressió i maquetació: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)
ISBN: 978-84-393-8049-8
Dipòsit legal: B-28.349-2009

Metodologia i càlcul
de la balança fiscal de Catalunya amb
l’Administració central 2002-2005
Grup de treball per a l’actualització
de la balança fiscal de Catalunya

Monografies
Número 10 / 2009

Sumari

1. Introducció

5

2. Concepte de balança fiscal

6

3. Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i de les despeses

7

3.1. Imputació territorial dels ingressos

7

3.2. Imputació territorial de les despeses

8

3.3. Significat dels diferents enfocaments

9

4. Delimitació de l’estudi

10

4.1. Àmbit temporal

10

4.2. Àmbit institucional

10

4.3. Dades i fonts estadístiques

14

4.4. Marc pressupostari

15

4.5. Operacions considerades

16

4.6. Tractament del dèficit o superàvit públic

17

4.7. Els fluxos amb la Unió Europea

18

5. Imputació territorial dels ingressos

20

5.1. Els ingressos del subsector Estat

20

5.1.1. Determinació dels ingressos imputables territorialment

20

5.1.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial

20

5.1.3. Resultats dels ingressos imputats a Catalunya

31

5.2. Els ingressos dels organismes autònoms i ens públics

31


31

5.2.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial dels ingressos i resultats per a Catalunya

32

5.3. Els ingressos de la Seguretat Social

35


35


35

5.4. Els ingressos de les empreses públiques

41
41

3

6. Imputació territorial de les despeses

44

6.1. Les despeses del subsector Estat

44

6.1.1. Determinació de les despeses imputables territorialment

44


44

6.1.2.1. Territorialització segons el criteri del flux monetari

46

6.1.2.2. Territorialització segons el criteri del flux del benefici

6.2. Les despeses dels organismes autònoms i ens públics

52
58


58


58

6.3. Les despeses de la Seguretat Social
6.4. Les despeses de les empreses públiques

61
61
61
64


64


64

7. Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005

68

7.2. El saldo fiscal de Catalunya amb el sector públic central

69

7.3. El saldo fiscal de Catalunya amb neutralització del dèficit/superàvit públic

73

7.4. Evolució de la balança fiscal de Catalunya

75

Bibliografia

4

68

7.1. Desagregació de la imputació dels ingressos i despeses de l’Administració central a Catalunya

81


1
Introducció

El conseller d’Economia i Finances, a instàncies del Govern de la Generalitat, va encar
regar al grup d’experts que varen fer l’estudi d’actualització de la balança fiscal de Ca
talunya amb l’Administració central per al període 1999-2001 una nova actualització i
posada al dia de l’estudi esmentat. Formen part del grup de treball les persones se
güents:
• Núria Bosch i Roca, catedràtica d’Hisenda Pública (coordinadora)
• Joan F. Corona Ramon, catedràtic d’Hisenda Pública
• Joan Carles Costas Terrones, professor titular d’Hisenda Pública
• Marta Espasa i Queralt, professora titular d’Hisenda Pública
• Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’Economia
• Eduard Rius i Pey, expert en economia de la salut
• Joan Ramon Rovira i Homs, director del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra
de Comerç de Barcelona
• Xavier Sala-i-Martín, catedràtic d’Economia
• Joaquim Solé i Vilanova, catedràtic d’Hisenda Pública
• Ramon Tremosa i Balcells, professor titular de Teoria Econòmica
• Maite Vilalta i Ferrer, professora titular d’Hisenda Pública
• Matias Vives i March, economista
• Antoni Zabalza i Martí, catedràtic de Teoria Econòmica
Aquest informe ha comptat, també, amb la col·laboració de Montserrat Bassols, subdi
rectora general de Finançament Autonòmic, i amb el suport de Marta Curto, becària de
la Universitat de Barcelona.
L’objectiu d’aquest estudi és oferir els resultats de l’estimació de la balança fiscal de
Catalunya amb l’Administració central per al període 2002-2005, seguint la metodologia
establerta en l’informe previ realitzat pel mateix grup de treball l’any 2005.
Malgrat que es parteixi de la metodologia emprada en l’estudi anterior, durant aquest
temps s’han produït avenços, tant en la disposició d’informació, com en alguns aspectes
metodològics, que s’ha considerat convenient tenir en compte per tal de poder oferir
estimacions de la balança fiscal més precises.

Introducció

5

2
Concepte de balança fiscal

L’acció del sector públic central origina fluxos fiscals entre regions en la mesura que els
impostos i les despeses públiques es distribueixen territorialment. La balança fiscal re
cull aquests fluxos, de manera que esdevenen un instrument de mesura de la dimensió
territorial del sector públic central.
La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central s’obté de la diferència entre
els beneficis o pagaments derivats de la despesa que el sector públic central fa en aques
ta comunitat i el volum d’ingressos detrets d’aquesta regió per finançar el conjunt de la
despesa pública. Quan en un territori els recursos detrets superen els recursos que aflu
eixen als seus ciutadans o que els beneficien, el signe del saldo dels fluxos fiscals origi
nats pel Govern central en aquest territori és negatiu, és a dir, hi ha una sortida neta de
recursos fiscals (dèficit fiscal). Contràriament, quan el volum d’ingressos aportats per un
territori al sector públic central és inferior als beneficis o pagaments que en rep, hi ha
una entrada neta de recursos i, per tant, el saldo dels fluxos fiscals és positiu (superàvit
fiscal).
La quantificació de la balança fiscal d’un territori exigeix conèixer els ingressos que ha
aportat aquest territori i les despeses o beneficis que ha rebut. Per tant, cal diferenciar el
tractament dels ingressos del de les despeses.

6


3
Metodologia per a la imputació territorial
dels ingressos i de les despeses

La metodologia de càlcul es basa en les dues aproximacions metodològiques estàndards:
la del flux monetari i la del flux del benefici. L’aplicació del criteri del flux monetari com
porta atribuir l’ingrés al territori on es genera el fet imposable, i la despesa, al territori
on es materialitza, mentre que el criteri del flux del benefici implica atribuir l’ingrés al
territori on resideixen els individus que suporten els tributs, i la despesa, al territori on
resideixen els individus beneficiaris d’aquesta despesa.
La utilització d’un enfocament o altre depèn de l’objectiu de l’anàlisi que es vulgui fer:
l’enfocament del flux monetari intenta mesurar l’impacte econòmic generat per l’activitat
del sector públic en un territori, mentre que l’enfocament del flux del benefici intenta
calcular com s’incrementa el grau de benestar dels individus residents en un territori
davant l’actuació del sector públic.

3.1. Imputació territorial dels ingressos
Quant als ingressos, i concretament als tributaris, el problema resideix en el fet que no
són necessàriament coincidents la comunitat en què efectivament consten les dades
territorials de recaptació i la comunitat en què s’originen aquests recursos i/o en què se
suporten, ja que, d’una banda, el mateix procés de gestionar els impostos no permet co
nèixer la comunitat on s’originen els recursos i, de l’altra, molts dels impostos són sus
ceptibles de ser traslladats.
D’aquesta manera, s’estableixen dos criteris per imputar els ingressos:
• Enfocament del flux del benefici: els ingressos s’imputen al territori on resideixen les
per ones que finalment en suporten la càrrega (incidència econòmica o efectiva), al
s
marge de qui sigui i d’on resideixi l’obligat legal a pagar (incidència legal o formal).
• Enfocament del flux monetari: els ingressos tributaris s’imputen al territori on es lo
calitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen (objecte imposable), que pot ser
la renda, la riquesa o el consum, i els ingressos no tributaris, al territori on té lloc el
pagament per les unitats que el fan.
Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i de les despeses

7

La metodologia emprada per imputar regionalment els ingressos està àmpliament
acceptada pel món acadèmic, i consta de tres etapes.
1. Identificació de les fonts d’ingressos del sector públic central.
2. Establiment d’hipòtesis de territorialització per a cada tipus d’ingrés.
3. Tria dels indicadors més apropiats que reflecteixin l’impacte de cada tipus d’ingrés.
Quan es fa la imputació regional dels ingressos segons el flux monetari, un cop iden
tificades les fonts d’ingressos es passa a triar els indicadors que reflecteixen l’origen de
l’impost; d’aquesta manera es territorialitzen les recaptacions; quan se segueix el flux del
benefici, es tracta d’aproximar qui suporta finalment la càrrega de l’impost. A causa dels
indicadors triats en aquest informe, els resultats de la imputació dels ingressos segons
els dos criteris són altament coincidents.

3.2. Imputació territorial de les despeses
Pel que fa a la despesa, es pot distingir entre el fet que la despesa pública es tradueixi en
pagaments per a l’adquisició de béns i serveis, la remuneració dels factors o la realització
de transferències directes, i el fet que la despesa pública permeti la prestació de serveis
públics als ciutadans, generalment sense que aquests hagin de fer un pagament en con
trapartida. Llevat del cas de les transferències directes de caràcter personal, normalment,
en tots els altres casos, els destinataris dels pagaments i els beneficiaris últims dels ser
veis no sempre coincideixen.
Aquest doble caràcter de la despesa pública, com a contraprestació i com a servei, ha
donat lloc que en la literatura científica s’apliquin dos enfocaments diferents per a l’estudi
de la incidència territorial que té, l’enfocament del flux monetari i l’enfocament del flux del
benefici, segons si s’atén la localització de la despesa (o dels perceptors dels pagaments) o
la localització dels beneficiaris dels béns i serveis que aquesta despesa permet produir.
D’una banda, segons l’enfocament del flux monetari, la despesa s’atribueix al territori en
què aquesta despesa es materialitza, és a dir, on es localitza el personal, la utilització de
béns corrents i serveis, la percepció de les transferències i la realització de les inversions.
Això suposa optar per donar al criteri de flux monetari un sentit “real” davant l’alternativa
de donar-hi un sentit de “flux de caixa” o de “flux de tresoreria”, que portaria a atribuir la
despesa pública a la regió en què el sector públic efectua el pagament. Per exemple, en el
cas de les compres de béns i serveis s’imputen al territori on s’utilitzen, i no al territori on
s’han adquirit, i en el cas de les inversions s’imputen al territori on es materialitzen.
D’altra banda, segons l’enfocament del flux del benefici, l’assignació de la despesa es fa
al territori on resideix el beneficiari, independentment d’on es produeix el servei públic
o es fa la inversió. En aquest cas, és necessari establir hipòtesis sobre l’àmbit dels bene
ficiaris i sobre la quantificació dels beneficis que els béns i serveis els proporcionen.
8


Lògicament, els resultats que s’obtindran en un enfocament i altre poden resultar di
ferents quant a la comunitat beneficiària de la despesa, fins al punt que poden alterar la
quantia i el signe dels saldos fiscals obtinguts. Per exemple, els destinataris de la despe
sa vinculada als serveis centrals dels diferents ministeris i organismes públics, segons
l’enfocament del flux monetari, són, fonamentalment, els funcionaris que hi treballen,
que moltes vegades estan especialment concentrats en una regió, mentre que en l’enfo
cament del flux del benefici són els destinataris del servei en qüestió, que poden esten
dre’s al llarg de tot el territori.
La imputació territorial de la despesa pública seguint l’enfocament del flux monetari
pot ser relativament fàcil, sempre que hi hagi un sistema comptable que permeti terri
torialitzar totes les partides de despesa. Quan això succeeix, la imputació territorial de la
despesa és directa i immediata, seguint bàsicament el criteri d’assignació que fa l’Estat.
En el cas contrari, o en cas que la territorialització esmentada no sigui completa, serà
necessari establir hipòtesis relatives a la localització de la despesa i, a continuació, selec
cionar els indicadors estadístics més adequats per distribuir-la.
L’anàlisi econòmica de la incidència de la despesa pública des del vessant de l’enfoca
ment del flux del benefici comporta, en primer lloc, identificar els beneficiaris, la qual
cosa està relacionada amb el grau de divisibilitat dels beneficis dels béns i serveis pro
veïts públicament i amb la dimensió territorial dels mateixos; en segon lloc, quantificar
la valoració que del consum dels béns i serveis públics fan els individus, i en tercer lloc,
seleccionar els indicadors estadístics que millor representin els beneficiaris.

3.3. Significat dels diferents enfocaments
La utilització d’un enfocament o altre depèn de l’objectiu de l’anàlisi que es vulgui fer:
l’enfocament del flux monetari intenta mesurar l’impacte econòmic generat per l’activitat
del sector públic en un territori, mentre que l’enfocament del flux del benefici intenta
calcular com s’incrementa el grau de benestar dels individus residents en un territori
davant l’actuació del sector públic.
Per tant, es tracta de dos enfocaments vàlids, que es fonamenten en criteris sòlids,
però que cadascun explica efectes econòmics diferents. Es tracta d’enfocaments que no
són substitutius sinó complementaris. Així, el criteri del flux monetari és més correcte
per analitzar la influència que té l’acció del sector públic sobre el creixement econòmic
d’una regió i, en canvi, el criteri del flux del benefici és més adient per analitzar l’acció
del sector públic en termes redistributius i d’equitat.
La utilització del mètode del benefici comporta establir moltes més hipòtesis que en el
cas del flux monetari. Tot i aquestes dificultats d’enfocament del benefici, el grup de tre
ball considera necessari presentar el càlcul segons les dues metodologies, per tal de do
nar una visió el més àmplia possible de les diferents formes d’aproximar-se i quantificar
el concepte de balança fiscal.

Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i de les despeses

9

4
Delimitació de l’estudi

En relació amb l’estudi anterior, els paràmetres de delimitació han sofert algunes varia
cions.

4.1. Àmbit temporal
El període temporal considerat per quantificar la balança fiscal de Catalunya amb l’Admi
nistració pública central correspon als anys 2002-2005, ja que no s’ha pogut disposar de
la territorialització de la despesa estatal per al 2006. D’aquesta manera, es pot disposar
d’una sèrie de vint anys, atès que la Generalitat ha promogut estimacions de la balança
fiscal de Catalunya des de l’any 1986 aplicant una metodologia semblant.1
El primer any analitzat és el 2002, any en què va entrar en vigor el nou model de
finançament, que va representar un canvi substancial en les relacions i els fluxos fis
cals entre l’Administració central i la Generalitat, atès que des d’aquest any una bona
part dels impostos que es paguen a Catalunya formen part de la hisenda de la Genera
litat i, per tant, no generen fluxos fiscals de recursos entre l’Administració central i
Catalunya.

4.2. Àmbit institucional
L’àmbit institucional considerat comprèn l’Estat, els organismes autònoms, els ens pú
blics, la Seguretat Social i les empreses públiques que fan inversions a compte de l’Estat,
atès que aquests agents institucionals són els principals responsables dels fluxos fiscals
interregionals.
1. M. Colldeforns (1991) estima la balança fiscal per al període 1986-88; Martínez (1997) l’actualitza per als anys 1989-94;
López i Martínez (2000) fan una estimació per al període 1995-98, i el grup de treball designat per la part catalana de la
Comissió Mixta de Valoracions va presentar el 2005 la balança dels anys 1999-2001.

10


El caràcter singular de l’activitat de la Seguretat Social ha comportat que en els re
sultats es presenti una estimació específica de la subbalança fiscal d’aquesta adminis
tració.2
Quant als organismes autònoms, cal assenyalar que en l’estudi previ només s’havien
considerat els organismes administratius, tot i que des de l’any 1999 no hi ha distinció
entre els de caràcter administratiu i els comercials i financers. La raó era mantenir l’ho
mogeneïtat amb els estudis anteriors. No obstant això, en l’informe present s’ha cregut
oportú considerar-los tots per coherència amb el concepte d’unitat institucional, atès que
des del 1999 tots ells formen part del mateix subsector.3
Per poder oferir una estimació específica de la balança fiscal de la Seguretat Social, els
organismes autònoms que gestionen prestacions socials –Servei Públic d’Ocupació Es
tatal (SPEE) (abans INEM), Fons de Garantia Salarial (FOGASA)– i les mútues de funcio
naris –ISFAS, MUGEJU i MUFACE– s’han integrat en la Seguretat Social. Això ha im
plicat fer tota una sèrie d’ajustaments tant en el subsector dels organismes autònoms
com en el de la Seguretat Social.
Pel que fa a les empreses públiques, cal dir que tradicionalment no s’incloïen en els
estudis de balances fiscals, atès que tant la seva funció com el seu finançament és més
propi del sector privat que del sector públic (bàsicament es dediquen a produir béns i
serveis destinats al mercat i els seus recursos provenen fonamentalment de les vendes
dels seus béns i serveis). No obstant això, hi ha determinades empreses públiques que
han estat creades per l’Estat per canalitzar-ne la inversió. Així, inversions que tradicional
ment s’executaven des de l’Administració central han passat a ser executades per empre
ses públiques. Això fa que tant les seves característiques com actuacions responguin
més a criteris públics que a criteris de mercat, per la qual cosa la metodologia de comp
tes europea, SEC-95, les considera entitats integrants del que s’ha d’entendre com Admi
nistració pública.
Davant d’aquesta situació, en l’estudi previ ja es va fer una referència especifica a la in
versió, per la qual cosa es va dur a terme una estimació sobre quin resultat de la balança
fiscal s’obtindria si s’hi incloguessin les inversions fetes per les empreses públiques ads
crites al Ministeri de Foment (RENFE, GIF, AENA, Ports de l’Estat i Correus i Telègrafs).
També, l’informe de l’Institut d’Estudis Fiscals considera necessari incloure les empre
ses públiques destinades a la construcció de grans projectes d’inversió, i proposa inclou
re les empreses públiques que contribueixen a incrementar significativament l’estoc de
capital públic. Les empreses que compleixen aquest criteri principal4 són GIF, ADIF, la
2. La Seguretat Social proporciona prestacions socials que es financen, principalment, mitjançant cotitzacions socials obliga
tòries. En concret, les prestacions socials rebudes per cada individu depenen, en gran mesura, de les cotitzacions socials
pagades al llarg de la seva vida laboral, però, així com les cotitzacions s’abonen en el territori on es treballa, les prestacions
es poden percebre en un moment molt diferent de la vida i en un territori diferent. Així doncs, l’existència de desfasaments
importants temporals en el temps entre cotitzacions socials i prestacions, i la possible mobilitat dels individus, fa que es
detalli de manera específica l’impacte territorial dels fluxos esmentats.
3. L’augment del nombre d’organismes pràcticament no fa variar els resultats, atès que la quantia del seu pressupost és molt
reduïda.
4. Hi ha un altre criteri addicional basat en l’existència d’aportacions patrimonials per part de l’Estat a l’empresa en qüestió.
Aquest segon criteri no el compleixen AENA i Ports de l’Estat.


11

Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni, les societats d’aigües dependents
del Ministeri de Medi Ambient, AENA i Ports de l’Estat.
A partir d’aquestes evidències es proposa incloure les empreses públiques que incre
menten significativament l’estoc de capital.
Una qüestió important a l’hora d’incloure les inversions de determinades empreses pú
bliques és el seu finançament. Si aquestes empreses es financen amb aportacions de
l’Es at (com és el cas d’ADIF), es pot interpretar com si es tractés d’inversions fetes direc
t
tament per l’Administració pública de l’Estat; en canvi, si es financen amb ingressos pro
pis (com Ports de l’Estat i AENA), se n’ha de fer un tractament específic, ja que en aquest
cas s’haurien de computar també les aportacions que s’hi han fet des de Catalunya.
A continuació s‘especifiquen els diferents agents considerats en l’estudi:
• Estat
• Organismes autònoms:
– Agència Espanyola de Cooperació Internacional
– Centre d’Estudis Jurídics
– Fons d’Explotació de Serveis de Cria Cavallar i Remunta
– Gerència d’Infraestructura i Equipament de la Defensa
– Canal d’Experiències Hidrodinàmiques del Pardo
– Servei Militar de Construccions
– Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas
– Institut per a la Vivenda de les Forces Armades
– Institut d’Estudis Fiscals (IEF)
– Tribunal de Defensa de la Competència
– Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes
– Comissionat per al Mercat de Tabacs
– Institut Nacional d’Estadística (INE)
– Parc Mòbil de l’Estat
– Organisme Nacional de Loteries i Apostes de l’Estat, ONLAE (fins al 2004)
– Prefectura de Trànsit
– Gerència d’Infraestructures i Equipament de la Seguretat de l’Estat
– Treball Penitenciari i Formació per a l’Ocupació (abans Treball i Prestacions Peni
tenciàries)
– Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX)
– Centre Nacional d’Informació Geogràfica
– Consell Superior d’Esports
– Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP)
– Institut d’Astrofísica de Canàries
– Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)
– Centre d’Investig. Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques
– Inst. Nac. d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària
– Institut Espanyol d’Oceanografia
12


– Institut Geològic i Miner d’Espanya
– Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball
– Institut de la Dona
– Consell de la Joventut d’Espanya
– Reial Patronat sobre Discapacitat
– Institut de la Joventut
– Reestructuració Mineria del Carbó i Desenvolupament Alternatiu Comarques
Mineres
– Oficina Espanyola de Patents i Marques
– Centre Espanyol de Metrologia
– Institut de Turisme d’Espanya
– Agència per a l’Oli d’Oliva
– Entitat Estatal d’Assegurances Agràries
– Fons Regulació i Org. del Mercat de Productes de Pesca i Cultius Marins
– Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA)
– Institut Nacional d’Administració Pública (INAP)
– Parcs Nacionals
– Confederació Hidrogràfica del Duero
– Confederació Hidrogràfica de l’Ebre
– Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir
– Confederació Hidrogràfica del Guadiana
– Confederació Hidrogràfica del Xúquer
– Confederació Hidrogràfica del Segura
– Confederació Hidrogràfica del Nord
– Confederació Hidrogràfica del Tajo
– Confederació Hidrogràfica del Sud d’Espanya (fins al 2004)
– Mancomunitat dels Canals del Taibilla
– Parc de Maquinària
– Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals
– Biblioteca Nacional
– Gerència d’Infraestructures i Equipaments de Cultura
– Museu Nacional d’Art Reina Sofia
– Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM)
– Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals
– Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS)
– Consell d’Administració del Patrimoni Nacional
– Butlletí Oficial de l’Estat (BOE)
– Institut Nacional del Consum
– Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris
– Agència Espanyola de Seguretat Alimentària
– Centre Nacional de Trasplantaments i Medicina Regenerativa (des del 2004)
– Institut de Salut Carlos III


13

• Ens públics:
– Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT)
– Institut Cervantes
– Agència de Protecció de Dades
– Consell Econòmic i Social
– Consell de Seguretat Nuclear
– Institut de Comerç Exterior (ICEX)
– Museu del Prado (a partir del 2003)
• Seguretat Social:
– Entitats gestores
– Mútues d’accidents de treball (AT) i malalties professionals (MP)
– Organismes autònoms:
- Servei Públic d’Ocupació Estatal (SPEE, abans INEM)
- Fons de Garantia Salarial (FOGASA)
- Institut Social de les Forces Armades (ISFAS)
- Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat (MUFACE)
- Mutualitat General Judicial (MUGEJU)
• Empreses públiques:
– Gestor d’Infraestructures Ferroviàries (GIF/ADIF)
– Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni
– Societats estatals d’aigües:
- Aigües del Duero
- Aigües de la Conca de l’Ebre (ACESA)
- HIDROGUADIANA
- Aigües del Júcar (AJSA)
- Aigües de la Conca del Segura (ACSEGURA)
- Aigües de la Conca del Tajo
- Aigües de la Conca del Nord (ACUNOR)
- Depuradora del Baix Llobregat (DEPURBAIX)
- Aigües de la Conca del Guadalquivir (AQUAVIR)
- Aigües de la Conca del Mediterrani (AQUAMED)
- Canal Segarra-Garrigues (CASEGA)
- Canal de Navarra (CANASA)
– Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA)
– Ports de l’Estat

4.3. Dades i fonts estadístiques
Les fonts d’informació utilitzades són les liquidacions dels pressupostos de l’Estat,
dels organismes autònoms, dels ens públics i de la Seguretat Social. En el cas de
14


l’Estat s’ha disposat de les dades del SICOP (Sistema d’Informació Comptable i Pres
supostària) que elabora la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE),
sistema en el qual hi ha la territorialització dels diferents programes de despesa
que executen les diferents seccions pressupostàries. De manera complementària,
s’ha hagut d’utilitzar informació procedent d’altres publicacions, com són informes,
anuaris estadístics, memòries, butlletins, etc. emesos pels diferents organismes
públics.
A partir de la liquidació pressupostària s’han determinat quins són els ingressos i les
despeses que s’imputaran territorialment i quina quantia tenen. Això ha exigit sotme
tre les dades a un procés de depuració consistent a prescindir de determinades opera
cions i a ajustar la quantia d’unes altres.

4.4. Marc pressupostari
El marc pressupostari del qual es parteix és el de la comptabilitat pública. La raó
d’utilitzar aquest sistema és que ofereix una informació molt més detallada de les
classificacions econòmica, funcional i orgànica del pressupost de despeses, la qual
cosa permet fer estimacions molt més precises a l’hora d’imputar la despesa pública.
En concret, per a cada programa de despesa, el sistema de comptabilitat pública
dóna informació de la secció que l’executa, els capítols i articles pressupostaris en els
quals es concreta i la seva territorialització en l’àmbit provincial i de comunitat autò
noma.
El problema, en el cas de l’estimació de les balances fiscals del govern central espa
nyol, és l’accés a aquestes dades. La Intervenció General de l’Administració de l’Estat
(IGAE) elabora el Sistema d’Informació Comptable i Pressupostària (SICOP). Aquest
sistema d’informació s’estructura segons la classificació funcional i es concreta en pro
grames de despesa. Per a cada programa, el SICOP ofereix la secció que l’executa, els
capítols pressupostaris en els quals es concreta i la seva territorialització en l’àmbit
provincial i de comunitat autònoma.
La comptabilitat pública es basa en dades de la liquidació del pressupost i, per tant,
ofereix informació sobre els drets reconeguts i els ingressos recaptats, en el cas dels
ingressos, i sobre les obligacions reconegudes i els pagaments efectuats, en el cas de la
despesa. En l’estudi present s’ha optat per considerar el criteri de meritació en lloc del
de caixa i, per tant, per considerar els drets reconeguts i les obligacions reconegudes. El
motiu d’aquesta elecció és que les dades que proporciona el SICOP són obligacions
reconegudes i, per tant, per garantir l’homogeneïtat metodològica, cal considerar els
drets reconeguts en el cas dels ingressos. Cal afegir que, si bé quan s’analitza un any
concret, sí que hi pot haver diferències entre la utilització del criteri de meritació i el de
caixa, quan l’anàlisi es fa per a un període més llarg de temps aquestes diferències es
dilueixen.


15

4.5. Operacions considerades
A partir de la liquidació pressupostària s’han determinat quins són els ingressos i les
despeses que s’imputaran territorialment i quina quantia tenen. Això ha exigit sotmetre
les dades a un procés de depuració consistent a prescindir de determinades operacions
i a ajustar la quantia d’unes altres.
Només s’han tingut en compte les operacions d’ingrés i despesa que es poden consi
derar típiques de les administracions públiques, és a dir, pel costat dels ingressos tots els
que presenten un elevat caràcter coactiu i es fan sense contrapartida directa per part de
l’Administració pública, i pel costat de les despeses, les que estan dirigides a produir
serveis no destinats a la venda i a la redistribució de la renda. Per tant, s’han exclòs totes
les operacions que el sector públic fa en concurrència amb el sector privat o les que te
nen una base clarament financera. Així, han quedat fora de l’estudi les operacions se
güents:
• Els ingressos i despeses que integren el Compte financer (capítols 8 i 9 del pressupost d’in
gressos i de despeses), és a dir, les operacions originades per la variació d’actius i
pas ius financers, en què es modifica la posició financera, deutora o creditora dels
s
agents públics considerats. Es tracta, en general, d’operacions que tenen una contra
partida evident i en les quals el sector públic central actua en els mercats financers de
forma equivalent a com farien els agents del sector privat. Hi ha, a més, una altra raó
per no incloure aquestes operacions, ja que en realitat no constitueixen altra cosa que
el tancament de les operacions de naturalesa real que es financen a través del pressu
post, de manera que la seva inclusió conduiria, en un període llarg de temps, a una
doble comptabilització (per l’operació real i per la seva contrapartida financera).
• Els ingressos patrimonials (capítol V del pressupost d’ingressos), per tractar-se d’in
gressos que obté el sector públic com a contraprestació de la titularitat de certs ac
tius, tant financers com reals (dipòsits bancaris, accions o altres títols, edificis, ter
renys, etc.). Aquests ingressos són fruit de l’activitat inversora de l’Administració
pública, és a dir, de la seva condició de titular de determinats actius que produeixen
rendiments, generalment en condicions de mercat, i que no comporten una càrrega
neta per a qui els paga.
• Els ingressos per alienació d’inversions reals (capítol VI del pressupost d’ingressos), pels
mateixos motius que els ingressos patrimonials.
• Les operacions amb la Unió Europea. Com a criteri general, s’han d’excloure tots els
ingressos procedents de la UE i les despeses destinades a aquesta entitat per tal de
poder obtenir la balança fiscal neta del sector públic central dels fluxos comuni
taris.
• Les transferències corrents i de capital de consolidació que s’atorguen entre els diferents
organismes públics considerats a fi d’evitar duplicitats en els diferents conceptes
d’ingressos i de despeses.
16


En el quadre 4.1 s’ofereix el total d’ingressos i de despeses de l’Administració pública
central durant el període 2002-2005, i els ingressos i despeses objecte d’imputació, una
vegada fets els ajustaments esmentats anteriorment i els específics de cadascun dels
subsectors que es detallen en els capítols corresponents.
Quadre 4.1

Ingressos i despeses no financeres totals i per imputar
Milions d’euros

2002

2003

2004

2005

Total ingressos

216.136

221.882

234.239

255.902

Ingressos Estat

112.470

110.230

115.020

128.777

Ingressos org. aut. i ens públics

13.190

13.902

14.380

14.183

Ingressos Seguretat Social

90.477

97.749

104.838

112.941

Total despeses

204.234

212.787

222.219

231.000

Despeses Estat

97.802

104.074

106.223

110.495

Despeses org. aut. i ens públics

15.076

16.176

16.558

13.989

Despeses Seguretat Social

91.356

92.537

99.438

106.515

Dèficit(-)/Superàvit(+)

11.902

9.095

12.019

24.902

Total ingressos

194.630

204.573

216.097

239.781

Ingressos Estat

102.954

105.621

110.351

125.924

1.093

1.134

1.239

1.456

89.127

96.239

102.776

110.513

Ingressos i despeses consolidades no financeres

Ingressos i despeses objecte de territorialització

Ingressos org. aut. i ens públics
Ingressos Seguretat Social
Ingressos d’explotació EP

1.457

1.578

1.731

1.888

Total despeses

199.787

207.490

216.960

226.936

Despeses Estat

90.795

95.881

97.769

100.192

Despeses org. aut. i ens públics

12.779

13.588

14.098

13.744

Despeses Seguretat Social

91.342

92.525

99.437

106.513

Inversió empreses públiques (EP)

4.872

5.496

5.657

6.486

Dèficit(-)/Superàvit(+)

-5.156

-2.917

-863

12.845

Dèficit(-)/Superàvit(+) sense EP

-1.741

1.001

3.063

17.443

4.6. Tractament del dèficit o superàvit públic
El volum d’ingressos i de despeses que s’analitza deixa fora algunes operacions i, per
tant, els resultats del superàvit o de dèficit públic que s’obtinguin no coincidiran amb els
imports efectius de dèficit o superàvit.
Els resultats obtinguts directament a partir dels ingressos i les despeses imputables
(sense fer cap ajustament pel dèficit públic) proporcionen els veritables saldos fiscals. No


17

obstant això, aquests saldos estan fortament condicionats pel dèficit o superàvit públic
que hi ha o pel que es deriva dels imports analitzats, fins al punt que si hi hagués un
dèficit i aquest fos molt elevat, podria donar-se el cas que totes les comunitats tinguessin
un saldo fiscal positiu.
Així, neutralitzar el dèficit o superàvit públic és convenient si es volen analitzar els
fluxos redistributius interregionals, ja que altrament una situació de dèficit públic coin
cidiria amb una millora generalitzada dels saldos fiscals de tot el territori, i a l’inrevés en
cas de superàvit. També es considera convenient quan es vol analitzar l’evolució dels
saldos fiscals en un període temporal, per tal de descomptar l’efecte que les diferents
situacions financeres del sector públic central puguin tenir sobre els resultats de les
balances fiscals. Aquest efecte pot ser diferent d’any en any i, com a conseqüència, pot
introduir una variabilitat en la mesura de la balança fiscal, que més que representar as
pectes estructurals dels fluxos territorials de despeses i ingressos, pot estar recollint
l’efecte de la posició cíclica de l’economia de l’any en qüestió o canvis en la política pres
supostària de l’Administració central. Atès que un dels propòsits de l’informe és trobar
mesures que puguin ser una referència, juntament amb la mesura anual de la balança
fiscal, sembla adient aportar una mesura estructural de la balança fiscal de Catalunya.
A partir d’aquestes consideracions metodològiques, s’ha considerat convenient oferir
també els resultats de la balança fiscal de Catalunya després d’haver neutralitzat el dèfi
cit/superàvit, és a dir, s’ha calculat el dèficit fiscal amb la hipòtesi que hi ha un equilibri
pressupostari.
En aquest estudi, la hipòtesi considerada consisteix a igualar els ingressos a les despe
ses. Això representa que, com a conseqüència de l’existència del dèficit/superàvit en els
imports analitzats, es produiria un augment/reducció dels ingressos del sector públic
central. En aquest cas, les despeses no s’alteren, sinó que són els ingressos els que s’aco
moden a la despesa. Aquesta interpretació pot ser consistent amb el fet de suposar que
en situacions de dèficit públic, aquest dèficit es finançarà en períodes posteriors mitjan
çant ingressos impositius i, viceversa, una situació de superàvit públic pot comportar
una futura reducció d’impostos. La implementació d’aquesta hipòtesi comporta distribu
ir el dèficit/superàvit públic en funció de la pauta resultant de la distribució territorial
dels ingressos en cada any.

4.7. Els fluxos amb la Unió Europea
A l’hora d’elaborar la balança fiscal de Catalunya, o de qualsevol altra comunitat autòno
ma, amb l’Administració central s’ha de tenir en consideració l’existència d’uns fluxos
financers amb la Unió Europea. En efecte, la UE actua en els diferents països mitjançant
les seves administracions públiques. Així, la UE es finança amb els recursos aportats per
l’Estat, una part dels quals provenen de Catalunya, i a la vegada l’Administració central
rep unes transferències de la UE, una part de les quals s’adrecen a Catalunya.
18


Si es vol excloure l’efecte de l’existència d’una administració d’un àmbit superior com
la UE que se superposa amb les administracions públiques espanyoles, caldria no in
cloure en el còmput de la balança fiscal aquests fluxos de recursos que Catalunya aporta
i que també rep de la Unió Europea. El problema rau en la dificultat de conèixer les da
des per poder fer aquests ajustaments. Per la banda dels ingressos, sí que és possible
imputar la part dels recursos que l’Estat aporta a la UE que procedeixen de Catalunya; en
canvi, per la banda de les despeses, amb les dades disponibles no és possible conèixer
quina part de les despeses que l’Estat ha fet a Catalunya ha estat finançada amb recursos
europeus.
El model d’articulació pressupostària dels fluxos financers amb la Unió Europea comp
tabilitza com a ingrés les transferències que rep l’Administració central procedents de la
UE (bàsicament FEOGA-Garantia, fons estructurals i Fons de Cohesió), i també els re
cursos propis tradicionals comunitaris5 recaptats per l’Estat; quant al recurs IVA, aquest
no apareix de manera explícita entre els ingressos, sinó que està integrat en la recaptació
total per IVA. El pressupost de despeses, per la seva banda, recull les transferències que
l’Estat destina a la UE en concepte de recursos propis: recurs IVA, recurs RNB i recursos
propis tradicionals. A més, les seccions dels departaments ministerials i altres entitats
que integren el marc institucional pressupostari, que participen en el cofinançament
d’actuacions concretes amb els fons estructurals, de Cohesió i altres, quantifiquen el
total dels crèdits necessaris per dur a terme aquestes actuacions sense explicitar quina
part correspon a la UE i quina part a l’Administració central.
En aquest sentit, en el treball present no s’han considerat les transferències que rep
l’Administració central procedents de la UE (bàsicament FEOGA-Garantia, fons estructu
rals i Fons de Cohesió) ni tampoc s’han considerat les aportacions que l’Estat espanyol
fa a la UE per finançar el pressupost comunitari. D’aquesta manera, els fluxos directes
de l’Administració central amb la UE han quedat exclosos de les operacions con i
s
derades, la qual cosa suposa que el saldo d’aquests fluxos queda incorporat en la quan
tia del dèficit/superàvit públic considerat.
D’altra banda, tal com s’ha comentat anteriorment, si es volgués trobar la balança fiscal
originada únicament i exclusivament per l’Administració central s’haurien d’excloure
dels ingressos estatals l’aportació que Catalunya fa als ingressos comunitaris (recursos
propis tradicionals i IVA) i, a la vegada, extreure de cada programa de despesa estatal i
de les despeses dels diferents organismes, ens públics, entitats que configuren la Segu
retat Social i empreses públiques la part finançada mitjançant fons europeus, la qual
cosa és impossible de fer donada la informació de què es disposa. Per tant, la balança
fiscal d’aquest estudi és el resultat d’imputar territorialment els ingressos i despeses
gestionats directament per l’Administració central amb independència de si una part
dels ingressos recaptats per l’Estat s’han de destinar a la UE i, també, amb independència
de si part de la despesa està finançada per la UE.

5. Drets de duana, exaccions reguladores agràries i cotitzacions sobre el sucre i la isoglucosa.


19

5
Imputació territorial dels ingressos

5.1. Els ingressos del subsector Estat
En aquest capítol es presenten els ingressos de l’Estat que provenen de Catalunya, a
partir de les xifres globals d’ingressos per al període 2002-2005. La font d’informació
d’aquestes dades ha estat les liquidacions dels pressupostos generals de l’Estat.
En el quadre 5.1 es mostren els ingressos totals i els considerats. Tal com s’ha esmentat
anteriorment, s’han exclòs de l’anàlisi els ingressos patrimonials, l’alienació d’inversions
reals, els ingressos financers i les transferències internes del sector públic central, que
configura l’àmbit institucional de l’estudi, i les transferències procedents de la Unió Eu
ropea. Així, els imports analitzats representen al voltant del 96% dels ingressos no fi
nancers de l’Estat.

Com ja s’ha esmentat en l’apartat metodològic, per portar a terme la territorialització dels
ingressos se segueix el procediment més habitual en estudis d’aquest tipus: a partir de
l’anàlisi dels diferents conceptes d’ingrés, s’estableixen els criteris i les hipòtesis de ter
ritorialització més adequades, i els indicadors que permetin obtenir les aportacions dels
residents de Catalunya a l’Estat (flux benefici) o que permetin conèixer el volum dels
diferents objectes de gravamen generats a Catalunya (flux monetari).
Els impostos constitueixen la principal font de finançament de l’Estat, fins al punt que
representen més del 95% dels ingressos considerats. Es tracta de recursos de caràcter
coactiu que estableix l’Estat a favor seu i que recauen legalment sobre els subjectes pas
sius delimitats per la legislació fiscal. No obstant això, en la majoria dels casos el subjec
te passiu de l’impost no ha de suportar, forçosament, la càrrega efectiva de l’impost, sinó
que aquesta càrrega es pot traslladar a altres agents de l’economia. En termes territorials,
la recaptació efectiva que s’obtingui en una regió no ha de coincidir, per força, amb la
càrrega impositiva que suporten els seus ciutadans, a causa de la possibilitat de traslla
20



21

1.581

38.787
39.712
149.942

37.535
38.357
150.827

Total ingressos financers

Total ingressos de l’Estat

Capítol 9. Variació passius financers

925

110.230

112.470

Capítol 8. Variació actius financers
822

11

Total ingressos no financers

38

1.676

1.527

1.561

De l’exterior

96

De l’interior

1.759

De l’Administració pública central

62

2.899

671
4.903

604

1.487

158.345

43.324

40.164

3.161

115.020

22

1.934

1.985

87

2.555

498

1.688

151

168.982

40.205

37.072

3.132

128.777

89

1.052

1.168

145

1.478

508

1.764

102.954

0

0

0

102.954

11

0

0

11

0

0

671

1.487

0

64

2.158

3.852

39.510

57.423

71

91

2.423

5.257

46.351

71.955

2002

0

2.250

5.569

42.456

60.118

2005

Capítol 7. Transferències de capital

Capítol 6. Alienació d’inversions reals

Capítol 5. Ingressos patrimonials

Altres de l’interior

Del País Basc i Navarra

De l’exterior

De l’Administració pública central

4.630

3.852
4.960

Capítol 3. Taxes i altres ingressos

Capítol 4. Transferències corrents
2.276

40.688

39.510

58.080

2004

Ingressos totals
2003

Capítol 2. Impostos indirectes

2002
57.423

Capítol 1. Impostos directes

Milions d’euros

Ingressos de l’Estat

Quadre 5.1

105.621

0

0

0

105.621

38

0

0

38

0

0

604

1.581

0

0

2.185

4.630

40.688

58.080

2003

110.351

0

0

0

110.351

22

0

0

22

0

0

498

1.688

0

0

2.186

5.569

42.456

60.118

2004

Ingressos considerats

125.924

0

0

0

125.924

89

0

0

89

0

0

508

1.764

0

0

2.272

5.257

46.351

71.955

2005

68

0

0

0

92

100

0

1

0

0

100

100

0

44

100

100

100

2002

70

0

0

0

96

100

0

2

0

0

100

100

0

96

100

100

100

2003

70

0

0

0

96

100

0

1

0

0

100

100

0

97

100

100

100

2004

75

0

0

0

98

100

0

8

0

0

100

100

0

94

100

100

100

2005

% Ingressos considerats / ingressos totals

dar els impostos cap a altres individus residents en altres regions. En aquest sentit, els
principals factors determinants de la pauta resultant de la distribució de la càrrega im
positiva, segons el criteri del flux del benefici, són l’elecció de les hipòtesis d’incidència
i la disponibilitat d’informació estadística que permeti l’aplicació empírica d’aquestes
hipòtesis.
L’aplicació del criteri del flux monetari comporta conèixer per a cada impost la part de
l’objecte de gravamen generat en cada territori. En determinats casos, aquesta informa
ció no és directa, per la qual cosa també s’han d’establir hipòtesis i buscar els indicadors
de localització territorial que millor s’aproximin a les hipòtesis considerades.
Les dades detallades dels ingressos obtinguts per l’Estat es presenten en el quadre
5.2.
Quadre 5.2

Ingressos de l’Estat
Milions d’euros
2002
Impostos directes

2003

2004

2005

57.423

58.080

60.118

71.955

IRPF

32.844

33.119

30.603

36.087

I. societats

22.638

23.166

27.245

33.635

1.155

963

1.410

1.367

29

32

31

37

739

785

816

803

I. renda no residents
I. patrimoni
Quotes de drets passius
Altres

18

16

13

25

39.510

40.688

42.455

46.351

IVA

27.060

28.662

30.153

33.572

I. especials

10.354

9.777

9.796

9.988

alcohol i begudes derivades

597

456

480

577

cervesa

141

140

136

143

Impostos indirectes

productes intermedis

13

12

11

10

hidrocarburs

6.384

5.988

5.968

5.910

labors del tabac

3.218

3.182

3.199

3.338

0

0

1

9

124

69

4

-50

determinats mitjans de transport
electricitat
I. sobre primes d’assegurances
Tràfic exterior
Cotització i exacció de sucre i isoglucosa
Altres

1.004

1.127

1.232

1.315

936

1.031

1.246

1.469

23

18

20

45

133

72

9

-37

Taxes i altres ingressos

3.852

4.630

5.569

5.257

Transferències

2.169

2.223

2.208

2.361

Corrents

2.158

2.185

2.186

2.272

11

38

22

89

102.954

105.621

110.351

125.924

De capital
Ingressos de l’estat
Font: liquidació dels pressupostos generals de l’Estat.

22


Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)
L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és, en termes quantitatius, la
principal figura tributària de què disposa l’Estat.
Es tracta d’un impost directe, de naturalesa personal i subjectiva, i de caràcter pro
gressiu. El fet imposable està constituït per l’obtenció de renda per part d’una persona
física en cada període impositiu. Aquesta renda està formada per la totalitat dels rendi
ments del treball personal, el rendiment del capital de les activitats econòmiques, els
increments patrimonials nets i les imputacions de bases imposables positives de socie
tats en règim de transparència fiscal, o de determinades rendes positives de societats en
“transparència fiscal internacional”. Els subjectes passius de l’IRPF són sempre perso
nes físiques, individualment considerades, siguin de nacionalitat espanyola o estrange
ra, que obtinguin components de renda subjectes a aquest impost.
La base imposable es defineix com la quantificació monetària del fet imposable, i
per tant, està formada per l’import de la renda obtinguda pel subjecte passiu durant
el període impositiu, determinat per la integració de les quanties positives o negatives
de les diferents fonts de renda subjectes a imposició. Els tipus de gravamen que
s’apliquen són de caràcter progressiu. L’aplicació dels tipus corresponents a la base
imposable determina la quota íntegra de l’impost. Aquesta quota pot sofrir impor
tants reduccions a causa de l’existència de les deduccions establertes en la llei de
l’IRPF. Entre aquestes deduccions destaquen les de caràcter familiar, lloguer d’habi
tatge, determinades inversions privades, donacions i incentius a la inversió empresa
rial o professional.
Pel que fa a l’aplicació de l’enfocament del benefici, la hipòtesi d’incidència més accep
tada en la literatura econòmica és que l’IRPF és un impost que no es pot traslladar, per
la qual cosa són els mateixos perceptors de rendes els que en suporten la càrrega.
És probable que hi puguin haver possibilitats de translació en el cas del gravamen
sobre els rendiments d’activitats professionals i empresarials. No obstant això, motius
teòrics i pràctics han pesat per obviar tal efecte. Entre els teòrics, cal analitzar l’àmbit
territorial del mercat d’aquestes activitats empresarials o professionals. És raonable su
posar que aquest mercat és el regional, ja que un mercat més ampli normalment porta
aparellat una forma societària diferent. Entre els arguments pràctics cal destacar el poc
pes relatiu d’aquests rendiments en el total de renda declarada, i la dificultat de disposar
d’informació sobre el tipus d’activitats de què es tracta.
És per tots aquests motius que en l’estudi previ es va prendre com a indicador de loca
lització territorial la quota líquida de l’IRPF a Catalunya. Aquest indicador té l’avantatge
de recollir el grau de progressivitat de l’impost (tant la lligada a la tarifa com la lligada a
les deduccions) davant altres indicadors possibles, com la renda regional bruta, variable
que solament recull la base imposable. A més, amb aquesta variable també queda reco
llida la possible translació de l’IRPF quan es tracti d’activitats empresarials o professio
nals amb una àrea de mercat regional. L’única part de l’impost que no queda recollida és
la corresponent als no-declarants.


23

En relació amb l’estudi previ, ara es disposa d’informació de la quota líquida i dels
ingressos produïts per actes d’inspecció, per declaracions presentades fora de termini i
per devolucions d’ingressos indeguts, per la qual cosa l’indicador d’imputació territorial
utilitzat per imputar l’impost dels declarants ha estat el pes d’aquesta variable a Catalu
nya en relació amb la del conjunt de les comunitats autònomes de règim comú, atès que
aquest és un impost concertat per les comunitats forals.
Per als no-declarants es computen les retencions fetes a Catalunya per aquest concep
te en relació amb el total de comunitats de règim comú. Cal dir que l’Agència Tributaria
només dóna informació sobre les retencions dels no-declarants en l’IRPF amb retribuci
ons superiors a 6.011 euros, per a la qual cosa per la resta de no-declarants (que és un
nombre molt reduït) no s’ha pogut fer cap imputació.
Val a dir que aquest indicador tant es pot utilitzar per imputar l’IRPF segons el flux del
benefici com per imputar-lo segons el flux monetari, ja que l’aplicació d’aquest darrer
enfocament portaria a assignar els diferents tipus de rendes al territori on es generen.
Així, per exemple, les rendes del treball i d’activitats econòmiques s’han d’assignar al
territori on l’assalariat, treballador autònom, etc. presta els seus serveis; les rendes de
ca ital mobiliari, al territori on se situen les institucions financeres i altres gestors i/o
p
unitats que registren les rendes corresponents (interessos, dividends...) als propietaris
dels actius mobiliaris, i finalment, les rendes del capital immobiliari, a la comunitat on
està ubicat l’immoble objecte de l’impost.
La impossibilitat de disposar d’aquest tipus d’informació i el fet que la major part de
rendes declarades a l’IRPF procedeixen del factor treball i d’activitats econòmiques que
s’ubiquen a la regió on es liquida l’impost són arguments que afavoreixen utilitzar
també la quota líquida, com a indicador de territorialització en l’enfocament del flux
monetari.

Impost de societats (IS)
L’impost sobre societats és un tribut directe, sintètic i proporcional sobre la renda global
obtinguda per les persones jurídiques i altres entitats sense personalitat jurídica, a la
qual la Llei de l’impost atribueix la qualificació de subjectes passius.
El fet imposable de l’impost està constituït per l’obtenció de renda per part del subjec
te passiu en el període impositiu, amb independència del lloc on s’hagi produït –àmbit
mundial– i qualsevol que sigui la font o origen dels diferents components d’aquesta
renda, després d’haver estat minorada, si escau, per la compensació de bases imposables
negatives d’exercicis anteriors. La dimensió quantitativa del fet imposable configura la
base imposable i la seva magnitud mesura la renda obtinguda pel subjecte passiu en el
període impositiu.
El subjecte passiu són les entitats amb personalitat jurídica i altres entitats sense
personalitat que la llei qualifica com a subjectes passius. L’aplicació del tipus impositiu,
que és de caràcter proporcional, a la base imposable genera la quota íntegra. Aquesta
quota es pot veure minvada per les diferents deduccions que hi ha, entre les quals
24


destaquen la deducció per evitar la doble imposició de dividends i plusvàlues, la deduc
ció per evitar la doble imposició internacional, les deduccions per incentivar la realit
zació de determinades activitats, les deduccions per la realització de determinades in
versions, etc.
L’àmbit territorial de l’impost de societats comprèn el territori comú, és a dir, s’exclo
uen les comunitats forals, atès que és un impost concertat. En les comunitats forals se
suposa que l’impost s’internalitza.
És un impost la incidència personal del qual és difícil de determinar, en recaure
inicialment sobre els propietaris del capital, però hi ha importants possibilitats que
es traslladi en alguna mesura als consumidors i els treballadors en general. La difi
cultat radica a determinar les proporcions en què aquests agents suporten la càrrega
de l’impost.
Partint d’aquesta indeterminació, amb el criteri del flux del benefici, en l’informe pre
sent s’ha optat per aplicar tres hipòtesis i perquè la quantia que s’ha d’imputar sigui la
mitjana dels resultats obtinguts en cadascuna d’aquestes tres hipòtesis.
La primera hipòtesi considera que no hi ha translació i, per tant, l’impost recau total
ment sobre els accionistes en forma de beneficis menors. L’indicador de territorialització
utilitzat ha estat l’excedent brut d’explotació. La segona hipòtesi parteix del fet que una
part de l’impost (s’ha suposat un 30%) es trasllada als consumidors via increment de
preus. L’indicador utilitzat en aquest cas és el consum final de les llars. I la tercera hipò
tesi consisteix a considerar que l’impost de societats se suporta a parts iguals entre acci
onistes, consumidors i treballadors.
Val a dir que els resultats d’aplicar aquestes tres hipòtesis són altament similars.
L’aplicació del criteri del flux monetari implica conèixer els beneficis obtinguts a Cata
lunya tant per part d’empreses amb domicili fiscal en aquesta comunitat com per part
d’empreses amb domicili fiscal a la resta de l’Estat, però amb establiments a Catalunya.
Atès que no es disposa de la informació a aquest nivell de detall, l’opció que s’ha consi
derat més escaient és aproximar el benefici de les societats obtingut a Catalunya mitjan
çant una variable macroeconòmica, com és l’excedent brut d’explotació que s’obté de la
diferència entre el VAB i el cost de personal.

Impost sobre la renda dels no-residents (IRNR)
Aquest impost grava una gran diversitat de rendes (societats, treballadors, professio
nals, accionistes, pensionistes, etc.) que tenen en comú ser obtingudes per no-resi
dents.
Se suposa que aquest impost és suportat pels subjectes passius, per la qual cosa des del
punt de vista del criteri del flux del benefici no s’imputa a Catalunya, ja que és suportat
per persones no residents. En canvi, des del punt de vista del criteri del flux monetari, cal
atribuir a Catalunya la part de l’impost que s’ha generat a Catalunya i que s’aproxima a
través de la recaptació obtinguda en aquesta comunitat en relació amb la recaptació del
total de comunitats de règim comú.


25

Impost sobre el patrimoni
Aquest és un impost cedit totalment a les comunitats autònomes, però l’Estat és l’Admi
nistració que té la competència recaptatòria dels no-residents sotmesos a aquest grava
men per obligació real. Es tracta d’un impost directe i personal, per la qual cosa se supo
sa que no es trasllada a tercers.
Donades les similituds amb l’impost sobre la renda dels no-residents, les hipòtesis
d’incidència i els criteris d’assignació territorial, així com els indicadors d’imputació ter
ritorial han estat els mateixos.

Aquest concepte d’ingrés es correspon amb la quota a la qual estan subjectes de pagar
els funcionaris que estan inclosos en el règim de classes passives de l’Estat.
En el cas del flux del benefici, la hipòtesi d’incidència que s’ha adoptat és considerar
que són aquests funcionaris els que suporten íntegrament la càrrega efectiva d’aquests
impostos. L’indicador territorial per imputar la part corresponent a Catalunya ha estat el
pes dels funcionaris de l’Estat a Catalunya en relació amb el total de l’Estat.
Pel que fa a l’aplicació del flux monetari, se suposa que és l’activitat dels funcionaris i,
per tant, la seva remuneració, el fet imposable d’aquest impost. Per tant, en aquest cas l’in
dicador territorial que s’utilitza coincideix amb el de l’enfocament del flux del benefici.

Impost sobre el valor afegit (IVA)
L’IVA és un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum. L’àmbit territorial
d’aplicació a Espanya es correspon amb el territori peninsular i les Illes Balears. Aquest
és un tribut concertat amb les diputacions forals i convingut amb la comunitat autòno
ma de Navarra, per la qual cosa es considera que aquest tribut s’internalitza totalment
en aquestes regions.
El fet imposable de l’IVA el constitueixen els lliuraments de béns i prestacions de ser
veis efectuades per empresaris o professionals a títol onerós en el desenvolupament de
la seva activitat empresarial o professional, així com en les importacions. Hi ha algunes
activitats que n’estan exemptes, entre les quals destaquen l’assistència sanitària, els ser
veis d’assistència social, les activitats relacionades amb l’ensenyament en els diferents
nivells, les operacions d’assegurances i els serveis postals, entre altres.
Les activitats exemptes no poden ni repercutir l’IVA sobre el preu dels seus productes o
serveis ni deduir-se l’IVA suportat per la compra de béns i serveis necessaris per a l’elabora
ció del producte final, amb la qual cosa aquest IVA es converteix en un factor de cost addicio
nal que els empresaris o professionals intentaran traslladar, en la mesura que la seva posició
en el mercat els ho permeti, cap als preus o cap a la remuneració dels factors productius.
La base imposable està constituïda per l’import total de la contraprestació de les ope
racions subjectes, i estan obligats a tributar-hi les persones físiques o jurídiques que
26


desenvolupin activitats empresarials o professionals, que realitzin lliuraments de béns i
prestacions de serveis, o que realitzin importacions.
L’IVA presenta diversos tipus impositius amb el propòsit de reduir els efectes regres
sius que aquest impost pot generar. Aquests tipus són el súper reduït (4%), el reduït
(7%) i el general (16%).
L’operativa de l’IVA consisteix a repercutir el tribut sobre el preu final del producte i
deduir l’IVA suportat. D’aquesta manera, es trasllada la càrrega impositiva cap al preu de
venda dels béns i serveis, per la qual cosa són els consumidors finals els que suporten la
càrrega efectiva de l’impost.
D’acord amb aquesta hipòtesi, la incidència a Catalunya d’aquest impost s’estima en
funció de la base d’IVA teòrica, integrada per les entregues i prestacions de serveis sub
jectes a un IVA no deduïble. En termes d’agregats es compon de les operacions compta
bles següents:
• consum final interior de les llars;
• consums intermedis, formació bruta de capital fix i transferències socials en espècie
de les administracions públiques;
• consums intermedis i formació bruta de capital fix de les activitats exemptes;
• formació bruta de capital fix en habitatges de nova construcció.
L’indicador de repartiment territorial utilitzat és el que ha elaborat l’INE en el context
de la Llei 21/2001, de mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament
de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d’autonomia, a partir de l’anàlisi indi
vidualitzat de cadascuna d’aquestes operacions i dels tipus impositius corresponents.
En concret, l’indicador de consum final estimat per l’INE s’obté per composició de tots
els índex de consum corresponents a les operacions anteriorment esmentades, utilitzant
com a estructura de ponderacions la resultant de l’última taula de destinació disponible
de l’economia espanyola.
Aquest indicador de consum territorial es pot utilitzar tant quan s’aplica el criteri del
flux monetari, segons el qual l’IVA s’ha d’atribuir al territori on es fan entregues i pres
tacions de serveis subjectes a un IVA no deduïble; com en el cas del flux del benefici que
s’imputa basant-se en la hipòtesi que l’impost és suportat pels consumidors finals.
Finalment, cal advertir que aquest indicador és de consum interior, no de consum de
residents, per la qual cosa en el cas de l’enfocament del principi del benefici no seria
l’idoni, ja que incorpora el consum dels no-residents. No obstant això, la manca d’infor
mació fa que s’utilitzi aquest mateix indicador territorial per als dos enfocaments d’im
putació d’ingressos.

Impostos especials
Dins d’aquest grup s’engloben els impostos especials sobre el consum d’alcohol i begudes
derivades, cervesa, labors del tabac, hidrocarburs, electricitat i productes intermedis.


27

Aquests impostos són tributs de naturalesa indirecta que recauen sobre el consum
de determinats béns, i que graven, en fase única (generalment, en origen), la fabrica
ció, elaboració i importació d’aquests productes. No obstant això, hi ha l’obligació le
gal per part del subjecte passiu de repercutir l’import de les quotes sobre els adquiri
dors dels béns objecte de l’impost, amb la qual cosa aquests queden obligats a
suportar-les.

Impostos sobre l’alcohol i begudes derivades, cervesa i productes intermedis
L’impost sobre l’alcohol i begudes derivades grava l’alcohol etílic tant en estat natural
com incorporat a qualsevol producte. La base imposable està constituïda pel volum d’al
cohol absolut contingut en els productes subjectes i el tipus de gravamen és de quantia
fixa per litre d’alcohol. L’impost sobre la cervesa grava l’elaboració i importació d’aquest
producte. La base imposable està constituïda pels litres de cervesa sortits de fàbrica o
dipòsit fiscal o importats, i el tipus de gravamen és, també, de caràcter unitari.
Per la seva banda, l’impost sobre productes intermedis grava els productes amb un
grau alcohòlic superior a un determinat nivell i que no estiguin gravats pels altres im
postos sobre begudes alcohòliques.
Malgrat que els subjectes passius d’aquests impostos són els productors o importadors
d’aquests productes, s’ha considerat d’acord amb l’enfocament del flux del benefici que
són els consumidors finals els qui acaben suportant totalment la càrrega efectiva. Això
es deriva del fet que, d’una banda, aquests productes poden crear cert grau d’addicció,
cosa que incideix directament sobre l’elasticitat de la funció de demanda i, d’una altra, la
generalitat de l’impost redueix l’efecte substitució entre les diferents varietats de begudes
alcohòliques, per la qual cosa la demanda conjunta de begudes alcohòliques i cervesa pot
presentar un alt grau de rigidesa. Per tant, és lògic suposar que són els consumidors
d’aquests productes els que en suporten la totalitat de la càrrega efectiva.
A més, és necessari assenyalar que quan aquests tipus de productes, especialment
l’alcohol, s’incorporen a processos productius per a l’elaboració de productes diferents de
les begudes alcohòliques (aromatitzants, productes alimentaris, medicaments, etc.) que
den exempts de tributació, cosa que reforça la hipòtesi que aquests impostos recauen
íntegrament sobre els consumidors de begudes alcohòliques.
L’acceptació d’aquesta hipòtesi d’incidència comporta utilitzar com a indicador de lo
calització territorial el consum en begudes alcohòliques. L’indicador utilitzat per a cadas
cun d’aquests tres impostos és l’elaborat per l’INE per a l’assignació de la recaptació
d’aquests impostos a les comunitats autònomes de règim comú.
Aquest indicador és vàlid per als dos criteris d’imputació territorial dels ingressos, atès
que en el cas del flux del benefici es considera que són els consumidors finals els qui
suporten l’impost i, en el cas del flux monetari, s’atribueix al lloc on es fa el consum.
Igual que succeïa en el cas de l’IVA, l’indicador de l’INE fa referència al consum inte
rior i no al dels residents, però la manca d’informació fa que sigui aquest l’indicador
d’imputació territorial utilitzat en tots dos enfocaments.
28


Impost sobre les labors del tabac
L’impost sobre les labors del tabac grava la producció i importació de labors del tabac. La
base imposable està constituïda pel valor de les labors i pel nombre d’unitats, i s’apliquen
dos tipus impositius: un de proporcional sobre el preu del producte i un altre d’específic
sobre les unitats de producte. L’àmbit d’aplicació d’aquest impost és el territori nacional,
excepte Canàries.
La hipòtesi d’incidència adoptada en l’aplicació del flux del benefici és que aquest tribut
és suportat, íntegrament, pels consumidors de tabac. Les raons que justifiquen aquesta
hipòtesi d’incidència són les mateixes que en el cas dels impostos sobre begudes alcohò
liques.
La metodologia emprada per imputar a Catalunya aquest impost ha estat la mateixa
que la utilitzada en el cas dels impostos sobre l’alcohol, per la qual cosa tot el que s’ha
esmentat en l’apartat anterior es pot traslladar a l’impost sobre el tabac.

Impostos sobre hidrocarburs
Aquest impost grava la fabricació i importació d’hidrocarburs. La base està constituïda
pel volum dels productes objecte de gravamen expressats en milers de litres a la tempe
ratura de 15ºC. El tipus de gravamen és, doncs, unitari. L’impost és d’aplicació en tot el
territori nacional, excepte a Canàries, Ceuta i Melilla.
La hipòtesi d’incidència adoptada és que recau sobre els consumidors d’aquests béns.
En concret, l’impost recau sobre els consumidors específics d’aquests productes quan
aquests es destinen directament a ús domèstic. Això s’explica perquè les condicions
oligopolístiques del mercat, juntament amb la baixa elasticitat de la demanda, facilita la
translació de l’impost cap al preu final del producte, per la qual cosa són els consumidors
específics els que ho acaben suportant.
D’altra banda, els hidrocarburs constitueixen un consum intermedi relativament im
portant en nombrosos processos productius. En aquest sentit, l’impost sobre hidrocar
burs entra a formar part de la funció de costos variables de les empreses quan aquests
pro uctes s’utilitzen com a font energètica. En aquest cas, la translació de l’impost cap als
d
consumidors finals no és tan clara com en el cas anterior, sinó que depèn de les elastici
tats de les corbes d’oferta i demanda específiques dels béns de mercat. En general, els
estudis fets fins al moment adopten la hipòtesi que l’impost sobre hidrocarburs, quan
afecta l’activitat productiva, és traslladat al preu de venda final. L’acceptació d’aquesta hi
pòtesi implica repartir aquesta part de l’impost en funció del consum final de les llars.
No obstant això, la dificultat pràctica de discernir quina part de l’impost suporten els
consumidors i quina les empreses fa que finalment s’hagi utilitzat com a indicador ter
ritorial l’índex de vendes de gasolines, gasoils i fueloils, ponderades pels corresponents
tipus impositius, índex utilitzat pel Ministeri d’Economia i Hisenda per calcular la recap
tació que correspon a Catalunya per la part cedida d’aquest impost. Aquest indicador ha
estat utilitzat en els dos enfocaments d’imputació territorial.


29

Impost sobre primes d’assegurances
Es tracta d’un impost indirecte que grava les operacions d’assegurances i de capitalit
zació.
Són subjectes passius de l’impost les entitats asseguradores quan realitzen les opera
cions gravades (subjectes i no exemptes). Aquestes estan obligades a repercutir l’impost
íntegrament en les persones que contracten les assegurances sotmeses a gravamen.
A partir d’aquest fet, i d’acord amb el criteri del flux del benefici, se suposa que l’impost
no es trasllada cap a tercers quan el subjecte passiu són les persones físiques i sí que és
traslladable quan el subjecte passiu són empreses. Davant la impossibilitat de discernir
quina part de l’impost es deriva de persones físiques i quina d’empreses, s’ha considerat
l’opció que, segons aquest criteri, l’impost s’atribueixi a Catalunya a partir d’un indicador
global de l’activitat econòmica, com pot ser el PIB.
En canvi, segons el criteri del flux monetari, l’impost s’atribueix on es contracta la
prima i, per tant, l’atribució a Catalunya es porta a terme basant-se en el valor de les pri
mes contractades.

Tràfic exterior
Es tracta de drets aranzelaris que graven la importació de productes procedents de països
tercers. La base imposable d’aquests impostos pot estar establerta en magnituds físiques
o en monetàries, cosa que implica que hi hagi diversitat de tipus impositius: unitaris, ad
valorem, compostos, etc. La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus impositiu
corresponent a la base imposable.
La hipòtesi d’incidència considerada és que aquests impostos són traslladats via preus
als consumidors finals, per la qual cosa s’ha adoptat com a indicador de localització ter
ritorial, tant pel criteri del flux monetari com pel del benefici, el consum final de les
llars.

Cotització sobre el sucre i la isoglucosa
Amb aquesta denominació es recull la recaptació derivada de la cotització sobre el sucre
i la isoglucosa. Igual que en el cas dels impostos especials sobre el consum, se suposa
que la càrrega efectiva la suporten els consumidors finals dels béns gravats.
Cal assenyalar que aquests productes poden entrar a formar part de processos produc
tius, com a entrades (inputs) intermèdies. No obstant això, en l’estudi present no hem
previst aquesta possibilitat per l’escassa importància quantitativa de l’impost i per la in
existència d’un indicador d’imputació territorial adequat.
D’acord amb aquesta hipòtesi d’incidència, es pren com a indicador de localització
territorial, seguint el criteri del flux del benefici, el consum final d’aliments, begudes i
tabac. Aquest mateix indicador s’ha utilitzat per assignar l’impost seguint l’enfocament
del flux monetari.

30


A escala estatal les taxes tenen una importància recaptatòria escassa. Dins d’aquest capí
tol s’engloba una amalgama d’ingressos, com són les diferents taxes per serveis prestats
per l’Estat (ordenació de les telecomunicacions, direcció i inspecció d’obres, acadèmics,
d’expedició de DNI i passaports, consulars, de reserva de domini radioelèctric, aeropor
tuaris, etc.), preus públics (drets de matrícula en cursos i seminaris, entrades a museus
i exposicions, etc.), venda de béns, etc.
La gran disparitat d’ingressos que es recull en aquest capítol fa que l’indicador més
adequat per a la imputació territorial, tant en el criteri del flux monetari com en el del
flux del benefici, sigui un indicador general d’activitat econòmica, com és el PIB.

Transferències
Les transferències que rep l’Estat procedeixen bàsicament del mateix sector públic cen
tral (que es consoliden), de l’exterior (Unió Europea), del País Basc i Navarra, i del fons
de suficiència per a les comunitats que els resulta negatiu. Catalunya no aporta ingressos
per aquest concepte a l’Estat.

Els resultats de la imputació territorial dels ingressos de l’Estat, segons l’aplicació de les
hipòtesis d’incidència i els indicadors d’imputació territorial establerts en l’apartat ante
rior, es mostren de manera agregada en els quadres 5.3a i 5.3b, en què s’aplica el criteri
del flux monetari i el del flux del benefici, respectivament.

5.2. Els ingressos dels organismes autònoms i ens públics
En aquest capítol es presenten de manera agregada els ingressos dels organismes autò
noms i dels ens públics, i s’exclouen els organismes que gestionen les prestacions soci
als (INEM i FOGASA) i les mútues de funcionaris (MUFACE, MUGEJU i ISFAS), a
partir de les xifres globals d’ingressos per al període 2002-2005. La font d’informació
d’aquestes dades ha estat les liquidacions dels pressupostos generals dels organismes
autònoms.
En els quadres següents es presenta l’abast d’aquests ingressos. En primer lloc, en el
quadre 5.4 es mostra la totalitat dels ingressos i els ingressos considerats. En aquest
subsector, els ingressos analitzats representen al voltant del 10% del total dels ingressos.
La raó d’aquest baix volum d’ingressos considerats és que el finançament d’aquests or


31

Quadre 5.3.a

Incidència a Catalunya dels ingressos de l’Estat. Enfocament del flux monetari
Milions d’euros

Impostos directes

2002

2003

2004

2005

12.230

12.406

12.572

15.036

IRPF (quota líquida - tram estatal)

7.527

7.620

6.927

8.101

I. societats

4.541

4.632

5.466

6.729

106

94

115

144

3

3

4

4

54

57

60

59

I. renda no-residents
I. patrimoni
Impostos indirectes

7.603

7.800

8.229

8.962

IVA

5.223

5.531

5.859

6.510

I. especials

1.972

1.849

1.864

1.885

117

89

94

113

25

25

24

25

2

2

2

2

1.196

1.106

1.092

1.056

605

612

651

699

26

14

1

-10


224

218

260

275

Tràfic exterior

181

199

242

285

4

3

4

8

725

871

1.046

984

cervesa
hidrocarburs
labors del tabac
electricitat

Transferències corrents i de capital
Ingressos estatals a Catalunya
% Catalunya/Estat

0

0

0

0

20.558

21.077

21.847

24.983

19,97

19,95

19,80

19,84

ganismes prové, fonamentalment, de transferències de l’Estat i de la Unió Europea en el
cas del FEGA.

5.2.2. riteris i indicadors d’imputació territorial dels ingressos i resultats per a
C
Catalunya
Els principals ingressos analitzats dels organismes autònoms i ens públics són les taxes
i altres ingressos, que representen més de 1.000 milions d’euros anuals. A molta més
distància se situen les transferències tant corrents com de capital, que provenen de l’in
terior.
A l’hora d’imputar les taxes i altres ingressos, hi ha una gran dificultat vinculada a l’enor
me nombre d’organismes receptors i a la gran diversitat d’activitats que fan. No obstant
això, és possible identificar els principals receptors d’aquest tipus d’ingressos. Destaquen
per la seva importància la Prefectura de Trànsit, ja que aporta més del 60% d’aquest tipus
d’ingressos. A molta més distància sobresurten: el Butlletí Oficial de l’Estat, l’Agència Es
32


Quadre 5.3.b

Incidència a Catalunya dels ingressos de l’Estat. Enfocament del flux del benefici
Milions d’euros

Impostos directes

2002

2003

2004

2005

12.092

12.282

12.414

14.845

IRPF (quota líquida - tram estatal)

7.527

7.620

6.927

8.101

I. societats

4.512

4.605

5.427

6.686

I. renda no-residents

0

0

0

0

I. patrimoni

0

0

0

0

Impostos indirectes

54

57

60

59

7.566

7.792

8.196

8.929

IVA

5.223

5.531

5.859

6.510

I. especials

1.972

1.849

1.864

1.885


117

89

94

113

25

25

24

25

2

2

2

2

1.196

1.106

1.092

1.056

605

612

651

699

26

14

1

-10


189

212

232

246

Tràfic exterior

179

197

238

281

4

3

4

8

725

871

1.046

984

cervesa
hidrocarburs
labors del tabac
electricitat

Ingressos estatals a Catalunya
% Catalunya/Estat*

0

0

0

0

20.384

20.945

21.656

24.759

20,03

20,02

19,88

19,88

* Nota: en aquest cas no s’han comptabilitzat com a ingressos de l’Estat l’impost sobre la renda dels no-residents ni l’impost sobre el patrimoni.

panyola de Medicaments i Productes Sanitaris, el Consell Superior d’Investigacions Cien
tífiques, el Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques i l’Ofi ina Espanyola de
c
Patents i Marques.
En tots els casos, l’aplicació del criteri del flux del benefici ha comportat establir com
a hipòtesis d’incidència que qui suporta la càrrega d’aquests ingressos són els adquirents
dels serveis públics en qüestió. No obstant això, sorgeix aquí el problema que en diversos
casos els adquirents són empreses, les quals, d’acord amb el criteri del flux del benefici,
poden traslladar aquesta càrrega fiscal als consumidors últims dels seus productes a tra
vés dels preus. Ara bé, en el que aquí interessa, aquest problema té escassa importància,
ja que es desconeix la distribució regional dels adquirents de serveis i s’ha de recórrer a
indicadors de caràcter general. En aquest sentit, l’indicador general de distribució terri
torial de les taxes i altres ingressos és el PIB.
Aquest indicador és també el que s’utilitza per imputar aquests ingressos d’acord amb
el criteri del flux monetari, atès que és impossible conèixer quines d’aquestes operacions
s’han fet en territori català.


33

34

3.570
0

5.942

122
14.024

99
113
13.303

14.515

134

128

6

14.381

105

840

1.543

2.488

842

72

23

0

6.164

3.681

9.868

1.111

0

0
0

0

14.343

160

155

5

14.183

111

797

1.493

2.401

602

38

69

0

5.687

4.110

9.866

1.276

2005
0

0

1.093

0

0

0

1.093

79

0

0

79

0

0

15

0

0

0

15

1.000

2002
0

0

1.134

0

0

0

1.134

99

0

0

99

0

0

32

0

0

0

32

1.003

2003
0

0

1.239

0

0

0

1.239

105

0

0

105

0

0

23

0

0

0

23

1.111

2004


0

0

1.456

0

0

0

1.456

111

0

0

111

0

0

69

0

0

0

69

1.276

2005

8

0

0

0

8

100

0

0

4

0

0

100

100

0

0

0

100

100

100

2002

8

0

0

0

8

100

0

0

4

0

0

100

100

0

0

0

100

100

100

2003

9

0

0

0

9

100

0

0

4

0

0

100

100

0

0

0

100

100

100

2004

10

0

0

0

10

100

0

0

5

0

0

100

100

0

0

1

100

100

100

2005


*Els ens públics considerats són el Consell Econòmic i Social, l’Institut Cervantes, l’Agència de Protección de Dades, el Consell de Seguretat Nuclear, l’AEAT, l’ICEX i el Museu Nacional del Prado.
No s’inclouen els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (INEM i FOGASA) ni les mútues de funcionaris (ISFASS, MUGEJU i MUFACE).

Total ingressos dels org. aut.


116

14

6

13.903

13.190



99

79

724

670

1.487

2.310

879

De l’exterior

1.438

2.186

496

62

15
85

32

0

6.047

3.466

De l’interior

Del sector públic central





Del País Basc i Navarra

De l’exterior

Del sector públic central

1.003

1.000
9.423


9.649

0

0

0

2004

Ingressos totals
2003


2002
0


Milions d’euros

Ingressos totals i considerats dels organismes autònoms i ens públics*

Quadre 5.4

En aquest punt cal fer una apreciació, aproximadament un 20% del total del concepte
taxes i altres ingressos prové de les multes recaptades per la Prefectura de Trànsit, compe
tència que en el període analitzat ja estava transferida a la Generalitat. És per aquest
motiu que del total d’aquest capítol s’ha exclòs de la imputació la part corresponent a
aquestes multes i sancions. El 80% restant s’ha imputat, tal com s’ha comentat anterior
ment, en funció del PIB.
Pel que fa a les transferències, seguint els mateixos criteris que en l’estudi anterior,
s’han assignat a Catalunya en funció de la població, tant aplicant el criteri del flux mone
tari com el del flux del benefici.
Els resultats obtinguts es recullen en el quadre 5.5. En aquest quadre es resumeixen els
resultats agregats del conjunt d’ingressos imputables de tots els organismes i ens públics.
Quadre 5.5

Incidència a Catalunya dels ingressos dels organismes autònoms i ens públics
Milions d’euros

Ingressos org. aut. a Catalunya

2002

2003

2004

2005

124

126

140

162

18

25

24

34

142

151

164

196

5.3. Els ingressos de la Seguretat Social
Els ingressos de la Seguretat Social engloben els del Sistema de la Seguretat Social (en
titats gestores, serveis comuns i mútues d’accidents de treball i malalties professionals)
més els dels organismes autònoms que gestionen les prestacions socials (INEM i FOGA
SA), i les mútues de funcionaris (MUFACE, MUGEJU i ISFAS). Les fonts d’informació
utilitzades han estat les liquidacions anuals del pressupost del Sistema de la Seguretat
Social, les liquidacions anuals dels pressupostos dels organismes autònoms i l’Informe
estadístic de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS).
En el quadre 5.6 es mostren els ingressos considerats, els quals representen al voltant
del 92% dels ingressos no financers. Aquests ingressos estan configurats, quasi bé en la
seva totalitat, per les cotitzacions socials (representen el 99% dels ingressos analitzats).

5.3.2.1. Cotitzacions socials
Les cotitzacions socials es poden considerar com un impost especial que grava el factor
treball. D’acord amb la normativa, aquestes cotitzacions recauen sobre els empresaris i


35

36


94.679

619

97.749

75
0
90.477
18.387

De l’administració pública central

De l’exterior

De l’interior


50
20.086
117.835

727

20.036

14

14

19.114
109.591

126.439

21.601

357

21.244

104.838

0

24

24

62

970

55

0

893

948

1.503

135.811

22.870

1

22.869

112.941

0

18

18

109

1.267

45

0

916

961

1.409

0

109.177

2005

89.127

0

0

0

89.127

0

0

0

0

0

0

43

0

0

43

1.284

0

87.800

2002

96.239

0

0

0

96.239

0

0

0

0

0

0

45

0

0

45

1.515

0

94.679

2003

102.776

0

0

0

102.776

0

0

0

0

0

0

55

0

0

55

1.389

0

101.332

2004

2005

110.513

0

0

0

110.513

0

0

0

0

0

0

45

0

0

45

1.292

0

109.177

Nota: *inclou els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (INEM i FOGASA) i les mútues de funcionaris (ISFASS, MUGEJU i MUFACE).

Total ingressos dels org. aut.



0

75


79

58


746

635

45

0
43

0

583



De l’exterior

De l’administració pública central

626

664

1.568

1.284



0

101.332

2004

Ingressos totals
2003
0

87.800

2002
0



Milions d’Euros

Ingressos totals i considerats de la Seguretat Social i els seus organismes*

Quadre 5.6

81

0

0

0

99

100

0

0

0

0

0

100

0

7

100

100

100

2002

82

0

0

0

98

100

0

0

0

0

0

100

0

7

97

100

100

2003

81

0

0

0

98

100

0

0

0

0

0

100

0

6

92

100

100

2004

81

0

0

0

98

100

0

0

0

0

0

100

0

5

92

100

100

2005


sobre els treballadors. Es tracta d’uns impostos afectats, ja que hi ha una vinculació entre
les cotitzacions socials que paga un individu al llarg de la seva vida laboral i les presta
cions socials que percep quan es jubila.
Les cotitzacions socials es desglossen segons el tipus de règim: general i especials
(autònoms, agrari, treballadors del mar, treballadors de les llars, mineria de carbó, etc.).
També es diferencien segons el tipus de contingència a la qual es destinen: per contin
gències comunes, per accidents de treball i malalties professionals, per atur, per cotitza
cions al fons de garantia salarial i per formació professional.
Els funcionaris públics tenen també un tractament diferenciat, amb unes mútues
pròpies que es financen a través de cotitzacions específiques.
La distribució de les quotes entre empresaris i treballadors varia segons el tipus de
règim de cotització i el tipus de contingència. Excepte en el cas de les cotitzacions per
accidents de treball i malalties professionals, i per al Fons de Garantia Salarial (FOGA
SA), en què la cotització completa és a càrrec de l’empresari, en la resta es reparteix entre
empresaris i treballadors.
Les cotitzacions socials són recaptades en la seva totalitat per la Tresoreria General de
la Seguretat Social (TGSS), excepte les corresponents a les mútues de funcionaris, que
són percebudes per la mútua corresponent. Ara bé, les cotitzacions per cobertura d’atur
i formació professional són atribuïdes a l’INEM, i les corresponents a FOGASA s’atribu
eixen com a ingressos a aquest organisme autònom.
Cal dir que, per al període analitzat, els registres comptables de les cotitzacions perme
ten conèixer amb molta precisió l’àrea geogràfica on es produeixen. En concret, els codis
de compte de cotització permeten conèixer on està situat el centre de treball en què tant
ocupadors com assalariats abonen les seves cotitzacions, sense que el fet que les empre
ses d’àmbit nacional facin ingressos centralitzats desvirtuï la localització geogràfica que
les origina. Així doncs, es coneix la localització dels centres de treball que suporten la
càrrega de la contribució amb independència d’on estigui localitzada la seva seu social.
Una millora important en la informació de les cotitzacions és el fet que es disposa de
dades territorialitzades de les cotitzacions per atur, per formació professional, per acci
dents de treball i pel FOGASA, i també es disposa d’informació directa sobre la distribu
ció entre empresaris i treballadors.
Pel que fa a la imputació territorial de les cotitzacions socials, el fet més rellevant
és la diferenciació de les cotitzacions a càrrec dels empresaris, les cotitzacions a càr
rec dels assalariats, les cotitzacions a càrrec dels treballadors autònoms i les cotitza
cions a càrrec dels aturats. Aquesta divisió té sentit especialment en l’aplicació del
criteri del flux del benefici, ja que les hipòtesis d’incidència emprades per a cada bloc
de cotitzacions són diferents i, a més, és possible obtenir indicadors per fer-les efec
tives.
En el quadre 5.7 es mostren els ingressos que la Seguretat Social obté per diferents
conceptes.
A continuació s’especifiquen i justifiquen els criteris i els indicadors utilitzats per im
putar a Catalunya els diferents tipus de cotització.


37

Quadre 5.7

Ingressos de la Seguretat Social
Milions d’euros

Règim general

2002

2003

2004

2005

67.192

72.363

76.802

82.949

Quotes d’empleadors

54.955

59.126

62.718

67.663

Quotes de treballadors

12.237

13.237

14.085

15.286

7.076

7.605

8.544

8.895

0

0

0

0


7.076

7.605

8.544

8.895

R.E. agrari

1.255

R.E. treballadors autònoms

1.225

1.247

1.294


255

270

264

276


967

976

1.023

958

R.E. treballadors del mar

251

249

269

278


179

176

190

197


70

70

76

77

R.E. mineria del carbó

204

200

206

205


107

94

92

87


97

105

114

117

R.E. treballadors de la llar

243

272

273

411


163

175

174

251


80

96

99

161

Accidents de treball i EP

5.278

5.738

6.193

6.785

Quotes d’empleadors per IT

2.935

3.165

3.537

3.955

Quotes de empleadors per IMS

2.343

2.573

2.656

2.830

Aturats

4.579

5.162

5.736

6.352

A càrrec de l’INEM

4.238

4.790

5.338

5.921

A càrrec dels aturats

340

372

398

431

R.E. funcionaris

1.752

1.843

2.015

2.047

Aportació de l’Estat

1.406

1.482

1.635

1.652

347

361

380

396

87.800

94.679

101.331

109.178

1.284

1.568

1.503

1.409

43

45

55

45

89.127

96.292

102.889

110.631

Quotes de funcionaris
Total cotitzacions
Transferències
Total ingressos Seguretat Social

Cotitzacions socials a càrrec dels empresaris
D’acord amb el criteri del flux monetari, les cotitzacions socials a càrrec dels empresaris
s’han d’assignar al territori on s’ha produït el fet econòmic que ha donat lloc a la remu
neració dels assalariats corresponents. En aquest sentit, l’indicador utilitzat ha estat la
recaptació feta al territori català per aquest concepte.
L’aplicació del criteri del flux del benefici comporta establir hipòtesis d’incidència
d’aquests impostos. Així, resulta molt difícil de determinar-ne la incidència personal, ja
38


Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-2005

Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-2005

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (6)

En vedette

En vedette (8)

Similaire à Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-2005

Similaire à Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-2005 (20)

Plus de Miqui Mel

Plus de Miqui Mel (20)

Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-2005