1. REPÀS D’ORTOGRAFIA
TEMES TREBALLATS
1. L’alfabet. Els dígrafs. Síl·laba, diftong i hiat
2. L’accentuació
3. L’accent diacrític i la dièresi
4. Les vocals a/e àtones
5. Les vocals o/u àtones
6. b/v; p/b, t/d, c/g
7. s/z/ss/c/ç
8. g/j; x/ix; tx/ig
9. r/rr; m/n/mp/ny
10. La l·l i la h
11. L’apòstrof, la contracció i el guionet
Per consolidar aquests aspectes treballats pots fer les activitats que tens a:
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala//jclic/index.htm
2. Llengua Catalana i Literatura
REPÀS D’ACCENTUACIÓ
ESDRÚIXOLES (tercera síl·laba començant pel brúixola, ànima, fórmula, òpera,
final): s’accentuen TOTES crítica
PLANES (segona síl·laba començant pel final): fàcil, lícit, cànon
s’accentuen les que NO ACABEN en A/E/I/O/U,
AS/ES/IS/OS/US, EN/IN
AGUDES (primera síl·laba començant pel final): tingué, animà, formulà, operà,
s’accentuen les que ACABEN en À/È-É/Í/Ó-Ò/Ú, criticà; melós, canyís, entèn
Accentuació ÀS/ÉS-ÉS/ÍS/ÓS-ÒS/ÚS, ÉN-ÈN/ÍN
Recordeu que la U final en combinació amb cantàveu, vinguéssiu
una altra vocal (en diftong, doncs) no és una
vocal a efectes d’accentuació
Atenció! Les combinacions IA i UA no són MA-RI-A no du accent gràfic perquè
diftongs de manera que: és plana i acaba en vocal
MI-SÈ-RI-A sí que en du, perquè és
esdrúixola
Els verbs acabats en –IAR no
s’accentuen en els temps de
present. La tonicitat recau sobre
la I: estudia, pronuncien,
estalvia, somia etc. es
pronuncien: “denuncíe“, “estudía“,
“pronuncíen“, “estalvía“, “canvíe”,
“somía”, etc.
Alerta amb els mots que tenen accentuació oceà, timpà, interval, futbol,
diferent del castellà: poliglot, Tibet, atmosfera,
medul·la, termòstat, rèptil,
míssil, tèxtil, diòptria, etc
Alerta amb l’accent diacrític: bé/be, déu/deu, fóra/fora, mà/ma, és/es, més/mes,
mòlt/molt, món/mon (però no mons), móra/mora, nét/net, ós/os, pèl/pel,
què/que, sé/se, sí/si, sóc/soc, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, véns/vens, vénen/
venen.
REPÀS DE DIFTONG I DIÈRESI
Per a fer sonar la U davant G o Q amb les vocals E i I llengüeta (però no llengua), aigües
(qüe, qüi, güe, güi però no qua, quo, gua, guo) (però no aigua), pingüí, ambigüitat,
etc.
Per a marcar que en els grups vocàlics ±veïna, cafeïna, oïda, heroïna, Paül, peüc, reüll,
AI, EI, OI, UI i AU, EU, IU, OU la diürn, conduït, fortuït, veïnatge, ruïnós, agraïment,
tonicitat recau o ha recaigut en el mot traïdor, etc.
originari sobre la segona vocal (la I o la ±agraïa, obeïa, coïa, fruïen (del verb fruir), etc.
Dièresi U) Excepcions:
±Quan pot dur accent ±país, veí, agraíem, etc.
gràfic segons les regles
±En verbs en futur o ±agrairé, construiries, etc.
condicional
±En els sufixos –isme, ±arcaisme, egoista, etc.
-ista
Atenció, duen dièresi: heroïcitat, fluïdesa,
±mots acabats en –tat, esponta-neïtat,
-al, homogeneïtat, conti-
-itzar nuïtat, helicoïdal, judaïtant
2
3. Llengua Catalana i Literatura
Activitats
1. Posa-hi l’accent, si cal, i classifica segons siguin aguts, plans o esdrúixols:
Dema, espai, balco, autobus, despres, aixo, historia, escas, futbol, rodamon,
daltabaix, cabas, esglesia, marques, pelvis, ingenu, espelma, magnolia, colera,
gloriós, arros, repos, pure, formula, mobil.
2. Posa-hi l’accent, si cal, i justifica-ho:
Tennis, opera, cronica, colonia, proleg, trolei, oboe, cafe, burges, frances,
pages, promes, nomes, congres, acces, cervol, perdua, semola, genesi,
anecdota, radio.
3. Posa-hi l’accent, si cal:
Desgracia, renet, besnet, clinica, centrimetre, semafor, castig, arab, unic,
public, carrec, pla, sa, tro, cru, tabu, anis, lluç, fletxa, metge, algu, algun,
coctel, feliç, obtus, atlantic.
4. Poseu dièresi:
-Ell rai, que pot menjar raim!
-Havent pres cocaina, tingué ganes de fer una becaina
-Hi ha molta feina, a treure la cafeina del cafè
-L’heroi i l’heroina han fruit els fruits de llur triomf.
-En Pau s’ha fet paul.
-Mira de ficar-li el peu dins el peuc.
-El diumenge no hi ha servei diurn.
3
4. Llengua Catalana i Literatura
-En lloc d’agraiment va mostrar traidoria.
-No he vist cap sauquer en tot el veinat.
-Són uns paisos ruinosos.
-Estic amoinat per tant atapeiment.
-Avui hom valora més l’espontaneitat que l’heroicitat.
5. Escriu la lletra que correspongui als mots següents:
Sistem_, capitalist_, un aristòcrat_, un palet_, un suïcid_, una bona boletair_, fulla
perenn_, una persona afabl_, una massa enorm_.
6.Escriu en singular les frases següents:
Deixen les torres lliures
Veniu a veure'ns aviat
Són unes persones rudes
Ompliu-ne les garrafes, d'aquesta aigua
Les caderneres joves fan unes cantarelles molt alegres
Els congressistes obren unes sessions informatives.
Les comarques pobres recorren als tribunals.
Es troben davant d'uns problemes insolubles i incòmodes
7.Escriu en els buits a o bé e:
_mpúries és un indret m_ravellós i respl_ndent.
Es troba des_mparat i molt _nyorat en aquell país.
4
5. Llengua Catalana i Literatura
Té un aire _feminat i un caràcter m_l_nconiós.
En un r_có del Canigó hi ha mon_stir de Cuixà.
Tr_gueren l'ass_ssí de la presó per dur-lo al psiquiatr_
L'eb_nist_ f_rà s_nefes al mobles abans d'env_rnissar-lo.
8. Completa els buits amb una o o una u
- No s_rt ara, sinó que s_rtiré més tard
- Si p_guéssiu i v_lguéssiu, fer-ho!
- El rèt_l deia: Prohibit d’esc_pir, m_ltat el qui esc_pi
- Ha c_llit uns quants b_lets, aquest any se’n c_llen molts
- Dubt_ que p_guem c_sir bé aquest estrip.
9. Omple els buits
No p_dreu s_p_rtar tants graus sota zer_
Van menjar b_tifarra i emb_tits, i per postres t_rrons
El tit_lar de la càtedra tenia el tít_l de doctor des de feia temps
Que no p_gueu és una cosa, però que no v_lgueu n’és tot una altra.
Si no ho m_nteu d’una altra manera no us en s_rtireu
10. Omple els buits
Sempre m'ha impre__ionat com de ràpi__ treballen en aquesta empre__a.
Des de la setmana pa__ada l'ora__e ha millorat moltí__im i han ce__at les
plu__es.
Es va enu__ar de debò, perquè, segons ell, aquell era un a__u__te que a mi
no m'intere__ava gens.
5
6. Llengua Catalana i Literatura
La deci__ió ja està pre__a: insta__arem l'antena de televi__ió a la terra__a.
Els agents de seguretat no van poder contro__ar la rebe__ió, de manera
que van nece__itar la co__aboració de la po__icia.
La bo__eria és una malaltia conta__iosa o, si més no, qui va molt amb un
co__, al poc co__eja.
No estic d'acord amb les conclu__ions a què arri__a aquest a__aig: el
plante__ament és erroni i l'argumentació i__ògica.
6
7. Llengua Catalana i Literatura
Autocorrecció
-No he vist cap saüquer en tot
1. Aguts: demà, espai, balcó, el veïnat.
autobús, després, això, escàs, -Són uns països ruïnosos.
futbol, rodamón, daltabaix, -Estic amoïnat per tant
cabàs, marqués, gloriós, arròs, atapeïment.
repòs, puré. -Avui hom valora més
Plans: pelvis, ingenu, espelma, l’espontaneïtat que
mòbil l’heroïcitat.
Esdrúixols: història,
església,còlera, magnòlia, 5. Sistema capitalista,
fórmula aristòcrata, paleta, suïcida,
boletaire, perenne, afable,
2. Tennis, és pla acabat en –is. enorme.
Òpera, és esdrúixol
Crònica, és esdrúixol 6. Deixa la torre lliure.
Colònia, és esdrúixol Vine a veure'm aviat!
Pròleg, és pla i no acaba en És una persona rude
cap de les dotze terminacions Omple'n la garrafa,
Tròlei, és pla i no acaba en d'aquesta aigua.
cap de les dotze terminacions La cadernera jove fa una
(-ei) cantarella molt alegre.
Oboè, és agut i acaba en –e, El congressista obre una
com cafè, sessió informativa.
Burgès, és agut i acaba en – La comarca pobra
es, com francès, pagès, recorre al tribunal.
promès, només, congrés, i Es troba davant d'un
accés. problema insoluble i
Cèrvol, és pla i acaba en –ol. incòmode.
Pèrdua, és esdrúixol
Sèmola, és esdrúixol 7. Empúries, meravellós,
Gènesi, és esdrúixol resplendent
Anècdota, és esdrúixol Desemparat, enyorat.
Ràdio, és esdrúixol Efeminat, malenconiós,
Racó, monestir
3. Desgràcia, renét, besnét, Tragueren, assassí,
clínica, centímetre, semàfor, psiquiatre
càstig, àrab, únic, públic, Ebenista, farà, sanefes,
càrrec, pla, sa, tro, cru, tabú, envernissar-lo.
anís, lluç,fletxa, metge, algú,
algun, còctel, feliç, obtús, 8. surto, sortiré,
atlàntic. poguéssiu, volguéssiu,
pugueu, vulgueu
4. Poseu dièresi: rètol, escopir, multat,
-Ell rai, que pot menjar raïm! escupi
-Havent pres cocaïna, tingué tossia, tus
ganes de fer una becaina collit, cullen
-Hi ha molta feina, a treure la dubto, puguem, cosir.
cafeïna del cafè
-L’heroi i l’heroïna han fruït els 9 Podreu, suportar, zero,
fruits de llur triomf. botifarra, embotits,
-En Pau s’ha fet paül. torrons,
-Mira de ficar-li el peu dins el titular, títol
peüc. pugueu, vulgueu,
-El diumenge no hi ha servei munteu, sortireu
diürn.
-En lloc d’agraïment va
mostrar traïdoria.
7