1. PROGRAMACIÓ
AULA D’ACOLLIDA
LLENGUA CATALANA I CIÈNCIES
SOCIALS
IES PRÍNCEP DE GIRONA
CURS 2008 – 2009
ZULEMA SÁNCHEZ MONTINS

2. ÍNDEX
Justificació de la programació..................................................... 3 Unitat 2 ................................................................................... 39
Introducció ................................................................................. 5 Unitat 3 ................................................................................... 44
Adaptació de la programació i temporització.............................. 6 Unitat 4 ................................................................................... 50
Objectius d’aprenentatge per trimestres .................................... 8 Unitat 5 ................................................................................... 56
Les competències bàsiques a l’ESO ......................................... 11 Unitat 6 ................................................................................... 62
Quadre de les competències bàsiques a la programació .......... 15 Unitat 7 ................................................................................... 68
Metodologia general .................................................................. 16 Unitat 8 ................................................................................... 75
Tecnologies de la informació i la comunicació .......................... 21 Unitat 9 ................................................................................... 81
Recursos ................................................................................... 22 Unitat 10 ................................................................................. 87
La programació i el projecte Món Unitat 11 ................................................................................. 93
Graella comparativa Llengua A1/Projecte Món ......................... 29 Àrea de coneixement del medi social i natural ....................... 100
Programació anual ..................................................................... 30 Selecció de continguts ........................................................... 102
Unitats de programació Programació anual ................................................................. 103
Unitat 1 ...................................................................................... 33 Pràctica reflexiva .................................................................... 105
2

3. JUSTIFICACIÓ
És fa necessari posar a l’abast del professorat que atén l'alumnat nouvingut que prové d’altres països i cultures amb desconeixement de la
llengua catalana unes bases comunes en la descripció dels objectius, els continguts i l’avaluació dels nivells a assolir, seguint les directrius
donades en el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües. És a dir, allò que han d’aprendre
a fer els aprenents de català com a L2 a l’hora de comunicar-se i els coneixements i habilitats que han de desenvolupar per ser capaços
d’actuar de manera efectiva.
Per determinar els nivells s’ha partit del treball realitzat en el Consell d’Europa Common European framework of reference for languages:
learning, teaching, assessment (2001).
Aquests 6 nivells comuns de referència proposats pel Consell d’Europa són:
A1: Inicial usuari bàsic
A2: Bàsic usuari bàsic
B1: Llindar usuari independent
B2: Avançat usuari independent
C1: Domini funcional efectiu usuari experimentat
C2: Domini usuari experimentat
El nivell més baix dels graus de competència lingüística és l’A1: NIVELL INICIAL. És el punt en què l’aprenent aconsegueix un mínim de
competència per interactuar de manera simple.
Es presenten els marcs referencials que han de permetre als docents i a aquells que dissenyen cursos i llibres de text trobar representats els
aspectes importants de l'ús de la llengua i de la competència que s'han de tenir presents per als dos primers nivells, per a l'alumnat de 8 a 16
3
anys.

4. A1 Nivell inicial - Usuari bàsic
A2 Nivell bàsic - Usuari bàsic (en elaboració)
L' aula d' acollida de L' IES Príncep de Girona centra el seu treball en poder fer competents als seus i a les seves alumnes nouvinguts i
nouvingudes en aquest primer nivell inicial de llengua, complementant-lo amb un programa interdisciplinari per l’adquisició d'un nivell mínim del
llenguatge del coneixement del medi social, natural i matemàtic.
4

5. Introducció
La programació de llengua catalana per a l’alumnat nouvingut s’ha elaborat a partir del nivell llindar.
El nivell llindar situa l’aprenent a l’entrada d’un procés d’adquisició gradual d’una llengua, a la fita a partir de la qual pot comunicar-se, en
aquesta llengua, en qualsevol situació del que podríem considerar els seus àmbits habituals. És a dir, aquest nivell ha de possibilitar que
l’aprenent es pugui desenvolupar satisfactòriament en les situacions comunicatives de la vida quotidiana i en el futur, adquirir capacitat de
comunicació per a un perfecte domini de la llengua apresa.
Aquesta programació consta d’onze Unitats Didàctiques:
o Unitat 1: La identificació personal.
o Unitat 2: Ensenyament i educació.
o Unitat 3: Domini de la llengua.
o Unitat 4: Relacions familiars.
o Unitat 5: Estats físics i anímics d’una persona.
o Unitat 6: Menjars i beure.
o Unitat 7: Rutines diàries.
o Unitat 8: Temps lliure i entreteniments.
o Unitat 9: Habitatges i llocs de residència.
o Unitat 10: Compres.
o Unitat 11: Viatges i trasllats.
I estan estructurades de la manera següent:
Funcions lingüístiques: Són funcions que predeterminen la forma lingüística que pot adoptar en acte de parla (descriure, narrar, mostrar un
sentiment, etc).
Exponents lingüístics: Són els elements estructurals, els conceptes als tractes que van lligats al propòsit enunciatiu.
Nocions específiques: Lèxic necessari per desenvolupar els diferents objectius comunicatius.
5
Temes: Cadascun dels temes al voltant els quals giraran les diferents situacions comunicatives de l’entorn immediat de l’aprenent.

6. ADAPTACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ I TEMPORITZACIÓ
Es tracta d'una programació completa en què s'hi recullen els 11 temes de la programació del nivell inicial.
En forma de fitxa, s'hi fa constar:
 Objectius
 Conceptes i exponents lingüístics.
 Competències bàsiques
 Vocabulari que s'hi introdueix.
 Activitats i contribució a les competències bàsiques.
 Metodologia emprada.
 Tipus d'agrupament.
 Materials en disposició.
 Avaluació inicial, formativa i sumativa.
Es tracta d'una proposta adaptable a les necessitats de cada aula i oberta a noves aportacions.
Cada unitat didàctica deuria ocupar-nos unes set o vuit hores de classe, i, deuríem estudiar quatre unitats el primer i segon trimestre i tres el
tercer. Utilitzem el condicional al formular aquest apartat, per la necessitat absoluta que tenim per i d'adaptar-nos al ritme i nivell d'aprenentatge
del nostre alumnat, a la seva particular i peculiar tipologia personal, i sense obviar, el moment que s'incorpora a l’aula.
El conjunt d'aquestes onze unitats didàctiques quedarien seqüenciades així:
 Primer trimestre d' arribada: Unitats 1, 2, 3 i 4
 Segon trimestre d'arribada: Unitats 5 , 6, 7, 8
 Tercer trimestre d'arribada: Unitats 9, 10 i 11
6

7. Suggerim dues hores de treball, a les acaballes de cada unitat, per la seva avaluació i, si ho considerem necessari, per repassar els continguts
treballats, abans de fer una prova oral i/o escrita.
7

8. Objectius d’aprenentatge
1r trimestre
 Saber donar informació personal sobre la seva identitat i demanar la dels altres.
 Entendre la informació que els altres li demanen sobre ell mateix.
 Comprendre la informació que els altres s’intercanvien sobre el tema
 Saber expressar com s’està anímicament
 Saber saludar, encaixant les mans o fent dos petons a les galtes.
 Conèixer les dependències de l’escola.
 Conèixer i identificar el personal de l’escola ( alumnes, professors, conserges, director/a, administratiu/va...)
 Identificar el nom de l’escola.
 Comprendre l’horari de la classe.
 Conèixer el vocabulari del material de la classe.
 Saber saludar i acomiadar-se.
 Respectar les instal·lacions de l’escola i el material.
 Tractar els companys/es i els professors amb respecte.
 Treballar hàbits escolars: treballar en grup, presentació de treballs, seure, retallar
 Conèixer els diferents components que estructuren una llengua: so, lletra, síl·laba, paraula, frase, text…
 Saber demanar aclariments sobre un significat que no es coneix.
 Demanar que es repeteixi una paraula, concepte que no s’entén.
 Desenvolupar recursos lingüístics quan no es disposa del terme precís.
 Conèixer els codis de cortesia quan no es té prou competència.
 Reconèixer les diferents tipologies de textos: narratiu, descriptiu, instructiu, poètic, …
 Valorar positivament la pròpia llengua i la dels altres.
8

9.  Poder donar informació sobre la família.
 Demanar informació sobre els membres de la família.
 Entendre la informació que els altres li donen o li demanen sobre la família.
2n trimestre
 Poder donar informació sobre la salut personal i demanar per la dels altres.
 Entendre preguntes relacionades amb la seva salut.
 Expressar i preguntar sobre els estats d’ànim.
 Indicar la localització d’una molèstia o d’una malaltia.
 Entendre indicacions del metge.
 Saber comportar-se correctament a l’hora d’esternudar, tossir...
 Ser capaç d’identificar logotips; hospital, farmàcia, farmaciola...
 Parlar sobre el tipus de menjar que prenen normalment o que més els agrada.
 Parlar sobre el que sol menjar en cada àpat i on.
 Demanar alguna cosa per menjar i/o beure.
 Entendre la informació que els altres li donen o li demanen sobre el tema.
 Conèixer els horaris més habituals dels diferents àpats.
 Intercanviar costums relatius a cadascun dels àpats.
 Saber preguntar o saber dir el dia de la setmana.
 Poder donar i demanar informació sobre el temps que fa.
 Poder donar i demanar informació sobre les rutines diàries.
 Poder entendre i respondre preguntes tancades sobre les rutines.
 Conèixer i familiaritzar-se amb les rutines diàries dins de l’escola.
 Saber gestionar el propi temps escolar.
9
 Saber expressar els seus interessos i afeccions.

10.  Saber demanar sobre els interessos dels altres
 Ser capaç d’intercanviar informació sobre activitats lúdiques.
 Entendre la informació que els altres donen sobre afeccions i activitats lúdiques.
3r trimestre
 Dir on viu.
 Dir alguna cosa sobre casa seva: habitacions, mobiliari, estris de casa, petits electrodomèstics.
 Preguntar i dir on viu algú. Donar indicacions per anar-hi.
 Entendre la informació que els altres donen, demanen i intercanvien sobre el tema .
 Conèixer diferents formes de saludar.
 Conèixer i identificar el nom dels comestibles més usuals i el tipus d’embalatge.
 Conèixer i identificar el material de papereria més usual i d’altres objectes comuns a la seva edat.
 Reconèixer els diferents tipus d’establiments i comprendre l’acció de comprar i vendre.
 Saber utilitzar els diners.
 Saber l’horari de les botigues.
 Saber les diferents rutines d’anar a comprar.
 Saber demanar com es va a un lloc.
 Saber comprar bitllets.
 Saber demanar el preu del bitllet.
 Saber preguntar a quina hora surt i a quina hora arriba.
 Intercanviar informació sobre la preparació d'una sortida o d'una excursió (motxilla,nom del lloc, autocar,tren,...)
 Saber entendre la informació que els/les altres li demanen i intercanvien sobre el tema.
 Saber que hi ha estacions en què els bitllets es dispensen a les màquines.
 Saber el preu dels bitllets de metro depèn de la zona per on vulguis circular, i que no cal dir el lloc on vas a l'hora de comprar el bitllet.
10
 Saber que hi ha estacions en què per sortir al carrer cal passar el bitllet per les barreres de control.

11. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES A L’ESO
M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Confuci, 551-479 a. C.
Un dels principis que la UNESCO promou, diu que tot ésser humà ha de comptar amb eines de pensament i coneixements bàsics per
sobreviure1, és a dir, fa referència al dret universal a l’educació, però a una educació no sols com a acumulació de coneixements sinó a una
educació competencial, on les competències esdevenen un element clau per sobreviure, i podríem afegir, per assolir la realització personal,
exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ésser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent
al llarg de la vida.
El Decret 143/2007 DOGC núm. 4915 defineix competència com la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera
transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que
implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.
Jaume Sarramona 2defineix una competència com una capacitat per poder resoldre problemes complexos utilitzant coneixements, habilitats i
actituds. Respecte dels altres tipus d’aprenentatges, la competència posa l’èmfasi en l’habilitat i, per tant, és una dimensió pràctica, aplicativa.
Zabala i Arnau3 assenyalen que les competències bàsiques no es redueixen al coneixement que aporten els sabers científics, sinó que
exigeixen una acció educativa que tingui en compte el caràcter metadisciplinar dels seus components, o dit d’una altra manera, les
competències bàsiques tenen un sentit completament transversal.
En altres paraules, les competències es demostren en l’acció en situacions reals, de la mateixa manera que es fomenten en diferent tipus de
sabers i han de posar en joc coneixements de moltes disciplines alhora, com també impliquen col·laborar amb altres contextos socials i
impliquen un pensament estratègic: comprendre, analitzar, decidir, aplicar esquemes, valorar...
1
dins de la Declaració Mundial sobre Educació per a tots, (Jontien, Tailandia 1990)
2
“Entrevista a Jaume Sarramona”, Escola catalana, núm. 445, desembre 2007
3
Zabala A., Arnau L., 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007 11

12. El fet de ser competent exigeix més que la simple adquisició de determinats coneixements i habilitats. Les competències impliquen la capacitat
d’utilitzar aquests coneixements i habilitats en contextos i situacions diferents. Aquesta aplicació requereix comprensió, reflexió i discerniment,
tenint en compte la dimensió social de les accions.
A l’ensenyament obligatori, cal prioritzar l’assoliment per part de tot l’alumnat de les competències que es consideren bàsiques, és a dir,
aquelles competències que afavoreixen l’autonomia necessària per l’aprenentatge i pel desenvolupament personal i social.
Cada competència fa referència a coneixements diversos (conceptuals, procedimentals, actitudinals) i a processos que han de mobilitzar-se per
fer front de manera eficaç a la resolució de problemes i situacions de diferent complexitat. Aquesta noció ultrapassa la concepció tradicional dels
processos d’ensenyament i aprenentatge com a transmissió de sabers. Una educació basada únicament en la transmissió de sabers no
garanteix que l’alumnat els apliqui per resoldre situacions reals o els utilitzi
com a plataforma per consolidar el que ja ha après i així seguir aprenent. De la mateixa manera, l’èmfasi en la mobilització o aplicació dels
sabers –que comporta el plantejament competencial– no ens ha de portar a oblidar-nos de la necessitat dels
sabers. L’ensenyant, a més de dominar uns sabers, ha de conèixer l’ús d’aquests sabers en contextos reals i ha de construir activitats
didàctiques que permetin que l’alumnat els mobilitzi davant de situacions de progressiva complexitat.
12

13. En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea s’estableixen vuit competències bàsiques:
Competències transversals
Competències específiques per
1. Competència en comunicació lingüística conviure i habitar el món
Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge
com a instrument de comunicació oral i escrita, de
representació, interpretació i comprensió de la realitat, de
construcció i comunicació del coneixement i d’organització i
autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.
Competències comunicatives
2. Competència cultural i artística
Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament
diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com
a font de gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels
pobles. 7. Competència en el coneixement i la interacció
amb el món físic
És l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant
3. Tractament de la informació i competència digital en els seus aspectes naturals com en els generats
Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar per l’acció humana, de tal manera que es possibilita
i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. la comprensió de successos, la predicció de
Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i la
Competències metodològiques informació fins a la seva transmissió en diferents suports, preservació de les condicions de vida pròpia, les de
incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la les altres persones i les de la resta d’éssers vius.
comunicació com a element essencial per informar-se,
aprendre i comunicar-se.
13

14. Competències transversals Competències específiques per
conviure i habitar el món
4. Competència matemàtica
Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les
seves operacions bàsiques, els símbols i les formes
d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar
diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement
sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per
Competències metodològiques resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el
món laboral. 8. Competència social i ciutadana
Fa possible comprendre la realitat social en la qual
vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania
5. Competència per aprendre a aprendre democràtica en una societat plural, així com
Consisteix a disposar d’habilitats per iniciar-se en comprometre’s a contribuir-ne a la millora. Integra
l’aprenentatge i ser capaços de continuar aprenent de manera coneixements diversos i habilitats complexes que
cada vegada més eficaç i autònoma, d’acord amb els objectius permeten participar, prendre decisions, triar com
i necessitats propis. comportar-se en determinades situacions i
responsabilitzar-se de les eleccions i decisions
adoptades.
6. Autonomia i iniciativa personal
Aquesta competència fa referència a l’adquisició de la
consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds
personals interrelacionades, com la responsabilitat, la
Competències personals perseverança, el coneixement d’ells mateixos i l’autoestima, la
creativitat,
l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’escollir, de
calcular riscos i d’afrontar els problemes, així com la capacitat
de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre
dels errors i d’assumir riscos.
14

15. QUADRE DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES A LA PROGRAMACIÓ
Competències Bàsiques generals Unitats didàctiques
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
Comunicatives Comunicativa lingüística i audiovisual
* * * * * * * * * * *
Artística i cultural
* * * * * * * *
Metodològiques Tractament de la informació i competència
digital * * * * * * * * * * *
Matemàtica
* * * * *
Aprendre a aprendre
* * * * * * * * * * *
Desenvolupament Personal Autonomia i iniciativa personal
* * * * * * * * * * *
Conviure al món Coneixement i interacció amb el món físic
* * * * * * * * * * *
Social i ciutadania
* * * * * * * * * * *
15

16. METODOLOGIA GENERAL
Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar què li havia ajudat a ser científic, respongué:
Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: “Què heu après avui a
l’escola?”. En canvi la meva mare deia:
- Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?
Christine Chin 2004 (Cita aportada per Neus Sanmartí)
Una de les conseqüències de l’ensenyament per competències és la resposta metodològica. En aquest sentit, tal i com apunta Antoni Zabala4,
les disciplines no són suficients per l’aprenentatge competèncial i és per aquest motiu que els mètodes per a l’ensenyament de les
competències ha de tenir un enfocament globalitzador.
Aquest enfocament implica la coordinació de les estratègies metodològiques per part del professorat tot fent-les congruents i complementàries, i
al mateix temps, la reflexió sobre alguns dels elements per integrar en la seva tasca docent, com poden ser el clima d’aula, el treball cooperatiu,
la creativitat, la intel·ligència emocional, el desenvolupament d’habilitats metacognitives, la integració de les eines digitals, la transversalitat, la
prevenció de conflictes, la interdisciplinarietat, les relacions amb el context sociocultural del centre, la interculturalitat, la sostenibilitat…
El nou currículum considera com a eix del procés educatiu les competències que l’alumnat necessitarà per desenvolupar les seves funcions en
la societat, en la seva futura vida laboral, així com per resoldre problemes i situacions amb què es trobarà al llarg de la seva vida. En
conseqüència s’han de seleccionar les estratègies necessàries perquè l’alumnat aprengui a utilitzar els recursos
necessaris, els coneixements, les habilitats i les actituds, d’una manera flexible, adequada i en tota la seva complexitat, en contextos i situacions
canviants i diversos.
Així doncs, tal i com assenyala Neus Sanmartí5, una metodologia basada en l’ensenyament competencial comporta la integració de
coneixements en la resolució de problemes (complexitat), la funcionalitat dels coneixements (aplicació a situacions socialment rellevants,
imprevisibles) i l’autonomia de l’alumnat per aprendre i per actuar eficaçment.
4
Zabala A., Arnau L., 11 ideas clave.Cómo aprender y enseñar competencias, Graó, 2007
5
Neus Sanmartí, Què vol dir aprendre per competències? http://recursosdidactics.wordpress.com/2008/09/09/que-vol-dir-aprendre-per-competencies-neus-sanmarti/ 2008. 16

17. No hem d’oblidar que aprendre no és la simple adquisició de coneixements, sinó el desenvolupament de la capacitat d’utilitzar-los, i cal prendre
com a punt de partida, d’una banda, els coneixements que ja té l’alumnat i, d’una altra, fer referència a dubtes i problemes rellevants, i a
situacions que tinguin, personalment i socialment, sentit per a qui aprèn. L’aprenentatge es definirà per la seva potencialitat per construir nous
coneixements i d’altres recursos necessaris per actuar de manera reflexiva. Cal fer evolucionar el pensament de l’alumnat des de les seves
concepcions inicials fins a la construcció de nous coneixements que siguin significatius i aplicables.
Algunes estratègies i orientacions metodològiques que tindrem en compte per al desenvolupament de les competències bàsiques són:
El diàleg pedagògic a l’aula i la construcció compartida del coneixement.
L’ús de les eines de la llengua i del pensament que fan possible seleccionar i interpretar la informació per construir i comunicar el
coneixement.
Les situacions didàctiques adreçades a generar/fomentar interès mitjançant la resolució de problemes i a fer copsar la utilitat dels
aprenentatges per entendre com és el món on vivim.
Les metodologies com: el treball de camp, petites investigacions, estudis a partir de notícies d’actualitat, realització de jocs de
simulació, on els nois i noies participin de la reconstrucció del coneixement…
L’ús de fonts d’informació diversificades: lectura d’imatges, entrevistes i enquestes, premsa, treball de camp…
L’aplicació d’estratègies per al desenvolupament d’un pensament crític i alternatiu.
El treball cooperatiu i les estratègies per aprendre.
17

18. PRINCIPIS DIDÀCTICS
Els principis que orienten la nostra pràctica educativa són els següents:
 L'aprenentatge ha de partir del nivell de desenvolupament de l'alumnat i dels seus coneixements previs. Hem d'afavorir situacions en què
els alumnes hagin d'actualitzar els seus coneixements.
 Treballar amb una metodologia activa i constructivista: l'activitat mental constructiva de l'alumnat és el factor fonamental de l'aprenentatge:
és l'alumne/a qui, en darrer terme, modifica i reelabora els esquemes mentals dels seus coneixements, construint, d'aquesta manera, el seu
propi aprenentatge. El paper del professorat hi és fonamental: és mediador i guia d'aquest aprenentatge. Hem d'atendre aspectes referits al
clima de participació i d'integració de l'alumnat en el procés d'aprenentatge:
- Integració activa de l'alumnat en la dinàmica general de l'aula i en l'adquisició i configuració dels aprenentatges.
- Participació en el disseny i desenvolupament del procés d'ensenyament i aprenentatge.
- També és important arbitrar dinàmiques que fomenten el treball en grup.
 Afavorir la motivació, per tant, s'ha de partir dels interessos, demandes, necessitats i expectatives de l'alumnat. Hem de programar
situacions d'aprenentatge que tinguin sentit per a l'alumnat, a fi que resultin motivadores.
 Possibilitar que l'alumnat dugui a terme aprenentatges significatius amb autonomia.
 L'aprenentatge ha de ser funcional, és a dir, ha de ser aplicable a la pràctica i, alhora, ha de servir per a poder fer nous aprenentatges
(aprendre a aprendre).
 Les activitats han d'atendre a la diversitat. La nostra intervenció educativa amb l'alumnat assumeix com un dels seus principis bàsics tenir en
compte els diferents ritmes d'aprenentatge, així com els diferents interessos i motivacions.
 Cal potenciar l'autoconcepte, l'autoestima i l'equilibri personal i afectiu de l'alumnat. Així, hem de valorar positivament els seus èxits i hem
18
d'evitar de posar-los en situacions exemplificatives o de ridícul com a conseqüència d'un fracàs o d'una mala actitud. Així mateix, hem
d'exigir que l'alumnat respecte a tot el professorat.

19.  El procés educatiu ha de ser avaluat de forma que analitzi tots els aspectes del procés educatiu i que permeti la retroalimentació, l'aportació
d'informacions precises que permetran reestructurar l'activitat en el seu conjunt.
AGRUPAMENT DE L’ALUMNAT
La diversitat d'agrupaments al llarg del procés d'ensenyament-aprenentatge ha d'assolir dos objectius:
1. Proporcionar una millor explotació de les activitats escolars.
2. Constituir un instrument d'adequació metodològica a les necessitats de l'alumnat.
Per tant, podrem agafar com a criteris d'un possible agrupament els següents:
- Ritme d'aprenentatge.
- Interessos.
- Motivació
- Naturalesa de l'àrea o de l'activitat.
ENFOCAMENT METODOLÒGIC DE L 'ÀREA
Estem convençuts que l'educació ha de ser integral i que, a més dels coneixements, cal ensenyar habilitats i tècniques, actituds, valors,
estratègies d'anàlisi i de resolució de problemes; raó per la qual utilitzarem una metodologia activa que faci participar l'alumnat en el seu procés
d'aprenentatge.
Seguint aquesta línia, el mètode d'ensenyament-aprenentatge que proposem comporta les implicacions metodològiques que desenvolupem tot
seguit.
19

20. D'entrada, l'ensenyament de la llengua a l'aula tindrà lloc en el marc del que en didàctica s'anomena "enfocament comunicatiu". Això significa
que l'aula ha de ser el lloc on es produeix una comunicació real entre el professorat i l'alumnat.
Possibilitarem que l'ensenyament es realitzi en un context d'intercanvi d'opinions i d'experiències. Al mateix temps, ajudarem a l'alumnat a
aconseguir majors nivells d'autonomia en el seu procés d'aprenentatge.
A més, l'alumnat intervindrà activament en la programació i l'avaluació del treball a l'aula. Per això, i encara que les interaccions que es puguin
produir a l'aula siguin diverses segons l'activitat a realitzar, haurà de predominar el treball en grup.
20

21. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
Molt més important que aprendre tecnologia és aprendre amb la tecnologia, aprendre a saber utilitzar la informació i
aprendre a treballar en el nou entorn. En aquest context, doncs, el repte és ensenyar a aprendre.
(Catalunya en Xarxa. Pla estratègic per a la societat de la informació)
Pel que fa als recursos de les TIC intregrats a l’àmbit de llengües, s’utilitzen per organitzar, aplicar i presentar la informació en diferents formats,
per llegir i escriure de forma individual i col·lectiva, per comunicar-se i publicar la informació per a una audiència determinada, facilitant la
quantitat i qualitat dels documents produïts i fent que el procés de lectura i escriptura esdevingui més
col·laboratiu, interactiu i social. Les tècniques del processador de text serviran per organitzar el text, per gestionar-lo, per modificar-lo, corregir
els errors i millorar-lo. Els correctors canvien el procés de revisió. Equivocar-se forma part del procés d’aprenentatge. Les presentacions
multimèdia donen suport a l’expressió oral. Cal tenir en compte que sorgeixen noves escriptures -no-líneals (hipertext), interactives i en format
multimèdia-, amb signes ideogràfics i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generació de textos. Tot això requereix diferents tipus
de processos de comprensió i diferents estratègies per al seu aprenentatge.
En la cerca d’informació es treballa amb mitjans tecnològics per tal d’arribar a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la
informació, situant el procés d’ensenyament i aprenentatge dins d’un context real i dinàmic, introduint elements motivadors i diversificant les
possibilitats didàctiques en la forma de treballar els continguts.
21

22. RECURSOS EN LÍNEA
Recurs Font d’informació
Vincles
a) Qui sóc
b) Qui són
c) Què faig normalment http://www.edu365.cat/eso/acollida/index.htm
d) Què tinc
e) Què m'agrada http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/vincles/index.htm
f) Les hores
La família
Les hores http://www.edu365.cat/eso/acollida/index.htm
El mercat
Els números
Les comarques http://www.xtec.es/~ealonso/flash/mapesflash.htm
a) meteocomarques
b) viatge en globus
A l'abast. comunicació bàsica en català http://weib.caib.es/Recursos/abast/home.htm
22

23. RECURSOS EN LÍNEA
Recurs Font d’informació
Diccionari català-castellà
Català -xinés
Vocabulari arab-català
Conjugació Verbal http://www.edu365.cat/agora/index.htm
DIDAC Diccionari de català online
Botigues i professions
Botiga de roba
Carnisseria
Forn de pa
Fruites i verdures
Llibreria http://www.xtec.cat/sedec/links.htm
Peixateria
Supermercat
Pauta Montessori en català http://www.xtec.net/~mgil2243/material/copiapautamontessori.htm
Més recursos online. http://www.xtec.net/~mgil2243/
http://www.xtec.cat/serveis/se/a8870405/mod7/m7/recursos.htm
http://blocs.xtec.cat/aapg
23

24. RECURSOS I MATERIALS
A continuació trobareu un llistat de recursos que no té voluntat de ser complet ni representatiu. Per això tenim a la nostra disposició el web de
l'espai LIC, del qual n' hem extret la majoria de la informació (secció d' Alumnat nouvingut | Recursos per l'alumnat | Material per a la llengua
catalana). Senzillament, SÓN ELS MATERIALS ALS QUALS ES FA REFERÈNCIA A LES PROGRAMACIONS ELABORADES. Hi ha materials que es poden trobar
a internet, i d'altres que són a bona part dels centres educatius i també als Centres de Recursos Pedagògics.
MATERIAL MULTIMEDIA INTERACTIU (1)
• Vincles (també disponible al CRP, en format CD i també els quaderns)
• Galí (també disponible al CRP, en format CD)
• Exler (també disponible al CRP, formant part del CD Sinera 2000)
• Quídam (també disponible al CRP, en format CD i també els quaderns)
• Muds de mots
• Entrena't a llegir
• Diccionari català-àrab
• Diccionari català-urdú
• Diccionari català-xinès
• Diccionari bàsic en diferents idiomes.
24

25. MATERIAL
• Nexe (sèrie blava) / Ed. Casals
• Hola / Ed. Eumo
• Comencem / SGLIC, Departament d'Educació
• Viure a Catalunya. Comencem a parlar (Departament de Cultura)
. Les botigues (SEDEC)
• Xarranca (Fundació Jaume Bofill)
• Pojecte Món / Ed. Grup Promotor Santillana
MATERIAL MANIPULABLE
• Jocs Olivia (disponible al CRP)
• Atelier Sequences Photos (Ed. Nathan)
ALTRES MATERIALS MULTIMEDIA
• Google Earth (versió gratuïta )
• JCLIC: 48 coses de classe
• JCLIC: cercador d'activitats
25

26. Més recursos per treballar la llengua catalana
Espai LIC (llengua, interculturalitat i cohesió social) http://www.xtec.cat/lic/
Instruments per a l’avaluació inicial de l’alumnat http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_aval_instruments.htm
Nivells de competència lingüística per a l’alumnat nouvingut A1 Usuari bàsic
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/documenta/nivell_inicial.pdf
Materials per treballar el nivell A1 http://www.xtec.cat/~bpalau2/material_nivell_a1.htm
Estratègies d’intervenció lingüística http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_estrategies.htm
El joc: recursos per incentivar l’ús de la llengua http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc.htm
Material multimèdia interactiu http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/alumnat/alu_mat_multimedia.htm#expressio
Lectures adaptades:
L’objectiu d’aquestes és ensenyar-aprendre estratègies de comprensió lectora i reforçar les estratègies de la descodificació. Els textos
escollits són d’estructura simple i de llenguatge senzill. Aquestes lectures estan adreçades a alumnat nouvingut amb domini de les habilitats de
descodificació.
Text narratiu: L’Anna i el llapis màgic
Text instructiu: Fem una sardana de paper
Text descriptiu: Un lleó és un lleó
26

27. Comencem http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_propostes3.htm
La Nadia i en Li: parlem, llegim i escrivim http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_propostes3.htm
Les botigues: recull d’imatges per a utilitzar com a suport visual en activitats de llengua oral i escrita
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_propostes1.htm#botigues
112 accions: recull d’imatges per a utilitzar com a suport visual en activitats de llengua oral i escrita
http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_propostes2.htm#accions
Jocs LIC (de llengua) http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/alumnat/alu_mat_manipulable.htm
Xarranca: jocs per a l’aprenentatge del català oral per a nouvinguts http://www.entrecultures.org/04_calidos/04_xerranca.htm
Comencem a parlar http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/comencem/index.htm
Escola oberta: recull de pàgines de llengua i literatura catalana http://www.xtec.cat/recursos/catala/index.htm
Projecte col·laboratiu i d’intercanvi de materials http://www.xtec.cat/crp-alturgell/
Educació Infantil http://www.edu365.cat/infantil/index.htm
Educació Primària: llengua catalana http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/index.htm
I les MUD.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/totes_mud.htm
http://www.edu365.cat/eso/acollida/totes.html
Webquests http://webquest.xtec.cat/enlla/
Videoteca digital http://www.xtec.es/videoteca/
Audiovisuals a l’abast http://www.edu3.cat/
Una altra presentació de recursos TIC a l’àrea de llengua http://www.xtec.cat/formaciotic/presentacions/llengua/
Més recursos TIC per a l’acollida lingüística de l’alumnat nouvingut http://www.xtec.cat/formaciotic/presentacions/acollida/
Banc de recursos de llengua http://www.xtec.net/~mmontene/web/7hivern.htm
27
Lectura eficaç http://www.xtec.cat/centres/a8027365/eficas/index.html

28. Separar paraules d’una frase http://www.genmagic.net/lengua4/lleng1c.swf
Frases sense vocals http://www.genmagic.net/lengua4/lleng3c.swf
Confegir paraules amb inicials de dibuixos http://www.genmagic.net/lengua3/ser9c.swf
Ortografia per al CI http://www.xtec.net/aulanet/ud/catala/ortografia/index.htm
Treball de diccionari http://www.grec.net/cgibin/esc003cl.pgm
Unitats didàctiques de llengua per al suport lingüístic a l’alumnat d’incorporació tardana
Quadern 1: Com et dius? som-hi1
Quadern 2: L’escola som-hi2
Quadern 3: La classe som-hi3
Quadern 4: Els colors som-hi4
Quadern 5: La família som-hi5
Quadern 6: El cos som-hi6
Quadern 7: Els vestits som-hi7
28

29. GRAELLA COMPARATIVA LLENGUA A1/ PROJECTE MÓN
DEPT. D’EDUCACIÓ PROJECTE MÓN
NIVELL A1 LLENGUA MATEMÀTIQUES C.SOCIALS C. NATURALS
1. Identificació 1. Qui sóm i d’on venim? 1. Comptem! 1. D’on som? 1. Nosaltres
personal 2. On estudiem? 2. Nombres i símbols 2. Com anem a classe? 2. Com som?
2. Ensenyament i 3. Com ens vestim? 3. Quina hora és? 3. T’agrada el nostre 3. Quin temps fa?
educació 4. On vivim? 4. Quant mesura? clima? 4. Què mengem?
3. Domini de la llengua 5. La meva família 5. El temps passa… 4. El país on vivim 5. Què s’ha de menjar?
4. Relacions familiars 6. De què treballem? 6. Tot es mesura 5. Vivim a europa 6. Els animals generen feina
5. Estats físics i anímics 7. El nostre carrer 7. Dividim l’espai 6. La llengua eina de 7. On és el zoo?
d’una persona 8. On comprem? 8. L’economia és una treball 8. Hem comprat un ram de
6. Menjar i beure 9. Fem esport incognita? 7. On és l’ajuntament? roses
7. Rutines diàries 10. Què em fa mal? 9. Rècords i mitjanes 8. Països i religions 9. Higiene, dieta i esport
8. Temps lliure i 11. M’agrada viatjar 10. La salut no és un 9. Dones esportistes 10. L’ecologia és salut
entreteniments problema 10. La salut arreu del món 11. Sóc a la lluna de…
9. Habitatge i llocs de 11. Viatgem i calculem 11. Hem començat un llarg
residència viatge
10. Compres
11. Viatges i trasllats
29

30. LLENGUA CATALANA
CONTINGUTS MATERIALS RECURSOS INFORMÀTICS
Llibre de text (Món) o Edu 365 Acollida: http://www.edu365.cat/eso/acollida/index.htm
 Qui som i d’on venim? L’alfabet, o El joc d’en Doll:
Tipus de lletra. Preguntes i respostes
Unitats 1 ,2 ,3 i 4
per explicar qui som. Els colors. Els http://www.gencat.cat/mediamb/joc_endoll/popup.htm
nombres. Sóc, em dic, tinc, visc… Alguns Vincles o Mud de mots:
determinants. Dies de la setmana, http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/vincles/ http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/index.htm
mesos de l’any i estacions de l’any. El o El món per un forat:
nom de les parts del cos. El mapa del
món. Alguns gentilicis. Festes i Galí http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/
tradicions. http://clic.xtec.cat/gali/ o Xarranca joc per l’aprenentatge del català oral per a nouvinguts:
 On estudiem? http://www.xtec.cat/~mgil2243/
El nom de les coses que hi ha a la classe. Comencem o Festes.org: http://www.festes.org/index.php
El nombre: singular i plural. Què tens? http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/pro o Pronunciem. Activitats d’autoaprenentatge:
Què és això? Els possessius. Els f_ori_propostes3.htm http://www.xtec.cat/~jpi/index.htm
numerals. Nom i adjectiu. Alguns o Paraules: http://www.edu365.cat/infantil/llegir/paraules.swf
símbols matemàtics. Què fem a classe?
Material didàctic del programa d’educació o Diccionari bàsic en diferents idiomes:
1r TRIMESTRE
Què fem al patí? Els mitjans de
compensatòria de les comarques gironines. http://www.ravalnet.org/iestarradell/lm/index.htm
transport. Festes i tradicions.
o Agora diccionaris: http://www.edu365.cat/agora/index.htm
 Com ens vestim? o Activitats del diccionari Dídac:
Les peces de vestir. Els verbs.
http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/index.jsp
Conjugació. Ens vestim, ens despullem,
ens cordem, ens calcem…Els
o Jocs de paraules i passatemps:
demostratius. Rentem, estenem, http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/passatemps/
planxem, cosim, raspallem… Roba
d’hivern, d’estiu, per dormir, per fer
esport… Les grafies g/j i g/gu. Les hores i
les parts del dia. Roba d’arreu del món.
 On vivim?
Parts de la casa. Tipus de cases. Els
quantitatius indefinits. Les habitacions
de la casa. Elements del bany. Què hi ha
a la teva habitació? La cuina i els estris
de cuina. El futur. Què fem a casa? La
formació del plural. Les feines de casa.
Què fas a la cuina? Alguns menjars del
30
món. Festes i tradicions.

31. LLENGUA CATALANA
CONTINGUTS MATERIALS RECURSOS INFORMÀTICS
Llibre de text (Món) o El mercat:
 La meva família http://www.edu365.cat/primaria/acollida/lamines/mercat/index.
La família. Els parentius.Com és la teva Unitats 5, 6, 7 i 8
html
família? El casament de... Moltes
famílies diferents. Com som? Res, cap, Vincles o Edu 365 Acollida: http://www.edu365.cat/eso/acollida/index.htm
gens i ningú. Estats d’ànim. Passat, http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/vincles/ o Mud de mots:
present i futur. La cuina al món. Festes i http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/index.htm
tradicions. Galí o El món per un forat:
 De què treballem? Oficis i http://clic.xtec.cat/gali/ http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/
professions. Les eines. L’imperfet o Xarranca joc per l’aprenentatge del català oral per a nouvinguts:
d’indicatiu. Els llocs on treballem. Qui Comencem http://www.xtec.cat/~mgil2243/
fa...? Els interrogatius. Què fa cadascú? o Festes.org: http://www.festes.org/index.php
Estructura de les oracions. Com ens http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/pro
vestim per treballar? La posició de les f_ori_propostes3.htm o Pronunciem. Activitats d’autoaprenentatge:
2n TRIMESTRE
coses: a sobre, a sota, al costat... Els http://www.xtec.cat/~jpi/index.htm
animals. Festes i tradicions. Material didàctic del programa d’educació o Activitats del diccionari Dídac:
 El nostre carrer compensatòria de les comarques gironines. http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/index.jsp
Coses que hi ha al carrer. La posició de o Diccionari bàsic en diferents idiomes:
les coses. El futur. Per a què serveix? Les http://www.ravalnet.org/iestarradell/lm/index.htm
preposicions. Anar a i venir de. Els
o Agora diccionaris: http://www.edu365.cat/agora/index.htm
adverbis. Alguns oficis que es fan al
o CIEMEN El joc dels pobles de la Mediterrània:
carrer. El verb anar. Què fem quan som
al carrer? L’horòscop xinès. Festes i
http://www.ciemen.org/materials/index.html
tradicions. o Jocs de paraules i passatemps:
http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/passatemps/
 On comprem?
Les botigues. Tipus de botigues. Les
síl·labes. Producte, botiga, venedor. On
has comprat...? Què vol? Quant val?
Quant en vol? Haver i haver-hi. Els
mercats. Les contradiccions. Demanar
tanda. Festes i tradicions.
31

32. LLENGUA CATALANA
CONTINGUTS MATERIALS RECURSOS INFORMÀTICS
Llibre de text (Món) o Edu 365 Acollida: http://www.edu365.cat/eso/acollida/index.htm
 Fem esport o Mud de mots:
Els esports. Escrivim una carta. Verbs. El Unitats 9, 10 i 11
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/index.htm
subjuntiu. Quantitatius. Els verbs
d’obligació. Canvis ortogràfics en els Vincles o El món per un forat:
verbs. Festes i tradicions. http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/vincles/ http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/
o Activitats del diccionari Dídac:
 Què em fa mal? Galí http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/index.jsp
La salut: malalties i remeis. No em trobo http://clic.xtec.cat/gali/ o Festes.org: http://www.festes.org/index.php
bé. Em fa mal... L’imperfet de subjuntiu o Pronunciem. Activitats d’autoaprenentatge:
i el condicional simple. La consulta del Comencem http://www.xtec.cat/~jpi/index.htm
metge. Amb, hem , em. Singulars i http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/professorat/pro o Jocs de paraules i passatemps:
plurals. L’imperatiu. Ortografia: i/ix, tx/ http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/passatemps/
f_ori_propostes3.htm
ig. Els pronoms febles. Festes i o Diccionari bàsic en diferents idiomes:
tradicions. http://www.ravalnet.org/iestarradell/lm/index.htm
Material didàctic del programa d’educació
compensatòria de les comarques gironines. o Agora diccionaris: http://www.edu365.cat/agora/index.htm
 M’agrada viatjar o ZonaClic Els Esports: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3487
Els viatges. Els quantitatius. La platja i la
o
3R TRIMESTRE
Educació per a la salut:
piscina. L’autopista. Els verbs ser, voler
http://www.xtec.cat/recursos/salut/index.htm
i poder. Pronoms febles. Festes i
tradicions
o El farmacèutic online a les escoles:
http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/inici.html
32

33. UNITAT 1
33

34. GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A
2n Cicle ESO 1r trimestre 2008 - 2009 Zulema Sánchez Montins
ÀREES/MATÈRIES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT
IDENTIFICACIÓ PERSONAL (TEMA 1)
Aula d’acollida: Llengua catalana L’alumne/a HA DE SABER DONAR INFORMACIÓ personal sobre la seva identitat i DEMANAR la dels
altres.
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
 Saber donar informació personal sobre la seva identitat i demanar la dels altres.
 Entendre la informació que els altres li demanen sobre ell mateix.
 Comprendre la informació que els altres s’intercanvien sobre el tema
 Saber expressar com s’està anímicament
 Saber saludar, encaixant les mans o fent dos petons a les galtes.
COMPETÈNCIES PRÒPIES DE LA MATÈRIA CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Les competències comunicatives
1. Competència comunicativa oral Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Competències artística i cultural
2. Competència comunicativa escrita
Les competències metodològiques
3. Competència comunicativa audiovisual Tractament de la informació i competència digital
4. Competència plurilingüe i intercultural Competència matemàtica
5. Competència literària Competència d’aprendre a aprendre
Les competències personals
Competència d’autonomia i iniciativa personal
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Competència social i ciutadana
34

35. CONTINGUTS
CONCEPTES/EXPONENTS LINGÜÍSTICS VOCABULARI
- Com et dius? Em dic... - Lletres de l’abecedari.
- Quants anys tens? Tinc... anys - Països d’origen i ciutats.
- D’on ets? Sóc de... - Termes associats: nom, cognom, anys, carrer, població, telèfon, escola, curs.
- On vius? Visc a ... - Números cardinals (un, dos...) i ordinals (primer, segon, tercer, quart, cinquè i sisè).
- Quin és el teu número de telèfon? El meu número de ... - Sexe: nen/a, noi/a, home/dona.
- Quin curs fas? Faig ... - Peces de vestir: samarreta, jersei, pantalons, faldilla, jaqueta, mitjons, sabates...
- Quant temps fa que has arribat a Catalunya? Fa... - Adjectius: alt/baix; prim/gras; petit/jove/gran, vell; maco, simpàtic...
- Com és ...? És ... - Accions: dir-se, tenir, arribar, viure, ser, vestir, portar
- Quina roba porta...? Porta ... - Estats d’ànim, content ,trist, enfadat, cansat.
- Com estàs? Bé, malament, content,trist... - Salutacions : Hola ! Bon dia !…
35

36. METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS
A partir de l’enfocament comunicatiu de les activitats es facilitarà el treball cooperatiu i el treball per COMPETÈNCIES ORGANITZACIÓ FORMAT ACTIVITATS
racons. Es posarà èmfasi en les repeticions de paraules, frases, fent adonar l’alumnat de la BÀSIQUES SOCIAL AVALUACIÓ
importància de l’ús lingüístic correcte, procurant crear un clima acollidor, sense forçar la situació i a
partir d’una actitud empatia del professorat.
1 Presentar-se el/la professor/a, dient el seu nom i - Competència comunicativa lingüística i Gran grup Oral/ Escrit Avaluació
escrivint-lo a la pissarra. També diu on viu, amb el audiovisual inicial
suport d’un mapamundi o bola del món. Després - Competència en el coneixement i la
demana a cada alumne com es diu –i ho apunta a la interacció amb el món físic
pissarra -, així com d’on és –i es busca al mapa -; així,
es presenta cadascú oralment, responent a
preguntes fetes pel/la professora/a.
INICIALS 2 Posar en pràctica, amb el programa Vincles -Competència d’aprendre a aprendre Per parelles Interactiu
Interactiu, vocabulari i expressions sobre el tema. - Tractament de la informació i competència
digital
3 Ordenar rètols (grans) de paraules, per formar les -Competència comunicativa lingüística i Per parelles Oral/ Escrit
estructures de pregunta - resposta sobre el tema de audiovisual
-Competència d’aprendre a aprendre
la identificació personal. Després, enganxar-les en un
lloc visible, ordenades, perquè esdevinguin un
referent escrit.
4 - Jugar amb el programa Galí per treballar - Tractament de la informació i competència La presentació Oral /
l’abecedari, així com treballar vocabulari i digital de l’abecedari a Interactiu
-Competència d’aprendre a aprendre
expressions relatives a la identificació personal. -Competència d’autonomia i iniciativa la classe, amb
Prèviament, s’ha presentat l’abecedari a la classe, on personal gran grup.
estarà penjat en un lloc ben visible. (Cada lletra està El treball amb
al costat d’una imatge representativa, el nom de la els programes
qual comença per aquella lletra) Galí i CLIC en
DESENVOLUPAMENT - Treballar amb el programa CLIC, confegint lletres parelles.
5 - Joc del quinto de números. Prèviament, s’hauran - Competència matemàtica Gran grup Oral / Escrit
presentat, utilitzant material manipulatiu i el -Competència comunicativa lingüística i
audiovisual
calendari de la classe. -Competència d’autonomia i iniciativa
- Posar en pràctica el coneixement dels números, a personal
partir de jocs amb la baralla espanyola (mona, -Competències artística i cultural
cinquet, burro tonto/boig...)
36

37. 6 -Posar en joc, oralment, adjectius diferents, a partir -Competència comunicativa lingüística i Fer un dibuix Oral Avaluació
d’imatges donades per la professora (alt/baix, audiovisual d’un mateix: formativa
-Competència d’autonomia i iniciativa
ros/moreno...) personal Individual.
-Fer un dibuix d’un mateix i descriure’s mitjançant -Competència d’aprendre a aprendre Resta
frases senzilles, bo i emprant els adjectius ja d’activitats:
treballats: sóc alta/baixa; sóc rossa/morena... Gran grup
7 - Identificar peces de roba (pantalons, faldilla...) a -Competència comunicativa lingüística i - Gran grup Oral / Escrit -Avaluació
DESENVOLUPAMENT partir de la pròpia indumentària i de la dels audiovisual - Joc del formativa al
-Competència d’autonomia i iniciativa
companys/es, així com en imatges donades. També personal Memori per joc del
hi haurà el suport escrit d’aquestes paraules. -Competència d’aprendre a aprendre parelles. Memori
- Relacionar, amb el joc del Memori, les imatges de
les peces de roba amb les respectives paraules
8 -Repartir cartronets amb diferents estats d’ànim I -Competència comunicativa lingüística i Gran grup Oral
construir frases dient : -Avui estic enfadat(i fer cara audiovisual
-Competència d’aprendre a aprendre
d’enfadat)Dir com estàs i com està el teu company/a.
9 - Presentar un company/a tot recordant el seu nom, -Competència comunicativa lingüística i Gran grup Oral - Avaluació
edat, país d’origen, curs... audiovisual formativa
-Competència d’autonomia i iniciativa
personal
- Competència social i ciutadana
10 - Omplir buits, escrivint aquelles paraules que falten -Competència comunicativa lingüística i Individual Escrit
en unes preguntes i respostes donades, relatives al audiovisual
tema de la identificació personal. (Ex: Com et....? Em
..... ......, Quants anys ……? …… …… anys, etc )
11 - Escriure amb el processador de textos de - Tractament de la informació i competència - Escriptura Interactiu/ - Avaluació
l’ordinador una breu presentació personal –seguint digital d’una breu Escrit/ Oral sumativa
SÍNTESI -Competència comunicativa lingüística i
una simple estructura model- per enganxar en un audiovisual presentació
racó de treball a l’aula (La presentació pot ser més o -Competència d’autonomia i iniciativa personal:
menys senzilla, segons el nivell inicial de català de personal Individual.
l’alumne) - Competència social i ciutadana - Resta
- Identificar de quin company/a es tracta, partint de d’activitats:
les presentacions escrites pels nens (sense dir el nom Gran grup.
del noi/a en qüestió)
- Plantejar preguntes i contestar qüestions fetes pels
companys, relatives a la identificació personal. Es
tracta de petits diàlegs (“entrevistes”) que el/la
37
professora enregistrarà en una gravadora i després
s’escoltaran a classe.

38. Materials Recursos
- Manipulable: Taula i cadires, rètols grans de paraules (que ordenades mostren estructures d’expressions treballades), cartronets de persones (el dibuix acompanyat de la
paraula escrita), Qui és qui, (Joc Olívia), joc del bingo, números, calendari, trencaclosques de l’abecedari (Juguem a l’abecedari, EDUCA), Memori de peces de roba (dibuix,
paraula)
- Suport escrit: pissarra, fulls, llapis, colors, materials propis, llibres de text: Vincles, Hola, Comencem a parlar (Viure a Catalunya), Món
- Imatges: dibuixos d’ells mateixos, fotos, diccionari d’imatges, mapa/bola del món
- TIC: Programa Galí, Vincles Interactiu, processador de textos, impressora, gravadora, bloc de l’aula: http://blocs.xtec.cat/aapg
- Jocs del llibre Xarranca.
* Recursos complementaris que poden utilitzar-se per treballar aquest tema: Edu365, Comencem, Nexe, Món
Avaluació Inicial Després de presentar-nos nosaltres, preguntar com es diuen i d’on venen, així com els anys que tenen (per veure el nivell inicial)
Observació de l’evolució d’aprenentatges al llarg de la unitat. Es recull la informació de les activitats realitzades.
Avaluació Formativa S’adequarà el contingut al nivell de cada alumne/a i, en funció de les necessitats observades, caldrà fer més incidència en uns
aspectes o altres.
Avaluació
1. La professora pregunta, oralment, a cada alumne/a:
- Com es diu ? Quants anys té ? D’on és? Quant temps fa que és a Catalunya?
Segons el nivell del noi/a, aquestes preguntes també es poden plantejar, a més d’ oralment, per escrit.
2. L’alumne/a identifica lletres o les verbalitza ell sol (segons el nivell), seguint el model treballat (lletra - dibuix): a d’avió... e
Avaluació Sumativa d’elefant...
3. El noi/a verbalitza els números cardinals treballats. (S’utilitzarà un suport escrit, on apareguin les xifres). Segons el nivell de
l’alumne/a, se li pot demanar que escrigui, amb lletres, alguns números
4. El noi/a ha de dir característiques físiques d’uns personatges (imatges) mostrats per la professora, posant en joc els adjectius
treballats
5. L’alumne/a ha de relacionar dibuixos de peces de roba amb la paraula que els identifica i verbalitzar-la.
38

39. UNITAT 2
39

40. GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A
2n Cicle ESO 1r trimestre 2008 - 2009 Zulema Sánchez Montins
ÀREES/MATÈRIES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT
ENSENYAMENT I EDUCACIÓ (TEMA 2) L’alumne/a HA DE SABER DONAR RESPOSTA a les situacions
Aula d’acollida: Llengua catalana més freqüents relacionades amb l’ensenyament.
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
 Conèixer les dependències de l’escola.
 Conèixer i identificar el personal de l’escola ( alumnes, professors, conserges, director/a, administratiu/va...)
 Identificar el nom de l’escola.
 Comprendre l’horari de la classe.
 Conèixer el vocabulari del material de la classe.
 Saber saludar i acomiadar-se.
 Respectar les instal·lacions de l’escola i el material.
 Tractar els companys/es i els professors amb respecte.
 Treballar hàbits escolars: treballar en grup, presentació de treballs, seure, retallar
COMPETÈNCIES PRÒPIES DE LA MATÈRIA CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Les competències comunicatives
1. Competència comunicativa oral Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Competències artística i cultural
2. Competència comunicativa escrita
Les competències metodològiques
3. Competència comunicativa audiovisual Tractament de la informació i competència digital
4. Competència plurilingüe i intercultural Competència d’aprendre a aprendre
Les competències personals
5. Competència literària
Competència d’autonomia i iniciativa personal
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
40
Competència social i ciutadana

41. CONTINGUTS
CONCEPTES/EXPONENTS LINGÜÍSTICS VOCABULARI
- Com es diu el nostre institut? El meu instituts es diu... - Dependències: aula, menjador, gimnàs, despatx...
- On és el menjador...? - Personal: alumnes, professors, conserges, cap d’estudis, administratius, director...
- A quin pis és el menjador, el despatx...? - Assignatures: Socials, Naturals, Ed. Física, Música,Anglès...
- Puc anar al lavabo/al pati...? - Els dies de la setmana i situacions temporals: avui, demà, ahir...
- Vés/ Baixa/ Puja a la classe de 2n...? - Mobiliari de l’aula: taula, cadira, prestatgeria, armari, porta...
- Porta/ Dóna al/ a la professor/a de Música... - Material escolar: llapis, goma, safata, full, carpeta,tisores...
- Com es diu el/la professor/a d’Educació Física...? - Salutacions: hola! Adéu! Bon dia! Bona tarda!
- Quina classe tens dimecres a les 10:00 h.? - Situacions: aquí, baix, a sobre, a sota, dalt, darrere, davant...
- Quina classe tens abans / després de ...? - Accions: escoltar, escriure, llegir, barallar-se, demanar perdó...
- Que hi ha a la taula? / A la taula, hi ha un llapis...
- Hola! Adéu! fins demà! fins la tarda!...
- Bon dia! bona tarda!
- Bon cap de setmana!
41

42. METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS
A partir de l’enfocament comunicatiu de les activitats es facilitarà el treball cooperatiu i el treball per COMPETÈNCIES ORGANITZACIÓ FORMAT ACTIVITATS
racons. BÀSIQUES SOCIAL AVALUACIÓ
Es posarà èmfasi en les repeticions de paraules, frases, fent adonar l’alumnat de la importància de l’ús
lingüístic correcte, procurant crear un clima acollidor, sense forçar la situació i a partir d’una actitud
empatia del professorat.
1 Visitar l’escola i fer fotografies dels diferents espais - Competència en el coneixement i la Petit Grup Oral /
interacció amb el món físic Interactiu
2 A l’aula, fer una reflexió sobre el que hem vist i - Competència d’autonomia i iniciativa Gran grup, rètols a Oral / Avaluació
INICIALS personal
escriure rètols dels diferents espais a l’ordinador. l’ordinador en Interactiva inicial
- Tractament de la informació i
competència digital petit grup.
3 Enganxar les fotografies i el rètol a les portes. - Competències artística i cultural Gran grup Oral
4 A l’aula, treballar les preguntes per fer una enquesta - Competència comunicativa lingüística i Gran grup, i Oral / Avaluació
a diferents persones de l’escola. audiovisual després la part Escrita formativa
- Competència d’aprendre a aprendre
escrita en petit
grup.
5 Sortir al carrer i fer una foto de l’institut i del rètol - Competències artística i cultural Petit grup Oral
del centre.
6 Treballar els dies de la setmana oralment i amb - Competència comunicativa lingüística i Gran grup Oral /
DESENVOLUPAMENT rètols, després omplir l’horari personal amb ajuda de audiovisual Escrita
- Competència d’autonomia i iniciativa
dibuixos o icones. personal
7 Treballar amb: Galí, Clic 48 coses de classe,Nexes, - Tractament de la informació i Petit grup/ Oral/
Hola, Vincles, Comencem, Món. competència digital Individual Interactiva
8 -Treballar les rutines: saludar, acomiadar-se, - Competència comunicativa lingüística i Primer en gran Oral / Avaluació
demanar per anar al lavabo... audiovisual grup i després en Escrita formativa
- Competència en el coneixement i la
-Treballar com una rutina els jocs de situació: dalt, interacció amb el món físic petit grup
baix... - Competència social i ciutadana
9 Fer i enregistrar l’enquesta i després fer una - Competència comunicativa lingüística i Petit grup Oral Avaluació
descripció dels personatges. audiovisual sumativa
- Competència en el coneixement i la
interacció amb el món físic
SÍNTESI - Tractament de la informació i
competència digital
10 Explicar com era el seu antic institut a la resta de - Competència comunicativa lingüística i Gran grup Oral / Avaluació
companys. audiovisual Escrita sumativa
42
- Competència social i ciutadana

43. Materials Recursos
- Manipulable: Taula i cadires, rètols grans de paraules (que ordenades mostren estructures d’expressions treballades),
- Suport escrit: pissarra, fulls, llapis, colors, materials propis, llibres de text: Vincles, Hola, Comencem a parlar (Viure a Catalunya), Món
- Imatges: dibuixos d’ells mateixos, fotos, diccionari d’imatges,
- TIC: Programa Galí, Vincles Interactiu, CLIC 48 coses , processador de textos, impressora, gravadora, càmera digital, bloc de l’aula: http://blocs.xtec.cat/aapg
* Recursos complementaris que poden utilitzar-se per treballar aquest tema: Edu365, Comencem, Nexe, Món
Avaluació Inicial Fer un dibuix, portar fotografies ( o cercar a internet) de l’institut del seu país
Avaluació Formativa Observació de l’evolució d’aprenentatges al llarg de la unitat. Es recull la informació de les activitats realitzades.
Avaluació
S’adequarà el contingut al nivell de cada alumne/a i, en funció de les necessitats observades, caldrà fer més incidència en uns
aspectes o altres.
Avaluació Sumativa La professora li donarà ordres per saber si coneix els diferents espais, persones i objectes.
Explicar com era el seu antic institut a la resta de companys.
43

44. UNITAT 3
44