1. UN MÓN DE XARXES Laura Ruiz i Reina YaniraCalderon 1r BTX-B CMC
2. Revolució digital i telecomunicacions La comunicació El transmissors o emissors selecciona el missatge que vol enviar d’entre una sèrie de fonts d’informació. El missatge és codificat i transformat en un senyal fent servir un codi que el receptor ha de conèixer per poder descodificar-lo. El senyal codificat viatja per un canal en què pot haver-hi soroll, el qual distorsiona i pot provocar la pèrdua de part de la informació. Sistemes de comunicació El sistema de comunicació és un conjunt de dispositius que té la capacitat de transmetre un missatge d’un punt a un altre. Els sistemes de comunicació no han nascut en l’era digital, però la digitalització n’ha propiciat el creixement i el s’ha fet més ràpids. Com per exemple les xarxes informàtiques la telefonia mòbil, la televisió via satèl·lit etc.
3. Xarxes digitals de comunicació La xarxa de comunicació és el sistema format per un conjunt de nodes en què tots poden transmetre informació entre si. Ens podem referir a dos tipus de xarxes de comunicació: les xarxes informàtiques, i les xarxes de telefonia mòbil. Tecnologia de les xarxes digitals Les tecnologies implicades en les xarxes digitals de comunicació solen diferenciar-se en set nivells: -Nivell físic: es refereix al sistema de transmissiño de la informació entre els equips de xarxa. -Nivell d’enllaç de dades: es refereix a la funció de les tecnologies i protocols del segon nivell de la xarxa. Alguns examples: PPP, Tecnologia ADSL, Tecnologia Ethernet, família de protocols IEEE 802.11. i per últim la tecnologia bluetooth. -Nivell de xarxa: l’encaminament de la informació és la funció de les tecnologies d’aquest tercer nivell. Aquestes tecnologies han de funcionar encara que l’usuari canvï de posició durant la comunicació per tal que una conversa de mòbil no es talli.
4. -Nivell de transport: inclou les tecnologies necessàries per transferir informació entre els dos extrems perquè les dades arribin al receptor de forma fiable sense errors. -Nivell de sessió: afegeix la identificació de sessions de comunicació. -Nivell de presentació: fan referència al format de les dades transmeses, de manera que les programes que es comuniquen rebin les dades en els formats esperats. -Nivell d’aplicació: es refereix als formats i protocols que defineixen les dades que cal transferir. Per exemple: DNS, HTTP, FTP o SMTP.
5. Internet, la xarxa global Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets. Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals, és per això que a vegades se l'anomena "la xarxa de xarxes". Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Internet és la xarxa de xarxes informàtiques accesibles al públic en els quals els ordinadors s'identifiques d'acord amb el protocol IP i la informació es transmet d'acord amb el protocol TPC. Formen part de la xarxa tots els ordinadors que hi estan connectats.
6. Els serveis d'Internet Probablement el servei més conegut. Dins aquí les pàgines més populars són, discutiblement, Google.com, Yahoo.com, YouTube.com, Fotolog.com, Wikipedia.org, MySpace.com, FaceBook.com, MSN.com. Els principals serveis que s'articulen a través d'Internet són: -WWW: és el conjunt d'informació d'hipertext, allotjades en servidors web. -Correu electrònic: és el servei que permet enviar missatges de text i documents adjunts entre els usuaris. -Intercanvi de fitxers: Són diversos serveis que permeten enviar transferir fitxers entre els ordinadors de la xarxa. -Televisió i vídeo: Internet permet la distribució de vídeos gravats i televisió a temps real. - Creació cooperativa de continguts: Dóna la possibbilitat als usuaris a d'arreu del món a que col.laborin en la craeció de materials i informació un exemple és la Viquipèdia o el programa de codi lliure. -Telefonia a través d'Internet: Diferents companyies i programaris ofereixen la possibilitat d'usar l'ordinador per parlar per telèfon, bé amb un altre ordinador connectat a la xarxa o amb telèfons independents.
7. Telefonia mòbil. La telefoníamóvil, tambiénllamada telefoníacelular, básicamenteestá formada por dos grandes partes: una red de comunicaciones (o red de telefoníamóvil) y los terminales (o teléfonosmóviles) que permiten el acceso a dichared. És la tecnologia que permet establir trucades automàtiques usant terminals sense fils connectats per radiofreqüència amb estacions bases situades en la superfície terrestre. El telèfon mòbil és un dispositiu sense fils electrònic que permet tenir accés a la xarxa de telefonia cel lular o mòbil. Es denomina cel lular a causa de les antenes repetidores que conformen la xarxa, cadascuna de les quals és una cèllula, tot i que hi ha xarxes telefòniques mòbils satelitales. La telefoníamóvil, tambiénllamada telefoníacelular, básicamenteestá formada por dos grandes partes: una red de comunicaciones (o red de telefoníamóvil) y los terminales (o teléfonosmóviles) que permiten el acceso a dichared. És la tecnologia que permet establir trucades automàtiques usant terminals sense fils connectats per radiofreqüència amb estacions bases situades en la superfície terrestre.
8. Generació de telefonia mòbil Es poden distingir 3 generacions: - La telefonia mòbil de primera generació: S'implanta progressivament a partir de la dècada dels vuitanta. La telefonia mòbil constitueix una xarxa independent de la tecnologia fixa. - La telefonia mòbil de segona generació: S'inicià als anys noranta i es diferencia de l'anterior per la transmissió digital usada en la comunicació dde radiofreqüència. Entre els avantatges destaquen l'ús de senyals de potència més baixa, fet que permet allargar la durada de la bateria. - La telefonia mòbil de tercera generació: Presenta innnovacions importants com l'increment de l'amplada de banda disponible per l'usuari, que facilita la introducció de serveis nous, com ara la connexió a internet de banda ampla i videotelefonia
9. Serveis de la telefonia mòbil - trucades de veu - Servei de contestador - Identificació de trucades -Manteniment de trucades en espera - Establiment de multiconferències -Missatgeria de text - Missatgeria multimèdia - interconnexió a internet
10.
11. Hompot concretar-ho en elsaspectessegüents: -Incrementdel comerç internacional -Incrementdel flux internacional de capital -Facilitatde comunicació a gran distància, i desenvolupamentd'un sistema de telecomunicacions global (telèfon, Internet...) -Augmentde les influències culturals entre països -Adopciód'estils de vida occidentals (sobretot estatunidencs) arreu del món -Facilitatper a viatjariferturisme -Augmentde la migració. -Desenvolupamentd'un sistema financer internacional -Augmentdel poder econòmic de les empresesmultinacionals -Augmentdel paperd'organitzacionscomercialsinternacionals
12. Característiques de la societat globalitzada Podem destacar dues característiques fonamentals de les nostres societats globalitzades: - Per una banda, l’enorme increment de desigualtats, no només a escala mundial, sinó també a escala local. Alguns autors s’hi refereixen en termes de polarització social extrema. - D’altra banda, a nivell de composició sociodemogràfica, la creixent diversitat. En el context de la globalització, però, la diversitat va més enllà de l’existència de diferents cultures, cadascuna en el seu àmbit geogràfic. Hi ha autors que fins i tot parlen d’un nou ordre de diversitat. La globalització econòmica també provoca una difusió dels models culturals i ideològics del món globalitzat, la qual cosa facilita l'expansió dels mercats i afavoreix la pèrdua de trets culturals, regionals distintius. Així s’afavoreix una uniformitatzació ideològica i cultural que facilita l’expansió dels mercats i afavoreix la pèrdua de trets culturals regionals distintius. Paral.lelament, la evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació entre els ciutadans d’arreu del planeta i potencia el paper dels moviments social. La revolución tecnològica ha suposat canvis en els mitjans de comunicaació en massa i per tant en els processos de control i de l’opinió pública. La producció i la distribució de continguts ja no só propietat exclusiva de les grans empreses. Els blocs, el periodisme ciutadà alternatiu, les càmeres digitals i les xarxes socials i de la comunicació fan que la informació circuli amb gran facilitat i sigui més pública i accssible que abans.