Mostra de presentació - Muestra diseño Self-esteem

1. Contacte Coaching Intel·ligència Emocional Formació [email_address]

2. Assertivitat Prové del terme anglès assertivness que podríem traduir com: L’assertivitat és una actitud vital que es basa en el mutu respecte d’opinió: tot i que a mi em satisfà això, comprenc que no té perquè satisfer els altres Confiança en un mateix Autoafirmació Seguretat personal La força tranquil·la

4. Rebuig o fugida per part dels altres Cercle viciós: forcen als altres a ser hostils i així elles augmenten la seva agressivitat Persona agressiva: conseqüències

5. No defensa els seus drets o interessos Respecta els altres, però no a sí mateixa Parla fluix, vacil·la, utilitza mots crossa (això..., bé... jo... no?), tartamudeja No mira als ulls, està tensa, tremolosa Insegura del que ha de dir o fer Es queixa del que li fan els altres Són persones “sacrificades”, no volen molestar Creuen que el que senten o pensen no importa, importen els altres Creuen que és necessari ser estimat o apreciat per tothom Constant sensació de ser incomprès, manipulat o omès Sentiment d’impotència, culpabilitat, ansietat, frustració Malestar per sentir-se agressius, sense manifestar-ho ni reconèixer-ho Persona passiva

6. La solució d’un problema comença per la seva definició concreta: 1. Quin problema tinc? 2. En presència de qui? 3. En quina circumstància concreta? 4 . Què penso en aquells moments? 5. Quines creences irracionals sustenten la conducta? 6. Com acostumo a fer front a les situacions problemàtiques? 7. Si canvio la meva conducta, què espero?

7. L a finalitat d’un autorregistre és que no s’ha de recordar situacions passades per arribar a conclusions sobre el problema La persona escriu les situacions en aquell moment, i la fiabilitat és més alta El fet d’omplir el registre diàriament permet percebre els canvis que es van produint Autorregistres

8. Previ a la situació A l’inici de la situació En moments de tensió Posterior a la situació Regular el pensament Pensament

9. M’agradaria no anar-hi. Si dic que no en tinc ganes, insistiran. No vull que pensin que soc una antipàtica Sóc una sosa, tinc ganes de fugir Sempre em passa el mateix. No sé estar amb un grup de gent. Faig pena Durant tota l’estona tensió. Bloqueig quan havia de dir alguna cosa. Grau de malestar alt Ningú em va tractar d’una manera diferent l’endemà Situació - Anar amb els companys de feina a prendre alguna cosa - Pensament anterior Pensament anterior Pensament posterior Grau i tipus de malestar Conseqüències

10. Sóc qui sóc

11. Estimar-se un mateix és el començament d ’un idili per a tota la vida Oscar Wilde

12. Quants cops voldríem haver dit, contestat..., i no ho hem fet? Quantes vegades hem dit coses que no eren les que pensàvem per por a la reacció de l’altre? I aquelles situacions en què hem perdut el control, i voldríem no haver dit coses que no crèiem realment, només com a resposta defensiva? Hem tingut alguna vegada la sensació d’haver contestat mostrant inseguretat, dient alguna estupidesa?

13. Quan les persones no poden donar una resposta assertiva davant d’una situació que comporta tensió, la seva manera de pensar pot respondre a quatre patrons: Patrons de pensament Sobreprotecció Bloqueig Inseguretat Agressivitat

14. La persona es concentra en el que creu que l’altra persona està esperant En lloc de respondre el que pensa, busca la resposta que agradi a l’altra persona: “si li dic el que penso, s’enutjarà”, “si li dono la raó, estarà content”, etc. Per evitar una situació conflictiva la persona creu que la solució passa per agradar l’altre Sobreadaptació Respondre el que nosaltres creiem, i assumir que l’altre persona no té per què estar d’acord amb nosaltres, facilitarà una resposta assertiva

15. La dificultat o problema apareix si una o vàries d’aquestes creences es tornen tan importants, que supeditem les nostres accions al seu compliment

16. Reestructuració cognitiva Quan hem analitzat una situació problemàtica, solem trobar que l’esquema mental que té la persona, és la causa de l’origen i el manteniment del problema Aquests pensaments fan que la seva expressió sigui poc assertiva La reestructuració cognitiva és una tècnica per canviar la manera de pensar les situacions problemàtiques Consisteix en:

17. Reestructuració cognitiva 1. Prendre consciència de la importància que tenen les nostres creences 2. Prendre consciència, a través dels autorregistres, dels nostres pensaments 3. Analitzar aquests pensaments per detectar a quina idea irracional corresponen 4. Escollir pensaments alternatius als irracionals 5. Dur a la pràctica els arguments racionals escollits - Tècnica -

18. Es converteixen en pensaments automàtics i creen malestar Totes les persones tenim idees racionals i altres d’irracionals Les creences arrelades són les que fan que contemplem la realitat d’una manera o d’una altra Aquesta manera de pensar fa que davant els esdeveniments que passin, reaccionem amb un tipus de sentiment determinat Prendre consciència de la importància que tenen les nostres creences Reestructuració cognitiva - tècnica

19. Bona comunicació?

20. Tècniques: canvi de conducta Els components no verbals de la comunicació assertiva (gestos, mirades, postures que emetem quan ens estem comunicant) és un aspecte molt important de la comunicació que sovint passem per alt i que ens condiciona constantment

21. Postura d’apropament Postura corporal Interpretada com a rebuig, repulsió o fredor Postura de retirada Postura erecte Postura constrenyida Indica atenció, de manera positiva (simpatia), de manera negativa (invasió) Indica seguretat, fermesa, però també orgull, arrogància o menyspreu Acostuma a interpretar-se com a depressió, timidesa o abatiment físic o psíquic

22. Els gestos són bàsicament culturals. S’utilitzen per amplificar i recolzar l’expressió verbal. També per contradir, tractant d’ocultar les veritables emocions Els gestos assertius són moviments desinhibits. Suggereixen franquesa, seguretat en un mateix i espontaneïtat per part de la persona que parla Gestos

23. Volum Comportaments paralingüístics El receptor ha de comprendre el missatge sense interpretar o recórrer a la comunicació no verbal Massa baix transmet inseguretat o timidesa, massa alt agressivitat o prepotència To Ha de ser uniforme i ben modulat, sense intimidar a l’altre Vacil·lacions, repeticions, poden causar una impressió d’inseguretat, inapetència o ansietat Fluïdesa Claredat i velocitat

24. L’autoestima és la disposició a considerar-nos persones competents per fer front als reptes bàsics de la vida i ser mereixedors de coses bones Autoestima Autoeficàcia (confiança en la capacitat de pensar, aprendre, decidir correctament) Autorrespecte (l’èxit, la satisfacció en les coses ben fetes) Components

25. La por al fracàs i a l’autorresponsabilitat La por a saber fer front als reptes sense garanties d’èxit La por a fer front a veritats sobre un mateix (pensaments, sentiments, accions) La por a fer front a veritats sobre altres persones La por a perdre el reconeixement de persones que ens importen La por a ser infravalorats per les persones que ens importen Dificultats

26. Confiar en el propi judici i ser conscient d’equivocar-se no és una contradicció

27. Què significa per vostè ser una persona amb autoestima?

28. L’autoestima està arrelada en les operacions mentals internes i no pas en els èxits o fracassos externs No és una capacitat, és una habilitat i per tant es pot aprendre És fonamental per la salut de totes les persones L’autoestima és una de les habilitats de la intel·ligència emocional

29. Les persones amb autoestima es fan responsables de les seves decisions Les creences són la base del comportament humà

30. Escriure creences: No sóc capaç de... No puc i no podré mai seré capaç…

31. Si la creença en nosaltres mateixos és positiva, la nostra actitud estarà enfocada a l’èxit Existeix alguna àrea de la seva vida en la que se senti víctima de les circumstàncies o dels altres? El paper de víctimes solament ens el podem atorgar nosaltres i ningú ens pot fer sentir víctimes, si nosaltres no ho permetem Tan se val el que creguis de tu i del món recorda que només són pensaments, i que els pensaments es poden canviar Si la creença en nosaltres mateixos és negativa, la nostra actitud estarà enfocada al fracàs

32. Cadascún de nosaltres és responsable de les seves experiències La única cosa que necessita per canviar és prendre la decisió de fer-ho Recordi:

33. Si tots nosaltres féssim les coses què som capaços de fer, literalment ens sorprendríem a nosaltres mateixos Thomas A. Edison

34. La decisió de ser una persona amb autoestima marca l’inici d’una nova manera de viure Vostè escollirà entre diferents opcions sense sentir-se culpable Vostè tindrà el control sobre la seva vida

35. Les distorsions Hipergeneralització Un fet aïllat s’eleva a la categoria de llei universal Ej: mai, sempre, tot, cada, cap, ningú, ni un, tots, tot el món. Designació global La descripció d’un mateix és pejorativa en lloc de precisa Ej: “Soc un fracassat”, “els meus esforços són inútils”… - Hàbits de pensament negatiu - Filtrat Atenció a lo negatiu, desatenció a lo positiu Ej: Les coses negatives sobre un mateix es converteixen en el motiu central de la seva vida.