1. FOLKLORE
CLASSIFICACIÓ DELS
INSTRUMENTS MUSICALS
LES VEUS

2. EL FOLKLORE
Definició: Són totes aquelles tradicions populars que no
s’han escrit sinó que han anat passant de
pares a fills per via oral. S’inclouen gran
varietat de manifestacions:
1.- Musicals:cançons, instruments musicals.
2.- Balls: danses populars (sardana,caramelles),
3.- Altres manifestacions populars: Castellers, gegants i nans,
diables, trabucaires.
4.- Gastronòmiques; menjars típics (pa amb tomàquet, romescu, all i oli,
paella, crema catalana, mona de Pasqua, calçots, bunyols de quaresma...)
5.- Vestuari (faixa, barretina, espardenyes, avarques...).
6.- Llegendes i contes (Sant Jordi, el compte Arnau, patufet).
7.- Tècniques i oficis per la fabricació d’utensilis, maquinària,
obtenció de productes elaborats etc.

3. INSTRUMENTS FOLKÒRICS
Definició: Són els instruments emprats per fer música folklòrica
Característiques:
1.- Són típics d’una zona o regió determinada
2.- La seva fabricació s’ha anat transmetent de pares a fills per via
oral. Això implica:
a) La música no pot ser molt complexa per poder memoritzar-la.
b) Una mateixa cançó pot ser trobada amb moltes variants perquè
cada persona li pot donar una interpretació lliure (falles de
memòria…)
c) Hi ha cançons que han caigut en l’oblit i han desaparegut.
Els folkloristes es dediquen a recollir els costums, tradicions,
3.- Per la seva fabricació s’utilitzen els materials propis de la terra.

4. Classificació dels instruments musicals
• Definició: Aparells capaços d’emetre sons o sorolls aprofitables per
fer música.
• Tots els intruments tenen aquestes dues parts:
1. PRODUCTOR DE SO: Lloc on es produeix una vibració
2. RESSONADOR: Mecanisme per amplificar la vibració anterior

5. Classificació dels instruments musicals
• Hi ha 2 tipus de classificacions:
1. Tradicional: segons el so que fan els
instruments:
VENT
CORDA
PERCUSSIÓ
ELECTRÒNICS
2. Científica: segons la part de l’instrument
que es posa en vibració:
AERÒFONS
CORDÒFONS
MEMBRANÒFONS
IDIÒFONS
ELECTRÒFONS

6. 1. Tradicional: segons el so que fan els
instruments:
VENT
CORDA
PERCUSSIÓ
ELECTRÒNICS

7. INSTRUMENTS DE VENT
• Utilitzen l’aire per fer el so.
• Per produir el so tenen uns mecanismes que
es posen en la boca del músic anomenats
EMBOCADURES.
Boca bisellada Boca lateral Llengüeta simple Llengüeta doble Broquet

8. INSTRUMENTS DE VENT
• Hi ha 2 tipus d’instruments de vent segons el material amb què es
fabriquen:
• 1.VENT FUSTA:
• Fabricats amb fusta. Hi ha dues
excepcions (flauta travessera i
saxòfon)
• 2. VENT METALL:
• Fabricats amb metall

9. Saxofon (saxòfon)
Flauta travessera

10. INSTRUMENTS DE VENT-FUSTA
• Són tubs de fusta amb forats que es tapen
amb els dits o amb un mecanisme de claus
anomenat sistema BOHËM.
Dues excepcions: Flauta travessera i
Saxofon són construits amb metall.

16. SISTEMA BOËM
Mecanismes de palanques, utilitzats pels instruments de vent-fusta, que
serveixen per:
•Tapar/destapar forats allunyats o massa grossos.
•Tenir més precisió en afinat les notes.

17. INSTRUMENTS DE VENT-FUSTA
• Tenen dos mecanismes per produir el so:
• Un forat on el músic dirigeix l’aire cap la vora del
• 1. BOCA: forat (o bisell). Aquest xoc fa que l’aire vibri.
• Una o dues làmines flexibles que, en incidir l’aire sobre elles, es posen a vibra
• 2. LLENGÜETA:

18. INSTRUMENTS DE VENT-FUSTA
BOCA BISELLADA
El propi instrument té construit un camí (canal) per dirigir l’aire cap el bisell. El
músic només ha de bufar.
B: Canal
C: Bisell
A: Bloc
BOCA LATERAL
El músic dirigeix l’aire cap el bisell amb els seus llavis. No n’hi ha prou amb
bufar.

19. Vent-fusta
Boca bisellada
bisell

20. Vent-fusta
Boca lateral
bisell

21. Bisell

22. Vent-fusta
Boca lateral
Bisell

24. Bisell

25. INSTRUMENTS DE VENT-FUSTA
LLENGÜETA
2 tipus de llengüetes:
•Lengüeta Senzilla: Una làmina flexible vibra amb la pressió de l’aire.

26. INSTRUMENTS DE VENT-FUSTA
•Llengüeta Doble:Dues làmines flexibles vibren amb la pressió de l’aire.

28. INSTRUMENTS DE VENT-METALL
• Són tubs de metall.
• Tenen un broquet per produir el so.
• Tenen un pavelló per amplificar el so.
• Per fer totes les notes han de fer servir uns
mecanismes de VÀLVULES, PISTONS o
VARES.

49. INSTRUMENTS DE CORDA
• Per produir el so tenen cordes tenses que es
posen en vibració.
• Acostumen a tenir caixes de fusta per poder
amplificar el so.
• Segons com es posen en vibració les cordes
trobarem tres tipus d’instruments:
1 Corda fregada Amb un arc o una roda
2 Corda polsada Amb els dits o amb una púa
3 Corda percudida Amb una baqueta o un teclat

50. Organistrum / Zanfona / Zanfoña / Viella de roda
http://www.youtube.com/watch?v=dg5J1cQs7CM
http://www.youtube.com/watch?v=7KdqLrriKm0&feature=fvwrel
http://www.youtube.com/watch?v=oGCRi-bO2sA&feature=related

51. CORDA PERCUDIDA
Salteri / dulcimer

52. CORDA PERCUDIDA
dulcimer
http://www.youtube.com/watch?v=2SZH-5DZeYA
Salteri
http://www.youtube.com/watch?v=3cV8TIBgLhk

54. Mecanisme del piano
http://www.edu365.cat/eso/muds/musica/piano/imatges/001_ax.swf

55. CORDA PERCUDIDA clavicordi:
http://www.youtube.com/watch?v=s3fV-ggsJrI&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=If4DiMD-vk8&feature=player_embedded

57. Mecanisme clavicordi
http://www.youtube.com/watch?v=s3fV-ggsJrI

59. CORDA POLSADA
CLAVICÈMBAL
http://www.youtube.com/watch?v=71x4MSlpGUk

61. CORDA POLSADA
VIRGINAL
http://www.youtube.com/watch?v=aiuQgr77p5k

62. CORDA POLSADA
CLAVICÈMBAL
Mecanisme
http://www.youtube.com/watch?v=71x4MSlpGUk
http://www.youtube.com/watch?v=VxzY3tFTz9k

63. CORDA FREGADA

65. CORDA POLSADA
Llaüt renaixentista
http://www.youtube.

66. Llaüt barroc
http://www.you

67. Tiorba
http://www.youtube.com/watch?v=fOqgyS_Vz9g&feature=related

79. INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ
2 tipus:
•IDIÒFONS
Segons Hornbostel-Sachs
La mateixa substància de l'instrument, gràcies a la seva
solidesa i flexibilitat, produeix el so, i no requereix cap
tipus de membranes o cordes.
El mateix cos de l’instrument produeix el so (vibra)
i, alhora, la seva forma fa de “caixa” de
ressonància. És a dir el productor de so i
l’amplificador estan barrejats i no es poden
distinguir
•MEMBRANÒFONS Segons Hornbostel-Sachs
El so es produeix per una membrana tensada

85. viola
http://www.y
Violoncel
http://www.y
http://www.y
Contrabaix

86. VEUS FEMENINES
SOPRANO : És la veu més aguda, es distingeix per la seva facilitat i espontaneïtat
en el registre agut. Són veus potents en el agut i més dèbils en el registre greu.
Canten habitualment des del do3 al la4.:
Sopranos:
Maria Callas
Montserrat Caballé
Victòria dels Angels
MEZZOSOPRANO: És una veu que no té els aguts de la soprano ni els greus de la
contralt, i en canvi té un registre mig molt expressiu i ple. La seva tessitura habitual
és del la2 a un fa4.
Mezzosopranos:
Teresa Berganza
Marilyn Horne
Agnes Baltsa
CONTRALT: És la veu femenina més greu, en aquest registre la veu sona potent i
rodona. La tessitura habitual abrasa del sol2 a un re4.
Contralts:
Maria Anderson
Kathleen Ferrier
Maureen Forrester

87. TENOR : És una veu amb facilitat per els aguts i amb uns greus poc potents.
Tenen la mateixa tessitura que les sopranos però una octava més greu ( del do2 al la3 ).
Tenors:
Josep Carreras
Luciano Pavarotti
Enrico Caruso
BARÍTON: És una veu a cavall entre els tenors i els baixos. La seva tessitura és
com en les Mezzos de la 1 a fa 3, però una octava inferior.
Barítons:
Joan Pons
Vicenç Sardinero
Dietrich Fischer-Dieskau
BAIX: És la veu masculina més greu. La seva tessitura coincideix amb la
de les contralts però una octava més greu ( sol1 a re3 ).
Baix :
- Feodor Chaliapin

88. ALTRES VEUS
VEUS BLANQUES : s’anomena així a les veus dels nens i nenes i també a les veus
femenines.
Les veus infantils es classifiquen de la mateixa manera que les veus femenines :
sopranos, mezzosopranos i contralts. La tessitura més habitual en la que canten
els nens/nes a les escoles va del do3 al mi 4.