1. LA NUTRICIÓ, LA RESPIRACIÓ I LA
CIRCULACIÓ.
COL·LEGI MARE DE DÉU DEL CARME
TARRAGONA
CICLE SUPERIOR.
Mònica Abella Pugès

2. La nutrició: aliments i nutrients.
Els aliments Són els materials que entren al nostre cos
pel tub digestiu.
Obtenir energia Créixer i reposar Obtenir substàncies per al
funcionament de l’organisme.
Els nutrients
Hidrats de carboni
o glúcids
Proteïnes Greixos o lípids Vitamines i
elements minerals.
Aigua.
Proporcionen
energia i els
trobem en els
vegetals.
Necessàries per
créixer, reparar els
teixits i obtenir
energia. Els troben
en aliments d’origen
animal
(carn, peix, ous...),
llavors i derivats.
Proporcionen el
doble d’energia
que les
proteïnes i els
hidrats (olis)

3. Els aliments
Cereals i llegums: proporcionen hidrats de
carboni i proteïnes
Verdures i fruites:
aporten hidrats de
carboni, vitamines, aigua
i elements minerals.
La carn, el peix i els ous:
proporcionen moltes
proteïnes encara que també
contenen greixos La llet i els seus derivats:
són rics en
proteïnes, greixos i aporten
calci.
Olis i altres
aliments greixosos.
Els productes ensucrats i de
pastisseria aporten sucres i greixos
animals

4. L’aparell digestiu
Conjunt d’òrgans que digereixen els
aliments, absorbeixen els nutrients i expulsen les
restes no digerides
Està format pel: Tub digestiu
Boca
faringe
esòfag
estómac
Intestí prim
Intestí gros
anus
Glàndules digestives
Encarregades de
fabricar els sucs
digestius.
 Glàndula: Òrgan que fabrica substàncies
que el cos necessita i les aboca a
l’exterior o a l’interior del cos.

5. Boca
Dents: masteguen els aliments
Llengua: reparteix l’aliment per
les dents i el barreja amb la
saliva.
Glàndules salivals: fabriquen la
saliva que estova els aliments per
digerir-los i convertir-los en una
massa pastosa.
Faringe: la llengua empeny
l’aliment cap a la faringe. Això
s’anomena deglució. Una làmina de
teixit impedeix que els aliments
vagin a la laringe (glotis)
Esòfag: l’aliment de la faringe
va a l’esòfag un tub que
arriba fins a l’estómac.
La digestió Procés pel qual els aliments són triturats i transformats en nutrients que poden
ser utilitzats per les cèl·lules
MecànicaQuímica Els aliments són descompostos
pels sucs digestius

6. L’estómac: és una bossa en forma
de J. Les seves parets estan
recobertes de glàndules que
fabriquen els sucs gàstrics.
Els sucs gàstrics descomponen el
bol alimentari durant dues hores
en les quals l’estómac fa moviments
de contracció per barrejar el bol
amb els sucs.
Així el bol alimentari es transforma
en una mena de pasta que passa a
l’intestí prim.
Glàndules
digestives
Quim
La digestió

7. La digestió
A l’intestí prim s’hi aboquen els sucs
produïts pel pàncrees (suc pancreàtic i el
fetge (bilis)
Fetge (bilis)
Pàncrees (suc
pancreàtic)
Intestí prim
Els nutrients resultants de la digestió
són capaços de travessar la membrana
fina que recobreix l’intestí prim i passen
a la sang.
A l’intestí gros van a parar les substàncies no
útils pel cos. Aquestes restes no absorbides
perden aigua i són els excrements expulsats per
l’anus.
Intestí gros

8. La respiració: l’aparell respiratori
És el conjunt d’òrgans a
través del que introduïm
oxigen al nostre cos i
expulsem diòxid de
carboni.
Està format per:
• Les vies respiratòries
• Els pulmons
Comuniquen la
boca i el nas amb
els pulmons.
Foses nasals
BocaFaringe
Laringe
tràquea
Broqui dret
Bronqui esquerra
Els bronquis són dos
tubs que parteixen de
la tràquea i es
ramifiquen en tubs
cada vegada més
petits: bronquíols.
Són dos òrgans en forma cònica i
esponjosos que estan dins la caixa
toràcica.
Estan formats per les
ramificacions del bronquis i per
milions de petits sacs: alvèols
pulmonars
Els alvèols es
comuniquen amb l’aire
per mitjà de les últimes
ramificacions:
bronquíols.
Pulmó
dret
Pulmó
esquerra
Diafragma
alvèols

9. Moviments pulmonars.
La renovació de l’aire als alvèols s’aconsegueix pels moviments dels
pulmons.
El pulmons es mouen gràcies al diafragma (un múscul situat sota els
pulmons, unit a la caixa toràcica i a la columna vertebral) i als músculs
intercostals.
Inspiració Expiració.
Contracció dels
músculs
intercostals
Contracció i descens del
diafragma
Aire inspirat
Relaxació dels
músculs
intercostals
Relaxació i elevació del
diafragma
L’aire surt dels pulmons

10. Intercanvi de gasos
• L’oxigen passa de l’aire
que contenen els
pulmons a la sang a
través de la paret de
l’alvèol i de la del
capil·lar . Cada alvèol
està envoltat per una
xarxa de capil·lars
(vasos sanguinis)
• Al mateix temps, el
diòxid de carboni passa
de la sang a
l’aire, seguint el camí
invers.
L’intercanvi de gasos es realitza als alvéols.

11. La respiració cel·lular
• La sang que surt dels pulmons passa pel cor i es
distribueix per tot el cos gràcies a la xarxa de
vasos sanguinis.
• L’oxigen travessa els vasos i entra en
cada una de les cèl·lules on es
combina amb els nutrients i es
transforma en energia.
• En aquest procés es produeix diòxid de
carboni que és perjudicial per les
cèl·lules i és expulsat cap a la sang
que el torna als pulmons.

12. Realitza dues funcions
• Distribueix els
nutrients i l’oxigen a
totes les cèl·lules del
nostre cos.
• Recull les substàncies
de rebuig que les
cèl·lules produeixen.
Està format pel
• La sang
• Els vasos
sanguinis
• El cor

13. L’aparell circulatori
La sang.
Plasma
sanguini
Format per aigua on es
troben dissolts els nutrients
transportats a totes les
cèl·lules.
Glòbuls vermells. Són els
més abundants de color
vermell i en forma de disc.
Transporten l’oxigen des
dels pulmons a les cèl·lules
i diòxid de carboni de les
cèl·lules als pulmons
Eritròcits Leucòcits
Plaquetes
Actuen quan es produeix una
hemorràgia. S’acumulen si
s'adhereixen al vas trencat
formant un tap coàgul que deté
l’hemorràgia.
Glòbuls blancs. Ens
defensen dels
microbis fabricants
unes substàncies que
els destrueixen. Quan
ens posem malalts els
seu nombre augmenta.

14. Els vasos sanguinis Conductes per on circula la sang
Artèries Són els vasos sanguinis per on la sang
es dirigeix del cor als capil·lars
Capil·lars
Són tubs molt prims amb una
paret molt fina. Els nutrients i
l’oxigen travessen les parets i
passen a les cèl·lules. El diòxid
de carboni i altres material de
rebuig fan el camí invers.
Als pulmons l’oxigen que conté
l’aire passa a la sang i el
diòxid de carboni passa a
l’aire
Venes Són els vasos sanguines a
través dels quals la sang
es dirigeix des dels
capil·lars fins al cor.

15. El cor S’encarrega d’impulsar la sang cap a tot el cos. És gran com un puny i les parets
estan formades per teixit muscular.
Dues cavitats superiors:
aurícules on arriba la sang
que han recollit les venes.
Dues cavitats inferiors:
ventricles, d’on surt la
sang cap a les artèries.
El cor està
dividit per un
envà que el
separa en dues
meitats i a
cada costat hi
queda una
aurícula i un
ventricle.
El cor impulsa la
sang cap a les
artèries quan les
parets musculars es
contreuen (batec)
Quan el cor es
contreu primer ho
fan les aurícules que
envien la sang als
ventricles i després
els ventricles envien
la sang cap a les
artèries.
Quan el cor es relaxa, la
sang és aspirada de les
venes cap a les aurícules i
torna a començar.
Està format per:

16. La circulació de la sang.
És un circuit tancat doble perquè la sang circula dues vegades pel cor.
Quan es dirigeix als pulmons:
circulació pulmonar.
Quan va a la resta del cos.
La sang surt del
ventricle dret cap
als pulmons per
l’artèria pulmonar.
Als pulmons la
sang hi deixa el
diòxid de carboni i
recull l’oxigen
La sang torna al
cor per les venes
pulmonars, a
l’aurícula
esquerra.
La sang passa de l’aurícula
esquerre al ventricle esquerre
i surt per l’artèria aorta
De l’aorta es dirigeix a través de
les artèries cap als capil·lars on
deixa l’oxigen i agafa el diòxid
de carboni i després es reuneix
en petites venes fins arribar les
més grans: venes caves.
Les venes caves arriben al
cor, a l'aurícula dreta i al
ventricle dret i torna a
començar el recorregut.

17. L’excreció
L’aparell excretor: És un conjunt d’òrgans encarregats d’expulsar a l'exterior
del cos humà les substàncies de rebuig,
Està format per:
Els ronyons.
Són dos òrgans situat a sobre la cintura a
cada costat de la columna vertebral, amb
forma de mongeta.
Artèria renal ronyó
Vena renal Urèters
uretra
Bufeta
urinària
Extreuen de la sang l’aigua i les
substàncies de rebuig. El conjunt d’aigua i
de substàncies de rebuig és l’orina.
El ronyó conté els tubs urinífers a l’extrem
dels quals hi ha capil·lars que extreuen les
substàncies de rebuig de la sang. Aquests
tubs acaben en una cavitat del ronyó que
recull l’orina.