3. Contextualització de l’obra
1
Peer Gynt és un drama musical, líric i satíric , del escriptor Noruec Henrik Ibsen,
amb un caire molt fantàstic, i a on s’apleguen moltes de les costums, paisatges i
històries mitològiques nòrdiques. Va ser escrit el 1867, i interpretat per primera
2
vegada a Oslo (Noruega) el 24 de febrer de 1876, amb música incidental del
compositor noruec Edvard Grieg. Ibsen va escriure Peer Gynt a Ischia i Sorrento
(Itàlia). Va ser publicat el 14 de novembre de 1867, a Copenhaguen. La primera
edició va comptar amb 1.250 còpies, que van ser ampliades amb una reedició de
2.000 còpies més 14 dies després.
A diferencia dels altres treballs d’Ibsen, Peer Gynt està escrit en vers. Això és perquè
originalment volia ser un drama escrit, no per ser interpretat en teatre. Las
dificultats per canviar ràpidament d’escena (incloent un acte sencer a les fosques)
van produir alguns problemes en les representacions.
Argument
Peer Gynt, un jove camperol, es presenta a la boda d’Ingrid a on coneix a Solveig,
de la que se enamora. Solveig el rebutja i Peer Gynt, furiós, rapta a Íngrid que se
l’emporta a la muntanya, abandonant-la poc després.
Una vegada mor la seva mare, Asse, Peer Gynt es dedica a recórrer el món
protagonitzant mil i una aventures. En una d’elles, es troba amb el rei de les
muntanyes, que es també rei dels esperits malvats, i que vol casar-lo amb la seva
filla. Peer Gynt es nega i es veu obligat a lluitar contra els esperits malvats; només
pot fugir d’ells quan sona una campana que els fa fugir. En una altra, viatjant
pel desert d’Aràbia, coneix a la bonica Anitra, que balla per ell i se l’emporta.
Després de moltes altres aventures, Peer Gynt torna al seu poble y mor feliç als
braços de Solveig que, encara que el va rebutjar en un principi, sempre l’ha estat
esperant.
1
SatíricD Obra en què l’autor censura i ridiculitza els defectes dels homes.
Satíric
2
Música incidentalD És la música que acompanya una obra teatral, un programa, videojoc...i
incidental
crea una clima per l’acció. Pot incloure obres que donin més interès al públic, per exemple
l’obertura, o música que s’interpreti durant els canvis d’escena. També pot requerir músics
que l’interpretin en viu a l’escenari.
4. Els creadors de l’obra
Peer Gynt, com qualsevol musical, ópera o drama musical, necessita de la
fusió de dues ideesD la música i el text. En aquesta obra concretament, es
text
van reunir dos dels millors artistes noruecs de l’èpocaD E. Grieg i H. Ibsen.
LA MÚSICA
El creador de moments musicals tan inolvidables i irrepetibles
com “La matinada”, “La dansa d’Anitra ” o “La cova del rei de
la muntanya ” va nèixer a Bergen (Noruega) el 15 de juny de
l'any 1843 i va morir a Troldhaugen (Noruega) el 4 de setembre de l'any 1907.
Grieg és considerat un compositor nacionalista que reflecteix la inspiració de
la música folklòrica noruega, tant que va inspirar la gran majoria de les
seves obres en la tradició, danses i cançons populars noruegues. A més va
arribar a ser un gran pianista i per aquesta raó el van anomenar el Chopin
del Nord. Entre les seves obres més conegudes trobem el “Concert per a Piano
en La menor”, la “Suite Holberg”, i deu volums de “Peces líriques per a piano”.
EL TEXT
Al igual que que el seu compatriota, H.Ibsen va ser un dels
grans artistes de la seva època. Nascut a Skien el 20 de març de
1828 (Noruega) i mort a Oslo el 23 de maig de 1906, va ser el creador d’obres de
renom mundial i que encara avui es representen als millors teatres del
món.
Ibsen és considerat l’autor més important de teatre noruec de tots els temps.
Pare del drama realista modern i antecedent del teatre simbòlic, va ser
considerat un artista escandalós a l’època. Era tan modern el seu estil que
encara avui les seves obres no han perdut vigència, i entre elles trobem “
Brand “, “ Casa de nines “, “ Espectres “ o “ La dama del mar ” .
5. PEER GYNT
Hi havia una vegada, en un poble al cim d’una
muntanya de Noruega, un noi que somniava amb ser ric,
famós, i el més desitjat per les noies. El seu nom era Peer
Gynt.(La matinada)
( matinada)
Tothom li deia que era un somniatruites i un bocamoll,
però ell sabia que la vida era això, sempre tenir somnis
per cumplir. Fins i tot la seva mare s’enfadava amb ell
perquè es quedava bocabadat i no l’ajudava gens.
6. Un bon dia, la mare del Peer va venir més enfadada del
normalD
- Ep, tú, tarambana, desperta!!! Ja saps que la teva
estimada Ingrid es casarà aquesta mateixa tarda amb el
noi més ric del poble? – va dir l’Aase molt enfadada.
- Això no passarà mai. Ningú no se’n riu mai d’en Peer
Gynt – va respondre el noi mentres sortia corrent
enfurismat en direcció al poble.
7. Quan va arribar, tots estaven molt contents i feliços per la
boda. A més, aquell mateix dia arribaven unes persones
noves al poble. Entre aquestes hi havia una noia preciosa,
el seu nom era Solveig.
El Peer, en veure-la es va quedar enamorat i va decidir
presentar-se. Tots els del poble, per fer-li la guitza van
començar a molestar-lo i ell, enfadat com una mona, va
agafar l’Ingrid i, com tenia planejat, la va segrestar.
8. Tots els del poble es van quedar bocabadats i van
decidir anar a buscar-lo. Només la seva pobre
mare, amb l’ajuda de la Solveig, que també s’havia
quedat enamorada d’en Peer, van decidir intentar
anar a salvar-lo de la gent del poble.
9. Després de córrer durant molta estona, l’Ingrid i
el Peer van arribar adalt de tot de la muntanya.
Allà en Peer es va trobar a unes noies tan boniques
que el van fer oblidar-se de l’Ingrid.
- Com m’abandonis et juro que et faré la vida
impossible a tu i a tota la teva família – li va dir
tota enfada l’Ingrid.
En Peer com sempre, despreocupat, ho va deixar
passar i va marxar caminant per la muntanya.
10. Camina que caminaràs, en Peer es va trobar a
una noia molt bonica vestida de verd.
- Que fas tu a les meves muntanyes? – li va
preguntar la noia de verd.
- Ves, és que sóc el príncep del riu – va respondre
en Peer tot rient.
- Doncs segueix-me, casem-nos, i així seràs tan
ric com jo, la princesa de la muntanya – va
respondre molt seriosament la noia de verd.
Ell, pensant que tot era una broma la va seguir a
dins de la cova.
11. Tot d’una es va trobar dins de la foscor més fosca.
Allà no es veia res i només es sentien sons
extranys. En Peer va començar a tenir por, però
va dir-se a ell mateix que seguiria endavant fins
cova)
trobar una sortida. (Entrada a la cova)
Poc a poc, va començar a notar el so d’unes passes
que el perseguien.
12. De cop, una llum brillant es va encendre i es va
trobar davant seu a bruixes, trolls i éssers terrorífics
que l’envoltaven i l’amenaçaven. Just en el
moment en el que estaven a punt de menjar-se’l
es va sentir una veu poderosa.
- Deixeu estar aquest noi, és el promés de la meva
filla.
- Moltes gràcies senyor! Qui és vostè?
- Sóc Grosse, el rei de la muntanya.
13. El rei li va oferir seure al seu costat i gaudir d’un
espectacle de dansa. En Peer, content per haver
salvat la vida, va seure i es va preparar per a veure
un bon ball.
14. Van començar a sortir al ritme de la música unes
bruixes que portaven llums de colors brillants. Al
centre d’elles hi havia una vestida de verd que no
deixava de mirar-lo en tot moment. (Dansa de les
bruixes)
bruixes)
15. Quan es va acabar la dansa es va apropar la bruixa
vestida de verd per fer-li un petó.
- Però que fas bruixa fastigosa? – va dir en Peer.
- Què? – va cridar el rei de la muntanya molt
enfadat.
- No res senyor, es que aquesta bruixa horrorosa
em volia fer un petó.
- Com pots dir això de la teva promesa?
- La meva promesa – va afirmar mig rient –
perdoneu que us corregeixi, però la meva
promesa és una noia vestida igual que aquesta
bruixa, però molt més guapa i simpàtica.
- Això és normal – va afirmar el rei – els trolls i
bruixes, quan sortim de la muntanya ens
transformem perquè no ens reconeguin.
- Això no pot ser. Jo només vaig dir que
l’estimava per ser ric i famós. No vull saber res
de bruixes o trolls.
16. Quan en Peer va dir això, el rei Grosse es va
enfadar moltíssim. Tant que va manar a trolls i
bruixes que es desfessin d’aquest humà. Els trolls
van decidir menjar-se’l i les bruixes tallar-lo a
trossets per poder fer bones pocions.
En Peer va començar a espantar-se molt perquè
veia que no se’n podria sortir, però per sort, van
sonar les campanes de l’església que era l’única
cosa que feia por a aquests monstres.
17. Una vegada es va lliurar de monstres i bruixes va
decidir marxar d’aquell poble on ningú se
l’estimava. I així va ser com va anar a buscar la
Solveig, aquella noia que l’havia enamorat.
- Solveig, m’han passat tantes coses que no te les
creuries, però sé que l’únic que vull en aquesta
vida és el teu amor.
- Peer, no puc marxar amb tu. La meva família
em necessita aquí amb ells. Però si tú m’estimes,
tornaràs a buscar-me. Jo sempre t’esperaré.
18. En Peer va prometre a la Solveig que tornaria i va
anar a buscar a la seva mare que estava molt
d’Aase)
malalta. (Cançó d’Aase)
- Peer, on t’havies ficat?
- Mare, he viscut coses horrores i haig de fugir
d’aquest poble per poder salvar la vida.
- Fill, jo no et podré seguir en aquesta aventura
perquè estic molt malalta, però vull que em
prometis una cosa, faràs que el nom de Peer
Gynt sigui recordat per tothom en tot el món.
- Així ho faré mare.
I així va ser com, després d’acomiadar-se de la
seva mare en Peer Gynt va començar el viatge per
iniciar la seva nova vida.
19. En Peer, després de molts anys de viatjar i fer-se
ric i famós, va arribar a les costes del Marroc. Allà,
amagat entre les dunes del desert, va trobar un
poblat on es veien venedors, ballarines, gent
parlant... i va decidir apropar-se per provar sort.
desert)
(Entrada al desert)
20. Anava tan ben vestit que tots pensaven que era
l’emperador i així, aprofitant-se d’això es va
apropar al cap del desert.
- Habitants d’aquestes terres, teniu la sort de que
hagi arribat jo, l’emperador Gynt – va dir en to
fanfarró i mirant a una de les ballarines.
- I que podem fer per vostè senyor? Nosaltres no
tenim res, només la força de la nostra gent – va
respondre el cap del desert.
- Doncs mireu, si voleu que sigui generós, voldré
que em feu feliç.
- Voldríeu que us balléssim una dansa ben
bonica? – va preguntar la ballarina més bonica
de totes, l’Anitra.
- Tu faràs que decideixi fins a quin punt puc ser
generós.
21. L’Anitra, que s’havia adonat que no era
l’emperador, va decidir fer-li pagar aquella
mentida. El va fer seure i va començar a ballar al
seu voltant. Mentrestant les altres ballarines li
portaven aigua, pa, dolços, fruites, i tot tipus de
d’Anitra)
delícies. (Dansa d’Anitra)
22. A cada volta que feia, en Peer es marejava una
mica més. I tantes voltes en va fer que el va deixar
mig adormit. L’Anitra, molt llestra, va aoprofitar
aquell moment per distreure’l i robar-li tot allò
que portava.
Finalment, abans de robar-li l’última cosa que
tenia, en Peer va caure adormit completament
com si d’un somni s’hagués tractat.
23. Quan es va despertar es va adonar que estava
estirat al bell mig del desert i no hi havia ni res
ni ningú.
- Què m’haurà passat? Com he arribat aquí? – va
dir estranyat – ja sé, aquella ballarina... i ara,
què puc fer, no tinc ni diners ni res.
Llavors va decidir caminar fins arribar allà on
pogués trobar algú que l’ajudés.
24. Caminant, caminant, va arribar al port d’on sortia
un vaixell en aquell moment.
- Ara que no mira ningú, saltaré a dins i
començaré una nova vida en el lloc més
inesperat – va pensar tot plegat.
I dit i fet, va fer un salt i va amagar-se darrera
d’uns sacs de patates. Allà dormiria i somniaria amb
la seva estimada Solveig que sempre l’esperava.
25. Tot d’una va sentir un fort llampec que el va fer
despertar del seu somni meravellós on es trobava
novament amb la Solveig.
- Què passa? Què són aquests sorolls? – va dir tot
trasbalssat.
Estava al mig d’una tempesta al mar i va pensar
que no se’n sortiria mai. El vaixell pujava i baixava
com si fos de paper. Les onades eren tan grans que a
cada instant el mullaven i llençaven pel terra. Però
ell es va agafar ben fort d’un tros de fusta. En aquell
moment el vaixell es va trencar per la meitat i en
Peer, nedant ben agafat d’aquell tros de fusta, va
(Tempesta Vaixell
poder arribar a la costa. (Tempesta Vaixell)
26. Quan es va despertar estava molt marejat, amb la
roba molt trencada i mig ofegat.
- Com pot ser? He naufragat? Però, aquest lloc em
sona. Sembla com si....
En Peer es va adonar que havia tornat al seu país.
Allà on la Solveig sempre l’esperaria i va començar
a caminar cap a la muntanya on recordava que
tenia la seva llar.
27. En arribar al costat del riu, va sentir una veu que
cantava. Era una veu dolça que li era molt familiar.
Aquesta noia es va apropar amb ell però no el
reconeixia. Però es va aturar un segons, se’l va
quedar mirant fixament als ulls.
- Peer, ets tu? – va preguntar emocionada.
- Sí, sóc jo, et vaig prometre que tornaria i aquí
estic.
La Solveig, sense dir res, el va abraçar i li va seguir
cantant aquella cançó tan bonica que estava
cantant.
- Ara sé, de ben segur, que la felicitat es troba, no amb fama ni amb
diners, sinó en sentir-se estimat. (Cançó de Solveig)
