SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  20
ELS TEIXITS CEL·LULARS U.D. 1. L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ. 3r ESO
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],U.D. 1  L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ 3. ELS TEIXITS
Aquestes cèl·lules també tenen un origen embrionari comú: QUÈ SÓN ELS TEIXITS? En biologia, l’agrupació de cèl·lules que tenen la mateixa forma i estan especialitzades en la mateixa funció s’anomena  teixit .  Els teixits es formen a partir de les  cèl·lules mares embrionàries , que han patit un procès de  diferenciació cel·lular  (les cèl·lules s’especialitzen en una determinada funció). La branca de la biologia que té com a objecte d’estudi els teixits cel·lulars s’anomena  histologia.
Els teixits estan formats per les cèl·lules i la  matriu extracel·lular  produïda per elles. La  matriu extracel·lular  (també se l’anomena  líquid intersticial)  és una subtància de naturalesa aquosa que es disposa en l’espai intercel·lular.  COM SÓN ELS TEIXITS? La composició i quantitat de matriu extracel·lular varia en funció del tipus de teixit.  La matriu extracel·lular és gairebé inexistent en alguns teixits, mentre que en altres és abundant i conté estructures i molècules importants des del punt de vista estructural i funcional.
La  matriu extracel·lular  és un producte de secreció de les cèl·lules que s'acumula més enllà de la  membrana plasmàtica .  Es troba entre les cè·lules de quasi tots els teixits animals (excepte el teixit epitelial) i actua com a nexe d'unió, omplint els  espais intercel·lulars , i donant consistència als teixits i òrgans.  L’ESPAI ENTRE CÈL·LULES:  LA MATRIU EXTRACEL·LULAR
TIPUS DE TEIXIT CEL·LULAR Existeixen quatre tipus de teixits bàsics:
TEIXIT EPITELIAL És un teixit format per cèl·lules molt juntes entre si, sense espai entre elles i amb escassa matriu extracel·lular.  Té com a funció recobrir i protegir les superfícies externes i internes de les cavitats i òrgans del cos i segregar substàncies químiques.  Se'n distingeix: - el  teixit epitelial de revestiment , amb funció protectora ,  -i el  teixit glandular , amb funció secretora.
TEIXIT EPITELIAL DE REVESTIMENT FUNCIONS : Té funcions de  protecció  (com la pell),  filtració  (epiteli renal) o  absorció  (epiteli de l’intestí). LOCALITZACIÓ : - a  la pell  (recobreix la superfície del cos)  - a les  mucoses  (recobreixen conductes o cavitats de l’interior del cos). Una part del teixit es troba en contacte amb l'aire o amb els líquids interns; l'altra, unida al teixit conjuntiu, que serà l'encarregat de nodrir l'epiteli (que no està vascularitzat). Entre ambdós teixits hi ha una fina capa anomenada membrana basal.
TEIXIT EPITELIAL GLANDULAR Està format per cèl·lules que elaboren substàncies en gran quantitat destinades per a l'exportació. Els productes secretats són molt diversos: enzims (suor, saliva...), hormones, mucus, llet, greix, etc.  De vegades es troben aïllades, però normalment s'agrupen en unes estructures pluricel·lulars anomenades  glàndules. Segons el medi al qual aboquen el seu contingut es classifiquen en : -  glàndules exocrines : aboquen el seu contingut a l’exterior (com ara la suor), o dins el tub digestiu (saliva) -  glàndules endocrines : aboquen el seu contingut a la sang. Els seus productes són  hormones .
TEIXIT EPITELIAL ... AL MICROSCOPI
TEIXIT CONJUNTIU LOCALITZACIÓ :  És el teixit més abundant i més amplament distribuït de l’organisme. Es distingeixen diversos tipus de teixits conjuntius que es localitzen per tot el cos. FUNCIONS : - És un suport mecànic: resistència i elasticitat.   - Protegeix davant les infeccions i aïlla els òrgans interns.   - Té un paper important en la nutrició d’altres teixits.   - Emmagatzema energia.   ESTRUCTURA DEL T. CONECTIU Estan formats per cèl·lules poc o molt especialitzades, depenent del tipus de teixit conectiu i amb una  abundant matriu extracel·lular,  que conté fibres proteíniques (colagen i fibres elàstiques).  La majoria d'ells estan molt vascularitzats.
TIPUS DE TEIXIT CONJUNTIU 1.  Teixit conjuntiu embrionari . 2.  Teixit conjuntiu propi : Segons si les fibres estan entrellaçades de manera laxa o densa, és a dir, poc abundant o molt abundant, es distingeix:  3.  Teixit conjuntiu especialitzat :  Constitueix el  teixit  adipós , el  teixit  cartilaginós , el  teixit  ossi  i el  teixit  hematopoètic  (la sang). - El  teixit conjuntiu lax  o poc dens, que es troba en zones on la mobilitat és avantatjosa, com el teixit elàstic i el reticular.   - El  teixit conjuntiu dens , que es troba en capes inferiors de la pell, tendons i lligaments.
TEIXIT CONJUNTIU ... AL MICROSCOPI TEIXIT ADIPÓS TEIXIT CARTILAGINÓS TEIXIT OSSI CÈL·LULES DE LA SANG
+ TEIXIT CONJUNTIU TEIXIT CONJUNTIU LAX  es veuen les fibres elàstiques TEIXIT CONJUNTIU DENS  TEIXIT CONJUNTIU RETICULAR
TEIXIT MUSCULAR El teixit muscular està constituït per cèl·lules molt especialitzades, les  fibres musculars o miòcits , que   presenten la propietat de contraure's: s'escurcen en rebre un estímul nerviós i es relaxen (tornen a la seua posició anterior) en cessar l'estímul.  La capacitat de contraure's és deguda a l'existència , en el seu citoplasma, d'una sèrie de proteïnes contràctils: l' actina  i la  miosina . LOCALITZACIÓ : El teixt muscular constitueix els músculs, responsables juntament amb l’esquelet del moviment del cos.  També constituiex les parets dels òrgans i visceres.
Segons les característiques de la contracció i la morfologia cel·lular, es possible distingir  tres tipus de teixit muscular : TIPUS DE TEIXIT MUSCULAR LLIS  : cèl·lules fusiformes amb un nucli central. Contracció lenta i involuntària.  Paret d’alguns òrgans  i visceres ESTRIAT :  cèl·lules molt llargues, cilíndriques, amb nombrosos nuclis. Contracció ràpida i voluntària.  Forma els músculs que s'insereixen als ossos i que mouen l'esquelet.   CARDÍAC :  Cèl·lules estriades mononuclars (nuclis en posició central), ramificades i unides entre elles formant una malla.  Contracció ràpida i involuntària. Constitueix la massa muscular del cor.
TEIXIT MUSCULAR ... AL MICROSCOPI ESTRIAT LLIS CARDÍAC ESTRIAT
TEIXIT NERVIÓS Forma el sistema nerviós que coordina tots els organs i aparells que formen el cos. La funció del sistema nerviós és, també, la de rebre i donar la resposta escaient als estímuls procedents de l'exterior o de l'interior del propi organisme.   El teixit nerviós està contituit per dos tipus de cèl·lules:  Les neurones .  La neurona és la unitat funcional i estructural del sistema nerviós.  Són cèl·lules especialitzades en la transmissió de l'impuls nerviós.  Cèl·lules glials   Es troben localitzades entre les neurones i s’encarreguen de protegir i nodrir-les . Està formada per una sèrie de cèl·lules d'aspecte estrellat , disperses pel sistema nerviós i amb funció de sosteniment i nutrició de les neurones.
TEIXIT NERVIÓS ... AL MICROSCOPI
Presentació diapositives histologia humana IMATGES http://escuela.med.puc.cl/paginas/cursos/segundo/histologia/histologiaweb/indiceGeneral.html http://webs.uvigo.es/mmegias/inicio.html http://www.virtual.unal.edu.co/unvPortal/index.do http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/ http://www.infermeravirtual.com/ca-es/home.html

Contenu connexe

Tendances

L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusCC NN
 
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsEls receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsMaria Ballester Lecina
 
3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)
3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)
3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)maria buigues
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsconchi
 
Característiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viusCaracterístiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viussonia ruiz
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàjdorca3
 
Material De Laboratori
Material De  LaboratoriMaterial De  Laboratori
Material De LaboratoriPaz González
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Ramon Grau
 
Propietats matèria
Propietats matèriaPropietats matèria
Propietats matèriamaria
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lulaINS Escola Intermunicipal del Penedès
 
8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccio8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccioguest3e34b2
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióMelani GuePe
 
Les malalties de la sang
Les malalties de la sangLes malalties de la sang
Les malalties de la sangTecno Compte
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióGemma Ajenjo Rodriguez
 
Salut i malaltia
Salut i malaltiaSalut i malaltia
Salut i malaltiaCC NN
 

Tendances (20)

L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers vius
 
EL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓSEL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓS
 
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsEls receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
 
3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)
3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)
3 eso u1 l'organitzacio del cos huma (1)
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICAUD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
 
Característiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viusCaracterístiques dels éssers vius
Característiques dels éssers vius
 
Teixits (1)
Teixits (1)Teixits (1)
Teixits (1)
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humà
 
Material De Laboratori
Material De  LaboratoriMaterial De  Laboratori
Material De Laboratori
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
 
Propietats matèria
Propietats matèriaPropietats matèria
Propietats matèria
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
 
8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccio8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccio
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutrició
 
Reticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llisReticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llis
 
Cilis i flagels
Cilis i flagelsCilis i flagels
Cilis i flagels
 
Les malalties de la sang
Les malalties de la sangLes malalties de la sang
Les malalties de la sang
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
Salut i malaltia
Salut i malaltiaSalut i malaltia
Salut i malaltia
 

En vedette (12)

Tejido epitelial
Tejido epitelialTejido epitelial
Tejido epitelial
 
L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà
L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humàL'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà
L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà
 
Tema 3 l'origen de la vida i l'ésser humà
Tema 3 l'origen de la vida i l'ésser humàTema 3 l'origen de la vida i l'ésser humà
Tema 3 l'origen de la vida i l'ésser humà
 
Grup Alèxia. Dissecció d'una pota de pollastre.
Grup Alèxia. Dissecció d'una pota de pollastre.Grup Alèxia. Dissecció d'una pota de pollastre.
Grup Alèxia. Dissecció d'una pota de pollastre.
 
Sistema endocrí
Sistema endocríSistema endocrí
Sistema endocrí
 
Dissecció pota-de-pollastre
Dissecció pota-de-pollastreDissecció pota-de-pollastre
Dissecció pota-de-pollastre
 
Diseccio cuixa pollastre
Diseccio cuixa pollastreDiseccio cuixa pollastre
Diseccio cuixa pollastre
 
L'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTORL'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTOR
 
APARELL EXCRETOR
APARELL EXCRETORAPARELL EXCRETOR
APARELL EXCRETOR
 
L'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORIL'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORI
 
L'APARELL RESPIRATORI
L'APARELL RESPIRATORIL'APARELL RESPIRATORI
L'APARELL RESPIRATORI
 
Alimentació saludable
Alimentació saludableAlimentació saludable
Alimentació saludable
 

Similaire à Els teixits cel·lulars

Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdf
Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdfCitologia + Histologia + Plans anatòmics.pdf
Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdfGenesisAbigailMaradi
 
ELS TEIXITS
ELS TEIXITSELS TEIXITS
ELS TEIXITSjborra10
 
Tema 1 el cos humà
Tema 1 el cos humàTema 1 el cos humà
Tema 1 el cos humàrogersoria
 
Preparacions animals
Preparacions animalsPreparacions animals
Preparacions animalsmbravo35
 
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoAdrianaMiclea2
 
Aso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·LulaAso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·Lulafgarci888
 
Aso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·LulaAso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·Lulafgarci888
 
Aso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·LulaAso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·Lulaguest83a2cf
 
El cos humà
El cos humàEl cos humà
El cos humàipenam
 
Presentació unitat 1
Presentació unitat 1Presentació unitat 1
Presentació unitat 1CIDE
 
LA CÈL·LULA
LA CÈL·LULALA CÈL·LULA
LA CÈL·LULACIDE
 
LA CÈL·LULA
LA CÈL·LULALA CÈL·LULA
LA CÈL·LULACIDE
 

Similaire à Els teixits cel·lulars (20)

Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdf
Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdfCitologia + Histologia + Plans anatòmics.pdf
Citologia + Histologia + Plans anatòmics.pdf
 
ELS TEIXITS
ELS TEIXITSELS TEIXITS
ELS TEIXITS
 
Tasca els teixits
Tasca els teixitsTasca els teixits
Tasca els teixits
 
Tema1 bg teixits[1]
Tema1 bg teixits[1]Tema1 bg teixits[1]
Tema1 bg teixits[1]
 
La cèl·lula 2
La cèl·lula 2La cèl·lula 2
La cèl·lula 2
 
Ud1 na2 professor
Ud1 na2 professorUd1 na2 professor
Ud1 na2 professor
 
Cos Huma Teixits
Cos Huma TeixitsCos Huma Teixits
Cos Huma Teixits
 
Tema 1 el cos humà
Tema 1 el cos humàTema 1 el cos humà
Tema 1 el cos humà
 
Preparacions animals
Preparacions animalsPreparacions animals
Preparacions animals
 
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humanoceulasl teixit organos del cuerpo humano
ceulasl teixit organos del cuerpo humano
 
Aso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·LulaAso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·Lula
 
Aso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·LulaAso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·Lula
 
Aso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·LulaAso 1 CèL·Lula
Aso 1 CèL·Lula
 
La cél.lula
La cél.lulaLa cél.lula
La cél.lula
 
Tema 1 l'organització de l'ésser humà
Tema 1 l'organització de l'ésser humàTema 1 l'organització de l'ésser humà
Tema 1 l'organització de l'ésser humà
 
El cos humà
El cos humàEl cos humà
El cos humà
 
Presentació unitat 1
Presentació unitat 1Presentació unitat 1
Presentació unitat 1
 
LA CÈL·LULA
LA CÈL·LULALA CÈL·LULA
LA CÈL·LULA
 
LA CÈL·LULA
LA CÈL·LULALA CÈL·LULA
LA CÈL·LULA
 
Els éssers vius. La cèl·lula
Els éssers vius. La cèl·lulaEls éssers vius. La cèl·lula
Els éssers vius. La cèl·lula
 

Plus de Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

Plus de Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 

Els teixits cel·lulars

  • 1. ELS TEIXITS CEL·LULARS U.D. 1. L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ. 3r ESO
  • 2.
  • 3. Aquestes cèl·lules també tenen un origen embrionari comú: QUÈ SÓN ELS TEIXITS? En biologia, l’agrupació de cèl·lules que tenen la mateixa forma i estan especialitzades en la mateixa funció s’anomena teixit . Els teixits es formen a partir de les cèl·lules mares embrionàries , que han patit un procès de diferenciació cel·lular (les cèl·lules s’especialitzen en una determinada funció). La branca de la biologia que té com a objecte d’estudi els teixits cel·lulars s’anomena histologia.
  • 4. Els teixits estan formats per les cèl·lules i la matriu extracel·lular produïda per elles. La matriu extracel·lular (també se l’anomena líquid intersticial) és una subtància de naturalesa aquosa que es disposa en l’espai intercel·lular. COM SÓN ELS TEIXITS? La composició i quantitat de matriu extracel·lular varia en funció del tipus de teixit. La matriu extracel·lular és gairebé inexistent en alguns teixits, mentre que en altres és abundant i conté estructures i molècules importants des del punt de vista estructural i funcional.
  • 5. La matriu extracel·lular és un producte de secreció de les cèl·lules que s'acumula més enllà de la membrana plasmàtica . Es troba entre les cè·lules de quasi tots els teixits animals (excepte el teixit epitelial) i actua com a nexe d'unió, omplint els espais intercel·lulars , i donant consistència als teixits i òrgans. L’ESPAI ENTRE CÈL·LULES: LA MATRIU EXTRACEL·LULAR
  • 6. TIPUS DE TEIXIT CEL·LULAR Existeixen quatre tipus de teixits bàsics:
  • 7. TEIXIT EPITELIAL És un teixit format per cèl·lules molt juntes entre si, sense espai entre elles i amb escassa matriu extracel·lular. Té com a funció recobrir i protegir les superfícies externes i internes de les cavitats i òrgans del cos i segregar substàncies químiques. Se'n distingeix: - el teixit epitelial de revestiment , amb funció protectora , -i el teixit glandular , amb funció secretora.
  • 8. TEIXIT EPITELIAL DE REVESTIMENT FUNCIONS : Té funcions de protecció (com la pell), filtració (epiteli renal) o absorció (epiteli de l’intestí). LOCALITZACIÓ : - a la pell (recobreix la superfície del cos) - a les mucoses (recobreixen conductes o cavitats de l’interior del cos). Una part del teixit es troba en contacte amb l'aire o amb els líquids interns; l'altra, unida al teixit conjuntiu, que serà l'encarregat de nodrir l'epiteli (que no està vascularitzat). Entre ambdós teixits hi ha una fina capa anomenada membrana basal.
  • 9. TEIXIT EPITELIAL GLANDULAR Està format per cèl·lules que elaboren substàncies en gran quantitat destinades per a l'exportació. Els productes secretats són molt diversos: enzims (suor, saliva...), hormones, mucus, llet, greix, etc. De vegades es troben aïllades, però normalment s'agrupen en unes estructures pluricel·lulars anomenades glàndules. Segons el medi al qual aboquen el seu contingut es classifiquen en : - glàndules exocrines : aboquen el seu contingut a l’exterior (com ara la suor), o dins el tub digestiu (saliva) - glàndules endocrines : aboquen el seu contingut a la sang. Els seus productes són hormones .
  • 10. TEIXIT EPITELIAL ... AL MICROSCOPI
  • 11. TEIXIT CONJUNTIU LOCALITZACIÓ : És el teixit més abundant i més amplament distribuït de l’organisme. Es distingeixen diversos tipus de teixits conjuntius que es localitzen per tot el cos. FUNCIONS : - És un suport mecànic: resistència i elasticitat.  - Protegeix davant les infeccions i aïlla els òrgans interns.  - Té un paper important en la nutrició d’altres teixits.  - Emmagatzema energia. ESTRUCTURA DEL T. CONECTIU Estan formats per cèl·lules poc o molt especialitzades, depenent del tipus de teixit conectiu i amb una abundant matriu extracel·lular, que conté fibres proteíniques (colagen i fibres elàstiques). La majoria d'ells estan molt vascularitzats.
  • 12. TIPUS DE TEIXIT CONJUNTIU 1. Teixit conjuntiu embrionari . 2. Teixit conjuntiu propi : Segons si les fibres estan entrellaçades de manera laxa o densa, és a dir, poc abundant o molt abundant, es distingeix: 3. Teixit conjuntiu especialitzat : Constitueix el teixit adipós , el teixit cartilaginós , el teixit ossi i el teixit hematopoètic (la sang). - El teixit conjuntiu lax o poc dens, que es troba en zones on la mobilitat és avantatjosa, com el teixit elàstic i el reticular.  - El teixit conjuntiu dens , que es troba en capes inferiors de la pell, tendons i lligaments.
  • 13. TEIXIT CONJUNTIU ... AL MICROSCOPI TEIXIT ADIPÓS TEIXIT CARTILAGINÓS TEIXIT OSSI CÈL·LULES DE LA SANG
  • 14. + TEIXIT CONJUNTIU TEIXIT CONJUNTIU LAX es veuen les fibres elàstiques TEIXIT CONJUNTIU DENS TEIXIT CONJUNTIU RETICULAR
  • 15. TEIXIT MUSCULAR El teixit muscular està constituït per cèl·lules molt especialitzades, les fibres musculars o miòcits , que presenten la propietat de contraure's: s'escurcen en rebre un estímul nerviós i es relaxen (tornen a la seua posició anterior) en cessar l'estímul. La capacitat de contraure's és deguda a l'existència , en el seu citoplasma, d'una sèrie de proteïnes contràctils: l' actina i la miosina . LOCALITZACIÓ : El teixt muscular constitueix els músculs, responsables juntament amb l’esquelet del moviment del cos. També constituiex les parets dels òrgans i visceres.
  • 16. Segons les característiques de la contracció i la morfologia cel·lular, es possible distingir tres tipus de teixit muscular : TIPUS DE TEIXIT MUSCULAR LLIS : cèl·lules fusiformes amb un nucli central. Contracció lenta i involuntària. Paret d’alguns òrgans i visceres ESTRIAT : cèl·lules molt llargues, cilíndriques, amb nombrosos nuclis. Contracció ràpida i voluntària. Forma els músculs que s'insereixen als ossos i que mouen l'esquelet. CARDÍAC : Cèl·lules estriades mononuclars (nuclis en posició central), ramificades i unides entre elles formant una malla. Contracció ràpida i involuntària. Constitueix la massa muscular del cor.
  • 17. TEIXIT MUSCULAR ... AL MICROSCOPI ESTRIAT LLIS CARDÍAC ESTRIAT
  • 18. TEIXIT NERVIÓS Forma el sistema nerviós que coordina tots els organs i aparells que formen el cos. La funció del sistema nerviós és, també, la de rebre i donar la resposta escaient als estímuls procedents de l'exterior o de l'interior del propi organisme. El teixit nerviós està contituit per dos tipus de cèl·lules: Les neurones . La neurona és la unitat funcional i estructural del sistema nerviós. Són cèl·lules especialitzades en la transmissió de l'impuls nerviós. Cèl·lules glials Es troben localitzades entre les neurones i s’encarreguen de protegir i nodrir-les . Està formada per una sèrie de cèl·lules d'aspecte estrellat , disperses pel sistema nerviós i amb funció de sosteniment i nutrició de les neurones.
  • 19. TEIXIT NERVIÓS ... AL MICROSCOPI
  • 20. Presentació diapositives histologia humana IMATGES http://escuela.med.puc.cl/paginas/cursos/segundo/histologia/histologiaweb/indiceGeneral.html http://webs.uvigo.es/mmegias/inicio.html http://www.virtual.unal.edu.co/unvPortal/index.do http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/ http://www.infermeravirtual.com/ca-es/home.html