1. LL'' AAPPAARREELLLL
DDIIGGEESSTTIIUU

2. QUÈ ES L'APARELL DIGESTIU?
L’aparell digestiu és un dels aparells implicats en la funció de nutrició.

3. QUÈ ES L'APARELL DIGESTIU?
L’aparell digestiu és un dels aparells implicats en la funció de nutrició.
És l'aparell encarregat d'ingerir els aliments, degradar-los fins
molècules petites que puguin ser absorbides per l’organisme i siguin
capaces d'entrar en les cèl·lules i després expulsar les restes no
digeribles (femtes).

4. QUÈ ES L'APARELL DIGESTIU?
ANATOMIA DE L'APARELL DIGESTIU
En l’anatomia de l’aparell digestiu podem distingir:
Tub digestiu: Un llarg conducte buit amb dues obertures: boca i anus.
Aquest tub està molt diferenciat i podem distingir-hi els següents
òrgans: boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros.
Glàndules digestives: òrgans i cèl·lules encarregats de vessar en el
tub tota una sèrie de sucs digestius composts principalment per
enzims i que seran els responsables dels processos de digestió.
Les principals glàndules són les glàndules salivals, el fetge, el
pàncrees (són les glàndules annexes al tub digestiu) i tota una sèrie
de glàndules unicel·lulars disperses pel tub, fonamentalment en
l'estómac i l'intestí prim.

5. ANATOMIA DE L'APARELL DIGESTIU

6. A LA BOCA
Els aliments s'incorporen al nostre cos per la boca.
A la boca es troben les dents, la llengua i les glàndules salivals que efectuaran
sobre l'aliment una digestió mecànica (masticació) i una digestió química
(insalivació).
L'aliment després de ser
mastegat i insalivat es
transforma amb una pasta
anomenada bol alimentari.
El moviment de la llengua
conduirà el bol alimentari cap a
l'interior del tub digestiu.

7. A LA BOCA: MASTICACIÓ (dentadura)
La masticació és el procés de digestió mecànica
que té lloc a la boca gràcies a l'acció de les dents.
Les dents, amb ajuda de la llengua, tallen els
aliments i els esmicolen en trossos més petits.
Un adult té 16 dents a cada
mandíbula, que es distribueixen de
la següent manera:
4 incisius
2 canins
4 premolars
6 molars.

8. A LA BOCA: INSALIVACIÓ (glàndules salivals)
La digestió química és realitzada per la saliva al posar-se en contacte amb
l'aliment, procés que es denomina insalivació.
La saliva conté mucus i enzims com el lisozim, amb propietat antimicrobiana,
o la ptialina, amilasa que comença a digerir el midó.
La saliva és segregada pels tres
parells de glàndules salivals:
1. Paròtide
2. Submaxil·lar
3. Sublingual

9. A LA FARINGE
La faringe és el tub (12-14 cm) que comunica
amb la boca i és una via comuna del tub
respiratori i del tub digestiu.
DEGLUCIÓ
Aquí es produeix la deglució: el bol alimentari
travessa la faringe i arriba fins l’esòfag.

10. A LA FARINGE
La deglució és un acte continu, integrat i complet en el qual intervenen els
músculs llisos i estriats. Se inicia voluntàriament i es completa mitjançant el
reflex de deglució (involuntari) que està controlat pel tronc encefàlic (bulb
raquidi).
La faringe comunica les vies respiratòries
i les digestives.
Justament per evitar que l'aliment entre
a les vies respiratòries hi ha una espècie
de vàlvula, l'epiglotis, que tanca la
tràquea i permet l'aliment seguir cap a
l'esòfag.

11. A L'ESÒFAG
moviments peristàltics

12. CAMÍ DE L'ESTÓMAC...

13. A L'ESTÓMAC
L'estómac és un eixamplament en forma de sac del tub
digestiu, a continuació de l'esòfag, en el que trobem dos
extrems:
Càrdies: Regió de l'estómac per on
entra el bol alimentari i conté una
vàlvula que evita el reflux dels sucs
gàstrics.
Pílor: Regió que separa l’estómac del
duodè (part de l’intestí prim). Té un
esfínter que es manté tancat mentre
té lloc la digestió estomacal.

14. A L'ESTÓMAC
L’aliment entra i s'acumula en l’interior, en la regió del fundus (és la més gran i
la que correspon a la gran curvatura ) i allí pateix una digestió química (suc
gàstric) i una digestió mecànica (moviments peristàltics de les parets de
l’estómac)
La capa de teixit epitelial interior,
denominada mucosa gàstrica conté
cèl·lules glandulars especialitzades a
segregar les distintes substàncies del
suc gàstric (format per aigua, moc, àcid
clorhídric (HCl), pepsina i altres enzims)
Després d'unes hores i per l'acció del suc gàstric, el bol es converteix en una
pasta líquida denominada quim que, de mica en mica, abandonarà l'estómac
travessant l'esfínter anomenat pílor.

15. L'ESTÓMAC PER DINS

16. A L'INTESTÍ PRIM
L’intestí prim és un tub estret (d'uns
7-8 m) que s’estén des de l’estómac
fins al còlon.
Té tres parts: el duodè, el jejú i l’ili.
al duodè: digestió
al jejú i l’ili: absorció

17. AL DUODÈ
El duodè és el primer tram de l’intestí prim.
A l'entrada del duodè es vessen tres sucs:
► dos líquids secretats per glàndules annexes:
● la bilis (fetge)
● el suc pancreàtic (pàncrees)
► el suc intestinal secretat per les parets de l'intestí prim.
L'acció d'aquests sucs sobre el quim
provoquen la digestió dels glúcids, els
lípids i les proteïnes. El quim es
convertirà en una pasta molt líquida
anomenada quil.
La digestió dels nutrients finalitza en el
duodè.

18. AL DUODÈ
La bilis és segregada pel fetge i
emmagatzemada en la vesícula biliar (mentre no
hi ha aliment al duodè). La bilis és un líquid que
conté sals biliars, pigments biliars, colesterol,
fosfolípids (lecitina) i moc.
La bilis actua sobre els lípids, emulsionant-los. Això facilita l'acció digestiva
dels enzims del suc intestinal i pancreàtic (lipases).
El suc pancreàtic i el suc intestinal contenen enzims que completen la
digestió: proteases (degraden les proteïnes), lipases (degrada els lípids) i
amilasa (degrada el glúcid midó)

19. AL DUODÈ
Al duodè el quim es
barrejarà amb el suc
pancreàtic, la bilis i el suc
intestinal transformant-se
amb una pasta més
líquida anomenada quil.
Al duodè finalitza la
digestió dels nutrients
que va començar a la boca.
Duodè = digestió química

20. A L'INTESTÍ PRIM: DUODÈ
Les molècules que conté el quil ( monosacàrids, aminoàcids, àcids grassos…) són
suficientment petites per poder ser absorbides.

21. AL JEJÚ i AL ILI
Té lloc l'absorció de nutrients. La mucosa
augmenta la superfície d'absorció gràcies a
uns plecs anomenats vellositats intestinals.
Jejú i ili = absorció de nutrients

22. VELLOSITATS INTESTINALS

23. VELLOSITATS al microscopi
microvellositats intestinals

24. A L'INTESTÍ GROS
Absorció d'aigua i electròlits i
de lloc de formació i
emmagatzem de la femta.
En ells es pot diferenciar tres trams, que
són:
Cec. El seu nom fa referència que és un
conducte sense sortida (cec). Al extrem
presenta l'apèndix vermiforme
Colon. És la segona part de l'intestí gruixut. Aquest va des del final de
l'intestí prim, l'ili, fins el recte. En l'intestí gruixut es poden diferenciar tres
sectors denominats: colon ascendent (que fa uns 15 cm de longitud), colon
transvers (que fa uns 50 cm de longitud) i colon descendent (la porció més
estreta del colon, que fa uns 30 cm de longitud)
Recte. És l'última part de l'intestí gruixut i fa uns 12 cm de longitud.

25. A L'INTESTÍ GROS La flora intestinal està constituïda per centenars
d'espècies de bacteris simbionts.
Ajuden de vegades a l'absorció de
nutrients i en la síntesi de
determinats compostos, com la
Vitamina K.