2. Hihavia una vegada tres porquets que vivientotsjunts al mig del bosc. Els tres eren germans: el méspetit era el trapella de la família; el mitjà era el mésjuganer; i el gran era el mésassenyat i treballadordels tres.Un dia van decidir que viurienseparats i que cada un es construiria una casa.

3. El porquetpetit va decidir fer-se una casa de palla. “La palla pesa poc i ésfàcil de manejar”, va pensar, “i aixíme’n podré anar a fermalifetes ben aviat”.

4. El porquetmitjà, que també voliaanarràpid per anar a jugar am son germà, va decidir fer-se la casa una mica mésenllàperò de fusta. “Tot i que la fusta ésmés pesada que la palla, josócmésfort que el meugermàpetit i acabaré moltràpid”, va pensar. I dit i fet, en ben poctempsjas’haviafet la seva caseta i va marxarcorrents a jugar.

5. El poquet gran va decidir que el méslògic era fer-se una casa de maons. Una mica mésllunyd’ons’haviafet la casa el mitjà, va començar a apilar elsmaons i posar-hiciment, mentreelsseus dos germansjugavenallà a prop.

6. Peròamagatdarrera un arbreelsestavaespiant el llop que vivia per aquella contrada. Quan cada porquet va anarcap a casa seva, ell va sortir del seuamagatall i va anarcap a la casa del méspetit.“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. El porquet va mirar pelforat i, en veure que era el llop va dir: “Forallop … no t’obrirépas la porta”.I el llop va dir … “Doncs si no m’obres la porta, bufaré… bufaré… i la casa tiraré!!!”Va començar a bufar i … la casa de palla va volar pels aires!

7. El porquetpetit va fugircorrents i es va refugiar a casa del seugermàmitjà. Al capd’unaestona, el llop es va acostar a la casa de fusta.“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. Elsporquets van mirar pelforat i, en veure que era el llop van dir: “Forallop … no t’obrirempas la porta”.Aleshores el llop va dir … “Doncs si no m’obriu la porta, bufaré… bufaré… i la casa tiraré!!!”Va començar a bufar i … la casa de fusta, tot i aguantar en un primer moment, va acabar cedint i les fustes van anarcaient una a una!

8. Els dos porquets va sortir “camesajudeu-me”, corrents, i es van anar a refugiar a casa del seugermà gran. No haviapassatgairetemps que el llop es va acostar a la casa de maons.“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. Els 3 porquets van mirar pelforat i, en veure que era el llop van dir: “Forallop … no t’obrirempas la porta”.I el llop va dir … “Doncs si no m’obres la porta, bufaré… bufaré… i la casa tiraré!!!”Va començar a bufar i … a bufar …i a bufar … però la casa no va caurepas. El llop va seguir bufant … i quanja no podiamés va entendre que era impossible tirar a terra una casa tan ben construïdaambmaons i ciment.

9. Aleshores se li va ocórrer entrar per d’alt de la taulada, per onhihaviala xemeneia. Afortunadament, el porquet gran s’estavapreparant el sopar abans que arribessinelsseus dos germans, i haviacol.locat una olla ambaigua a escalfar a la xemeneia. Quan el llop es va deixaranarxemeneiaavall, va cauredinsl’ollaambl’aiguabullent i es va escaldar tot. Cansat, adolorit, escaldat i derrotat, el llop va marxarcap al bosc i maimés no va tornar a molestar als tres germansporquets que, feliços i contents, van decidir viureconjuntament a la casa de maons.

10. I conte contat, conte acabat.