1. Unitat 6 Els espais del sector secundari

6. A) Les matèries primeres 1. Els tipus de matèries primeres Els valor de la producció de minerals a Espanya és clarament favorable als no metàl·lics i a les roques de cantera 100 4.158 100 3.248’7 TOTAL 94.92 3.947 77’55 2.519’1 Roques i pedrera ornamental 5.00 208 18’50 600’7 Minerals no metàl·lics 0.07 3 3’95 128’9 Minerals metàl·lics % Nombre d’explotacions % Valor de la producció (milions €) Any 2005

7. A) Les matèries primeres 1. Els tipus de matèries primeres

8. A) Les matèries primeres 1. Els tipus de matèries primeres Distribució del valor de la producció minera per Comunitats Autònomes , (en percentatge sobre el valor total) Caliza 0,1 Ceuta Ofita, caliza 0,7 La Rioja Roques industria-les 1,1 Canàries Caliza, arenisques 1,2 Balears Magnesita 1,5 Navarra Sal gema, caliza 1,6 Cantàbria Caliza 3,4 País Basco Marbre 3,4 Múrcia Granit, níquel 4 Extremadura Hulla, caolí, argila 5,1 Aragó Glauberita, sepiolita, granit, guix 5,9 Madrid Hulla, sepiolita, bentonita, thenardita 6 Castella La Manxa Hulla, antracita, fluorita, oro 6,2 Astúries Sal marina, caolí, marbre 9,1 Comunitat Valenciana Caolí, quarz, lignit, pizarra, granit 11,8 Galícia Márbre, hulla, antracita 12,2 Andalusia Petroli, roques industria-les, potassa 12,4 Catalunya Hulla, antracita, pissarra, glauberita 14,2 Castella y Lleó Principals extraccions Percentatge Comunitat Autònoma

9. A) Les matèries primeres 1. Els tipus de matèries primeres

10. A) Les matèries primeres 1. Els tipus de matèries primeres

14. Font: PÚBLICO , 6-3-2011

15. B.- Les fonts d’energia

21. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El petroli Actualment es fan prospeccions petrolíferes entre Balears i la costa llevantina, cercant petroli. Les organitzacions ecologistes con Oceana s'oposen degut al gran perill de contaminació de la indústria petrolera. El Govern ha donat el vist i plau a les prospeccions

22. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El petroli

23. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El petroli

25. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària El gas natural

26. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear

31. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó – Fukushima I

32. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó Fukushima I

33. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó – Fukushima I

34. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó – Fukushima I

35. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó Fukushima I

36. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó Fukushima I

37. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear L’accident de Japó Fukushima I

38. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear Les nuclears al món

39. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear Les nuclears al món

40. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia nuclear El magatzem de residus nuclears HABOG, a Holanda, s’ha convertit en el model del futur Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) espanyol, el projecte del qual de construcció és pràcticament idèntic a l’holandès, encara que la seva capacitat serà tres vegades major. . El problema dels residus

42. El mapa de l’energia a Espanya ● Centrals hidroelèctriques ● Refineries de petroli ● Tèrmiques de carbó ● Tèrmiques de fuel-gas ● Nucelars

43. Energies alternatives : Conjunt de formes d’energia que presenten generalment unes característiques determinades, com és ara la transformació neta (sense residus) la producció descentralitzada, i el consum a indrets no molt allunyats del punt de producció. Les principals són: la solar , l’eòlica , la geotèrmica , la mareomotriu i l’agroenergia o de la biomassa . Exemple: Parc eòlic de Es Milà (Tramuntana de Menorca).

47. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 1. hidràulica

48. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 2. eòlica

50. El 8 de novembre de 2009 es van registrar màxims històrics de producció eòlica diària, amb 11.429 MWh de producció eòlica horària i 251.543 MWh de producció eòlica diària, el 44,9% de la demanda elèctrica d’aquest dia. El 24 de Febrer del 2010 a les 11:20 hores es va produir el màxim històric de producció instantània, amb 12.902 Mwh ; sent aquest dia el record de producció de energia eòlica i la màxima energia de generació d’electricitat amb 270.420 MWh produïts.

51. Espanya ja és un dels principals productors d’energia eòlica amb una capacitat de 19.000 MW instal·lats, al final del 2009, fins i tot, la generació d’energia eòlica marina no ha estat factible fins al estiu de 2007 ja que es mancava d’una normativa que regulés aquesta indústria, a pesar de que existeixen localitzacions adequades: l'Estret de Gibraltar i el nord-oest del país i resulta més rendible que la terrestre. Tenint en compte que Espanya té en Gamesa al segon productor mundial d’aerogeneradors i algunes de les companyies que més aposten per les energies renovables anomenades netes, com Iberdrola o Acciona . Es preveu un gran desenvolupament de l’energia eòlica marina als pròxims anys . 2. L’energia eòlica marina

52. 2. L’energia eòlica marina

53. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 3. solar Espanya és un dels països més avançats en el desenvolupament de l’energia solar, ja que és un dels països d'Europa amb major quantitat d’hores de sol. El govern espanyol s’ha compromès a produir el 12% de l’energia mitjançant energies renovables per a 2010. Els més de 3600 megavatios (MW) de plantes fotovoltaiques a Espanya ja produeixen en 2009 un 1,9% de l’energia elèctrica consumida. Espanya és el quart país del món en tecnologies d’energia solar de les quals exporta un 80% a Alemanya S’utilitzen els tres sistemes: Centrals solars tèrmiques (plaques), Centrals termoelèctriques (miralls) Centrals fotovoltaiques (*horts solars) A través d’una resolució ministerial al març de 2004, el govern espanyol va eliminar les barreres econòmiques per a la connexió de les energies renovables a la xarxa elèctrica. El 2006 va entrar en vigor un Codi Tècnic d’Edificació que obliga als nous edificis a fer instal·lacions d’energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta

54. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 3. solar L’energia solar tèrmica, de baixa temperatura s’utilitza escalfant aigua que circula per conductors dissenyats per optimitzar el calor del sol Forn solar

55. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 3. solar L’energia solar termoelèctrica, és la forma d’obtenció d’energia solar a través de miralls que escalfen aigua o oli per obtenir el vapor necessari per moure una turbina convencional

56. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 3. solar L’energia solar termoelèctrica, és la forma d’obtenció d’energia solar a través de miralls que escalfen aigua o oli per obtenir el vapor necessari per moure una turbina convencional

57. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia solar fotovoltaica és la forma d’obtenció d’energia solar a través de dispositius semiconductors que en rebre radiació solar s’exciten, provoquen salts electrònics i una petita diferència de potencial tipus díode en els seus extrems. Les fonts d’energia renovables 3. solar

58. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària L’energia solar fotovoltaica és un del sectors energètics en els que Espanya es capdavanter en tota Europa i, fins i tot, al món Les fonts d’energia renovables 3. solar

59. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària La matèria orgànica de les plantes se llama biomassa i emmagatzema l’energia solar en forma de carbó. Aquesta font d’energia utilitza tot tipus de residus: agrícoles (palla, orujo ..), forestals (branques, serradís), cultius energètics com blat de moro, ramaders (purines i excrements del bestiar), industrials (residus de cervesa, sucreres, lleteres, etc.) entre altres. Les fonts d’energia renovables 4. biomassa El gas que s’obté s’anomena biogàs , i té un aprofitament tèrmic i elèctric. De la biomassa es poden obtenir biocombustibles , com el biodiesel i el bioetanol. Andalusia és la Comunitat amb major consum de biomassa, seguida de Castella i Lleó

60. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària És l’energia que procedeix del calor que s’origina baix la escorça terrestre. Aquest calor es pot aprofitar per a ús tèrmic o per la seva conversió en electricitat. S’està utilitzant en balnearis, piscines, hivernacles... La Comunitat amb més desenvolupament d’aquesta font d’energia és les Illes Canàries Les fonts d’energia renovables 5. geotèrmica

61. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables 5. geotèrmica

63. B) Les fonts d’energia 1. Les principals fonts d’energia primària Les fonts d’energia renovables El problema de emmagatzemament de l’energia Font: PÜBLICO, 26-3-2011

64. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat

65. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat Font: EL PAÏS , 19-5-2010 Dades de 2010

67. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat Font: EL PAÏS , 19-5-2010

68. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat

69. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat La compra d'electricitat a França ja és un mite En 2010, el saldo va afavorir a Espanya per primera vegada des de 1979

71. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat

72. B) Les fonts d’energia 2. La producció d’electricitat

73. El 13 de gener de 2011 va començar la instal·lació dels 244 quilòmetres de cablatge que uniran Santa Ponça amb Sagunt i posaran fi als talls d’electricitat a Mallorca

76. B) Les fonts d’energia 3. Els problemes i la política energètica 28.277 % 168 % 576 % 127 % 60 % 217 % 395 % 195 % El Pla d’Energies renovables 2005-2010 és proposa que aquestes energies aportin el 12’5% del consum d’energia primària el 2010 i que els biocarburants representin el 5’83% del consum de gasolina i de gasoil

77. B) Les fonts d’energia 3. Els problemes i la política energètica La situació de l’energia avui - 2010

78. Font: PÚBLICO , 6-3-2011

79. Font: PÚBLICO , 6-3-2011

80. C.- La indústria espanyola entre 1855 i 1975

82. C) 1855-1975 1. Evolució històrica

83. C) 1855-1975 4. La localització industrial

85. C) 1855-1975 3. L’estructura industrial La mà d’obra industrial Es va caracteritzar per la seva escassa qualificació tècnica i els baixos salaris , fet que la va fer competitiva al mercat mundial del treball (Ex: siderúrgia i la construcció naval)

86. C) 1855-1975 1. Evolució històrica

87. C) 1855-1975 1. Evolució històrica

88. C) 1855-1975 5. Les àrees industrials

90. D.- La crisi i la reestructuració industrial: 1975 - 1985

92. D) 1975-1985 1. La crisi industrial Les zones industrials i portuàries com la d’Avilés (Astùries) o la ria del Nervió - Bilbao , van ser algunes de les àrees més afectades per la reconversió industrial Font: kalipedia Centre Niemeyer Inaugurat el 26-3-2011

93. D) 1975-1985 2. La reestructuració industrial Reindustrialització: Renovació tecnològica de la indústria amb la finalitat de dinamitzar el mercat intern i augmentar el volum d’exportacions. Exemple: Libro Blanco para la Reindustrialización , 1983.

94. E.- La industria espanyola en l’actualitat Font: kalipedia

95. E) La indústria actual 5. les àrees industrials actuals Els eixos de desenvolupament principals són els que parteixen de les principals metròpolis del sistema ( Barcelona , Madrid , València , Bilbao ...), on es generalitza la substitució d’indústries per serveis, per a arribar a especial dinamisme en els Eixos: Mediterrani (Girona-Màlaga) i de l’Ebre (Àlaba-Lleida), que reuneixen ja un 50 % de la producció industrial espanyola, un 54 % de les empreses de nova instal·lació posteriors a 1981, i fins a un 58 % de la inversió corresponent a aquestes últimes.

99. E) La indústria actual 2. La producció industrial actual 2. Els sectors industrials dinàmics

100. E) La indústria actual 2. La producció industrial actual 3. Els sectors industrials punters Indústria puntera : És el sector de la indústria que compta amb una elevada intensitat tecnològica, una forta diferenciació dels productes i una alta demanda. Els sectors més destacats són el de materials elèctric i electrònic , ordinadors , instruments òptics i de precisió , etc. S’ubiquen en els anomenats “parcs tecnològics o científics”, a l’entorn de les ciutats, amb bones comunicacions, una elevada qualitat ambiental i edificis específics com les “incubadores d’empreses”. A Espanya aquest sector encara no té massa importància (representa només un 2’5% de la UE, enfront de França o el Regne Unit que representen el 35% i 30% respectivament). Exemple: el SINCROTRON “Alba” : Parc tecnològic de Cerdanyola del Vallès (Barcelona). Parc tecnològic: Nou espai industrial fora del límits urbans, ben comunicat per vies ràpides, prop dels centres universitaris d’investigació i dels laboratoris d’alta tecnologia, i dotat de serveis de qualitat, on es desenvolupa la tecnologia més avançada. Exemple: Parc tecnològic de Cerdanyola del Vallès , província de Barcelona, on s’ha inaugurat el passat 22 de març el SINCROTRON “ Alba” , el major accelerador de partícules d’Espanya .

101. Sincrotron “Alba” Cerdanyola del Vallès 2. Els sectors industrials dinàmics E) La indústria actual 2. La producció industrial actual

102. 3. Els sectors industrials punta o d’alta tecnologia E) La indústria actual 2. La producció industrial actual

103. La industria espanyola a les Illes Balears

106. E) La indústria actual 3. La estructura actual de la indústria

108. E) La indústria actual 3. La estructura actual de la indústria

109. E) La indústria actual 3. La estructura actual de la indústria

110. E) La indústria actual 5. les àrees industrials actuals Àrees industrials desenvolupades

111. E) La indústria actual 5. les àrees industrials actuals Àrees d’industrialització induïda i escassa

112. E) La indústria actual 5. les àrees industrials actuals Àrees d’industrialització induïda i escassa

113. E) La indústria actual 6. La política industrial actual Pla VIVE per a la renovació del parc automobilístic

114. E) La indústria actual 6. La política industrial actual

116. E) La indústria actual 6 . La política industrial actual Espanya tenia un parc de 23’7 milions d’habitatges a la fi de l’any 2005, segons dades del Banc d'Espanya, sobre un total de 15,39 milions de llars espanyoles. Aquestes xifres indiquen un terme mitjà de 1,54 habitatges per llar espanyola, la taxa més alta del món. Segons les mateixes fonts, el 85 % dels habitatges a Espanya són de propietat , i només un 15% es gaudeixen en règim de lloguer . El preu mig de l’habitatge nou a Espanya és de 2.510 €/m 2 , segons dades de la Societat de Taxació a 31 de desembre de 2005. El preu de l’habitatge, no obstant això, varia ostensiblement en funció de les comunitats autònomes i les capitals de província. A l’esclat de la cridada "bombolla immobiliària", es va iniciar una reculada econòmica en tots els aspectes de l’economia espanyola. El resultat de l’explosió de la bombolla és una brusca caiguda de la demanda i dels preus en el curt termini. Des de setembre de 2007, ja s’està produint per la incapacitat del mercat per a absorbir la gran oferta d’habitatge construït i buida disponible. Aquest canvi de cicle immobiliari espanyol hauria tingut lloc per factors interns i externs: d’una banda, la falta de liquiditat del sistema financer , causada per la crisi de les hipoteques “ subprime” en Estats Units a l’agost de 2007, i per un altre, per la deterioració interna de l’economia espanyola, la falta de finançament i l’esgotament del model de creixement (basat en la construcció), al reduir-se les tornades de la inversió (provocant la sortida del mercat dels especuladors) i contenir-se el crèdit. La construcció

117. E) La indústria actual 6 . La política industrial actual Font : Vicens Vives

118. E) La indústria actual 6 . La política industrial actual Producto Interior Bruto, Tasas de variación interanual. Volumen encadenado referencia 2000. Fuente: INE.