2. INTRODUCCIÓ Al 1789 la Revolució Francesa obrí les portes al liberalisme polític, a l’expansió capitalista i a la consolidació de la societat de classes. Aquestes idees revolucionàries s’estengueren per Europa gràcies als exèrcits de Napoleó. Els absolutistes derroten Napoleó (1815) però els aires de llibertat sobrevolen per tot Europa.
18. Altres malestars: Els pagesos tampoc estaven conformes amb el nou sistema. Estaven pitjor perquè en abolir les senyories també s’eliminaven els contractes tradicionals d’arrendament. Havien de pagar amb uns diners que no tenien. La noblesa i l’Església perjudicada animaren la revolta al 1822 i que al 1823 establiren una regència absolutista. Els liberals dividits: Moderats: partidaris de fer reformes sense enemistar-se amb el rei i la noblesa. Exaltats: fer reformes i enfrontar-se amb el rei.
19.
20. 3.4 EL CONFLICTE DINÀSTIC Al 1833 Ferran VII té una filla, Isabel conflicte de successió. Pragmàtica Sanció que derroga la Llei Sàlica (influenciat per la seva dona Maria Cristina). Els carlins en contra volen influir sobre Ferran VII Disputa monàrquica i del model de societat. Dues postures: Carlins: partidaris a l’Antic Règim. Maria Cristina volia el tron per la seva filla, necessitava ajuda dels liberals amnistia d’aquests en la regència de Maria Cristina. Ferran VII mor al 1833 deixant hereva a Isabel, nomenant regent a Maria Cristina. El mateix dia Carles es proclamà rei i començà un aixecament absolutista al nord d’Espanya (1ª guerra carlina).
