Desenvolupament Humà Àrab: per una millor comprensió i una cooperació més eficaç (pages 30 to 42, 2007)

1. Construïm
un projecte
MEDITERRANI
per la PAU,
la JUSTÍCIA,
la DIGNITAT
i els DRETS
dels POBLES
Programa per a l’Institut Internacional
per la Pau
PLATAFORMA
ATUREM
LA GUERRA
col·labora:Amb el suport:

2. CONSTRUÏM UN PROJECTE MEDITERRANI
PER LA PAU, LA JUSTÍCIA, LA DIGNITAT
I ELS DRETS DELS POBLES
Coordinador
Joan Ribas
SODEPAU

3. SODEPAU és una organització laica, fundada el 1993 per diverses persones i grups que
treballaven en la solidaritat internacional i el suport a processos de desenvolupament lo-
cal i comunitari a països d’Àfrica del Nord, Pròxim Orient, Amèrica Central i del Sud.
Les característiques més notables de Sodepau les podem trobar en la seva metodologia,
referents teòrics, organització interna, i implicació político-social:
Suport als processos específics i endògens de desenvolupament local en les àrees geo-
gràfiques on du a terme projectes de cooperació.
Lacooperacióentesacomainstrument,comamitjàperafavorirprocessosd’alliberament,
de millora del benestar i la felicitat de les poblacions amb les que col·labora.
La sensibilització de la societat civil catalana sobre els àmbits d’actuació de l’entitat.
Aquesta publicació és resultat del treball de sensibilització en l’àmbit de la Mediterrà-
nia, actualment el marc preferent d’actuació de Sodepau.
Construïm un projecte mediterrani per la pau,
la justícia, la dignitat i els drets dels pobles.
Coordinador: Joan Ribas
Correcció de textos: Meritxell Bragulat
Col·laboradors: Montse Rodríguez, Raul González, Albert Folch, Sílvia Asensio,
Montse Abad, Josep Maria Navarro, Pepe Nieto, Meritxell Bragulat, Anna Pinyol,
Anna Larrull, Jesús Salvador, Marc Olivier
Traduccions: Anna Larrull, Joan Ribas i equip de voluntaris de SODEPAU
Edita:
SODEPAU
Passatge del Crèdit 7, Principal – 08002 Barcelona
T. 93 301 01 71 – F. 93 342 48 90
Grafisme, maquetació i impressió:
Fundació Tam Tam · T. 93 219 92 39
Juliol 2008
•
•
•

4. Per a l’organització de les taules rodones s’ha comptat amb el suport
tècnic i logístic de tot un equip de voluntaris de Sodepau, sense qui
hagués estat impossible l’execució de les jornades i l’edició d’aquesta
publicació, que n’és el resultat.
Per a la realització d’aquestes jornades s’ha comptat amb el suport
del gabinet de Relacions Internacionals de la Diputació de Barce-
lona, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la
Generalitat de Catalunya i l’Oficina de Promoció de la Pau i els
Drets Humans del Departament de Relacions Institucionals i Parti-
cipació també de la Generalitat de Catalunya.
La publicació transcriu i desenvolupa les principals idees que van
expressar els ponents de les jornades d’anàlisi crítica «Construïm un
projecte mediterrani per la pau, la justícia, la dignitat i els drets
dels pobles» organitzades per Sodepau i celebrades a Barcelona entre
el 15 i el 17 de novembre de 2007. També es va comptar amb el
suport i col·laboració de diferents entitats i moviments socials de
Catalunya, com el CIEMEN o la Plataforma Aturem la Guerra.

5. Advertències
Aquesta publicació recull les intervencions que es varen produir en
el marc de les jornades sobre els eixos temàtics descrits a l’índex. Les
idees exposades expressen les opinions de cada ponent, amb l’ànim
d’establir un veritable intercanvi d’opinions des de sensibilitats di-
verses, sense que necessàriament siguin compartides per la resta de
convidats o per SODEPAU.
Quan ha estat necessari les traduccions han estat realitzades per
l’equip tècnic i voluntaris de SODEPAU amb tot el rigor i pro-
fessionalitat possibles. No obstant això, en els casos on hi hagi, els
textos enviats pels ponents es podran consultar en la llengua original
a la web: www.sodepau.org

6. Índex
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Context . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Obertura i presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Primera Taula: Anàlisi de la situació econòmica, social
i de drets humans al Sud i Est de la mediterrània . . . . . . . . . . 23
Situació i perspectives dels intercanvis mediterranis . . . . . . . . . 24
Omar Benderra
Desenvolupament Humà Àrab:
Per a una millor comprensió i una cooperació més eficaç . . . . . 30
Abbas Ibrahim Zahreddine
Situació actual dels drets humans, econòmics i socials:
el cas del Marroc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
Sra. Khadija Riadi
Segona Taula: Europa i el Món Àrab i Musulmà . . . . . . . . . . 47
L’espai humà mediterrani:
els nous escenaris euro-mediterranis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Jean Robert Henry
Diàleg entre cultures:
una visió des del Sud i l’Est de la Mediterrània . . . . . . . . . . . . . . . 56
Ali Fayyad
Moviments d’inspiració islàmica i participació política:
el cas del Marroc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Nadia Yassine

7. Tercera Taula. Anàlisi de la situació política
i geoestratègica del Pròxim Orient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Iniciatives i propostes per un «Nou Pròxim Orient»:
anàlisi dels principals actors a la zona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Joan Roura
La qüestió nuclear al Pròxim Orient:
Iran i l’estratègia d’Israel i els Estats Units . . . . . . . . . . . . . . . 78
Bernard Ravenel
Quarta Taula. Moviments socials contra la guerra:
experiències al Mediterrani . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
El moviment contra la guerra a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . 98
David Karvala
La Conferència del Caire: una experiència de moviment social
contra la guerra al Món Àrab . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Nivin Samir
El moviment contra les bases de l’OTAN . . . . . . . . . . . . . . . 102
Felice Mometti
Marxa a la Base militar de Rota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
Jesús Lara
Debat Final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
Web d’interes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118

8. Introducció
Al novembre del 2005, coincidint amb la Conferència Barcelo-
na+10, SODEPAU va organitzar a Barcelona unes Jornades que
portaven per títol: «Construïm un projecte mediterrani per la
pau, la justícia i la dignitat dels pobles. Anàlisi crítica de 10
anys d’europartenariat». Amb aquestes jornades varem voler con-
tribuir, des d’una perspectiva crítica, a la commemoració del desè
aniversari del Procés de Barcelona iniciat al novembre de 1995.
L’objectiu era analitzar amb un cert deteniment i amb la participa-
ció plural de representants de moviments socials del nord i del sud
de la Mediterrània i d’intel·lectuals de reconegut prestigi l’evolució
dels grans propòsits de la Declaració de Barcelona:
1. Instaurar un espai de pau i estabilitat, per mitjà del diàleg polític
i del reforçament de la seguretat, impulsant l’estat de dret, la de-
mocràcia i les llibertats fonamentals entre els països de la regió.
2. Establir una «zona de prosperitat compartida» amb la crea-
ció d’una zona de lliure canvi a l’any 2010, a través d’un seguit
d’acords d’associació al procés, signats entre la UE i els països del
sud, supeditant la seva posada en pràctica al respecte dels drets
humans. També s’esmentava la necessitat d’impulsar «la integra-
ció sud-sud».
3. Afavorir la comprensió entre cultures i els intercanvis entre les
societats civils.
4. Afavorir la «signatura d’un acord de pau justa, global i durable
al Pròxim Orient, basat en les resolucions pertinents del Consell
de Seguretat de les Nacions Unides.»
Pel què fa a la col·laboració política i de seguretat i la definició
d’un espai comú de pau i estabilitat, varem poder constatar que,
amb matisos, existeixen unes grans línies d’actuació comunes en les
polítiques nord-americana i europea respecte a la regió mediterrània

9. i el món àrab, aplicant la Unió Europea una política de submissió
als interessos nord-americans i israelians a la regió. Les reticències
de les potències occidentals a «democratitzar» els inputs econòmics
generats per les rendes petrolieres i gasístiques dels països del sud i
l’est de la Mediterrània actuen com a fre dels processos de democra-
tització política, fins al punt que sovint la Unió Europea i els Estats
Units recolzen règims autoritaris als països de la regió per mante-
nir interlocutors dòcils i garantir el subministrament de les seves
necessitats energètiques. D’altra banda també es varen fer paleses
les limitacions del model de desenvolupament econòmic neoliberal
aplicat a l’àrea mediterrània, així com la centralitat dels conflictes
de Palestina i l’Iraq en l’imaginari dels països àrabs, destacant la
necessitat del respecte de la legalitat internacional en aquests dos
àmbits com a condició prèvia per establir un marc de diàleg creïble
pels països àrabs en matèria de pau i seguretat. De fet l’arbitrarietat
amb què Occident aborda aquests conflictes respon d’una banda a
la defensa de la seva política de seguretat energètica, basada encara
en l’explotació de recursos fòssils, a una auto atribuïda «superioritat
cultural i missió civilitzadora» i al manteniment de l’actual equi-
libri de forces favorable als interessos nord-americans i israelians.
També es va incidir en la necessitat de contrarestar el discurs del
«xoc de civilitzacions», per la seva naturalesa essencialista i contrària
a qualsevol canal de discussió política, i es va analitzar els factors
d’inestabilitat (tant endògens com exògens) que afecten els països
àrabs. Finalment, pel què fa a aquest àmbit també varem poder abor-
dar la importància de les migracions com a motor de la civilització
i els efectes perversos que encara s’arrosseguen del colonialisme, el
deute extern i el sistema bancari internacional com a mecanisme de
manteniment de les desigualtats.
Un segon bloc temàtic que es va abordar va ser el de la col·laboració
en els àmbits social, cultural i humà: el desenvolupament dels
recursos humans, foment de la comprensió entre cultures i els
intercanvis entre les societats civils. Es va analitzar el fracàs que,

10. des de l’òptica dels moviments socials, varen representar els 10 pri-
mers anys d’Europartenariat en aquests àmbits, especialment pel
fet que no hi ha hagut una autèntica implicació de les societats ci-
vils, atesa l’exclusió que s’ha promogut des d’amplis sectors polítics
europeus dels moviments de base (especialment els islamistes, però
també els panarabistes i d’altres) ineludibles per establir un diàleg
amb les societats civils del sud i l’est de la Mediterrània. Cal doncs
seguir treballant des dels moviments socials l’estratègia del lobbying
per incidir en l’esfera política, cercant mecanismes d’inclusió de
l’islamisme i altres projectes sociopolítics endògens del món àrab, i
per superar una fase de reivindicació que ha produït resultats molt
minsos pel divorci existent entre l’opinió pública i els respectius
governs. També es va identificar un ampli desconeixement dels
moviments socials europeus –en concret dels moviments contra la
guerra- sobre les qüestions relatives al món àrab. Es van abordar els
casos concrets del desenvolupament al Marroc i Algèria, incidint
en l’herència del colonialisme, els problemes endògens de les elits
post colonials d’aquests països respecte al què hauria de ser el motor
del desenvolupament (un procés no importable, sinó que ha de ser
adaptat a l’entorn socio-cultural de cada país), o la situació de re-
pressió de les llibertats.
A la darrera taula varem abordar l’àmbit de la col·laboració econò-
mica i financera: creació d’una zona de prosperitat compartida.
En aquest àmbit es va fer un balanç econòmic dels 10 anys del Pro-
cés de Barcelona i de les perspectives sobre la sostenibilitat social de
l’actual model d’Associació Euromediterrània. També es va analitzar
la incidència que té el desigual repartiment de la riquesa sobre el
fenomen migratori, els conflictes i oportunitats que aquest fenomen
representa per a les societats d’acollida i les d’origen. Es van contex-
tualitzar diferents factors internacionals que intervenen en aquest
procés a nivell regional, i es va parlar de perspectives i propostes
de col·laboració en la recerca d’espais de convergència d’interessos
econòmics entre els països de les dues ribes de la Mediterrània.

11. 10
Finalment, parant una atenció especial al cas algerià, es va destacar
la riquesa de recursos com a font de desigualtats i de gran part dels
problemes polítics i socials del país, en el marc d’un Europartenariat
on es prioritza la dimensió econòmica i de seguretat sobre la dimen-
sió social i els drets humans. Precisament, en aquest darrer punt,
varem abordar de manera específica la qüestió de les desaparicions
forçoses a la Mediterrània, centrant-nos de nou en el cas algerià,
i les responsabilitats d’Europa, per omissió o per connivència, en
aquest àmbit.
Dos anys més tard, entre el 15 i el 17 de novembre de 2007, en
col·laboració amb la Plataforma Aturem la Guerra i el CIEMEN,
SODEPAU va organitzar les Jornades «Construïm un Espai Medi-
terrani per la Pau, la Justícia, la Dignitat i els Drets dels Pobles».
Volíem d’una banda aprofundir en alguns punts de les conclusions
extretes en les jornades celebrades dos anys abans, i d’altra banda do-
nar continuïtat a aquesta línia de treball que SODEPAU impulsa en
l’àmbit del diàleg a la Mediterrània, i que es remunta al 1995 amb
la implicació de l’entitat en l’organització de la Conferència Medi-
terrània Alternativa, en la participació en el procés del Fòrum Social
de la Mediterrània (amb tallers al juny del 2005) o l’organització al
novembre de 2005 de les jornades antecessores de les d’enguany a
les què ens referíem unes línies més amunt.
Aquestesjornades,queesvolencelebrarambunaperiodicitatbianual,
han ofert un marc de reflexió i debat protagonitzat per intel·lectuals
i representants de moviments socials provinents de diversos estats de
la conca mediterrània (Marroc, Algèria, Líban, Egipte, Itàlia, França
i Espanya), totes elles persones capaces de fer anàlisis rigoroses en
els seus àmbits respectius i al mateix temps implicades en la vida
social i/o política dels seus països. Hem considerat fonamental fer
sentir la veu de diferents corrents ideològics i culturals, de forma
que quedi reflectida la pluralitat i riquesa d’identitats de les societats
mediterrànies. Hem volgut doncs, una vegada més, donar un espai

12. 11
destacat als moviments socials democràtics de base (també els de
referent islàmic), tot sovint marginats quan no criminalitzats del
diàleg Euromediterrani malgrat la seva creixent representativitat so-
cial a molts països del Sud i l’Est de la Mediterrània.
Tretze ponents de reconegut prestigi van ser convidats per abordar
en diferents taules, i des de sensibilitats religioses diferenciades i
pluralitat d’idees, quatre grans eixos temàtics:
Taula 1: Anàlisi de la situació econòmica, social i de drets humans
al sud i est de la mediterrània
Taula 2: Europa i el Món Àrab i Musulmà
Taula 3: Anàlisi de la situació política i geoestratègica del Pròxim
Orient
Taula 4: Moviments socials contra la guerra: experiències al Medi-
terrani
Així doncs les jornades i aquesta publicació són producte del tre-
ball ampli de sensibilització que SODEPAU està desenvolupant en
l’àmbit de la Mediterrània, amb una estratègia dirigida tant a un
públic sense coneixements de la regió com a un públic especialitzat
que vulgui aprofundir sobre les realitats social, política, econòmica
i cultural d’aquests països i del marc geoestratègic en què es tro-
ben. De forma preferent, tot i que no exclusiva, aquesta publicació
pot resultar especialment interessant per a tècnics, socis i militants
d’ONGs i teixit associatiu implicades en l’àrea Mediterrània i per a
professionals dels mitjans de comunicació.
D’una banda amb les jornades es pretengué afavorir la creació de
lligams entre organitzacions i persones interessades en l’àrea Medi-
terrània, així com consolidar i mantenir activitats conjuntes en el

13. 12
marc de la Plataforma Aturem la Guerra o d’altres xarxes. A més,
com a entitat considerem fonamental implicar el teixit associatiu
com a element estratègic de treball en xarxa per tal d’arribar a sec-
tors més amplis de la població mitjançant la seva capacitat multi-
plicadora.
D’altra banda la influència que tenen els mitjans de comunicació
en la definició que ens fem de les altres cultures, especialment la
islàmica en l’actual context internacional, és enorme. La informació
disponible actualment per al públic en general sobre els conflictes
que afecten els països de la Mediterrània és abundant als mitjans de
comunicació. No obstant, gairebé sempre es refereix a les qüestions
immediates (atacs, número de morts o ferits, reunions internacio-
nals sobre la regió, ...), obviant però les causes i arrels dels conflictes.
Per això creiem que és molt important apropar als professionals dels
mitjans (televisió, ràdio i premsa escrita) les temàtiques abordades
a les jornades.
Per cloure, cal destacar també que és prioritari arribar a sectors am-
plis de població per tal de sensibilitzar el major nombre possible de
persones sobre les desigualtats a l’àrea euromediterrània i les con-
seqüències que se’n deriven, així com quines alternatives existeixen
per assolir unes relacions més justes amb els pobles amb qui com-
partim aquest mateix espai geogràfic, històric i cultural que és la
Mediterrània.

14. 13
Context
Evolució de les problemàtiques
Des de la celebració de les jornades organitzades per SODEPAU
al novembre de 2005, l’evolució social, política i econòmica dels
països de la Mediterrània ha experimentat transformacions signifi-
catives.
Algunes d’aquestes transformacions s’han manifestat de forma con-
vulsa i violenta, especialment a la regió del Pròxim Orient, on els
conflictes estan fortament interconnectats: la guerra llençada per
Israel contra el Líban a l’estiu del 2006, el conflicte interpalestí
desencadenat, amb la instigació d’alguns sectors de la comunitat
internacional, després de la victòria de Hamàs a les eleccions del
gener de 2006 o l’ocupació de l’Iraq. A aquella zona també cal des-
tacar el deteriorament de la situació humanitària a la Franja de Gaza
després de la implementació al 2004 del pla de retirada unilateral
impulsat per Ariel Sharon, desaparegut de l’escena política a l’abril
del 2006.
Al Magrib els processos de reconciliació nacional i la normalitza-
ció del respecte als drets humans, malgrat els tímids progressos que
s’han produït, també han romàs els dos darrers anys com un dels
temes que cal impulsar per que assoleixin un lloc més destacat a
l’agenda política de les relacions euromediterrànies.
La qüestió de la seguretat energètica, amb totes les implicacions
econòmiques que comporta en un context internacional amb uns
preus de l’energia que assoleixen màxims històrics, ha deixat en un
segon pla les consideracions socials o humanitàries als països pro-
ductors. Aquest punt tan estratègic en les relacions euromediterrà-
nies ha afavorit ingerències per part de la Unió Europea per tal

15. 14
de garantir-se’n el subministrament, o la seva passivitat davant les
violacions dels drets humans que determinats règims del sud i l’est
de la Mediterrània apliquen de forma sistemàtica.
Vinculat també a la qüestió de les enormes diferències econòmiques
i de desenvolupament hi ha el fenomen migratori, procedent sobre
tot de l’Àfrica subsahariana, que ha sofert un augment espectacular
aquests darrers dos anys, tant a les costes de l’estret de Gibraltar
com, especialment, a les illes Canàries i Sicília.
Altres qüestions a tenir en consideració en el marc de les relacions
euromediterrànies són la lluita antiterrorista i les seves conseqüèn-
cies en el marc de la col·laboració política i de seguretat i la definició
d’un espai comú de pau i estabilitat, que s’ha materialitzat amb una
certa dissolució del Partenariat Euromediterrani (PEM) en la Políti-
ca Europea de Veïnatge (PEV), especialment després de les amplia-
cions de 2004 i 2006, que han modificat les fronteres exteriors de
la UE i determinades prioritats geogràfiques i sectorials. L’adhesió
de Turquia, país majoritàriament musulmà, roman també com un
dels grans reptes.
L’actual president de França, Nicolas Sarkozy, va fer pública al 2007
la proposta d’«Unió Mediterrània», que donaria més pes a França,
Itàlia i Espanya en les polítiques de la UE amb els països riberencs,
en detriment d’Alemanya i els països del nord de la UE. Aquest fet,
encara molt incipient i de resultats incerts, pot obrir noves dinàmi-
ques que caldrà anar seguint els propers anys.

16. 15
Context a les societats del Nord
A la societat catalana, com a d’altres de la Unió Europea, hi ha un
desconeixement profund de les realitats socials dels països del sud i
l’est de la Mediterrània. Tot sovint, i malgrat la proximitat geogràfi-
ca i cultural i els lligams històrics que ens vinculen als pobles que
habiten aquest mar, la informació que en tenim no va més enllà del
què ens arriba a través dels mitjans de comunicació: inestabilitat
política a Algèria, pasteres amb immigrants que arriben de les cos-
tes atlàntica i mediterrània del continent africà, guerra al Líban, si-
tuació endèmica de conflicte entre palestins i israelians, creixement
de l’islamisme, percebut com una amenaça pels interessos i fins i
tot pels fonaments de la civilització occidental, etc. L’enfocament
superficial i a vegades parcial que fan els mitjans de comunicació
de la situació a aquests països i de les relacions que Europa manté
amb ells, té com a conseqüència el desconeixement i una manca
d’actituds solidàries cap a aquella zona i contribueix a crear un cli-
ma de desconfiança i de xoc cultural. La manca d’espais compartits
de debat entre les societats civils del nord i del sud no permet que
Mapa dels països que composarien la «Unió Mediterrània» proposada pel president
francès Sarkozy

17. 16
es generi una anàlisi crítica de les relacions injustes i desiguals pro-
mogudes des del nord que, amb el suport dels organismes financers
internacionals, responen tot sovint a interessos de tipus econòmic i
estratègic dels estats i les grans empreses. Malgrat el discurs oficial
de la Unió Europea, en el marc d’aquestes relacions no es priori-
tza el respecte als drets humans ni la comprensió entre cultures i
els intercanvis entre les societats civils. Precisament la societat civil,
articulada en els moviments socials, està cercant vies pròpies de re-
lació amb els moviments socials del sud per tal d’apropar punts de
vista, identificar problemàtiques comunes, i treballar una estratègia
«bottom-up» (d’abaix a dalt) en el procés de construcció de l’espai
euromediterrani davant el fracàs del model «top-down» (de dalt a
abaix) que s’ha impulsat des de la Comissió Europea i els governs.
Context a les societats del Sud i l’Est de la Mediterrània
Les societats del Sud i l’Est de la Mediterrània, majoritàriament mu-
sulmanes excepte en el cas de l’Estat d’Israel, estan sumides en un
profund procés de modernització i de recerca de fórmules endòge-
nes per sortir del subdesenvolupament. Aquest fet, combinat amb
la perpetuació de polítiques que podríem qualificar de neocolonials
per part de la Unió Europea i dels Estats Units (un actor que està
desplaçant cada cop més a la Unió Europea en el marc mediterrani)
explica el creixement important que l’islam polític està experimen-
tant a aquells països. Els moviments de l’islam polític o «islamistes»,
de naturalesa molt diversa però majoritàriament pacífics i democrà-
tics, han esdevingut actors socials inel·ludibles per establir un autèn-
tic diàleg amb les seves societats civils. D’altra banda, la subsistència
de règims autoritaris als països del Sud perpetua la desestructuració
social i la violació sistemàtica dels drets humans. Sense menysprear
les especificitats de cada país, molts d’aquests règims tenen en comú
l’herència del colonialisme europeu -amb unes estructures neocolo-
nials que han romàs en gran mesura intactes-, la institucionalització

18. 17
d’unes oligarquies locals i, en la immensa majoria dels països àrabs,
un rebuig radical contra els partits i grups opositors, especialment
els de base islàmica, traduït en una repressió en alguns casos ferotge
(tal com va passar de forma notòria a Algèria als anys 90 i de forma
menys visible a Egipte, el Marroc o Tunísia).
En el cas del Mashrek el conflicte àrabo-israelià, del què s’acaba de
commemorar el 60è aniversari, ocupa un espai central en les sinèr-
gies socials, polítiques i econòmiques a la regió. La naturalesa colo-
nial del conflicte, amb un estat d’Israel que juga el paper de «moder-
na Esparta» per als interessos econòmics nord-americans i europeus,
es manté com el més greu i més antic problema a superar, i el què
manifesta de manera més flagrant el fracàs del Procés de Barcelona.
Finalment, també la creació de les zones de lliure comerç, beneïdes
pels acords d’associació i el model de liberalització econòmica im-
posat des de la Unió Europea, està tenint conseqüències nefastes
per l’economia dels països del sud de la Mediterrània, especialment
pel fet que Europa obre les seves fronteres a productes industrials
del sud (en els quals aquests països no són gens competitius), men-
tre que aquells països han d’obrir les seves fronteres a la producció
agrícola europea, fortament subvencionada. Els fons ENPI (abans
MEDA), l’instrument financer de la Unió Europea per desenvo-
lupar el partenariat Euromediterrani, es converteixen així en una
eina de dominació econòmica, i impedeixen l’establiment d’unes
relacions justes entre les dues ribes de la Mediterrània.

19. 18
Objectius
Les motivacions per l’organització d’aquestes jornades han estat di-
verses, però responen totes a la voluntat de promoure el diàleg, la
democratització i l’establiment d’unes relacions basades en la justícia
i la pau entre els pobles de la Mediterrània per mirar de donar respos-
ta a les problemàtiques esmentades. Creiem que aprofundint en el
diàleg intercultural es pot millorar el coneixement i l’interès perquè
des de les nostres societats del Nord s’emprenguin accions per reduir
les desigualtats que hipotequen un autèntic partenariat entre els paï-
sos de la Mediterrània, amb qui mantenim llaços històrics i culturals
de gran abast. També l’establiment d’aquest diàleg representa una
oportunitat per l’aparició d’actituds solidàries i plantejaments crítics
i per la creació de nous espais compartits que ajudin a un apropament
efectiu de les societats civils dels països de la conca mediterrània.
La generació d’espais de diàleg pot permetre entendre millor des
del Nord els processos endògens de modernització de les societats
del sud de la Mediterrània, i sensibilitzar-nos sobre la necessitat de
respectar-los sense caure en la temptació del dirigisme polític, que
condueix a relacions de tipus neocolonial. Els canvis polítics als paï-
sos del Sud i l’Est de la Mediterrània només poden ser estables si
venen des de l’interior d’aquestes societats i sense la interferència
dels països del Nord.
Cal per últim sensibilitzar també sobre els riscos del model de libe-
ralització econòmica, que tot promovent la sacralització del lliure
mercat acaba esdevenint una eina de perpetuació del colonialisme
econòmic. La denúncia d’aquesta situació i la recerca de fórmules
més harmòniques i sostenibles d’intercanvi econòmic en l’àmbit de
la Mediterrània, preferentment en el marc de l’economia solidària i
la promoció del comerç just i la sobirania alimentària, van constituir
també un dels objectius centrals de les jornades.

20. 19
Aquesta trobada, continuació de les que va tenir lloc al novembre
del 2005, va representar un segon pas d’un viatge molt més llarg que
impliqui les entitats que hi van participar o hi van donar suport i
d’altres que es puguin anar incorporant en un futur a la xarxa. Una
xarxa que impulsi el diàleg entre les societats civils de les dues ban-
des de la Mediterrània, però també entre entitats de països del sud
amb sensibilitats polítiques, culturals i religioses diferents.

21. 20
Obertura i presentació de les jornades
Inauguren les jornades el president de Sodepau i un representant
de l’Oficina de Promoció de Pau i Drets Humans com a entitat
finançadora. Els altres organismes finançadores (Agència Catalana
de Cooperació i Diputació de Barcelona) van excusar l’assistència a
l’acte d’inauguració.
En Josep Maria Navarro, antropòleg i professor de l’Escola Uni-
versitària de Treball Social de Barcelona (EUTSB) i president
de SODEPAU, exposa els diferents marcs de diàleg impulsats per
SODEPAU al llarg de la seva existència, des de la Conferència Euro-
mediterrània del 1995 fins al FSMed i les jornades del novembre de
2005 a l’IEMed. Aquesta línia de treball es planteja no només per
donar resposta als problemes de la Mediterrània a nivell intel·lectual,
també per intercanviar idees, crear xarxa i proposar iniciatives con-
juntes.
En Xavier Badia, Director de l’Oficina de Promoció de la Pau i
dels Drets Humans, comenta breument que des del departament
promouen la complementarietat i mecanismes de col·laboració
fructífera entre l’Administració i la societat civil. Si cadascú troba el
seu paper i desenvolupa el seu treball sense manipulacions el resultat
pot ser molt positiu. Anuncia també la imminent entrada en fun-
cionament de l’Institut Català Internacional per la Pau, i agraeix la
qualitat dels ponents convidats i el fet que s’hagi realitzat un treball
conjunt i d’enxarxament entre diverses entitats, malgrat els diferents
enfocaments metodològics, pel reforçament que comporta de la so-
cietat civil i del teixit associatiu, que condueix a una major demo-
cratització, foment del diàleg, i estableix les bases per a la promoció
de la cultura de pau.

22. 21
Per últim en Alfonso Carlos Bolados, Director de la «Biblioteca
del Islam Contemporáneo» d’Edicions Bellaterra, introdueix la
perspectiva històrica de les relacions entre Europa i el món islàmic.
El segle XIX representa un punt d’inflexió en aquesta relació, amb
l’esfondrament de l’imperi Otomà (que culmina amb la I Guerra
Mundial) i l’efervescència a Europa del liberalisme de caràcter posi-
tivista que ofereix la base per a l’expansió colonial europea. El 1918,
amb els acords Sykes-Piccot, tot el món àrab queda repartit entre els
imperis europeus. Com a herència del colonialisme tenim la sub-
sistència de mecanismes de control polític, econòmic i social, i una
visió «orientalista» del món àrab i musulmà al que es veu com a
«enemic», i s’associa islamisme amb terrorisme o creixement demo-
gràfic amb immigració. La Mediterrània és un dels principals marcs
d’aquestes interaccions, en les que cal promoure el diàleg i superar
el plantejament essencialista del xoc de civilitzacions.

24. Primera taula:
Anàlisi de la situació econòmica,
social i de drets humans al sud i est de la mediterrània

25. 24
Omar Benderra
Antic president de la Banca pública d’Algèria i Consultor econòmic
i membre del Centre of North African Studies-Cambridge
Situació i perspectives dels intercanvis Mediterranis
Existeix un fort contrast, que no fa més que accentuar-se, entre les ri-
bes Nord i Sud de la Mediterrània, tant en termes de renda, redistri-
bució i mecanismes d’harmonització monetària i financera com de les
estructures polítiques i d’integració regional. En el cas de Turquia, el
sòlid creixement econòmic es veu amenaçat per la inestabilitat política,
mentre que al Pròxim Orient plana constantment l’amenaça endèmica
de la guerra. La posició d’Europa en el terreny comercial s’està veient
erosionada pels nous actors emergents (Xina, Índia, Rússia, Brasil, ...),
i sobre tot per la creixent influència nord-americana a la Mediterrània,
especialment al Pròxim Orient. El model actual de relacions econòmi-
ques en l’espai euromediterrani està estancat, a causa de la guerra i dels
règims autoritaris recolzats per les «democràcies» europees. També el do-
mini dels actors financers privats internacionals sobre els poders públics
és un element clau per comprendre aquest estancament de la situació.
Per que es produeixi una nova alternativa viable de desenvolupament
cal alliberar les capacitats socials dels països MEDA i assolir la pau al
Pròxim Orient.
Ponència enviada per n’Omar Benderra

26. 25
El context econòmic general de la regió
La situació actual està caracteritzada per un contrast accentuat i cada
cop més ampli entre les ribes nord i sud de la Mediterrània.
1. El Nord: Unió Europea
l
Gaudeix d’estabilitat política i d’un sistema parlamentari in-
qüestionat i que funciona gairebé sense limitacions. El Parlament
Europeu existeix tot i que el seu poder real sigui poc concret i
estigui encara avui supeditat al poder dels Estats.
l
Disposa de mecanismes econòmics regionals dins de la Comis-
sió sobre qüestions estratègiques: comerç, política monetària, se-
guretat energètica, migracions, grans polítiques sectorials, etc.
l
Disposa d’ingressos elevats, presenta desigualtats de riquesa re-
lativament petites malgrat que amb una tendència creixent els
darrers anys. S’observa un estancament relatiu del creixement als
països de la «Vella Europa» (Itàlia, França) i un fort dinamisme
als de la «Nova Europa» (Espanya, Portugal, i països de l’Est)
l
Registra un estancament relatiu dels recursos fiscals destinats à
la redistribució.
2. El Nord «encara no UE» (essencialment Turquia) es caracteritza per:
l
Una evolució difícil del sistema polític sota pressions internes
(militarisme, creixement dels nacionalismes) i externes propícies
a la inestabilitat (conflictes del Pròxim Orient, difícil negociació
amb la UE).
l
Una bona salut econòmica i creixement regular dels ingressos
amenaçats pels mateixos conflictes.
3. El Sud pateix, de Teheran a Rabat, grans tensions i turbulències
polítiques. Un enfocament del què és aparentment més simple al
més complex:
l
Els poders al Magrib no poden arriscar-se a l’obertura democràti-
ca, a un parlamentarisme representatiu, sense ser escombrats. És el

27. 26
mateix que ocorre a Egipte. L’interès dels Estats Units –i d’Europa–
passa avui dia pel manteniment d’aquest status quo amb règims
totalitaris sense suport popular.
l
És precisament en aquesta feblesa política que se situa la font del
fracàs econòmic, ja que aquests països no disposen de recursos
financers ni d’aportacions de capital, malgrat que s’ha produït
una millora de les relacions d’intercanvi comercial -especialment
d’aquells països exportadors de recursos energètics-. Dit d’altra
manera el problema no radica en les limitacions de tresoreria, és
estructural. La seva natura és doncs política.
l
De Teheran a Tel-Aviv, passant per Beirut el futur del conjunt
dels països mediterranis està determinat per la guerra en curs o
l’amenaça de guerra.
4. L’economia d’aquesta part del món, pel fet mateix de l’estat en-
dèmic de guerra, no pot construir-se de forma duradora al preu
de sacrificar les capacitats humanes reals i la relativa tranquil·litat
financera.
5. Les crisis socials són encara més pronunciades. Dues generacions,
a Israel, així com als països àrabs i l’Iran, no coneixen més que
situacions de conflicte. El post conflicte és totalment incert. Les
fortes pressions migratòries es poden amplificar encara més.
En l’àmbit de l’estructura dels intercanvis econòmics i de la seva
evolució, la posició d’Europa en relació a la riba sud s’ha erosionat
notablement:
Les importacions de productes industrials fabricats a l’Àsia, Rús-
sia i el Pròxim Orient són cada vegada més competitius.
Elsbénsiserveisd’altatecnologiaenelsquèEuropadisposad’unavan-
tatge competitiu són poc consumits per les economies estancades.
Els mercats públics tenen cada vegada més tendència a repercutir
en països emergents (Xina, Índia, Brasil…), fenomen amplificat
per les grans possibilitats de corrupció.
•
•
•

28. 27
El model actual
Aquest model és vigent des de la desaparició de la URSS, essencial-
ment formalitzat pel què es coneix com a «Procés de Barcelona».
Més enllà de les proclamacions d’intencions, aquest partenariat
euromediterrani no és altra cosa que l’expressió d’una voluntat de
desregulació impulsada des de la UE, ella mateixa fundada sobre
l’observança rigorosa dels principis del consens de Washington.
El funcionament inoperant d’aquest model no convenç ningú. Hi
ha absència de desenvolupament.
1. Aquest model no ha permès desenvolupar els mercats regionals ni
incrementar el dinamisme dels intercanvis entre els països medite-
rranis. La proximitat permet mantenir el mínim, sense més, però
només permet marginalment l’evolució positiva d’aquesta situació.
2. És cada vegada menys efectiu que no pas la pressió exercida avui
dia pels Estats Units pel control de l’energia i la competència dels
grans països emergents, que es fa fora d’aquestes pràctiques i pot
arribar a eliminar els petits avantatges de la proximitat.
3. En definitiva, cal destacar clarament que el model Europa-Me-
diterrània no resisteix pas la comparació amb altres regions que
han tingut resultats econòmics molt més positius (Àsia, Amèrica
Llatina, Rússia…).
Cap a una alternativa de desenvolupament?
1. Sense mesures resoltes d’emergència de les capacitats socials i la
construcció de les capacitats estatals legítimes a nivell nacional i
regional, hi ha poques possibilitats que les economies i els merca-
ts es desenvolupin i que es posin en funcionament les dinàmiques
d’intercanvi.
2. L’alliberament de les capacitats socials es veu obstaculitzada per
la violència dels sistemes polítics, alimentada per l’estat de guerra
real o larvada. La jerarquia de les limitacions no pot ser ignorada.

29. 28
És necessari i primordial aconseguir abans una pau justa al Pròxim
Orient. Les evidències demostren que no és precisament el camí
que se segueix actualment sota els auspicis dels neocons nord-
americans.
3. Si la pau aparegués a l’horitzó, l’evolució econòmica mundial
dicta avui la via a seguir:
l un mercat regional estructurat sobre la base d’un acord polític
procurant que hi hagués garanties suficients per a tots els Estats.
l Europa hauria d’abandonar el seu discurs mecànic i repetitiu de
liberalització forçada per reproduir a la riba sud i est de la Medi
terrània els mecanismes que va posar en marxa per construir-se
ella mateixa econòmicament,
l proteccions transitòries reforçades pel sector agrícola,
l polítiques energètiques comunes,
l estabilitat monetària sostinguda per mecanismes de garantia
dels equilibris,
l suport a polítiques de grans infraestructures,
l polítiques regionals de redistribució.
Conclusió
S’ha d’evocar la idea encara poc factible d’una Unió Mediterrània
sobre el model de la UE. Aquesta proposta va ser introduïda per
la nova administració francesa. Des d’aleshores aquesta iniciativa
condueix inevitablement a la mateixa condició prèvia i el mateix
qüestionament. Mentre el problema colonial que planteja Israel
al Pròxim Orient no se solventi, és il·lusori esperar altra cosa que
no siguin accions esporàdiques embolcallades dins el discurs de «
l’apropament pragmàtic » que dissimuli més malament que bé la
incapacitat -impossibilitat- genèrica de concebre una solució cohe-
rent. Si per les necessitats purament formals de l’exercici deixem de
banda la qüestió de la pau al Pròxim Orient, es plantegen un seguit

30. 29
de qüestions que poden dibuixar un marc prou clar de la problemà-
tica d’un fracàs anunciat. En efecte, al voltant de quins principis po-
dem pretendre fer confluir economies tan diferenciades i desiguals,
i comunitats tan diferents? És realista esperar un espai polític comú
per països que presenten sistemes tan divergents? És realista iniciar
processos voluntaristes sense l’adhesió de les societats? Són qüestio-
ns que queden per a la reflexió i el debat.

31. 30
Abbas Ibrahim Zahreddine
Investigador i doctorant en relacions internacionals i desenvolupa-
ment–Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinador regional
del fòrum ARDI
Desenvolupament Humà Àrab:
per una millor comprensió i una cooperació més eficaç
La qüestió del desenvolupament humà als països del sud i l’est de la Me-
diterrània és de gran importància per comprendre els factors que condi-
cionen el marc de relacions entre Europa i els seus veïns. De fet la Me-
diterrània, que tradicionalment havia representat un nexe, una via de
comunicació i trobada entre els pobles riberencs, ha esdevingut avui dia
una frontera que separa dues regions amb nivells de desenvolupament
i riquesa molt diferenciats, amb les implicacions que això comporta
tant pel què fa al fenomen migratori i de relacions humanes com en els
processos d’intercanvi comercial, econòmic i de cooperació. En aquesta
ponència s’analitza amb un cert deteniment el dret al desenvolupament
als països àrabs i el seu accés als recursos naturals i benes públics, i pro-
posa als agents de cooperació al desenvolupament reflexions urgents en
vista de noves formes de col·laboració i de cooperació internacional.
Elaborat en base al PowerPoint presentat per l’autor
abbas.ibrahim@campus.uab.ca

32. 31
Centrarem aquesta ponència en el desenvolupament humà als paï-
sos àrabs: avantatges, problemes, vista general del desenvolupament
humà, drets al desenvolupament, visions, diàleg euroàrab i reflexio-
ns estratègiques per a una cooperació millor. Cal abans de res definir
el marc geogràfic al que ens referirem, i que comprèn els 22 països
membres de la Lliga Àrab, que ocupen una extensió de gairebé 14
milions de quilòmetres quadrats i una població propera als 300 mi-
lions d’habitants.
Els països àrabs presenten una gran heterogeneïtat i disparitat pel
què fa a la demografia, l’esperança de vida, el nivell de riquesa i
desenvolupament econòmic, la renda per càpita, el nivell educatiu
de la població, l’alfabetització, i altres variables que es consideren
per mesurar l’índex de desenvolupament humà. D’altra banda, si bé
comparteixen molts elements unificadors com la llengua, la religió
i un sistema de creences majoritari, i altres formes d’expressió de la
cultura i les tradicions, hi ha també diferències derivades dels dife-
rents substrats culturals previs a la islamització, i de les estructures
polítiques i culturals posteriors a aquest procés històric, especial-
ment i de forma més recent del colonialisme europeu.
MOROCCO
ALGERIA
MAURITANIA
TUNISIA
LEBANON
PALESTINE
LIBYA
EGYPT
SUDAN
DJIBOUTI
YEMEN
SAUDI
ARABIA
JORDANI
IRAQ
SYRIA
KUWAIT
BAHRAIN
QATAR
UAE
OMANI
SOMALIA
COMOROS
The Arab World

33. 32
I. Potencialitats del desenvolupament humà als països àrabs
Com a bloc regional, cal destacar el rol estratègic fonamental que
juguen els països àrabs i el seu enorme potencial per al desenvolu-
pament:
1. Cruïlles estratègiques
La posició de frontissa del Mashrek i del Magrib sobre les vies terres-
tres, marítimes i aèries que enllacen Europa i la conca mediterrània
amb l’Àfrica, l’Àsia i l’oceà Índic, és vital per a les capacitats comer-
cials i militars. L’estret estratègic de Gibraltar, el Canal de Sicília i el
Canal de Suez, formen part, al llarg d’aquestes vies i juntament amb
els estrets estratègics de Bab El Mandab o d’Ormuz, dels punts sen-
sibles de tot dispositiu de seguretat centrat sobre el Pròxim Orient.
2. Centres d’origen i diversitat agrícola
Els mes importants centres d’origen i de diversitat biològica del
món estan ubicats a les regions tropicals, subtropicals i mediterrà-
nies del planeta i estan relacionades amb els llocs on hi va haver
major desenvolupament de l’agricultura. Segon la classificació de
Vavilov, hi ha 8 genocentres principals i secundaris en els quals van
sorgir la majoria dels vegetals que es consumeixen a nivell mundial.
Com a exemple: el BLAT. Fa aproximadament 10.000 anys aquesta
herba constituïa la dieta bàsica dels grups de caçadors que habitaven
Mesopotàmia i les conques d’Al Dijla (Tigris) i Al Furat (Èufrates)
al Pròxim Orient, àrea que es denomina comunament l’Arc Fèrtil.
La quantitat de gra que la gent podia obtenir d’aquesta herba els
va permetre formar petites aglomeracions urbanes sedentàries, mar-
cant així l’inici de l’agricultura moderna.
3. Recursos en aigua i conques hidrogràfiques
El potencial hídric dels països àrabs també els converteix en una po-
tència agrícola, especialment a la regió del Creixent Fèrtil (valls del
Tigris i l’Èufrates, el Jordà i la vall de la Bekaa, etc.), al Nil, la conca

34. 33
del llac Txad i la regió d’Oued Draa fronterera entre el Marroc i
Algèria. L’aigua al món àrab és d’ordre existencial. Un context que
ha cridat des de l’antiguitat a les gestions de preocupacions i dels
conflictes, però exigeix avui més que mai mesures immediates per
mitigar la sequera, la contaminació i el creixement espectacular de
les necessitats, tot això en vista de la gestió integrada dels recursos
hídrics àrabs.
4. Civilitzacions , cultures i llocs sants
El Món Àrab i el Mediterrani són un laboratori consagrat des de
l’antiguitat (Gairebé 3000 aC) per experimentar el Xoc de les cultures
(contactes i intercanvis) de les tres religions monoteistes. Es tracta
del bressol de grans civilitzacions, regnes i imperis, amb aportacions
fonamentals a la cultura, l’agricultura, el coneixement, la innovació,
l’ensenyament, etc.). També a aquesta regió i àrees pròximes s’hi
troben els llocs sants que es troben urbi i orbi i que són concebuts
per a intercanvis, un diàleg cultural i producció de la diversitat.
Dins d’aquest nou ordre mundial en què vivim avui dia, trobem
a aquesta regió del món les dues grans escoles de pensament: una
sobre el pensament únic i una altra sobre el pensament crític, lliure
i complex que tracta de mantenir les particularitats d’aquesta regió
humana de diàleg sociocultural, sociopolític i socioeconòmic.
5. Llengua àrab i dialectes
L’àrab
col·loquial o vulgar és parlat com a llengua materna per més
de 170 milions de persones, sent entesa també pels musulmans que
. La llengua àrab pertany a la branca semítica meridional de la família afroasiàtica. La litera-
tura àrab es pot dividir a grans rasos: 1. Àrab Clàssic abans de l’Islam; 2. Àrab Clàssic després
de l’aparició de l’Islam (Al Corà, el primer text literari escrit en àrab clàssic, «llengua ritual»
dels musulmans i també a la llengua de l’ensenyament i l’administració); 3. Àrab Clàssic
Normatiu («llengua culta» del món islàmic, llengua de l’ensenyament i l’administració, adop-
tat també per minories religioses, com a jueus i cristians); 4. Àrab Modern Normatiu (mitjà
lingüístic a les qüestions de la vida moderna. La Marca del Pan-Arabisme).
Font: www.arabespanol.org «El Origen del Idioma Árabe».

35. 34
l’utilitzen com a llengua corànica. A les regions on es parla la llengua
àrab es dóna la peculiaritat de la diglòssia. Se’n refereix al fet que
una mateixa llengua té dues varietats bàsiques que conviuen una al
costat de l’altra (usar àrab col·loquial per a la vida quotidiana i àrab
modern normatiu a l’escola), realitzant cada una funcions diferents.
Probablement aquest és un fenomen lingüístic universal, encara que
en el cas de l’àrab és un fet que actua d’aglutinador. Generalment,
l’àrab modern normatiu és utilitzat en texts escrits, sermons, tesis
universitàries, discursos polítics, resolucions polítiques, programes
de notícies, mentre que el col·loquial s’usa amb la família i amics,
encara que també a les mesquites, alguns programes de ràdio, teatre
i televisió. L’àrab modern normatiu és la marca del Pan-Arabisme.
A través dels mitjans de comunicació ha tingut àmplia influència
sobre el públic i és la llengua oficial a tots els països àrabs. Entre
alguns dialectes de l’àrab hi ha un alt grau d’inintel·ligibilitat, com
entre el marroquí, el libanès i l’iraquià. En general, reben el mateix
nom de les grans àrees geogràfiques que el parlen, així es classifica
com a nord-africà, egipci, i del golf pèrsic.
6. Petroli, energia i medi ambient
Gairebé el 70% de les reserves mundials de petroli i 40 % de gas na-
tural identificades es troben al subsòl de països àrabs, en un arc que
va del mar Caspi al Golf Pèrsic i a algunes regions del nord d’Àfrica.
El món àrab exporta 16 milions de barrils per dia (gairebé un 25%
de la producció mundial), mentre que representa només el 5% de la
població mundial. Les possibilitats que això representa per al pro-
grés i benestar de la població si la riquesa es distribuís són enormes.
De fet els països àrabs exporten més de 4 vegades la quantitat que
consumeixen, tot i que sembla que al Magrib encara hi pot haver
reserves importants no explorades. D’altra banda els Estats Units,
Europa i el Japó acaparen els 2/3 del consum mundial, mentre que
només disposen del 6% de les reserves.

36. 35
Strategic Ellipce. Fuente: www.bgr.bund.de
COUNTRIES WITH NATURAL GAS RESERVES 1 trill. m3
1 to 5 trill. m3
5 to qo trill. m3
20 trill. m3
Strategic ellipse
with about 70% world oil reserves
and about 40% of world natural gas reserves
COUNTRIES WITH OIL RESERVES 1 bill. t
1 to 10 bill. t
10 to 20 bill. t
20 bill. t
Strategic ellipse
with about 70% world oil reserves
and about 65% of world natural gas reserves

37. 36
II. ¿ Benedicció o maledicció?
Aquestes 6 potencialitats pel desenvolupament ¿són una benedicció
o una maledicció?. En la mesura que si bé ofereixen gran possibili-
tats i oportunitats de desenvolupament al poble àrab i els seus veïns,
desperten a la vegada l’interès i l’intervencionisme de les grans po-
tències per controlar les dinàmiques polítiques regionals, prioritzant
els seus interessos econòmics, estratègics i geoestratègics abans que
el co-desenvolupament social i humà dels àrabs i els seus veïns.
1. Guerres, ocupacions i conflictes
És una de les regions més estratègiques del món i de la geopolítica
mundial des de l’antiguitat. Ha tingut sempre en la seva història una
importància militar major i s’hi han desenvolupat batalles cèlebres,
des de la dels grecs i dels perses a Marató a l’antiguitat, fins la batalla
dels Dardanels durant la Primera Guerra mundial o d’El Alamein
al desert egipci durant la Segona Guerra mundial. «És difícil, tan-
mateix, determinar quina d’aquestes tres característiques de la regió
(cruïlles estratègiques, llocs sants, petroli) influeix més en la inesta-
bilitat en el qual es troba el Món Àrab» (G. Corm), especialment des
de l’expedició de Napoleó Bonaparte a Egipte el 1798 i l’explosió de
la rivalitat imperialista franco-anglesa per al control de la regió.
Avui, diversos conflictes de llarga durada són vius a diversos paï-
sos àrabs: Sàhara Magribí, Sudan (a tres regions diferents del país),
Líban, Iraq, Palestina, Somàlia o Algèria. Són exemples de com les
situacions de violència destrueixen el teixit social, el diàleg social i
els recursos materials necessaris per implementar polítiques efectives
que afavoreixin el desenvolupament humà.
Les arrels d’aquests conflictes són diverses, però acostumen a tenir en
comú l’herència deixada pel colonialisme, el control de recursos ener-
gètics, la fragilitat de les estructures estatals o la perpetuació d’unes
elits polítiques autoritàries. L’existència d’interessos geoestratègics de

38. 37
les grans potències a la regió pel control de recursos energètics i de
les rutes comercials afegeix un element més d’inestabilitat, amb in-
gerències militars en molts casos i la introducció de factors exògens
a la regió que determinen les seves possibilitats de desenvolupament
sense considerar la millora del benestar de la població.
Avui dia tenim un «marc internacional» on es dóna molta impor-
tància al factor cultural i religiós per sobre de les consideracions
polítiques dels conflictes. A més les limitacions democràtiques que
presenta el sistema de Nacions Unides no permeten aplicar un
mateix criteri per a tots els països, creant greuges comparatius que
en el cas del conflicte àrabo-israelià ha donat un grau important
d’impunitat a Israel i ha generat als països àrabs un sentiment de
frustració i desconfiança envers a la comunitat internacional, davant
la seva incapacitat de fer acomplir les resolucions del Consell de
Seguretat que vinculen l’estat d’Israel. Hi ha problemes evidents de
construcció de confiança amb Occident, malgrat iniciatives com:
• Mecanismes bilaterals de caràcter regional impulsats per la Unió
Europea amb el sud i est de la Mediterrània. Des de la políti-
ca global mediterrània (1973), la política mediterrània renovada
(1992), partenariat euromediterrani (1995), fins a la política eu-
ropea de veïnatge (2003).
• Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de Nacions Unides
(2000).
• «Middle East Partnership Initiative» (2001) dels Estats Units
d’Amèrica. Cal finalment no oblidar la influència d’altres potèn-
cies regionals.
Cal destacar també l’impacte negatiu dels plans d’ajustament
imposats pel Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional,
l’Organització Mundial del Comerç i altres organismes financers
internacionals sobre les poblacions rurals. Finalment podem identi-
ficar com a causes internes d’aquest bloqueig del desenvolupament

39. 38
la generalització de la «cultura de la dependència» als països àrabs, la
insuficient col·laboració entre ells, la poca eficàcia dels mecanismes
d’inter i d´intra cooperació, i la ja esmentada manca d’innovació,
modernització, diversificació econòmica i l’obsolescència de les es-
tructures sociopolítiques i econòmiques.
III. El Desenvolupament Humà Àrab: una vista de conjunt
En aquest apartat podem observar l’heterogeneïtat i els diferents
nivells de desenvolupament i riquesa als països àrabs.
Països Menys Desenvolupats
PIB/càpita 825 US$
(2004)
Païsosd’ingressosmitjos-baixos
PIB/càpitade826a3255US$
(2004)
Països d’ingressos mitjos-alts
PIB/càpita de 3256 a 10065
US$ (2004)
Somàlia (IDH 0.221)2
Jordània (IDH 0.773)
Líban (IDH 0.772)
Tunísia (IDH 0.766)
Algèria (IDH 0.733)
Palestina (IDH 0.731)
Síria (IDH 0.724)
Egipte (IDH 0.708)
Marroc (IDH 0.646)
Iraq (IDH 0.567)3
Illes Comores (IDH 0.561)
Mauritània (IDH 0.550)
Sudan (IDH 0.526)
Djibouti (IDH 0.516)
Iemen (IDH 0.508)
Kuwait (IDH 0.891)
Qatar (IDH 0.875)
Emirats Àrabs Units
(IDH 0.868)
Bahrein (IDH 0.866)
Líbia (IDH 0.818)
Oman (IDH 0.814)
Aràbia Saudita (IDH 0.812)
2. Últimes dades disponibles de l’any 1993
3. Últimes dades disponibles de l’any 1999

40. 39
Malgrat aquests indicadors que situen els països àrabs en una franja
de IDH mig, hi ha un seguit de dinàmiques que ens permeten com-
prendre que se situen molt per sota de les seves possibilitats reals de
desenvolupament:
• La taxa de creixement anual en el conjunt dels països és només
del 0.5%. Això vol dir que un ciutadà àrab necessita 140 anys per
doblar els seus ingressos, mentre que a altres regions del món això
s’assoleix en un període de 10 anys.
• 13 països àrabs estan per sota del llindar de la pobresa hídrica, és
a dir, tenen accés a menys de 1000 metres cúbics d’aigua a l’any.
• Deficiència de capacitats productives en matèria de nutrició i salut.
• La superfície de terra cultivable per càpita ha davallat de 0,4 hec-
tàrees el 1970 a 0,25 hectàrees el 1998
• Més de 10 milions d’aturats en el conjunt del bloc regional
• Greu crisi en matèria de vivenda i d’ordenació del territori a les grans ciu-
tats,acausadelafortapressiódemogràficaial’intensprocésd’èxoderural
IV. Bases per a un desenvolupament humà àrab
Com a elements definitoris d’un desenvolupament humà que res-
pongui a les necessitats dels països àrabs cal aprofundir en els se-
güents punts:
• Reformes estructurals a nivell de les institucions insuficientment
adaptades a la realitat canviant de la globalització.
• Pau, Seguretat i Estabilitat política, com a condicions sine qua
non per a construir unes bases materials i humanes sòlides per al
desenvolupament.
• Millorar les capacitats productives dels àrabs, el model de desen-
volupament dels quals en molts casos actualment respon a legiti-
mar la posició d’aquells que ocupen els espais de poder a l’Estat,
més que a assolir el desenvolupament econòmic del país, generant

41. 40
economies rendistes poc competitives i excessivament dependents
de l’exportació dels recursos energètics.
• Cooperació i integració àrab, per identificar i fer front de forma
coordinada a través de polítiques comunes a les problemàtiques
de les societats àrabs.
• Aprofitar les oportunitats i els beneficis que poden oferir els pro-
cessos de regionalització i globalització per a una millor integració
dels països àrabs i la seva modernització.
D’altra banda podem distingir tres línies estratègiques definides pels
Informes Regionals sobre el Desenvolupament Humà Àrab en el
treball per avançar cap al desenvolupament (Regional Bureau for
the Arab States del Programa de Nacions Unides per al Desenvolu-
pament, entre 2002 i 2005).
1. Societat del Coneixement: cal que des dels països àrabs es pro-
mogui la recerca i l’adopció d’inversions en tecnologia i formació
per part de les empreses, amb l’objectiu de reduir la dependència
respecte a Occident en aquest àmbit clau pel desenvolupament.
També s’han de prendre mesures per evitar la fuita de cervells i
de capital humà cap a països amb salaris més alts o més mitjans
per a la investigació, i revisar els models de propietat. Per crear
un context favorable a la societat del coneixement cal una sèrie
de garanties que actualment no sempre es donen als països àrabs:
llibertat d’opinió i d’associació, universalitzar l’educació de qua-
litat, oferir formació continuada , etc.
2. Llibertats: cal avançar en la democratització i el pluralisme polític,
religiós i cultural, afavorir els processos de diàleg i resolució pacífica
de conflictes, enfortir el teixit social independent dels poders públics
i reduir la vulnerabilitat del món àrab davant: a) l’agressió externa de
la seva sobirania; b) l’opressió interna que des de molts dels règims
àrabs s’exerceix sobre las persones, la societat civil i la comunitat; i
c) la «interdicció» provinent dels moviments religiosos radicals.

42. 41
3. Dona: Les dones representen més del 50% de la població dels
països àrabs, i per tant són un sector de població que cal tenir
necessàriament en compte per a qualsevol procés de desenvolu-
pament. S’han de preveure polítiques de gènere i desenvolupa-
ment amb pressupost per a implementar-les que afavoreixin la
participació política i social de la dona, que ofereixin una igualtat
real d’oportunitats i que facilitin més el seu accés a la formació,
l’educació de qualitat i el mercat laboral.
V. Reflexions sobre les Polítiques nacionals
al desenvolupament, l’educació al desenvolupament
i la cooperació al desenvolupament
Cal doncs una reflexió profunda al sud sobre la coherència del què
diem i el què fem en la definició de les polítiques i les iniciatives
nacionals de desenvolupament humà, l’accés a la informació, el pro-
cés de debat i de mobilització (local/provincial/nacional/estatal), la
representació social i la comunicació social. Tot això en vista d’una
Cultura del Diàleg.
L’educació al desenvolupament és una tasca fonamental per crear-ne
les condicions prèvies que garanteixin l’èxit de les polítiques orien-
tades a assolir-lo. El conjunt de la societat del nord ha de perce-
bre els avantatges que implica un model de creixement equilibrat
social, econòmica i mediambientalment al sud, i estar disposada
a fer determinades renúncies al seu interès sectorial o particular
que impliquin pràctiques contràries a l’ètica i la sostenibilitat. En
matèria d’educació, doncs, s’ha de treballar sobre les realitats dels
recursos estratègics i energètics i els conflictes existents, sobre la
colonització i la post-colonització, sobre els deutes i els models de
«Stateless Approach», sobre les privatitzacions, la transferència de
tecnologia i la propietat intel·lectual, sobre els impediments per a
la creació d’una integració econòmica i cooperació sud-sud, sobre

43. 42
el proteccionisme i el «Dumping» en matèria de comerç agro-ali-
mentari, sobre el «comerç de la fam al món», sobre la societat de
producció i consum, sobre les llacunes i crisis de la democràcia i la
despolitització, sobre la vergonya de les desigualtats nord, est i sud,
sobre la « mundialització del terror », sobre el suport als règims au-
toritaris, sobre la venda d’armes, sobre el debilitament de Nacions
Unides i la reforma de les institucions multilaterals, sobre la lluita
contra la islamofòbia i altres formes d’exclusió etc. Tot això en vista
d’una Cultura de la Sostenibilitat en paral·lel a la trilogia: llibertat,
igualtat i fraternitat
Finalment també cal reflexionar amb deteniment sobre l’Ajut
Oficial al Desenvolupament (AOD): la relació AOD i el deute;
la protecció social i la seguretat; la governança econòmica dels
recursos naturals; el caràcter de sentit únic, accions aïllades i mo-
dels de «Reciprocity Approach» amb el «SWAP Approach»; la utilitat
de la AOD, la seva eficàcia, harmonització i alineament; el llistat
DAC (Plans directors, línies estratègiques, objectius estratègics,
mecanismes, les agències de desenvolupament); el paper de les
ONGs i del «Public Private Partnership», etc. en vista d´una Cul-
tura d’Interdependència.
«TENIM i PODEM evitar que el Mediterrani es converteixi en
un corredor d’inestabilitat i misèria (slum belt) on la norma sigui el
desequilibri creixent i la pobresa galopant»
«TENIM i PODEM evitar que el Mediterrani es converteix en
camp de batalla dels fonamentalismes confrontats amb les seves se-
qüeles de violència i terrorisme»
•

44. 43
Khadija Riadi
Presidenta de l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH)
Situació actual dels drets humans, econòmics i socials:
el cas del Marroc
Malgrat els avenços assolits en la defensa dels drets humans a partir del
1989 (alliberament de presos polítics, inclusió a la Constitució marro-
quina del reconeixement de la Declaració Universal dels DDHH, etc.),
l’agenda sobre els drets humans al Marroc s’ha centrat en el respecte
als drets més bàsics, atesa la seva urgència, en detriment de l’atenció
prestada als drets econòmics, socials i culturals que també s’han vist
vulnerats, per exemple, amb l’aplicació dels plans estructurals imposats
pel organismes internacionals al Marroc. Aquests drets emergents estan
adquirint, en tot cas, cada cop més importància en la lluita pels drets
humans al Marroc. Paral·lelament s’està produint un procés de presa
de consciència creixent al Marroc, amb un treball sistemàtic amb sec-
tors de població amb un alt grau de potencial multiplicador (professo-
rat i estudiants universitaris) sobre la necessitat de reclamar i defensar
aquests drets. Sense pretendre fer una avaluació completa de la situació
dels drets econòmics, socials i culturals al Marroc ni una anàlisi críti-
ca del paper que ha jugat el moviment dels drets humans en la lluita
per aquests drets, aquesta participació proposa una aproximació sobre
les principals característiques de la situació actual d’aquests drets al
Marroc i sobre el lloc que ocupa, i el que hauria d’ocupar, el moviment
marroquí dels drets humans dins les dinàmiques esmentades, amb el cas
concret de l’AMDH.
En base a l’article enviat per na Khadija Riadi
i apunts presos per diversos assistents

45. 44
Els drets econòmics i socials al Marroc,
estat de la qüestió i paper del moviment dels drets humans
per a la seva posada en marxa.
Al Marroc, l’Associació Marroquina dels Drets Humans (AMDH)
és l’organització històrica en la defensa dels drets humans en aquest
país. La repressió política i les greus violacions dels drets humans
que ha conegut Marroc des dels anys 60 fins l’actualitat, caracterit-
zat per desaparicions forçades, detencions arbitràries, tortures, exili,
etc., van forçar l’AMDH a centrar la major part de les seves accions
en la defensa dels drets humans en un sentit estricte, com la denún-
cia de les violacions de què eren objecte i el suport a les víctimes.
El context polític dels darrers anys ha afavorit una evolució com-
plementària en el treball dels drets humans en el camp de la seva
promoció i la sensibilització. Ha permès nous espais de llibertat
d’expressió i d’acció, que l’han portat a definir una estratègia que es
caracteritza: d’una banda, per la línia d’intentar aclarir les responsa-
bilitats polítiques i criminals d’aquesta repressió i terror exercit des
del poder envers el poble marroquí durant decennis; i d’altra banda,
la d’exercir una permanent campanya de promoció i sensibilització
entre la població marroquina, entre els joves especialment, sobre els
valors dels drets humans, per diferents mitjans. Aquesta estratègia
està dirigida a impedir una possible repetició del què va passar els
darrers anys (estratègia de prevenció), i també dirigida a que qual-
sevol vulneració dels valors dels drets humans que es produeixi a
l’actualitat sigui repudiada, denunciada i perseguida des de totes les
instàncies polítiques, socials, judicials i públiques del país (estratègia
de denúncia).
Al mateix temps, aquesta nova situació ha permès treballar més pro-
fundament en els altres valors dels DDHH que durant la dictadura
de Hassan II havien passat a un segon pla en l’agenda de treball dels
drets humans, com la defensa dels drets dels emigrants, la defensa

46. 45
dels drets socials, la defensa dels drets col·lectius i identitaris, la de-
fensa dels drets de la dona marroquina, etc.
Així després d’un estudi realitzat durant els anys 2003 i 2004 entre
els joves estudiants i entre el professorat de col·legis i instituts en
relació als seus coneixements sobre els drets humans i en relació
a la seva opinió sobre ells en el cas que la tinguessin, el resultat
va ser que una majoria aclaparadora d’alumnes i també de profes-
sors, o no valoraven com important la qüestió dels drets humans,
o la consideraven com una problemàtica importada de l’estranger i
aliena als sentiments de la població, cultura i identitat musulmana
marroquina. Fet el diagnòstic, un equip de membres de l’AMDH
relacionats amb el món de l’ensenyament, va dissenyar un projecte
per a la promoció dels drets humans, econòmics, socials i culturals
entre el sector de l’ensenyament per tot el país, denominat Projecte
Prometeo y Averroes, Universitat dels Drets Econòmics i Socials.
El Marroc va ratificar el pacte internacional sobre els drets econò-
mics, socials i culturals el 1976, a la vegada que el pacte pels drets ci-
vils i polítics. Per tant totes les fites que s’han assolit, gràcies a les llui-
tes pels drets humans al Marroc, es refereixen essencialment els drets
civils i polítics, malgrat el seu caràcter parcial i la seva fragilitat.
Els assoliments més importants concerneixen en particular:
l’alliberament dels detinguts polítics entre 1989 i 1994, la inscripció
el 1992 al preàmbul de la constitució del compromís del Marroc de
respectar els drets humans tal com estan reconeguts universalment,
la millora de les lleis sobre la detenció provisional, la ratificació per
part del Marroc l’any 1993 de les convencions internacionals sobre
la tortura, l’eliminació de totes les formes de discriminació sobre les
dones, els drets dels infants …etc.
Els drets econòmics i socials han conegut durant el mateix període
un deteriorament remarcable a conseqüència dels resultats del pro-

47. 46
grama d’ajustament estructural implementat per l’Estat marroquí
des del 1983 que estava basat en la privatització del sector públic,
la disminució del paper econòmic de l’Estat, l’abandonament de les
seves obligacions socials, etc.
Efectivament, els drets econòmics socials i culturals segueixen sent
els «cosins pobres» dels drets humans. Hi ha un enorme dèficit en
la seva implementació. Les tendències econòmiques internacionals
condueixen els Estats a desentendre’s envers aquests drets.
Cal recordar sobre aquest punt que el moviment mundial dels drets
humans ha relegat en segon terme, durant un llarg període, la lluita
pels drets econòmics, socials i culturals. La pròpia història del naixe-
ment del pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals
el 1966 explica en part aquesta priorització. Però la responsabilitat
d’aquest moviment en el retard és innegable.
Els debats actuals sobre aquest tema i els esforços engegats pel mo-
viment dels drets humans en l’àmbit dels drets econòmics i socials
mostren una presa de consciència d’aquest moviment sobre la qües-
tió. Però queda un llarg treball per fer per què aquesta presa de cons-
ciència trobi els mecanismes adequats per l’acompliment d’aquesta
nova missió del moviment pels drets humans amb eficàcia i eficièn-
cia davant els diferents desafiaments a que haurà de fer front per
assolir els resultats plantejats.

48. Segona taula:
Europa i el Món Arabomusulmà

49. 48
Jean Robert Henry
Director de Recerca a l’IREMAM a Aix en Provence i especialista en
relacions mediterrànies
L’espai humà mediterrani i els nous escenaris euro-mediterranis
Hi ha una sèrie d’efectes contradictoris en la construcció d’Europa sobre
les seves relacions amb la Mediterrània. Terreny d’emergència de les
ideologies universalistes, Europa està construint amb èxit la seva unitat,
a l’hora projecta una zona de lliure-intercanvi a la Mediterrània però
a la vegada busca instal·lar-hi una frontera identitària de base etnore-
ligiosa mitjançant la qual certes persones voldrien definir Europa com a
no musulmana, intentant que l’Islam esdevingui així un enemic ideal
portador d’alteritat essencial tant a l’exterior com a l’interior d’Europa
(sota la forma de les immigrades i immigrats). La política anomenada
de seguretat i del tancament de fronteres desemboca així a una crisi
del procés euromediterrani, i el procés de Barcelona inaugura així un
divorci entre l’espai econòmic europeu i el seu espai humà.
Les institucions oficials intenten superar-la desenvolupant una Medi-
terrània virtual pel «diàleg intercultural» i multiplicant congressos i
col·loquis, però aquesta deriva culturalista afecta successivament les re-
lacions entre Europa i els països musulmans, ja que consolida l’esquema
de diferències essencials entre les civilitzacions sota bases etnoconfessio-
nals, fet que deforma molt les realitats històriques i humanes. Tanma-
teix, l’impacte de les migracions clandestines provinents del sud i de l’est
de la Mediterrània posa en nous termes la qüestió de la façana medite-
rrània d’Europa i imposa «el retorn de les dones i homes» als paràmetres
que han de tenir en compte els polítics.
Article de Jean Robert Henry;
publicat a Qantara N°62, «Orient Occident: relectures»

50. 49
L’Islam, frontera imaginada de la nova Europa
La clivella Orient-Occident ressorgeix avui dia en els termes arcaics
que semblen manllevats de la dècada dels 20 o de finals del segle
XIX. El debat actual no seria altra cosa que un rebot de la llarga
història que oposa els habitants de les dues ribes de la Mediterrània
des de l’aparició de l’Islam. Altres veuen més aviat la confrontació
futura amb l’Orient musulmà com l’efecte d’una ideologia islamista
de conquesta del món modern per tots els mitjans, incloent el terro-
risme. D’aquesta manera, s’omet un factor important i ben actual
de la reinvenció de la clivella Occident-Orient com és el paper de la
dinàmica europea.
Sembla que avui dia molts europeus perceben l’Islam com una
alteritat de l’exterior i de l’interior: fa la funció de nova frontera
d’Europa, mentre que a Europa mateixa, els musulmans són per-
cebuts o designats com «altres» per essència. Aquest accent posat
sobre l’alteritat externa i interna de l’Islam no és totalment inèdita,
però era molt més tènue els primers anys de la descolonització. Des
de la caiguda del mur de Berlín i el reforçament de la UE, amb les
ampliacions cap a l’Est, la relació amb el Sud ocupa un lloc creixent
en el debat sobre la natura i el futur del projecte europeu.
És evident que la construcció d’Europa com espai de pau, de pros-
peritat i de benestar exerceix un efecte a la vegada atractiu i deses-
tabilitzador sobre les societats veïnes. Però el problema s’ha agreujat
pel fet que els fonaments del projecte europeu van canviar després
de Maastricht: l’objectiu no és només instaurar una pau durable
en una Europa arruïnada per l’enfrontament dels nacionalismes i
el menyspreu dels Drets de l’Home, sinó construir una identitat
comuna. D’universalista i humanista, les competències del projecte
europeu tendeix a esdevenir identitari. Aquest canvi afecta la relació
de la Unió Europea amb els seus veïns meridionals, convertint-lo
més contradictori que en els seus orígens. Avui dia, la Mediterrània

51. 50
constitueix simultàniament per Europa una regió perifèrica, que
considera com el seu perllongament natural, i una frontera identi-
tària, humana i cultural.
La invenció d’Europa com espai humà contribueix efectivament a
aprofundir la frontera i l’alteritat a la Mediterrània: l’extensió del
projecte europeu a criteris polítics, de seguretat i culturals produeix
un efecte de tancament enfront d’un món islamo-mediterrani mar-
cat cada vegada més pel segell d’una alteritat radical. La pseudo-lò-
gica geogràfica obre el camí al desplegament de criteris «culturals»:
religiosos, ètnics, és a dir bio-culturals, de diferenciació entre «ells» i
«nosaltres». Com s’ha demostrat amb els debats sobre la Constitució
i sobre l’adhesió de Turquia, una visió confosament etno-religiosa
de la identitat europea tendeix a imposar-se per definir en relació al
Sud i al món musulmà una Europa més blanca i cristiana dels què
ha estat mai. Paradoxalment a la vegada les societats del Sud i l’Est
de la Mediterrània, com les del Magrib, no havien estat mai tant
bolcades cap a Europa, pels lligams sorgits de la immigració, per les
pràctiques culturals i per l’atracció que genera el miratge europeu.
La política mediterrània d’Europa reflecteix bé aquesta contradicció
entre obertura i tancament cap al sud, però sense aportar respostes a
l’alçada de la situació. Organitzant la lliure circulació de béns a la regió
mediterrània mentre restringeix la de les persones, el Procés de Barce-
lona, instaurat el 1995, ha consagrat el divorci entre espai econòmic
i espai humà, tot confiant en el diàleg cultural i la cooperació de les
societats civils per atenuar els efectes. A l’interior d’aquesta visió vir-
tual i estàtica de l’espai humà mediterrani, la mobilització del factor
cultural és ambigu. El paper atribuït al diàleg cultural està hipertro-
fiat, mentre que els seus efectes pràctics són insignificants: caldria un
mite de reconciliació molt més fort que la referència a Andalusia per
gestionar l’imaginari creuat de malentesos i de sospites que oposa i
vincula a la vegada les poblacions riberenques de la Mediterrània.

52. 51
D’altra banda, el postulat de la diferència cultural exerceix estralls
considerables a partir del moment que s’utilitza per justificar les
clivelles i la divisió de l’espai humà a la Mediterrània recolzant-se en
arguments històrics i culturals als que ja no gosem recórrer en rela-
ció a Europa. Reprodueix una visió caricaturesca de la relació entre
les cultures i entre les religions, que s’ha estès els darrers dotze anys a
escala mundial. Com va destacar al 2004 l’informe dels Savis sobre
el diàleg dels pobles i les cultures, les nocions de diàleg i de xoc de
cultures tenen per característica comuna «essencialitzar» les cultures
i finalment oposar-les, mentre que a la Mediterrània el problema
radica sobre tot en generar proximitat i implicacions culturals.
La relació amb el món musulmà queda particularment afectada
per aquesta deriva. Una part important del discurs europeu sobre
l’Islam està treballada des d’un punt de vista reduccionista que res-
salta la clivella cultural entre Europa i els països que hi ha al sud
de la Mediterrània, i subestima la complexitat i la diversitat de les
societats musulmanes, les seves dinàmiques internes i els efectes de
la seva relació amb el món exterior. Les instàncies europees s’han
vist temptades a solventar aquesta clivella amb noves fórmules. Però
la «política de veïnatge», que engloba l’associacionisme eurome-
diterrani en un conjunt més bast, tal com ha estat ratificada pels
Consells Europeus no ha aconseguit superar el divorci entre l’espai
economico-estratègic i l’espai humà. L’enfocament que se li dóna
correspon més al d’una gestió de seguretat de les fronteres d’Europa,
que ha estat incapaç de crear un espai humà comú sobre el seu propi
model d’integració.
La UE intenta convèncer els seus veïns de la bondat dels valors euro-
peus, però les seves concessions no són gratuïtes, sinó que plantegen
contrapartides. Se’ls demana ser com nosaltres, amb nosaltres, però
sobretot fora de casa nostra. Encara més greu, la idea de veïnatge acce-
ntua la separació dels espais humans allà on l’associacionisme deixava

53. 52
entreveure un espai comú virtual. Ens remet una visió etnocultural
d’Europa, que oposa implícitament els veïns (categoria expressada) i
la «família» europea (punt de partida mai mencionat que determina
el discurs). Promoguda a l’estatus d’un referent identitari per si ma-
teixa (més que «pàtria» o «nació»), aquesta «família» europea pren
sentit particularment en consideració amb els «veïns» musulmans.
Però la relació amb l’islam no només té una funció de mirall o
d’organitzador extern del projecte europeu, sinó que també serveix
de catalitzador i de vàlvula d’escapament a un malestar que es des-
envolupa a l’interior de nombroses societats europees, amb o sense
passat colonial. Avui en dia, a manca d’una altra consciència de sí
mateix, ser europeu és, d’entrada, no ser àrab, turc o musulmà, tant
a l’interior com a l’exterior d’Europa. Es considera bo tot allò que
revela la desconfiança respecte les minories musulmanes –d’origen
o immigrades– a Europa. Això segueix aquest camí des dels atacs
de l’11 de setembre del 2001. D’ara en endavant, tota ocasió serà
utilitzada per a fer recaure sobre l’islam i els musulmans l’estigma
d’alteritat essencial en relació amb els valors europeus (a França els
valors «republicans»): debats sobre la memòria colonial, controvèr-
sies teològiques, llei francesa del 2004, amb la seva extensió actual
a la majoria de països europeus del debat francès sobre el vel; cri-
sis de les banlieus a les ciutats franceses, etc. També varem poder
veure, coincidint amb el referèndum sobre la Constitució Europea,
com cinquanta parlamentaris donaven a conèixer al president de la
República el seu rebuig a la idea de l’adhesió de Turquia a la Unió
Europea.
Aquest doble ancoratge en l’alteritat externa i interna de l’Islam
pot arribar a forjar un «enemic ideal» (Jacques Semelin) pels euro-
peus, privats de projecte i de referències ambicioses. Les respos-
tes per evitar aquest risc no es poden reduir a la seguretat: abans
d’excloure l’islam del nostre destí, allò que importa és reinventar
un projecte comú capaç de reconèixer, com ja intuïa Jacques Ber-

54. 53
que, la nostra dimensió islamo-mediterrània. I això no es fa només
amb paraules, oposant un discurs a un altre, sinó que es necessiten
accions que assumeixin la proximitat humana amb les societats de
l’altra-Mediterrània.
Més que qualsevol altra relació exterior, el veïnatge amb el món
musulmà invita a Europa a escollir entre dos destins fonamental-
ment diferents: una «Europa fortalesa», replegada en els seus valors
i les seves riqueses, o al contrari una «Europa sense ribes» (François
Perroux) al servei d’una utopia universalista. El primer model
s’encarna avui en una política de seguretat comuna. Però és el segon
model el que sembla més apte per administrar el futur de la Medi-
terrània com un espai humà comú. Consisteix en pensar Europa
no tant com un replegament continental sinó com un regionalisme
obert i dinàmic, i no veure-la com una finalitat identitària sinó com
una utopia portadora d’un procés universalista. És exactament el
què s’ha intentat amb la seva ampliació cap a l’Est. Per què no es
persegueix aquest procés d’extensió progressiva d’un espai de pau,
de tolerància, de prosperitat, de solidaritat i de voler viure conjun-
tament amb el Sud, sense un enfocament imperial?
La força del projecte europeu es basa en haver posat la política del
possible i dels petits passos al servei d’una utopia ambiciosa forjada
des dels anys vint al voltant de «l’esperit europeu». I és precisament
aquesta utopia fundadora la que li manca avui en dia a la política me-
diterrània d’Europa: no ofereix en matèria d’organització de l’espai
humà mediterrani cap altre horitzó que la pobra idea de «veïnatge»
sense barreges, i postula l’existència de diferències culturals irreducti-
bles. Aquesta filosofia implícita d’un apartheid controlat a la Medite-
rrània no preveu un lloc de destí comú per les societats concernides.
Un realisme a llarg termini demana una visió més audaç de les rela-
cions euromediterrànies. Sabent que crisis com la de les migracio-
ns «il·legals», però també la pressió de pràctiques individuals legals

55. 54
com la doble nacionalitat poden ajudar a la utopia a obrir-se camí.
En lloc de concebre la Mediterrània tan sols com un barri d’Europa,
gestionat per socis desiguals com un annexe al sistema europeu, per
què no córrer el risc històric de convertir aquesta connexió ara per
ara mal estructurada en una veritable Unió euro-mediterrània? De-
fensada avui dia per certs cercles i polítics (com D. Strauss-Kahn),
aquesta perspectiva seria una aposta crucial per Europa, tant pel seu
paper regional com per a la seva responsabilitat mundial.
En el pla regional, l’horitzó d’una ampliació euromediterrània me-
reix ser explorat per intentar pensar millor la pertinença comuna a
un mateix espai humà. No es tracta d’»europeitzar» el Sud, sinó més
aviat de «re-mediterranitzar» Europa, de reconciliar-la amb les seves
arrels mediterrànies, tot abandonant la visió dels àrabs o els musul-
mans com a usurpadors de l’herència antiga dels Europeus. Un esce-
nari com aquest suposa vàries etapes: d’entrada allò que importa és
convertir la Mediterrània en un espai de mobilitat de les persones. És
amb aquesta condició, negligida en els acords d’associació, que des-
prés serà possible de construir un espai comú de civilització, és a dir,
amb els mateixos drets humans i socials per a tothom. Després no cal
descartar l’evolució cap a un espai polític de ciutadania comuna.
La utopia euromediterrània pot donar un sentit a les possibles me-
sures que avui dia es poden emprendre, com l’ampliació del Consell
d’Europa a la Mediterrània o el desenvolupament d’accions priori-
tàries dirigides a la joventut, començant per l’extensió del programa
d’intercanvi universitari ERASMUS a l’espai mediterrani. Però la
utopia euromediterrània pot ser també una forma més vàlida per
inscriure el projecte europeu en l’universal. Actualment, actua com
a base d’un model fecund de realització d’un espai regional de pau,
prosperitat, solidaritat i benestar democràtic. I també es pot assu-
mir, si descarta la temptació de replegament, com una forma de ges-
tió política del procés de mundialització, per l’ampliació progressiva
de l’espai d’esperança que Europa ha sabut realitzar.

56. 55
D’entrada és a la Mediterrània on Europa està en millors condicions
per implementar la seva visió universalista de solidaritats internacio-
nals, i de forma destacada el repte d’humanitzar la mundialització.
És aquí on més importa avui dia oposar-se a una visió d’antagonisme
en les relacions amb el món arabomusulmà assumint i construint
concretament un espai humà comú, sobre el model d’allò que s’ha
construït a Europa.

57. 56
Alí Fayyad
President del Centre Consultiu per Estudis i Documentació –CCSD-
, professor de Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Liba-
nesa i autor del llibre «La crisi de l’estat àrab»
Diàleg entre cultures:
una visió des del Sud i l’Est de la Mediterrània
L’eix fonamental del diàleg entre Europa i el món àrab s’ha de canali-
tzar per les vies polítiques, un terreny on és més fàcil arribar a acords
i consensos. Cal defugir de discursos purament econòmics i dels criteris
essencialistes basats en la religió o en identitats culturals, si bé és con-
venient mantenir intercanvis i contactes en aquest terreny que ens en-
riqueixin mútuament i ens permetin conèixer-nos millor. La imposició
d’un model relacional inspirat en el xoc de civilitzacions ha conduit al
creixement de les forces extremistes (a Occident l’extrema dreta i al món
musulmà els salafistes), que retenen la població com a ostatges de les
seves accions i difonen el discurs de la por i la guerra. Aquesta situació
no convida precisament a l’optimisme.
En base a apunts presos per diversos assistents

58. 57
El problema entre Europa i els musulmans és de caire polític, no
cultural, si bé les empremtes del colonialisme estan presents encara
actualment. El diàleg polític té a veure amb la relació de forces entre
les dues parts, mentre que en el diàleg cultural això no és així. El
diàleg cultural i religiós pot permetre explicar les posicions, eliminar
les idees preconcebudes, i ser una eina de comprensió mútua, però no
pot oferir resultats definitius en les interaccions socials, econòmiques i
polítiques donat el caràcter transcendental i essencialista de les creen-
ces religioses i les identitats de tipus cultural. Els diàlegs intercultural i
de civilitzacions proposats per l’Iran i represos per les Nacions Unides
amb l’apadrinament dels governs turc i espanyol són propostes his-
tòriques que escapen als actors institucionals. El més important és el
diàleg polític, basat en l’apreciació de les forces en presència.
Sovint quan des d’Europa s’analitzen les relacions amb el món àrab
no es contemplen tots els factors que condicionen la situació actual,
la qual cosa té com a resultat un punt de partida parcial centrat en
els factors interns d’inestabilitat dels països àrabs. Les societats àrabs
són efectivament inestables per tres raons entrellaçades, amb origen
a l’època colonial, que constitueixen un impàs històric:
el conflicte àrab (ocupació de Palestina i més recentment de l’Iraq)
el despotisme
l’absència d’un desenvolupament durable
Importants sectors polítics de la Unió Europea ignoren el rol dels
factors externs en la crisi que viuen aquestes societats. El fenomen
polític que va originar el Partenariat Euromediterrani està ba-
sat sobre el fet de no prioritzar els factors externs representats per
l’ocupació i l’hegemonia, i centra per contra en l’esfera econòmica
els factors de debat polític. No es vol minimitzar la importància del
factor pobresa dins la inestabilitat, però aquest factor és insuficient
per explicar la situació a la regió. Els protagonistes de l’11 de setem-
bre no eren precisament pobres (molts pertanyien a medis socials
•
•
•

59. 58
benestants). Cal fer front a les veritats de l’Orient Mitjà amb realis-
me i responsabilitat. Totes les alternatives que cerquin instaurar una
estabilitat però que no considerin la causa palestina, les seves impli-
cacions i conseqüències i l’ocupació per part d’Israel dels territoris
àrabs són alternatives limitades i improductives
En el context concret del Pròxim Orient el desafiament polític es
concreta principalment per una confrontació amb els Estats Units
des de l’11 de setembre de 2001, però que existia ja abans, deri-
vada del suport que els Estats Units donen a Israel des del 1967, i
de la seva voluntat de controlar tota la regió, manifestament ober-
ta des de la guerra entre l’Iraq i l’Iran als anys 80. Des d’aquest
punt de vista, la situació actual s’agreuja cada vegada més, ja que
atesa l’agressivitat dels Estats Units i del creixement de l’extrema
dreta a Europa s’alimenta un procés reactiu del discurs de l’odi en
les societats del sud, que enforteix els grups salafistes més radicals,
molts d’inspiració wahhabita com Al Qaeda. Les poblacions del
Sud se senten d’una banda víctimes de les polítiques neocolonials
d’Occident i de l’altre ostatges dels moviments extremistes basats en
l’assumpció d’un discurs religiós-identitari que interpreta l’Islam de
forma excloent i violenta.
En aquesta situació es planteja la qüestió de saber on es troba la Unió
Europea. La UE està molt lligada a la seva política d’estabilitat regio-
nal. Introdueix modificacions teòriques en el projecte del Gran Orient
Mitjà dels Estats Units, però els desenvolupaments reals a la regió els
determina l’estratègia americana. Des del vot de la resolució 15/59 a
l’ONU, l’estratègia europea no és independent de la dels Estats Units.
Segons els acords del Partenariat Euromediterrani, la UE vol que el
Pròxim Orient esdevingui una regió desnuclearitzada, sense armes de
destrucció massiva. És sabut que Israel té armes de destrucció massiva,
i això no ha estat obstacle per la signatura dels acords. Ans el contrari,
Israel és tractat com una contrapart perfecta. Els acords del Partenariat
Euromediterrani preveuen també la lluita contra el terrorisme. Però la

60. 59
UE no ha condemnat mai l’ús per part d’Israel del terrorisme d’Estat.
Per contra, des de fa 12 anys, totes les organitzacions palestines i liba-
neses de resistència s’estan afegint a la llista europea d’organitzacions
terroristes, i la situació a Gaza o l’agressió israeliana contra el Líban
al 2006 són indicadors que ens permeten deduir que la situació al
Pròxim Orient és pitjor que fa 10 anys.
El diàleg polític és el més decisiu, i per això cal que es doni un re-
coneixement real a les forces polítiques i socials representatives i en
presència als països àrabs, incloent els partits islamistes, grans mar-
ginats per part de la Unió Europea. Pel que fa al context regional al
Pròxim Orient, la política europea ha posat voluntat per solventar el
conflicte israelo-palestí, però la voluntat és condició necessària però
no suficient. Els europeus no han vinculat la signatura de l’acord
del PEM amb Israel a cap tipus de pressió sobre aquest país perquè
el poble palestí tingui reconeguts els drets bàsics, i perquè Israel
accepti i posi en pràctica les resolucions internacionals. L’estratègia
americana i l’alineament europeu posen en dubte l’existència de fac-
tors d’equilibri entre la part àrab i Israel. Aquest desequilibri en la
relació de forces afavoreix, òbviament, Israel.
Avui en dia estem immersos en un procés que no condueix a com-
promisos que permetin restituir els seus drets legítims al poble
palestí ni el desenvolupament de les societats àrabs. Això implica
el manteniment de la inestabilitat política, social i en matèria de
seguretat, i comporta naturalment conseqüències sobre l’espai de
seguretat europeu estant doncs en contradicció amb els acords del
Partenariat Euromediterrani. Els països del sud de la mediterrània
necessiten que Europa es desmarqui de les posicions nord-ameri-
canes i assumeixi la defensa de la legalitat internacional en relació
a l’ocupació de Palestina i l’Iraq. Pel què fa a les qüestions econò-
miques, no són al cor de les confrontacions, i poden ser resoltes a
través del diàleg polític.

61. 60
Nadia Yassine
Líder i portaveu del moviment «Justícia i Espiritualitat» del Marroc
Els Moviments d’inspiració islàmica i la participació política:
el cas del Marroc
Tot diàleg, com a alternativa a la guerra, ha d’estar basat en la veritat
sense pors i ser transparent i sincer. Europa ha de jugar un rol de pondera-
ció política i d’equilibri entre els Estats Units (amb el seu projecte de «Nou
Pròxim Orient») i el sud de la Mediterrània. Cal destacar la importància
dels media en el món globalitzat, que accentua des de l’11 de setembre
una polarització maniqueista molt perillosa i promou una imatge falsa
dels musulmans com a terroristes, basada en un discurs essencialista.
Ser islamista vol dir optar per referències que pertanyen a la cultura endò-
gena dels països on es professa l’islam. L’islamisme representa una readap-
tació a la modernitat, la democràcia i la mundialització; és un moviment
viu, que no busca com es creu erròniament a Occident tancar les societats
musulmanes en el passat. Vol tornar a les fonts per alliberar la societat i
poder fer front als reptes de la mundialització.
Al Marroc, com la dinastia alauita té una legitimitat també religiosa, la
repressió contra els islamistes pacífics ha estat més subtil que, per exemple,
a Egipte. Davant la impossibilitat de comprar-los o integrar-los, Hassan II
va promoure altres moviments islamistes com el wahhabisme (de caire més
violent), i finalment es va trobar una acomodació d’alguns sectors islamis-
tes amb el poder amb l’emergència del PJD.
S’aprofundeix en una ruptura entre el poder polític i la societat civil i
cal treballar un camp de diàleg entre Europa i el sud de la Mediterrània
a nivell de societats civils, per tal de superar les manipulacions mediàti-
ques i desenvolupar l’esperit ciutadà.
Article enviat per na Nadia Yassine

62. 61
Introducció general
Es tracta d’abordar el tema de «l’islamisme i la participació po-
lítica; exemple del Marroc» en el marc d’aquest seminari centrat
en l’estabilitat de l’espai mediterrani. La meva participació no con-
sistirà doncs en una presentació exhaustiva del moviment que re-
presento (Justícia i Espiritualitat), sinó en determinar més preci-
sament els elements que intervenen en la seva disposició i aptitud
per participar en un procés de partenariat benèfic per l’estabilització
d’aquesta regió. Està clar que des del dia 1 de les noves relacions
internacionals, com en molts cercles s’anomena l’11 de setembre, el
món musulmà ha estat empès al centre d’un interès internacional
sovint malsà, a partir del moment en què està orientat pels grans
mitjans de comunicació de masses que descaradament no aborden
amb la profunditat necessària per a un coneixement correcte la rea-
litat molt complexa del món araboislàmic. Des de la perspectiva
binària desenvolupada per aquest enfocament superficial de fenò-
mens complexes, s’han implantat un cert nombre d’indicadors i de
paràmetres de mesura per definir l’eix del mal. Entre els paràmetres
de mesura derivats d’aquest enfocament, que permeten catalogar els
moviments anomenats islamistes, es troba la participació al poder.
Els moviments anomenats islamistes són considerats com extremis-
tes o moderats segons la seva actitud envers els poders locals. Aques-
ta imatge és evidentment promoguda per obviar diversos factors
endògens i exògens de la història dels països musulmans.
La Mediterrània o la necessitat d’un diàleg
Agraeixo doncs als organitzadors d’aquestes jornades que ofereixin
una oportunitat per un veritable intercanvi permetent així superar
la superficialitat que impera en matèria de coneixement del món
àrab i musulmà. Amb uns reptes polítics cada vegada més «calents» i
d’actualitat, és important recordar que el desafiament més gran que