Comunicació ambiental 2.0 (sessió 1)

PLA DE FORMACIÓ AMBIENTAL 2011
COMUNICACIÓ AMBIENTAL


SESSIÓ 1 - PLA DE FORMACIÓ AMBIENTAL DE LA
DIPUTACIÓ DE BARCELONA 2011 - MAIG DE 2011


SESSIÓ 1 / 10 DE MAIG DE 2011
FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ AMBIENTAL, AVUI


DESTINATARIS:
tècnics municipals de medi ambient interessats en les claus per abordar amb
eﬁciència i oportunitat els reptes de comunicació de la seva feina.

OBJECTIUS:
• conèixer els conceptes claus sobre teoria de la comunicació aplicada a la
gestió ambiental municipal.
• tenir criteri per escollir el tipus de recurs de comunicació més adient en cada
cas.
• conèixer com són i com s’apliquen els diferents recursos.
• valorar si una campanya, un producte, un material concret... transmet el que
nosaltres volem.
• aplicar crieris d’ambientalització en la comunicació ambiental.
• obtenir el coneixement i les habilitats necessàries per a impulsar estratègies
de comunicació 2.0.


METODOLOGIA

El curs tindrà un caràcter sobretot pràctic. S'analitzaran casos concrets de
productes, materials, campanyes... Hi ha haurà un professor-coordinador que
impartirà el gruix de les hores, per bé que en algunes de les sessions previstes
de quatre hores hi haurà un espai per a l’exposició d’un cas pràctic i posterior
debat.


CONTINGUTS SESSIÓ 1:
10 DE MAIG DE 2011 - ORIOL LLADÓ

A què ens referim quan parlem de comunicació ambiental? Com trobar el to
apropiat des d'un ajuntament: el difícil equilibri entre la promoció dels canvis
cultural dels hàbits i la necessitat d'informar. Quins aliats tenim dins la pròpia
organització, quines coses cal tenir en compte? - Quins són els elements clau
en un pla de comunicació? Imatge gràfica, difusió, publicitat, xarxes socials,
publicacions, actes... - Com aprofitar els recursos de la pròpia organització -
Quins criteris s'han de tenir en compte quant a calendari, execució, evaluació? -
La comunicació institucional en el temps de les xarxes socials. Aprendre a
conversar: l’administració no només ‘diu’, també ‘escolta’, d’aquesta dialèctica
neix la conversa. Consells per articular un diàleg profitós i exigent amb la
ciutadania


INSTRUMENTS DE COMUNICACIÓ
17 DE MAIG DE 2011 - ORIOL LLADÓ I SUSANNA MÉNDEZ (LAVOLA.COM)

Repàs, en forma de microcàpsules de coneixement de diferents eines que
conformen un pla de comunicació. En cada cas, es tracta de donar una
informació clara i pràctica a partir de pistes, consells i alguns exemples. Com
dissenyar un web, avui? Quins són els serveis bàsics que avui ha de tenir un
web? Com abordar l'elaboració de materials en paper (memòries, fulletons,
cartells) sense que sembli el de sempre? Com elaborar una nota de premsa
atractiva? Quins elements ha de contenir? Quina llargada? Quin llenguatge ha
d’utilitzar? És útil fer rodes de premsa? Quines altres maneres hi ha de convocar
els periodistes? Riscos i pistes per a la relació amb mitjans: Com comunicar en
cas de crisi? Com dir bé que no es vol dir res? Què ha de tenir una campanya
perquè tingui èxit? - Com puc fer una exposició amb pocs recursos?


COMUNICACIÓ 2.0
24 DE MAIG DE 2011 - ORIOL LLADÓ I JORDI FLAMARICH (NOSCUIDAMOS.COM)

Com distingir la nostra veu en la societat de la informació? Notícies, blogs, tuits,
vídeos... Mai com ﬁns ara, la ciutadania havia tingut accés a tanta informació. Ara
més que mai és imprescindible tenir en solfa una estratègia de comunicació
actualitzada i transversal. Repàs als principals instruments dels quals disposa el
tècnic municipal, tenint en compte les oportunitats i riscos que suposen. - Què
són les xarxes socials? Repàs a les principals eines del mercat, repassant pros i
contres. Veurem exemples de bons i mals usos: Facebook, Twitter, Youtube,
Tumblr. Què se n’ha fet dels blogs? I dels fòrums? Reivindicació de dues eines
que, amb tot, cal reconceptualitzar. Alguns consells. / Més enllà del Facebook:
eines per compartir enllaços, per treballar col·laborativament, per fer enquestes,
per gestionar fotograﬁes, etc: Delicious, RSS, Google Docs


NOVES TENDÈNCIES
31 DE MAIG DE 2011 - ORIOL LLADÓ, ANNA FUSTER I DANIEL JULIÀ (PIMPAMPUM.NET)

Hi ha aplicacions i estratègies de comunicació que avui ens sorprenen, o ﬁns i tot
ens semblen impracticables i llunyanes. Però cal tenir-les presents i saber-les
interpretar, poden ser les nostres eines del futur. - Open-data: com utilitzar dates
de l'ajuntament de forma oberta i generar nous productes d'informació i
comunciació. - Com aplicar criteris de realitat augmentada en les nostres
estratègies. - Val la pena pensar en els diferents dispositius mòbils a l'hora de
plantejar accions de comunicació: l'univers de les app.


SESSIÓ PRÀCTICA FINAL
7 DE JUNY DE 2011 - ORIOL LLADÓ

Els participants elaboren una proposta de comunicació per als seus ajuntaments
i la comparteixen amb el grup. Debat i intercanvi d’impressions.


comencem?


10 DE MAIG DE 2011 - ORIOL LLADÓ



Reﬂexió incial: a què ens referim quan parlem de comunicació ambiental?
La nova realitat de la comunicació.
Elements clau d’un pla de comunicació.
Aliats i enemics en la comunicació ambiental.



canvi d’hàbits culturals, compromís amb un nou pacte: la sostenibilitat.
un marc legal hi obliga, també un compromís (consens?) polític.
deure moral vs. urgència.

hem de ser una mica periodistes, una mica sociòlegs, una mica cientíﬁcs.

comunicar, informar o educar? tres eixos coincidents que ara hem de recentrar.

A què ens referim quan parlem de comunicació ambiental?



canvi d’hàbits culturals, compromís amb d’interpel·lar el
Hem un nou pacte: la sostenibilitat.
ciutadà, remoure’l,
un marc legal hi obliga, també un compromís al compromís polític.
convidar-lo (consens?)
deure moral vs. urgència. amb la transformació.
Hem de ser seductors.

hem de ser una mica periodistes, una mica sociòlegs, una mica cientíﬁcs.

Hem de ser rigorosos i
comunicar,Hem de ser ràpids, que i tres eixos coincidents que exactes. Node recentrar.
clars
informar o educar?
interessants en allò
ara hem tot s’hi val.
diem. Hem de ser
A què ens eﬁcients. quan parlem
referim de comunicació ambiental?


La nova realitat de la comunicació

“America ha transformat el periodisme del que
era, l'expressió periòdica del pensament, el
registre de les preguntes i respostes de la vida
contemporània, en alguna cosa que recull,
condensa i assimila les trivialitats de l'existència
humana, [...] l'enorme pressa amb la que ens
prenem tot, ajudada pel fort desig del periodista
de no anar ni un dia per darrere de la seva
competència, fa que jutgem sense pensar.Fa
que no tinguem temps per aprofundir, ni en
general desig de fer-ho.”
WJ Stillman, periodista.



“America ha transformat el periodisme del que
era, l'expressió periòdica del pensament, el
registre de les preguntes i respostes de la vida
contemporània, en alguna cosa que recull,
condensa i assimila les trivialitats de l'existència
humana, [...] l'enorme pressa amb la que ens
prenem tot, ajudada pel fort desig del periodista
de no anar ni un dia per darrere de la seva
competència, fa que jutgem sense pensar.Fa
que no tinguem temps per aprofundir, ni en sobre la inﬂuència negativa del
general desig de fer-ho.” telègraf en la seva professió el 1891
WJ Stillman, periodista. FONT: MICROSIERVOS.



què vol dir?

24/7/365



La comunicació, avui, es desenvolupa en un marc canviant, en transició,
complex. Tanmateix podem dir que:

• S’ha trencat la relació unidireccional emissor-receptor: nous mitjans, nous
referents.
• Hi ha una necessitat per les informacions presentades de forma immediata,
enllaçada i compartible.
• L’auge de l’oferta es dóna en paral·lel a una percepció (realitat) de saturació de
la informació. ‘Triar’ és tan important com ‘dir’.
• Els vincles entre les persones (a partir d’interessos, causes o problemàtiques)
s’enforteixen gràcies a les xarxes socials.



Les noves oportunitats:
• L’augment dels emissors és una oportunitat perquè diversifica l’agenda
informativa.
• Nous mitjans o plataformes troben amb més facilitat el públic objectiu
(especialització).
• Les xarxes socials esdevenen una eina per la difusió de continguts, però
també, i principalment, un instrument de transformació, vertebració i
visualització.
• En definitiva: podem estendre millor els valors pels quals treballem, arribant
amb més eficiència al nostre públic. Disposem d’eines per calibrar els nostres
impactes i és fàcil ajustar l’estratègia. Tot plegat per un cost molt menor al que
era tradicional.



I tanmateix, això ens obliga a fer algunes preguntes:
• Hem d’estar sempre connectats?
• Qui diu què? i com? les xarxes socials desaﬁen la manera com ens expressem
(registres, complicitat...) i obliguen a reconsiderar els protocols de comunicació
interna. També qüestions relacionades amb la intimitat (i seguretat)
• Com evaluem allò que fem? ja no es tracta de tenir moltes visites, sinó de la
reputació de la nostra feina. Del criteri quantitatiu al qualitatiu.
• I principalment: com escoltem? (és a dir) com aprenem? la incorporació de
noves veus en la comunicació fa que, avui, l’escolta activa sigui clau no només
per poder reaccionar davant d’una incidència, demanda o confusió... sinó per
la capacitat de detectar i incorporar talent a la nostra feina.



• Hem d’estar sempre connectats?

Sí. Explorar la formació d’un comunity manager. Apostar per fórmules amb
facilitat d’edició, accessibilitat, indexació, portabilitat i una mobilitat ben resolta.
Calendaritzar actualitzacions (compte amb el ‘diferit’!)



• Qui diu què? i com? les xarxes socials desaﬁen la manera com ens expressem
(registres, complicitat...) i obliguen a reconsiderar els protocols de comunicació
interna. També qüestions relacionades amb la intimitat (i seguretat)

És important elaborar un ‘llibre d’estil’ que doni indicacions sobre el to (tu/vostè;
interacció directa o no; què és comparteix i com; es mostren exemples
personals...). Com s’elabora aquest ‘llibre’, com se’n valora el desenvolupament?
Necessitat de crear un grup de comunicació transdisciplinar dins l’estructura.
Assessorament en qüestions relacionades amb intimitat i seguretat (google
groups per fer correus massius, etc.)



• I principalment: com escoltem? (és a dir) com aprenem? la incorporació de
noves veus en la comunicació fa que, avui, l’escolta activa sigui clau no només
per poder reaccionar davant d’una incidència, demanda o confusió... sinó per
la capacitat de detectar i incorporar talent a la nostra feina.

Estratègia de comunitat a Twitter i FB. Explorar l’ús d’eines avançades com
hootsuite o per compartir continguts i generar participació a través d’eines wiki o
de Google Docs.


Els elements clau d’un pla de comunicació.

Quins són els ingredients?

Què? Quin és l’objecte del pla de comunicació?
Qui? A qui l’adreço?
Com? De quines eines i protocols disposo.




Què? Quin és l’objecte del pla de comunicació?
Comunicació d’activitats? Posicionament? Comunicació interna? Generació de
debat? Participació? Venda/oferta de serveis?
Quins són els missatges clau del pla?
Quins indicadors faré servir?




Qui? A qui l’adreço?
Socis, simpatitzants, públic potencial?




Com? De quines eines i protocols disposo.
Qui són els impulsors del pla: personal tècnic i polític.
Quins ﬂuxes segueix la informació: comandament.
Quines eines faig servir?



MISSATGE

+ INSTRUMENTS

+ INDICADORS



el que fas
MISSATGE + el que representes

de quines eines
+ INSTRUMENTS i de quines mans disposes

com t’assegures que
+ INDICADORS
tot plegat serveix d’alguna cosa?



el que fas
MISSATGE + el que representes

‣ Missió + valors
‣ Objectius
‣ Públic potencial
‣ Pla d’impactes: activitats
previstes, declaracions,
propostes...
‣ Durada



de quines eines
+ INSTRUMENTS i de quines mans disposes

‣ Organigrama
‣ Protocol de decisons
‣ Eines



com t’assegures que
+ INDICADORS tot plegat serveix d’alguna cosa?

‣ Revisió del pla
‣ Indicadors previstos.



Comunicació interna
Comunicació externa
• com a corporació
• a través de les xarxes socials
• a través dels mitjans



• taulell d’anuncis ‘real’ o virtual
• butlletí (correu electrònic) / revista
• espai de treball virtual / escriptori
• i amb els clients, proveïdors i altres departaments?



• taulell d’anuncis ‘real’ o virtual
• butlletí (correu electrònic) / revista
• espai de treball virtual / escriptori
• i amb els clients, proveïdors i altres departaments?

• Eines: igoogle, blog intern, sites, googlegroups, calendar, microsoft outlook,
avisos per sms...
• Altres: papereria, protocols interns (portaveus, crisi, etc.)



Comunicació externa
• com a corporació
• informació: dades ambientals, informació d’ús, nous serveis.
• educació: activitats, exposicions, material pedagògic.
• màrqueting
• a través de les xarxes socials
• Conversa: Facebook, Twitter.
• Audiovisual: Fotos i vídeos.
• Valor afegit: enllaços, presentacions
• a través dels mitjans
• pla de premsa: notes, esmorzars, accions singulars


Aliats i enemics

Aliats:
Equips tècnics motivats: aprofitar el que tens, adaptar la comunicació a les
habilitats del teu equip. Bon coneixement de les eines gratuïtes (univers google).
Bona comunicació interna, com a instrument de cohesió i detecció de talent.

Obstacles:
Mala definició de protocols, excessius filtres, burocratització, un pla de
comunicació inflexible.

Comunicació ambiental 2.0 (sessió 1)

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Comunicació ambiental 2.0 (sessió 1)

Similar to Comunicació ambiental 2.0 (sessió 1) (20)

More from Oriol Lladó

More from Oriol Lladó (12)

Comunicació ambiental 2.0 (sessió 1)