Pla Cerdà, oriol Nogueras, Escola Súnion Barcelona

1. El Pla Cerdà
Crèdit Variable Segon d’ESO – Escola
Súnion
Oriol Nogueras – www.onogueras.com

2. La Barcelona Romana
• Segles I a V dC

3. La Barcelona Romana
• Segles I a V dC

4. La Barcelona Medieval
• Posterior als romans – Alta Edat Mitjana
– Muralla romana va perdurar molt temps
– Espai interior per institucions i espais sagrats
– Perifèria classes populars

5. La Barcelona Medieval
• Baixa Edat Mitjana
– Creixement població
– Excés població for a
muralles
– Jaume I construeix
segona muralla
(s.XIII)
Muralla de Jaume I segle XIII

6. La Barcelona Medieval
• S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement
• Segona muralla va quedar petita
• Pere el Cerimoniós s.XIV construí la tercera
muralla

7. La Barcelona Medieval
• S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement
• Segona muralla va quedar petita
• Pere el Cerimoniós s.XIV construí la tercera
muralla

8. Els carrers medievals
• Estrets i petits
• Feina artesans al carrer
• Mercats improvisats
• Barri de la Ribera

9. La Pesta Negra
• Port de Barcelona 1348
• Va durar uns anys més els rebrots
• La població es va reduir un 40%

10. Barcelona 1563
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Muralla_medieval_i_moderna_de_Barcelona#mediaviewer/File:Wyngaerde_Barcelona_1563.jpg

11. Barcelona 1706

12. La Barcelona post setge 1714
• Decrets Nova Planta 1716
• Barcelona ciutat fortificada - reprimida
• Construcció Ciutadella (Verboom)
– Enderroc part del barri del Born

13. La Barcelona post setge 1714

14. Barcelona 1843

15. Context polític-social. XVIII i XIX
• Barcelona = Plaça forta militar
– Manteniment d’espais militars
• Muralles, torres, fortaleses…
– Imposicions producte de la Guerra de Successió,
difícils de superar
• Anti-catalanisme creixent
• Lluita de classes: Obrers vs. burgesia
• Procés d’industrialització accelerat

16. Condicions de vida intramurs s.XIX
• Alt creixement demogràfic
– 115.000 (1802) a 187.000 (1850)
• Muralles impedien expansió
– Creixement vertical única solució (edificis sobre
edificis)
• Altíssima densitat – manca d’higiene
– Epidèmies, malalties
– Infraestructures hidràuliques obsoletes

17. Condicions de vida intramurs s.XIX

18. Barcelona pre-Cerdà
• Obres poc destacades fora muralles:
– Urbanització carrer Conde de Asalto (Nou de la
Rambla)
– Urbanització Hortes de Sant Pau
– Primeres vies connexió ciutat-entorn:
• Connexió Sants, Gràcia, Clot…
– Passeig Gràcia
– Passeig Sant Joan

19. Barcelona pre-Cerdà
Finals del segle XIX
Font: http://finestresdelamemoria.org/passeig-de-gracia-amb-la-serra-de-collserola-al-fons

20. Derrocament muralles
Moviment de protesta
contra el govern central
per enderrocar les
muralles, al 1854, producte
d’una epidèmia de còlera

21. Derrocament muralles
• Ajuntament solicità el derrocament al
Ministeri de la Guerra durant anys:
– Necessitats:
• Industrials
• Comercials
• Demogràfiques
• Turístiques
• 1854 fou autoritzat per Madrid:
– Exigència de mantenir:
• Ciutadella
• Montjuïc
• Muralla de Mar

22. Derrocament muralles
Porta de Canaletes abans del derrocament

23. Derrocament muralles

24. Derrocament muralles
Castell de Montjuïc

25. Derrocament muralles

26. Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Francesc Soler i Glòria

27. Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Josep Fontseré

28. Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Miquel Garriga i Roca

29. Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, guanyador del concurs

30. Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Arquitecte municipal Antoni Rovira
i Trias, guanyador del concurs
• Projecte radial fins municipis
del pla
• Àrea eixamplada entre
Gràcia i Casc antic
• Zones residencials espais
centrals, classes benestants
• Zones industrials (zones amb
aigua)
– Nord => Sant Martí
– Sud=> Sants

31. Ildefons Cerdà (1815-1876)
• Home polifacètic:
– Enginyer, urbanista, arquitecte,
jurista, economista, milicià…
• Família de comerciants osonencs
• Ideologia progressista, 1850,
diputat a les Corts per Barcelona
– Durant el Bienni progressita fou
comandant del batalló de sapadors
de la milícia nacional

32. Ildefons Cerdà (1815-1876)
• 1868 va ser vicepresident de la Diputació de
Barcelona
– Proclamació de la Primera República el 1873
• També fou president de la diputació
– Dimití 1874 pel cop d’Estat de Manuel Pavía.
• Morí mig arruiant pels impagaments del
Govern

33. El Pla Cerdà

34. El Pla Cerdà
• Trama ortogonal de 20 m d’amplada (40 anys
abans de la invenció de l’automòbil)
– Voreres de 5 m, i calçada de 10 m
• Vies de 50 m (transcendentals)
– Travessar ciutat i unir poblacions veïnes
• Xamfrans
– Illes de cases Octogonals, no quadrades, per
facilitar circulació a les cruïlles

35. El Pla Cerdà
• Edificis 4 pisos d’alçada
– Espais ajardinats entre ells
– Construcció només a dos costats de cada illa
• Projecte igualitari
– Divisió de la ciutat en:
• Barris (5x5 illes)
• Districtes (10x10 illes)
• Sectors (20x20 illes)
– Cadascun amb mateixos serveis: escoles, jardins, etc…
• Nou centre urbà: Plaça de les Glòries:
– Cruïlla vies transcendentals: Diagonal, meridiana i
gran Via)

36. El Pla Cerdà

37. El Pla Cerdà
• Opositors:
– Autoritats municipals
• El pla abastava 5 municipis
• Topava amb el concurs del 1859
– Rovira i Trias, projecte més pensat per classes benestants
– Propietaris dels terrenys
• Veien l’espai malbaratat, volien més construccions, més
beneficis
– Altres arquitectes
• Pla monòton
• Corrents d’aire!!

38. Hospital de Sant Pau, Domènech i Muntaner, detractor del Pla Cerdà
El Pla Cerdà

39. El Pla Cerdà
• Remodelacions al pla fetes per Cerdà el 1863
– Construcció a 3 o 4 costats de cada illa
– Integració ferrocarril semi-soterrat
– Macroïlles de 4x4 per posar:
• Trens, fàbriques i jardins.

40. El Pla Cerdà
• Finalment el projecte de Cerdà va ser imposat
per Madrid el 1860
– Era amic de Pascual Madoz, ministre de Foment
– Forces reticències del municipi i de classes
benestants:
• El van retallar:
– Illes quatre costats
– Més alçada dels edificis
– Eliminació interors d’illa ajardinats i oberts al públic.

41. El Pla Cerdà
• El pla Cerdà va oferir al Modernisme
arquitectònic un espai per portar a termetota
la seva creativitat
Casa Macaya, Puig i Cadafalch
Mançana de la discòrdia, Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: casa
Lleó Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'Enric
Sagnier, casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, casa Amatller de Puig
i Cadafalch i casa Batlló d'Antoni Gaudí.

42. Bibliografia
• Cartografia i món, https://cartografic.wordpress.com/tag/barcelona/
• Esdeveniments de Barcelona, http://goo.gl/bz4JbB
• Finestres de la memòria, http://finestresdelamemoria.org
• Cerdà, http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_23739348_1.pdf
• Les utopies socials i la construcció de la ciutat, http://goo.gl/RnWJ6j