Presentació de valencià

1. SON COMBINACIONS DE DOS LLETRES QUE
REPRESENTEN UN ÚNIC SO:
gu = GUITARRA ig = LLEIG
ll = LLANDA ny = MUNTANYA
qu = AQUELL rr = TERRAT
ss = PISSARRA tg = METGE
tj = PLATJA tx = DESPATX
tz = HORITZÓ
ELS DÍGRAFS

2. SON COMBINACIONS DE DOS CONSONANTS QUE NO
ES PRONUNCIEN COM UN ÚNIC SO
mm = IMMERS nn = INNOCENT
tl = ATLES tll = RATLLA
tm = SETMANARI tn = ÈTNIC
l·l = EXCEL·LENT
LES LLETRES COMPOSTES

3. TOTES LES PARAULES ESTAN FORMADES PER UNA O MÉS
SIL·LABES (O COLPS DE VEU)
LA SÍL·LABALA SÍL·LABA
MONOSÍL·LABES: AMB UNA SIL·LABA
POLISÍL·LABES: AMB MÉS D'UNA SÍL·LABA
-BISÍL·LABES (2)
-TRISÍL·LABES (3)
-TETRASÍL·LABES (4)
- ...

4. LES PARAULES POLISÍL·LABES PODEN SER:
LA SÍL·LABALA SÍL·LABA
AGUDES: QUAN LA SÍL·LABA TÓNICA ÉS L'ÚLTIMA
EX: ARRÓS = AR – RÓS
PAPER = PA – PER
PLANES: QUAN LA SÍL·LABA TÓNICA EN LA PENÚLTIMA
EX: ÀNGEL = ÀN – GEL
CIRERA = CI – RE – RA
ESDRUÍXOLES: QUAN LA SÍL·LABA TÓNICA ÉS LA PENÚLTIMA
EX: PÈRDUA = PER – DU – A
TELÈFON = TE – LÈ – FON

5. LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES: NORMES (1)
LA SÍL·LABALA SÍL·LABA
•
AL SEPARAR SÍL·LABES SÍ S'HAN DE SEPARAR ELS SEGÜENTS
DÍGRAFS:
•
• RR = CAR – RER SS = PAS - SAR SC = ES – CE – NA
•
• TJ = JUT – JAT TG = FET -GE TX = PIT – XER
•
• TZ = SET - ZE
•
•

6. LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES: NORMES (2)
LA SÍL·LABALA SÍL·LABA
•
AL SEPARAR SÍL·LABES NO S'HAN DE SEPARAR ELS SEGÜENTS
DÍGRAFS:
•
• GU = JO - GUET NY = PE - NYA QU = PA - QUET
•
• IG = BA - TEIG LL = PE – LLE - TER
•
•

7. LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES: NORMES (3)
LA SÍL·LABALA SÍL·LABA
•
AL SEPARAR SÍL·LABES SÍ S'HAN DE SEPARAR LES SEGÜENTS
LLETRES COMPOSTES:
•
• L·L = VIL – LA TL = VET – LA TLL = ROT - LLO
•
• TM = RIT – ME TN = COT - NA MM = IM - MERS
•
• NN = IN - NOCENT
•
•

8. LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES: NORMES (4)
LA SÍL·LABALA SÍL·LABA
•
AL SEPARAR SÍL·LABES NO S'HA DE DEIXER CAP LLETRASOLA
• A FINAL O A COMENÇAMENT DE LÍNIA
•
• D'AMOR = D' A – MOR
•
• ACOMPANYAR = ACOM – PANYAR
•
• L'APLICACIÓ = L'A – PLICACIÓ
•
• HISTÒRIA = HISTÒ – RIA
•
•

9. UN DIFTONG ÉS LA UNIÓ ENTRE DOS VOCALS QUE ES PRONUNCIEN
EN LA MATEIXA SÍL·LABA
LA SÍL·LABAELS DIFTONGS
De les dos vocals, una actúa com a vocal i l'altra com
a semivocal (sempre la I i la U)
Ex: TAULA = TAU – LA
QUATRE = QUA – TRE
REINA = REI - NA

10. UN TRIFTONG ÉS LA UNIÓ DE TRES VOCALS QUE ES PRONUNCIEN
EN LA MATEIXA SÍL·LABA
LA SÍL·LABAELS TRIFTONGS
De les tres vocals, UNA actúa com a vocal i les altres
DOS actúen com a semivocals (sempre la I i la U)
davant i darrere de l'anterior
Ex: CREIEU = CRE - IEU
GUAITAR = GUAI - TAR

11. LA SÍL·LABATIPUS DE DIFTONGS
CREIXENTS: Quan la “U” (semivocal) va davant de
l'altra vocal.
UA : QUA – TRE GUA – NYAR
ÜE : QÜES – TI – Ó UN – GÜENT
ÜI : LIN – GÜÍS – TI – CA
UO : QUO – TA
SEGÚN LA POSICIÓ DE LA “I” I DE LA “U” EN RELACIÓ A L'ALTRA VOCAL,
ELS DIFTONGS SÓN:
CREIXENTS O DECREIXENTS

12. LA SÍL·LABATIPUS DE DIFTONGS
DECREIXENTS: Quan la “I” i la “U” (semivocals) van
darrere de l'altra vocal.
SEGÚN LA POSICIÓ DE LA “I” I DE LA “U” EN RELACIÓ A L'ALTRA VOCAL,
ELS DIFTONGS SÓN:
CREIXENTS O DECREIXENTS
ai: AI – RE au: TAU - LA
ei: REI – NA eu: BEU - RE
ii: MII – ASI iu: ES - TIU
oi: BOI – RA ou: COU - RE
ui: CUI – NA uu: DUU

13. LA SÍL·LABATIPUS DE DIFTONGS
EXCEPCIONS:
Les vocals “i” i “u” també formen diftong creixent
quan es troben entre dos vocals o a començament de
paraula (amb hac o sense) seguides d'una vocal
Ex:
HIENA = HIE – NA HUI = HUI
BOIA = BO – IA CREUA = CRE – UA
IAMBE = IAM – BE IOGURT = IO - GURT