1. SAN PERE DEL MOISSAC.
Paula Belmonte, Borja Jiménez, Celia Olmos y Esther
Sanjuan.
2. ÍNDEX
Pàgina 1: Portada
Pàgina 2: Índex
Pàgina 3: Dades del Timpà de Sant Pere
Pàgina 4: Descripció
Pàgina 5: El profeta Jeremies i Sant Pau al mainell.
Pàgina 6: Què és?
Pàgina 7: Art Romànic
3. ESCULTURA ROMÀNICA:
Timpà de S. Pere de Moissac
Autor desconegut.
Cronologia: 1110-1115 (timpà), 1125-1130 (laterals)
Estil: romànic
Tècnica: talla de pedra.
Formes: alts relleus amb cromatisme.
Dimensions: 5,68 de diàmetre.
Localització: pòrtic sud de l'església abacial de
Sant Pere, a Moissac, França.
4. DESCRIPCIÓ:
El timpà s'inspira en los obres del beat de Liébana,
profusament il·lustrades. Les miniatures del beat van
subministrar a Occident la fórmula iconogràfica per expressar
en imatges l'apocalipsi , que presentava la doble dificultat de
l'horror que narra i de l'hermetisme amb que es recollit a les
sagrades escriptures. En l'escultura romànica cada personatge
es ubicat en un lloc preestablert segons la seva importància. Al
timpà de Sant Pere de Moissac, Crist, a més d'ocupar el lloc
central, es desproporcionadament gran respecte a les altres
figures, que prenen espais poc rellevants i són executades amb
més realisme.
5. EL PROFETA JEREMIES I SANT PAU AL
MAINELL.
Timpà i laterals presenten programes iconogràfics diferenciats. El timpà
recull diversos elements de l'Apocalipsi, És presidit per una segona parusia,
on destaca el pantòcrator, una maiestas domini. Dins d'una mandorla, el
Senyor beneeix amb la mà dreta, mentre amb l'esquerra sosté els
evangelis. Al seu voltant, el tetramorf. L'àliga per Joan, el lleó per Marc. El
brau per Lluc i l'àngel per Mateu; secunden aquest conjunt principal els
serafins, molt estilitzats. A banda i banda, serafins. Formant un marc molt
farcit, que s'adapta a la forma del timpà, hi ha deu dels vint-i-quatre ancians
de l'apocalipsi, distribüits a cada banda del conjunt, els altres catorze
configuren una mena de fris a la part inferior del timpà. La munió de figures
de la portalada dirigeixen, sense excepció, el cap vers Déu. Separant els
registres, el mar de vidre com un glaç.
6. QUÈ ÉS?
Per la seva forma i la seva funció, la portalada
romànica, que també recorda els arcs de triomf romans,
es el símbol de l'entrada al cel i a la casa de déu. Per
aquest es decorava amb conjunts escultòrics dedicats a
temes que recordaven a qui entrava en el recinte de
l'església la importància del pas que estava apunt de
fer.
Som davant una autèntica bíblia de pedra medieval, el
timpà i els laterals posen imatges als temes religiosos. A
l'època feudal, portalades com aquesta, i en general les
arts figuratives, servien per transmetre coneixements
bíblics i religiosos a les masses analfabetes. Aquesta
funció va decaure quan els gravats de les Bíblia
Pauperum i els llibres devocionals es van popularitzar.
7. ART ROMÀNIC
L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X
al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.
A part de les influències clarament romanes i de les noves
tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat
experimentant amb noves formes i estructures inspirats amb els
edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de
modalitats orientals.
El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures
europees mediterrànies, travessant els Alps cap els països del
Rin i endinsant-se per tota la Península Ibèrica.
