1. Enric Moreno 1r Batx B La construcció filosòfica De la ciutadania

2. - A Roma el terme “ civis ” é s per als membres que eren homes, no eren esclaus, pares romans … - A Grecia el terme “ polités ” (ciutadà) mateixos requisits que a Roma, però alguns d’aquests podien participar al govern. - A tots dos llocs el ciutadà tenia uns certs deures i destacava el deure de defensar la ciutat empunyant les armes si era necessari. La ciutadania antiga grecollatina

3. La ciutadania en la democràcia grega i en l’antiga Roma

4. Ciutadania excloent - només eres ciutadans el homes adults amb certs requisits Només es considerava “ lliures i iguals ” als membres de la comunitat politica Els drets individuals no estaven suficientment protegits Limitacions de la ciutadania antiga

5. Tradició de la participació política a través de la deliberació - grega. La doble arrel de la ciutadania moderna

6. Estat modern Jean Bodin Va configurant l’actual concepte de ciutadania lligada a l’expressió “ estat nacional” Amb el seu concepte sobirania va dotar l’estat absolutista d’autonomia i poder absolut Ciutadania moderna

7. Una concepció liberal : Schmitt manté una separació entre les llibertats civils i els drets polítics Concepció republicana Habermas considera la societat política com “ una associació de membres lliures i iguals d’una comunitat de dret ” Concepció comunitarista Charles Taylor, reclama més atenció als vincles ètnics i culturals Ciutadania i inclusió en l’estat

8. Es un sèrie de drets individuals que intenten frenar els possibles abussos de l’estat i mantenir un àmbit de llibertat per a cada ciutadà Idees innaturalistes, diversos canvis: -Indigenes americans tractats com a éssers lliures -L’acta d’Habeas Corpus va establir noves garanties per als detinguts -El Bill of Rights diverses mesures per evitar abussos dels governants -La Declaració de drets de l’home i del ciutadà va influir en les declaracions posteriors Drets civils

9. Inclusió de certs drets com els de participació política tals com el sufragi universal, o el dret de vot a la dona Les esmenes de la constitució dels Estats Units d’Amèrica rectifiquen l’abolició de l’esclavitud Les constitucions de la majoria dels països del món han reconegut els drets polítics de la dona Drets polítics

10. Dret a l’educació, a l’associació sindical, a la vaga i a les garanties de seguretat i higiene. La constitució francesa recull l’obligació de l’estat de proporcionar ensenyament primari gratuït Bismark impulsa l’assegurança de malaltia, pensions a la vellesa.. La constitució alemanya dissenya el que serà “ l’estat social de dret ” Drets socials,econòmics i culturals

11. H.Marshall,defineix la ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat - Inclou els drets socials com el teball, l’educació … entès com a estat social de dret i no només com a estat liberal Historicament ha estat anomenat “ estat de benestar”,que a soposat un gran avenç però que no deixa de tenir problemes. - Està afectant a la possiblitat d’un estat social que satisfaci les exigències de la ciutadania social Ciutadania social

12. Costat racional: la societat ha de ser justa Costat sentimental : llaços de pertinença que formen part de la nostra identitat Així doncs la racionalitat de la justícia i el sentiment de pertinença han d’anar a la vegada per aconsegir ciutadans plens i una democràcia sostenible Dos tipus d’implicacions: El reconeixement de la ciutadania es refereix a la responsablitat que té cada societat L’exercici de la ciutadnia es refereix a la responsbilitat que correspon a cada persona en una societat quan exerceix com a ciutadà • Exercici dels deures cívics: minim exigible a tots • Exercici del voluntariat:depèn de la generositat de cadascú Justícia i pertinença

13. Els ciutadans polítics son també”ciutadans econòmics ” Això implica prendre’s una èticaa empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses a banda d’exercir la nostra ciutadania com a consumidors practicant una ètica del consum just L’avenç en aquest à mbits significa la participació significativa dels ciutadans en decisions econòmiques tenint com a objectiu l’eradiació de l pobresa com a pricipal objectiu d’una economia al servei de les persones Ciutadania econòmica

14. Es refereix a llaços civils no polítics En els grups generats lliurement les persones prenen a participar i interessar-se per les qüestions públiques La participació de les persones en tot tipus d’associacions i grups que prsegueixen fins legítims és la millor escola de civilitat Ciutadania civil

15. Ciutadania Intercultural Ciutadania Cosmopolita Consisteix en construïr un món on tothom es consideri ciutadà de ple dret en qualsevol lloc del planeta, sentint-se part activa i responsable en la marxa del món. La ciutadania no pot estar lligada a un únic grup cultural, per molt majoritari que sigui perque es produeïx un desequilibri entre el grup dominant i el minoritari