2. Els amics d' APRESA, en Marcel, en Josep Maria i la resta de la Junta de la mateixa ens
coneixem des de fa temps. D'ençà 8 mesos, que van començar la seva feina, hem estat
en contacte permanent. Per les meves funcions com a Defensor del Ciutadà de la nostra vila, he
pogut apreciar la bona feina que realitzen amb totes aquelles famílies que se'ls hi apropen. Vaig
formar part del grup de persones que els va recolzar als seus inicis i ara redacto aquestes línies
com a recolzament al projecte que us presenten. Considero aquest projecte com la millor eina per
a assolir la inserció i reinserció sòciolaboral del grup de persones, en augment preocupant aquests
dies, que a la nostra població i rodalies es troben amb greus dificultats per a continuar el seu
projecte vital i de les seves famílies.
Aquest projecte, del qual durant tot el seu procés d'elaboració m'han fet copartícep, integra un
element formador -donant els mitjans necessaris per a solucionar les possibles mancances dels
mateixos-, un element inseridor al procés productiu o bé mitjançant la seva incorporació al taller
ocupacional artesà, o bé al projecte de treball cooperatiu de serveis APRESA SERVEIS- o bé al
projecte d'hort ecològic o bé al món laboral extern a l'associació.
Aquesta tasca acompanya la bona feina realitzada per les associacions assistencials de la nostra
vila. Allò que diferencia i li dóna un valor afegit és que la iniciativa l'han pres justament aquelles
persones que es troben afectades per la greu situació actual, i és mostra del seu empoderament.
Manel Pou i Escolan
Defensor del Ciutadà d'Arenys de Mar
Tota iniciativa per ajudar a sortir de situacions límit, com descriu aquest projecte, és per
recolzar i agrair. Però encara més quan aquest projecte surt dels mateixos implicats. Com
és el cas d’ Apresa.
La comunitat de frares caputxins d’ Arenys de Mar hem acollit, quasi des del començament, en els
espais del nostre convent la seu social d’ Apresa. Durant aquest temps la relació amb el Josep
Maria i el Marcel ha estat transparent i de col·laboració, com també amb altres components de la
junta. El projecte actual és la concreció de tot un camí fet de fa temps que està avalat per un treball
minuciós, per la sinceritat i per un grup de persones que des de la seva dura situació cerquen una
sortida organitzant-se i ajudant-se mútuament. És per tot això i el fet de conèixer-los personalment
que voldríem que aquest projecte tingués l’ acollida i el recolzament necessari perquè arribés a bon
port.
Fra Jacint Duran i Boada
Superior del convent de frares caputxins d’ Arenys de Mar
2
3. Escribo este comentario en apoyo del proyecto de APRESA ya que conozco a Josep
Maria desde que coincidimos en APMA hace dos años. Él y Marcel participaron con
nosotros en el 1er Congreso de Parados Mayores de 45 años de Catalunya y nos mostraron su
proyecto. Considero el proyecto de APRESA muy interesante ya que, en parte, adecúan nuestros
planteamientos al marco de un pueblo como Arenys de Mar. y pienso que puede ser un
instrumento muy útil para conseguir sus objetivos de integración social y laboral de los colectivos
en riesgo de exclusión social del mismo.
Javier López
Presidente de CODEMA45 y portavoz de APMA
Con este escrito quiero apoyar el buen trabajo que los compañeros de APRESA están
realizando con colectivos como el nuestro, el colectivo musulmán.
Desde que hace un año aparecieron como asociación, nos han ayudado en todo lo necesario para
sentirnos unos ciudadanos más del pueblo. Nos están acompañando en nuestro proceso de
integración, con lo cual no nos sentimos tan solos como antiguamente. Además realizan clases a
nuestro niños, visitas culturales y formación instrumental con los adultos.
Vemos con esperanza si todo va bien, los talleres ocupacionales que tienen programados realizar,
que nos servirán para acceder a trabajos mejores y legales para que nuestras familias se puedan
sentir como unos catalanes más.
Deseamos desde nuestra asociación Atthawid, que este proyecto llegue a un buen fin.
Omar Azghuol
Presidente de la Associación Cultural Islámica Atthawid de Arenys de Mar
.
3
4. ÍNDEX
Introducció
1 MEMÒRIA d' APRESA
5
9
1.1 Els membres d' APRESA
a) Amics Simpatitzants
b) Amics Col·laboradors
c) Socis
1.2 Idees força
1.3. Vocalies d' APRESA
2 PROJECTE d' APRESA
2.1Espai en qüestió
2.2. APRESA Serveis
2.3 APRESA producció artesanal
2.4. APRESA producció cultiu ecològic
2.5. Mercat potencial
3 Currículums del grup promotor
4 Estatuts d' APRESA
Edicions promocionals
10
11
19
34
36
48
48
52
56
58
59
60
65
74
4
5. INTRODUCCIÓ
La situació sòciolaboral actual ens ha fet veure la necessitat de formar una associació,
APRESA, que ens permeti incidir sobre ella. Volem empoderar les persones en risc
d'exclusió social de la nostra vila. L'única diferència entre nosaltres i la resta
d'associacions del tercer sector és què nosaltres som les persones què per a la resta són
únicament receptores de caritat, mentre què a la nostra associació som els
protagonistes, els responsables d'aquest canvi. Les accions realitzades permetran la
inserció - reinserció d'aquesta població a la xarxa social local. Treball remunerat,
aprenentatge d'activitats que ens permeti aconseguir aquest treball remunerat,
integració social, acollida, acompanyament, participació en activitats cultural i/o
esportives, ensenyament compensatori, ampliació d'estudis, etc.
Aquest canvi el
realitzarem mitjançant el treball cooperatiu als tres sectors d'activitat (APRESA SERVEIS ,
APRESA PRODUCCIÓ ARTESANAL i APRESA CULTIU ECOLÒGIC ) i la nostra cooperació
amb la resta d'empreses i/o institucions del tercer sector. Les tres empreses de treball
cooperatiu funcionaran com qualsevol altra empresa del seu sector: un treball
professional a un preu competitiu. L'element diferenciador és què les nostres empreses
dedicaran els guanys potencials, a més a més de reinversió i salaris, en solidaritat.
Aquesta solidaritat es realitzarà mitjançant l'associació -APRESA-. És ella l'encarregada
de distribuir entre aquelles persones que ho necessitin, de manera gratuïta, o bé els
productes o bé els serveis pertinents.
A.P.R.E.S.A. És l' Associació de persones del poble que en aquests moments de crisi es
troba en situació precària. APRESA té la voluntat d'agrupar tots els col·lectius en risc
d'exclusió social del nostre poble i el nostre empoderament.
Estem, actualment tenim al voltant d'un centenar de socis i amics, en procés
d'aconseguir-ho i potenciar la defensa dels nostres drets i interessos davant de qualsevol
de les instàncies pertinents. De la mateixa manera que tenir contactes regulars amb
elles, també anem estenent el nostre treball i cooperació a parts dels nostres col·lectius
menys receptius a la coordinació amb la resta de grups. Si bé col·lectius com els
5
6. d'aturats o immigrants extracomunitaris estem força mobilitzats o com els de sense
sostre -okupes- estant començant a participar amb nosaltres, amb altres col·lectius com
els de discapacitats o el col·lectiu de persones amb problemes amb la justícia encara
tenim dificultats d'incorporar-los.
A APRESA fem acolliment, acompanyament a la presa de consciència, mediació i
inserció i reinserció.
La nostra tasca la realitzem mercès als espais cedits per l'Ajuntament (Calisay) i els
Caputxins (Convent i Seràfics) i al recolzament personal dels Frares Caputxins i del
Defensor del Ciutadà (Fra Cinto i Manel Pou). Alhora podem destacar l'esforç de treball
voluntari dels associats, resultat del procés de conscienciació i empoderament que
gràcies al nostre voluntarisme positiu i una capacitat de resiliència, producte de la nostra
força generada per la unió dels nostres esforços i el dels nostres amics col·laboradors,
ens està activant..
El no comptar
amb cap tipus de subvenció o ajut econòmic de cap institució i/o
administració, fins ara, ens ha fet veure que només la nostra conversió en subjecte
protagonista de la nostra sort, del nostre futur mitjançant la formació de la nostra
empresa de treball cooperatiu, APRESA SERVEIS, és el mitjà per a aconseguir la
inserció i reinserció sòciolaboral.
Als amics simpatitzants, als nostres clients,els oferim un treball realitzat per persones del
nostre col·lectiu -amb atur crònic- amb àmplia experiència i preparació per a realitzar els
serveis que us oferim. Activitats tant
dintre la llar com fora destinada a clients
individuals, com per a negocis/empreses.
Els serveis són dins dels següents subsectors: Neteja, Manteniment, Petits arranjaments,
Cuina i Serveis Personals, Formació...
Els nostres clients obtindran un servei professional, supervisat, garantit I de qualitat.
Obtindran un servei realitzat amb la millor relació qualitat/preu del mercat.
I allò què ens fa especials obtindran un valor afegit: Formar part de la solució a un
problema que sense ser la causa, solidàriament podreu contribuir, amb un preu just, a la
dignificació del nostre col·lectiu.
6
7. El nostre esforç a APRESA SERVEIS és complementat per APRESA CONREUS
ECOLÒGICS. En aquesta branca empresarial comptem amb la cessió de terres i eines
de conreu i el treball professional d'una part important dels nostres socis.
Aquest projecte que presentem té una tercera branca del nostre esforç per a trobar
sortida a la nostra actual exclusió sòciolaboral: APRESA PRODUCCIÓ ARTESANAL.
Aquesta branca se centra en el reciclatge de materials de rebuig, el treball col·laborador
de professionals de nomenada contrastada i el voluntarisme dels nostres socis per a fer
una feina ben feta.
Els nostres clients d'APRESA PRODUCCIÓ ARTESANAL i d'APRESA CONREUS
ECOLÒGICS rebran productes de primera qualitat a un preu competitiu, i a més a més
contribuiran amb la seva compra a la inserció i reinserció dels nostres socis.
Desitgem que la cooperació d'institucions, associacions o particulars amb nous espais i
recursos faciliti el compliment del nostres objectius.
7
8. 1
Memòria APRESA
Aglutinem tots els col·lectius en risc d'exclusió social del nostre entorn.
Realitzem assessorament a totes aquelles persones o associacions que ens necessiten i
ho demanen.
Defensem els interessos socials dels nostres membres davant les institucions públiques
o privades.
Aquest mapa conceptual recull les idees força que ens motiven, l'estructura personal de
la nostra associació i les nostres relacions amb institucions i associacions del tercer
sector.
Mapa conceptual d'APRESA
8
9. 1.1 Membres d'APRESA
L'Associació de Persones en Risc d'Exclusió Social d'Arenys està formada per un grup
de persones què veient la situació actual no ens resignem i prenem la iniciativa de
col·laborar en la solució de la mateixa.
Som membres de ple dret els socis -aquells que formem part del col·lectiu de risc- i els
amics col·laboradors -aquells que sense ésser part del nostre col·lectiu volen ajudar-nos
desinteressadament en trobar la solució-.
a) Amics Simpatitzants
Considerem Amics Simpatitzants a totes aquelles persones que fan ús dels serveis de
pagament de la nostra empresa de treball cooperatiu APRESA SERVEIS.
Són el nostre mercat potencial.
Tothom que contracta els nostres serveis realitza una quíntuple acció de caràcter
solidària i social:
1- Paguen un preu just pel treball que se li realitza. Aquesta acció és complementària a
aquella que realitzen de comerç just des de fa anys.
2- Accepten un treball digne i professional que alhora empodera les persones en risc
d'exclusió social.
3- Posen en marxa un procés de treball social i gratuït per a persones que d'altra manera
no tindrien accés a serveis alhora imprescindibles i "sacrificats" durant aquesta crisi. El
còmput global d'hores contractades a APRESA SERVEIS dels diferents amics
simpatitzants facilita hores de treball solidari -en raó de 1 hora per cada 10 hores-.
4- Posen en marxa un procés de solidaritat internacional, nacional i/o local, ja què el 1%
del contracte són aportats per APRESA SERVEIS a causes urgents.
5- Fan possible la capitalització necessària per a què APRESA SERVEIS pugui invertir
en equipament i logística que ens permeti ampliar la nostra oferta de serveis .
9
10. b) Amics col·laboradors
Defensor del Ciutadà.
El nostre estimat convilatà Manel Pou ens ha recolzat des del començament.
S'han creat unes sinergies del tot favorables, ja què al compartir espai i temps al
Calisay, resulta molt àgil la derivació d'aquelles persones que ell considera del
nostre col·lectiu.
Regidoria de Benestar Social i Serveis Socials.
Al bon començament vam establir relacions amb els Serveis Socials del nostre
Ajuntament. Podríem dir que tenim un caràcter complementari.
Regidoria de Cultura.
La cessió del despatx al Calisay, ens permet desenvolupar la nostra tasca a un
indret cèntric i visible.
Ens agradaria millorar les nostres relacions amb ells, ja què ha quedat pendent
de resolució la nostra demanda d'aconseguir la gratuïtat o un descompte
significatiu a les instal·lacions municipals dependents de la mateixa: Museus i
Teatre.
Regidoria de Promoció Econòmica.
La cessió del 2n pis de l'edifici del Xifré durant la nostra Aula Oberta d'Estiu va
ésser molt gratificant pels 10 mestres i els 35 alumnes, mentre va durar ja què
només ens van permetre utilitzar-lo durant el mes de juliol.
Caputxins.
La comunitat de frares franciscans -caputxins- ens van acollir des del primer
moment. Ens van facilitar la nostra seu social i ens van permetre realitzar les
nostres primeres classes de reforç escolar.
Ens sentim com agraïts per la seva col·laboració, que juntament amb la del
Defensor del Ciutadà han estat i segueixen essent fonamental.
10
11.
APMA de Santa Coloma de Gramanet i CODEMA45.
Vam començar la nostra relació amb l'associació pionera en l'autoorganització dels
aturats majors de 45 anys fa quasi bé dos anys. Llavors vam realitzar classes
gratuïtes de català per tots els socis de l' APMA que van voler assistir. Des de
llavors mantenim una estreta relació i ens han guiat al començament de la nostra
vida associativa.
Hem participat al 1r Congrés d'Aturats Majors de 45 anys de Catalunya i formem
part de les associacions que donen suport a CODEMA45, ambdues organitzades
per ells.
Hem tingut el gust de conèixer al Congrés la parlamentària Sra. Montserrat Capdevila
Tatche, que va mostrar molt d'interès per la nostra proposta.
11
12.
Seràfics.
L'entitat de les joventuts seràfiques, representada per la seva junta, ha tingut a
bé, col·laborar amb nosaltres, mitjançant la cessió de l'espai dit Sala
Transformer, per a la realització de la nostra Aula Oberta d'Hivern.
Bar del Seràfics.
La persona responsable del mateix, en Toni, ha rebut amb il·lusió la nostra
proposta de creació d'un club d'escacs, utilitzant actualment esporàdicament el
bar per a realitzar un torneig d'escacs i les classes d'escacs necessàries.
Ràdio Arenys.
Ha col·laborat als nostres inicis realitzant la difusió necessària per a què el
nostre poble pogués tenir coneixement. Hem participat a entrevistes, debats i
altres formats dins de la programació habitual de la nostra ràdio, de la mateixa
manera que hem estat convidats a participar als programes en xarxa de les
diferents ràdios municipals catalanes des dels estudis de la mateixa.
Imatges de la
seva visita a
l'Aula Oberta
d'Estiu
12
13.
Grupo Vocento.
Aquest grup multimèdia, líder estatal, es va fer ressò de la nostra aparició.
Vam poder veure com als seus periòdics, tant els de caire general com els de
caire econòmic reproduïen la notícia.
13
14.
L'Agenda d'Arenys de Mar.
Va fer-se ressò del nostre començament.
Centre Cultural Islàmic Attawhid.
La nostra relació amb la comunitat musulmana del nostre poble és molt cordial i
estreta. Gran part dels nostres socis i dels nostres alumnes són musulmans. De
la mateixa manera que gran part dels nostres acolliments i acompanyaments els
realitzem amb ells. També les mediacions en les quals ells eren una de les parts
han estat molt nombroses.
14
15.
PAH d'Arenys de Munt,
Tenim una molt bona relació amb els/les companys/es del moviment d'afectats
per la hipoteca.
La inexistència de la PAH al nostre poble, ha fet que realitzem les seves funcions
al mateix.
Cooperem i hem cooperat en tot allò que ens fa possible els nostres mitjans.
15
16.
Procés Constituent i altres moviments polítics del poble.
Hem d'agrair, abans de res, la solidaritat demostrada pel Procés i ICV quan va
caldre, especialment el dia 1 d'agost quan van col·laborar en trobar una solució
satisfactòria a la nostra expulsió immediata del Xifré.
Hem format part dels inicis del Procés Constituent a la nostra població i hem
col·laborat quan ens ho han demanat.
16
17.
Departament d’Empresa i Ocupació.
8 d'octubre del 2012: Segona Jornada pel Finançament de l' Emprenedoria
Social: Més enllà de la pòlissa de crèdit: Fonts de finançament per l'
Emprenedoria Social
29 d'abril del 2013 INNOVANT AMB ALIANCES: Tendències sectorials i
territorials a l'emprenedoria social a Catalunya
5 de juny del 2013: @EmprenSocial “Jaciments d’ocupació i l' Emprenedoria
Social
23 de gener 2014 JORNADA: "Catalunya, referent en emprenedoria social"
Restaurant 9 DE NOU.
Els propietaris d'aquest restaurant ens han donat un cop d'ànim quan més ho
necessitàvem.
17
18. c) Socis d' APRESA
La nostra Junta està formada per diferents persones del col·lectiu entre els quals tenim la
Vicepresidenta d'Arenys Viu i Conviu, el President de l'Associació Cultural Islàmica
Attawhid i el President del Banc del Temps. Essent fidels a la nostra transparència hem
aconseguit que Càritas ens proporcioni un voluntari de marcat perfil econòmic per a
realitzar les tasques de Tresorer de l'Associació.
Socis d'APRESA al despatx del Calisay
Els col·lectius de persones que formem de ple dret APRESA som, com podem veure al
quadre adjunt,
tots aquells que
tenim
problemes d'inserció social per la nostra
precarietat laboral, sanitària, educativa, capacitat física o psíquica, estructura familiar,
lloc de procedència o situació legal.
18
19. Persones
Disca
Mal-
sols
Mono
Atur
Fra-
Reclo-
Ori-
Sense
1 234 56789
paci-
tractats
tat
paren
càs
-tals
esco-
estra
lar
nger
>33%
UDPV
Malaltia
mental
Treball
Precari
Tebrall
Negre
baix
nivell
acadèmic
sos
Probleme
s amb
la
justícia
gen
sostre
extra-
comunitari
grans
adultes
Adoles
cents
infants
Quadre explicatiu dels diferents grups de persones en risc d'exclusió social
La quantificació de les persones que formen part d'aquests col·lectius i la seva definició
com a persones en risc d'exclusió social, la podem cercar a diferents fons, des
d'institucionals a l'observació directa.
És l' Idescat l'organisme del qual prenem la informació significativa pel que fa a la
població què es troba en risc d'exclusió social a Catalunya.
Segons l Idescat podem concretar que el percentatge de persones -a l'any 2011-, a nivell
nacional, afectades és del 26,7%, i per tant el 73,3% de la població no es troba en risc
d'exclusió social.
L' Idescat parteix de variables objectives que a més a més defineix. Aquestes variables
són: Risc a la pobresa, Privació material severa i Baixa intensitat de treball de la llar.
Podem observar com els 2 últims anys la variable que ha tingut major incidència sobre
l'augment de persones que han caigut en risc d'exclusió social és la privació material
severa, ja què doblen com a mínim la seva importància a aquella població que ni tenia
risc de pobresa (per tant persones que disposaven de més de 8.176 € ) ni tenia baixa
intensitat de treball (per tant persones que no havien quedat en atur)
19
20. Explicació del diagrama circular:
a) Risc a la pobresa:
El llindar de risc a la pobresa es fixa com el 60% de la mediana dels ingressos
disponibles anuals equivalents. La taxa de risc a la pobresa és el percentatge de
persones que queden per sota d'aquest llindar.
L’Idescat calcula per a Catalunya un llindar d’ingressos anuals sota el qual una persona
entra en l’àmbit de risc a la pobresa. L’any 2011, aquest llindar és de 8.176 euros nets
anuals per persona, un 6,2% inferior a l’any anterior, i situa el risc a la pobresa en 1 de
cada 5 persones
b) Privació material severa:
Les variables considerades per mesurar la privació material són les següents:
1. Pagar les factures de lloguer, hipoteca o serveis públics
2. Mantenir la llar adequadament calenta
3. Assumir despeses inesperades
4. Menjar carn o les proteïnes de forma regular
5. Anar de vacances
6. Disposar d'aparell de televisió en color
7. Disposar de rentadora
20
21. 8. Disposar de cotxe
9. Disposar de telèfon
Amb aquesta informació de base es poden construir els següents indicadors:
Taxa de privació material. Percentatge de població que té carència d' almenys 3
ítems de la llista anterior.
Taxa de privació material severa. Mesura el percentatge de la població que té
carència com a mínim de 4 ítems de la llista anterior.
c) Baixa intensitat de treball a la llar:
Cada llar la intensitat del treball es calcula dividint la suma de tots els mesos
efectivament treballats pels membres en edat de treballar de la casa per la suma dels
mesos factibles de treball a la llar d'aquests membres. Una intensitat de treball igual o
inferior a 0,20 en una llar es considera baixa
Podem observar a la Taula següent com el pes de l'atur comença a produir efectes
alarmants a la privació material severa. Què en un sol any, la importància de la privació
material severa es dupliqui, quan les variables que es contemplen són tan dures com la
21
22. impossibilitat del pagament de la llar -1-, la pobresa energètica -2-, dèficit proteínic -4- i
disposar de rentadora -7-, ens posa davant de reptes que la nostra societat no pot
acceptar, si volem ésser considerada com una societat justa. El perill que s'assenyala és
el de la pèrdua de la llar, el dèficit alimentari, el tall dels serveis d'aigua, llum i gas i els
perills sanitaris i/o higiènics. Què aquests indicadors de misèria són molt perillosos, i si
les institucions públiques o privades no troben solucions, el perill de trencament social és
cada vegada més factible.
Benestar Social, Càritas, Creu Roja, PAH o APRESA haurien de col·laborar ja què tenen
una intersecció possible al seu interès en posar remei als extrems apuntats.
Si bé els recursos econòmics dels primers són fonamentals, l'empoderament dels
afectats que representen els segons és fonamental i recórrer a elles per part de les
primeres hauria de produir-se urgentment.
22
23. El gràfic següent ens mostra dos fets molt importants;
1- Les persones més afectades per la situació límit analitzada són aquelles famílies que
tenen fills, i quant més fills més aguda és la situació. Aquest fet ens alerta de la
desesperació en què moltes de les nostres famílies pateixen la majoria encara en silenci.
Les nostres institucions haurien de tenir una mica més de sensibilitat davant d'aquestes
situacions, ja què no es pot esperar què la resignació sigui permanent.
2- El col·lectiu dels jubilats, comparativament parlant, sembla que suporta millor
l'agressió que les classes populars estan patint. Diem comparativament, perquè, sembla
que l'agressió orquestrada, ara es dirigeix contra ells. Hauríem d'analitzar les
conseqüències que pot arribar a tenir, la millora objectiva del rol de les persones de la
tercera edat respecte la resta de generacions. De la mateixa manera que hauríem de
valorar que aquells membres d'aquest grup que la seva salut els hi permeti, poden tenir
un paper molt actiu de resposta davant dels reptes als quals ens enfrontem. No podem
oblidar que són generacions que van viure moments tan o més greus que els actuals.
La informació que hem pogut recopilar de la situació actual, exposada seguint la nostra
classificació, al nostre poble és la següent:
Grup 1:
Segons
les
dades
de
l'IDESCAT
(Persones
reconegudes
legalment
com
a
discapacitades segons el grau de discapacitat 2011) són un total de 743 persones, de les
quals 130 tenen 75% o més discapacitat, 181 entre 65 i 74% i 432 entre 33 i 64%. Tot
ens fa pensar que tenim a la nostra població -molt envellida. moltes persones que
desconeixen el protocol per a aconseguir el seu reconeixement com a persones
discapacitades, i per tant de les escasses avantatges que comporta aquest
reconeixement.
Grup 2:
Desconeixem els nombres reals que conformen aquest grup de persones. Dades
nacionals ens descobreixen que el 5% de persones de la tercera edat pateixen
maltractaments.
En sabem de la gran feina que fa l'Associació de Dones de la nostra vila al respecte.
23
24. Grup 3:
Segons les dades de l' IDESCAT (Llars. Per tipus de nucli. 2001) el nombre de persones
que vivien soles a Arenys de Mar són 980, però desconeixem quina és la quantitat
d'aquestes que formen part dels dos grups de risc i el nombre actual. Si fem una
projecció sabent que la població actual és de 15.030 i la del 2001 era 12.819, el nombre
de persones afectades seria de 1.149.
Grup 4:
Segons les dades de l' IDESCAT (Llars. Per tipus de nucli. 2001) el nombre famílies
monoparentals (pare o mare amb fills) eren 425; però desconeixem quina és quantitat
d'aquestes actualment, 498 fent el mateix que al grup 3.
Segons les dades de l' IDESCAT (Places en residències per a gent gran segons
naturalesa jurídica 2011) hi ha 527 persones en aquests centres -445 d'iniciativa
mercantil, 42 d'iniciativa social i 40 d'iniciativa pública-.
Segons les dades de l' IDESCAT (Centres de dia per a gent gran 2011) tenim 56 places
(50 d'iniciativa privada i 6 d'iniciativa pública) distribuïdes en 3 centres (2 d'iniciativa
privada i 1 d'iniciativa pública).
Segons les dades de l' IDESCAT (Llars residencials per a persones amb discapacitat
2011) no disposem de cap plaça per a persones amb discapacitat i tampoc cap centre
d'atenció per a les mateixes (Centres d'atenció especialitzada per a persones amb
discapacitat 2011) ni de cap centre ocupacional (Centres ocupacionals per a persones
amb discapacitat 2011).
Grup 5:
Segons les dades de l' IDESCAT (Atur registrat -mitjanes anuals- 2012) el nombre de
persones en aquesta situació és de 1.168,5. Desconeixem el nombre de persones que
treballen en negre o tenen un treball precari.
Segons L'Agenda setembre-2011 hi havia 100 persones perceptores del PIRMI, dels
quals entre el 10 i el 20% podien haver-la perdut -segons Serveis Socials-
Grup 6:
Segons les dades de l' IDESCAT (Població de 2 anys i més. Per coneixement del català.
2001) el nombre de persones que no entenia el català era de 422 i el nombre de
24
25. persones que entenent-lo:1- no el sabien escriure era de 4.960. 2- no el saben llegir era
de 2.007 i 3- no el saben parlar era de 2.053. Desconeixem els nombres actuals.
Segons les dades de l' IDESCAT (Població de 10 anys i més. Per nivell d'instrucció.
2001) el nombre de persones sense titulació era de 1.260, si aquesta quantitat la creuem
amb les 2.201 de persones entre 0 a 14 anys (Població. Per grups d'edat. 2012), ens surt
que com a mínim les persones que han fracassat escolarment a la nostra vila són no
menys de 1.000 persones.
Molt interessant és el nombre de persones amb estudis universitaris, 1.519 (Població de
10 anys i més. Per nivell d'instrucció. 2001) que encara fa més visible les 1.000 persones
que no tenen cap titulació.
Grup 7:
Desconeixem els nombres reals que conformen aquest grup de persones. Si realitzem
una projecció de la població reclosa catalana a l'any 2008, podríem parlar de 6 persones
afectades.
Grup 8:
Segons les dades de l' IDESCAT( Població. Per lloc de naixement. 2012 i Població. Per
nacionalitat. 2012) la població immigrant no estatal és de 2.226 dels quals 449 tenen la
nacionalitat espanyola. De la població immigrant no estatal 1.330 persones pertanyen a
països no desenvolupats (Xina 44, Marroc 482, Senegàmbia 102, EX URSS
79,
Romania 71, Mèxic i centreamericà 136, XAU 173, Colòmbia i Veneçuela 100, Andins
136, Brasil 27…). Desconeixem el nombre de persones en situació irregular; però si fem
cas de la Gaceta de Intereconomia, actualment hi ha 926.000 il·legals sobre una
població estatal de 46.700.000 persones. Fent una projecció de la població arenyenca, el
resultat ens donaria un mínim de 300 persones en situació irregular.
Grup 9:
Desconeixem els nombres reals que conformen aquest grup de persones. Si fem una
projecció de les dades recollides per la fundació Arrels -3.000 sense sostre a la ciutat de
Barcelona-, a Arenys de Mar patirien aquesta situació unes 30 persones. Segons les
dades de l' IDESCAT(Habitatges familiars. Per tipus. 2011) tenim 1.352 habitatges buits.
25
26. Distribució geogràfica dels grups de persones en risc d'exclusió social
Plànol de les concentracions més importants de persones nascudes fora de Catalunya 2012
Pla dels Frares
26
27. 1
Pla dels Frares
Barreja d'immigrants extracomunitaris amb autòctons
2
Sa Boada
Barreja d'immigrants extracomunitaris i immigrants estatals dels anys 60'
3
Sant Telm
Barreja d'immigrants extracomunitaris -especialment nord africans-
4
Doedes
Barreja d'immigrants estatals dels anys 60' de les rodalies de Barcelona i
que als 90' van fincar-se a Arenys
5
Joan XXIIII
Barreja d'immigrants extracomunitaris amb autòctons
Sant Elm
27
28. INCIDÈNCI A DE LES INSTITUCIONS I ONG s
La informació de la què disposem ens permet resumir la incidència social vers el
problema la següent manera:
Seguretat Social.
o
o
Pensions assistencials per vellesa i malaltia 2008: 1 de vellesa I 1 de
malaltia.
o
Pensions no contributives de la Seguretat Social 2011:58 jubilació i 43
invalidesa.
Ajuts complementaris a les pensions de viduïtat 2011: 52)
Serveis Socials.
o
Segons L'Agenda abril 2013 el menjador de l'Asil Torrent -residència
Siresa- 20 persones (14 actualment) i a la residència Ítaca 5 persones.
Benestar Social.
o
o
Subsidi de Garantia d'Ingressos Mínims (LISMI) 2008: 3 subsidis.
Ajuts de suport a les famílies amb infants 2010: 528 famílies amb 621
infants han rebut aquest ajut
Càritas.
Creu Roja,
entre distribució i ajuts al voltant de 150 famílies
Caputxins.
vora 200 famílies 2 cops al mes -sistema de punts-
40 dinars dies laborables
MARICEL.
40-60 unitats alimentàries dies festius
28
29. INCIDÈNCI A D' APRES A
La nostra incidència en relació dels nostres col·lectius i les seves relacions amb les
institucions la podem resumir de la següent manera:
INSS de Mataró.
o
Servei D'ocupació de Catalunya de Premià de Mar.
o
o
Realitzem acompanyaments per a realitzar denúncies...
Realitzem mediació. entre els mateixos i el moviment okupa,
d'entre altres.
Jutjats.
o
Realitzem, tasques de complementarietat.
Mossos d'esquadra.
o
o
Realitzem tasques de complementarietat. Per exemple, fem què
els afectats entenguin i puguin realitzar els tràmits que el nou
protocol d'accés als Serveis Socials municipals els imposa.
Benestar Social
o
Realitzem acompanyaments.
Cerquem informació.
Serveis Socials
o
Realitzem acompanyaments.
Realitzem acompanyaments, per a realitzar denúncies,
assistència a judicis, etc.
IES 3 Turons.
o
Realitzem intermediació entre l'actitud de la direcció i els casos
que s'han anant produint amb alumnes nouvinguts.
29
30.
CEIP Joan Maragall
o
Inspecció d'Ensenyament.
o
Realitzem acompanyaments de malalts nouvinguts.
CAP d'Arenys.
o
Realitzem acompanyaments per a realitzar queixes o
denúncies.
Hospital de Mataró.
o
Utilitzem el seu aulari per a realitzar classes solidàries en nom
de Caritas.
Realitzem acompanyaments de malalts nouvinguts.
Assistenta Social del CAP
o
Realitzem acompanyaments de malalts nouvinguts.
30
31. CONCLUSIONS
Intentar quantificar el nombre de persones que forma part del col·lectiu de persones en
risc d'exclusió social no és gens fàcil. La manca de transparència d'algunes institucions i
les escasses dades que comparteixen amb la ciutadania fa molt difícil la tasca.
Institucions locals es neguen a compartir informació molt valuosa per a nosaltres.
Pel que fa al nostre país podem dir:
Les famílies amb nens són els majors perjudicats per la situació socioeconòmica
actual, mentre que les persones de la 3ª edat s'han convertit en un baluard contra la
mateixa.
Als 4 últims anys hem vist com s'ha produït un augment de més 400% de les famílies
amb greu privació material. És molt alliçonador que aquest augment respongui a un
petit increment de la taxa de risc a la pobresa, fet que ens deixaria en evidència la
situació límit preexistent.
Pel que fa al nostre poble podem dir que tenim:
1.200 aturats sobre el total de població.
1.330 immigrants extracomunitaris, dels quals només 449 tenen la nostra nacionalitat
i 300 il·legals.
Al voltant de 50 persones sense sostre, dels quals mitja dotzena dormirien al carrer
mentre al poble hi ha 1.350 habitatges buits.
1.000 persones amb fracàs escolar i 500 que no entenen el català.
Comptem amb el 5% discapacitats, el .5% de maltractats, el 7% de persones que
viuen soles, el 4% de famílies monoparentals i el 4% de persones que viuen a
residències.
Amb tot això hem pres la determinació de realitzar actuacions que ens permetin incidir
sobre aquesta problemàtica. Què tinguem l'evidència de la mancança absoluta de
centres ocupacionals al nostre poble ens fa veure com podem actuar.
31
32. Posem en marxa el projecte de centre ocupacional que serveix d'eix necessari al trípode
de treball cooperatiu
-apresa serveis, apresa producció artesanal
i apresa cultiu
ecològic- que ens garantirà la viabilitat econòmica de tot el procés.
Complementàriament trobem urgent l'actuació, si es possible coordinadament amb la
resta d'associacions i institucions del tercer sector, sobre la necessitat d'un habitatge
digne a preus socials per a totes les persones del nostre poble, ja què resulta difícil
d'explicar que persones dormin al carrer mentre tenim una borsa de més de 1.500
habitatges buits.
Podem dir que totes les idees força que es troben als nostres objectius d'empoderament
dels nostres col·lectius, són viables si aconseguim els recursos per a dur-los a terme, i
aquests només són generadors de sinergies positives si mantenim la nostra
independència davant de tots els subjectes implicats a la situació actual.
32
33. 1.2 Idees força
a) Acolliment i acompanyament
Acompanyem a les persones , com nosaltres, en risc d'exclusió social durant el període
de presa de consciència de la situació real en què es troben.
Hem iniciat l'escola de ciutadania a la qual assessorem a totes aquelles persones que
ho necessiten, de quins són els seus drets i el protocol a seguir per a aconseguir que
se'ls tingui en compte. Els hem acompanyat personalment a totes aquelles institucions Escoles, Inspecció, CAP, Hospital de Mataró, Mossos d'Esquadra, Jutjats...- que han
necessitat.
Guiatge per les instàncies administratives i institucionals d'aquelles persones que no
tenen les habilitats socials necessàries.
Amb aquesta tasca fem costat a les institucions del 3r sector (Càritas, Caputxins, Mar i
Cel, Creu Roja…) i col·laborem amb aquelles tasques del Defensor del Ciutadà que
afecten als nostres col·lectius.
b) Mediació
Realitzem mediació entre persones del nostre col·lectiu i qualsevol institució o
organització, tant
educativa com social. (fem arribar a les instàncies pertinents la
problemàtica que se'ns plantegi).
c) Inserció i reinserció
Realitzem, prèviament una anàlisi dels perfils personals i una diagnosi d'ocupabilitat, La
recollida i buidat dels respectius currículums i la formació d'una borsa de treball pròpia
que posem a disposició dels nostres tres projectes d'ocupació, però també per a aliens.
Fem bona feina
Inserim i reinserim socialment, econòmicament i laboralment el col·lectiu
fent una recerca activa d'ocupació.
1. Anàlisi dels perfils i diagnosi d'ocupabilitat
1.1. Anàlisi de Perfils
Aspectes personals/ familiars:
Esbrinar el/s rol/s de cadascuna de les persones dins el seu nucli familiar i quins vincles
relacionals estan establerts, tant dins el nucli com amb la família extensa (en cas que
existeixi).
Esbrinar la seva relació amb l’entorn més pròxim i la xarxa social.
33
34. Augmentar i/o potenciar les seves responsabilitats quant a la cura dels fills (si n’hi ha), la
salut, els hàbits, a nivell d’organització de les tasques domèstiques, de l’economia, els
horaris,...
Aspectes legals:
Orientar els usuaris a regular tot el que fa referència a la documentació legal (DNI,
empadronament, llibre de família, cartilla de la seguretat social, tràmits de residènciatreball, tràmits judicials, de separacions, guarda i custòdia, recursos,...)
Aspectes de salut:
Detecció de possibles problemes de salut tant orgànics com psicològics i fer la derivació
als serveis especialitzats corresponents, per tal que es pugui fer el diagnòstic i es porti a
terme el tractament i/o seguiment oportú.
Potenciar el manteniment i seguiment dels tractaments iniciats als recursos establerts.
Realitzar una tasca de prevenció i orientació en quant al tema de la planificació familiar i
la vacunació dels fills.
Aspectes de formació:
Recomanar i potenciar la realització de Cursos de Formació Ocupacional i/o qualsevol
altra mesura del Pirmi (motivació, inserció...) en funció de les mancances formatives o
personals que presenti la persona.
Recomanar i potenciar l’assistència a l’Escola d’Adults, en aquells casos que requereixin
l’assignació d’aquesta mesura.
Aspectes d’habitatge:
Cercar, juntament amb les persones afectades, solucions a les possibles precarietats
existents a l’habitatge (manca de subministraments, sol. licitud d’habitatge públic...)
Aspectes econòmics:
Orientar, acompanyar i derivar a les persones implicades cap als serveis institucionals
pertinents (Servei d'Ocupació de Catalunya, Benestar Social de la Generalitat, Seguretat
Social, Serveis Socials municipals...) per a tramitar i obtenir les percepcions de caràcter
assistencial (PIRMI. RMI...) i les prestacions d'atur...
1.2. Diagnosi d'ocupabilitat
Situació dins l'organigrama segons l'anàlisi dels perfils (no excloents).
Perfil de persones amb gran habilitat tècnica en alguna de les activitats desitjables.
Perfil de persones amb gran coneixements de formació instrumental.
Perfil de persones amb capacitat de coordinació.
34
35. Perfil de persones amb habilitats socials.
Com podeu veure aquests col·lectius responen a diferents perfils, des de persones amb
una preparació especialitzada en treballs de caràcter manual fins a altres amb molta
qualificació, llicenciats i diplomats en diferents especialitats, passant per persones que
tenint discapacitats físiques o psíquiques són excel·lents treballadors.
La nostra associació té d'especial que les persones que en la resta d'associacions que
incideixen al 3r sector són l'objecte, en la nostra són el subjecte.
Aquests perfils són l'univers que ens permet desenvolupar el nostre projecte de treball
cooperatiu i poder realitzar totes les tasques del mateix.
Aquesta feina la realitzem al despatx núm.2 del 2n pis de l'Edifici del Calisay tots els
dimecres i divendres de 12 a 13:30.
1.3 Vocalies d'APRESA
35
36. 1.3.1. CULTURA
a) AULA OBERTA ESCOLAR
Realitzem formació compensatòria per a tots els membres del nostre col·lectiu que ho
necessiten
A la nostra Aula Oberta d'Estiu -de 9 a 14 hores al nostre espai del 2n pis de l'Edifici
Xifré- hem realitzat reforços de Primària, preparació d'exàmens de setembre de
Secundària, tallers diversos…; però allò que volem destacar és superació de la
barrera cultural que l'alumnat (35 nois i noies majoritàriament catalano-magrebí)
podia tenir vers el professorat (10 professors i professores catalans/es).
36
40. A la nostra Aula Oberta d'Hivern estem realitzant
reforços escolars de Primària i
Secundària i formació instrumental per a adults -AULA OBERTA D'HIVERN SERÀFICS-.
De la mateixa manera que realitzem classes de reforç escolar com a voluntaris de
Càritas a l'escola Joan Maragall.
Durant el curs passat, de 19 a 21 hores al nostre espai del carrer Santa Maria,7
(Caputxins) hem realitzem les mateixes tasques per a nens, joves i adults.
40
42. b) CINEFORUM
Socialment, mitjançant l'Aula de la Cultura (ara mateix amb el cicle de Cinefòrum...)
El cicle està compost de 5 comèdies que debatrem a la Sala Noble del Calisay un
divendres de cada mes, a partir d'aquest proper divendres, de 7 a 9 de la tarda.
Aquesta activitat és oberta a qualsevol persona que vulgui debatre sobre la temàtica, que
centrada per una fitxa de debat de la pel·lícula, considerem que és d'interès comú als
socis de la nostra associació.
Dia-mes
Pel·lícula
27-09
El Dormilón
18-10
La Kermesse Heroica
15-11
Hairspray
13-12
El Chico
17-01
Los Caballeros de la Mesa Cuadrada
42
43. c) ESCACS
A partir d'octubre es comença l'activitat escaquista amb la creació d'un club federat on
integrem classes, campionats, tornejos a nivell local i oficial -en col·laboració amb els
Seràfics-.
43
45. 1.3.2 ESTRANGERIA
Acollida i interculturalitat
Hem començat un Sant Roc intercultural -aprofitant les similituds entre l'almorratxa i la
mracha i entre l'aigua d'alfàbrega i la de tarongina-, i hem establert relacions amb el
Patronat de Sant Roc.
45
46. 1.3.3 LABORAL
a) Descomptes
Econòmicament, volem aconseguir rebaixar
les
despeses
familiars
mensuals
dels
nostres socis mitjançant acords amb els
establiments del poble
rebaixes
i/o
que concedeixin
descomptes
dels
seus
productes i/o serveis.
b) Currículums (BORSA DE TREBALL)
Laboralment, realitzem la recollida i tractament dels Currículums del socis. Ordenem els
mateixos formant una Borsa de Treball pròpia. Presentem, a totes les ofertes de treball
que es produeixen a la nostra població i rodalies, aspirants de la nostra associació amb
el perfil adient. A més a més aquesta Borsa de Treball ens facilitar l'adequació dels socis
treballadors a les diferents activitats a realitzar a la nostra associació i les seves tres
branques de treball cooperatiu.
46
47. 2 PROJECTE D'APRESA
2.1. L ' e s p a i e n q ü e s t i ó
Com podreu veure més endavant, APRESA SERVEIS realitza totes les seves activitats
laborals o bé a casa dels clients o bé a altres espais.
Aquests altres espais actualment són cedits altruísticament per diferents entitats i
institucions del poble. Aquests espais han complert exitosament les seves funcions, però
ara les noves necessitats que ens estan apareixent
fan inviable el manteniment
descentralitzat de les nostres tasques.
Això ha fet plantejar-nos la necessitat d'un espai central, ben situat, des del qual poder
coordinar totes les tasques actuals i les programades.
L'espai en qüestió pertany a ADIGSA i des que es va construir la promoció d'habitatges
socials de la qual formen part aquests locals han restat sense ús. Considerem que seria
una bona oportunitat d'ús beneficiós tant per a APRESA com per tot el veïnat del Pla dels
Frares, ja què es convertiria en un centre ocupacional que alhora els donaria servei i
potenciaria el barri amb propostes de tipus cultural, educatiu, professional, social, etc.
47
49. Distribució en zones de l’espai:
1- L'espai de coordinació, gestió i atenció
1.1. Coordinació: distribució, assignació, planificació i servei de control i qualitat.
1.2. Gestió: Administració fiscal-comptable, administració laboral, de projectes, relacions
institucionals -ajudes, subvencions, aportacions, licitacions…-, emprenedoria de futurs.
1.3. Atenció: a clients tant de l'aulari com dels serveis i productes elaborats.
2- L'espai dedicat a aulari destinat a la formació dels nostres socis - treballadors ,
dels amics simpatitzants que accedeixen a les nostres classes de formació o
reforç i d'ampliació cultural.
2.1. Espai òptim per impartir tots aquelles cursos necessaris per a realitzar els serveis
encarregats pels amics simpatitzants=clients.
2.2. Espai adequat per impartir els reforços, formació instrumental i preparacions per a
proves d'accés.
2.3. Espai adient per impartir el tallers d'informàtica, de llengües, etc.
2.4. Espai per a la realització de conferències, debats, xerrades, mediació interculturalveïnal-generacional…
3- L'espai dedicat a taller de formació i producció dels productes artesanals
projectats.
Espai condicionat per a realització de tallers de fusteria, metall, etc.
4- L'espai de magatzem de matèries primeres, dels productes elaborats, dels estris
de feina de serveis, espais específics per a les substàncies especials, etc.
Espai condicionat pel emmagatzemen de tot allò indicat anteriorment.
5- L'espai de vestidors i lavabos.
Espai condicionat per la higiene personal i vestidors.
49
50. Organització interna
Preparació necessària pels socis treballadors
Tallers d' SERVEIS
1. Formació Instrumental(*)
2. Formació Especialitzada
2.1. Treballador familiar
2.2. Treballador sòcio - sanitari (*)
2.3. Tècnic en higiene alimentària(*)
2.4.Especialista en neteja i tractament de productes i residus. (*)
2.5. Coneixements bàsics de lampisteria, electricitat i muntatge de mobles.
2.6. Especialista en Estètica. (*)
2.7. Dinamitzador d'activitats de lleure
2.8. Coneixements bàsics de dramatització, màgia...
2.9. Coneixements bàsics de Jardineria i Floristeria.
2.10. Cuidador de gossos.
(*) Preparació per a proves oficials.
Tallers d' PRODUCCIÓ ARTESANAL
3. Formació professional
3.1- De fusteria.
3.2- De metalls.
3.3- De pedra.
3.4- De paper.
3.5- D'electrònic.
3.6- De tèxtil.
Tallers d' CULTIU ECOLÒGIC
3.7. D'horticultura.
50
51. 2.2. A m b e l t e u a j u t
APRESA SERVEIS
APRESA SERVEIS, una via integradora
Ens posem en valor amb el teu ajut
Posem en marxa el nostre projecte cooperatiu (APRESA Serveis) que
permetrà assolir els nostres objectius finals:
El nostre projecte cooperatiu està basat, principalment, en donar serveis a la població
del nostre municipi i el seu hinterland. Els nostres serveis s'ofereixen tant a famílies com
a comunitats de propietaris i institucions. Aquests serveis són d'atenció a les persones,
als seus animals, les seves llars i els seus espais comunitaris. Aquests serveis són tant
de col·laboració a les tasques bàsiques de la llar com de la cura de persones i de les
seves necessitats, siguin quines siguin. Quan es refereixen als seus espais comunitaris
fem el manteniment, neteja i jardineria. Pel que fa a les institucions estem oberts a
qualsevol demanda que estigui al nostre abast.
51
52. Heu de tenir en compte, que els possibles beneficis de la nostra acció, són repercutits en
l'ajut solidari a totes aquelles persones del nostre col·lectiu per a solucionar les
necessitats urgents que es presentin en qualsevol moment. Això complementa que el
nostre funcionament està fonamentat amb la valoració de totes les persones dels nostres
col·lectius ja què la feina que realitzem es en profit juntament nostre.
Podrem formar part de la societat de mercat en igualtat de condicions que la resta de la
nostra societat. Podrem ajudar a millorar la situació de persones, que com nosaltres, es
troben en situació de risc d'exclusió social.
Podrem posar en prestigi ideals com l'altruisme, la solidaritat, la justícia... Principis que a
la nostra societat cada vegada defensen menys persones amb poder de decidir un canvi
social que elimini aquests contrastos tan feridors.
Tots els nostres serveis estan garantits, ja què la professionalitat dels nostres operaris ha
estat comprovada i en cas necessari s'han realitzats cursos de reciclatge i formació
necessaris per a les tasques a realitzar. De la mateixa manera que el treball dels nostres
operaris és supervisat durant tot el procés d'execució del mateix. Això significa que totes
les tasques sol·licitades, només es consideren com a finalitzades quan s'ha produït
l'avaluació de la feina realitzada i aquesta ha aconseguit l'aprovació dels supervisors
interns.
Serveis oferts als clients
1. Atenció familiar
2. Tenir cura de persones
Dins de la llar
1. Cuidadors i canguratges.
2. Cuina
3. Neteja
4. Petites reparacions domèstiques: lampisteria, electricitat, muntatge de mobles...
5. Cura personal: higiene, pedicura, manicura, pentinat, maquillatge, vestit, cosir...
6. Organització de festes familiars, animació cultural, cuina d'encàrrec, imatge personal,
jardineria...
52
53. Fora de la llar
1. Desplaçaments, compres de queviures, farmàcia...
2. Manteniment d'exteriors: jardineria, neteja de piscines...
3. Atenció animals domèstics: passejar, perruqueria i veterinària.
4. Formació: Organització del treball escolar, Reforç escolar, Idiomes, Informàtica,
Preparació d'exàmens de GES...
Acadèmics:
Preparació proves cicles formatius de grau mitjà
(180 hores)
Preparació proves cicles formatius de grau superior
(180 hores)
Preparació prova graduat educació secundària
(180 hores)
Preparació prova d’accés majors 25 anys a la universitat
(180 hores)
Preparació prova català (nivells a-b-c)
(120 hores)
Formació instrumental (nivells 1 i 2)
(120 hores)
Llengua per a nouvinguts català i castellà (inicial i bàsic) (60 hores)
Formatius:
Informàtica bàsica (20 hores)
Internet (20 hores)
Confecció de pàgines web (40 hores)
Ofimàtica bàsica (30 hores)
Gestió de bases de dades (50 hores)
Fotografia digital (30 hores)
Seguretat a Internet (20 hores)
Xarxes domèstiques (50 hores)
Divulgatius:
Visual català (30 hores)
Expressió corporal (30 hores)
53
54. Assessoria d’imatge personal (60 hores)
Expressió artística I- II (30 hores)
Club de lectura (30 hores)
Taller d’escacs (30 hores)
Curs d’història de Catalunya (30 hores)
Curs d’història universal (30 hores)
Curs d’història de l’art (30 hores)
Curs d’història de la filosofía (30 hores)
Curs d’història de la literatura (30 hores)
Taller recuperació memòria històrica. histories de vida.
(30 hores)
Anglès inicial (60 hores)
Anglès bàsic(120 hores)
ESCOLA NOCTURNA
BATXILLERAT. Horari: de 17 a 22 hores
Atenció de comunitats de veïns
1. Neteja.
2. Jardineria.
3. Altres serveis: pintura, petites reparacions o substitució de fungibles...
Atenció d'institucions públiques i privades
1. Licitem a qualsevol demanda per part dels Ajuntaments, Consell Comarcal,
Diputació...
2. Ens oferim a solucionar qualsevol demanda de part d'empreses, entitats...
54
55. 2.3. A P R E S A p r o d u c c i ó a r t e s a n a l
Tallers ocupacionals (APRESA PRODUCCIÓ)
Les nostres prioritats respecte als tallers són :
Adquirir hàbits laborals i experiència professional per tal de facilitar la integració i
inserció en el mercat de treball actual.
Implementar els coneixements i les tècniques necessàries per a poder desenvolupar
l’ofici.
Tallers programats:
1- De fusteria.
2- De metalls.
3- De pedra.
4- De paper.
5- D'electrònic.
6- De tèxtil.
Les persones susceptibles de formar part d'aquests tallers són tots aquells socis de la
nostra associació. De la mateixa manera que qualsevol amic col·laborador, gratuïtament,
o simpatitzant, de pagament, pot integrar-se als mateixos.
Els formadors són persones, socis i/o amics col·laboradors, que tenint una llarga
experiència amb la professió, alhora tenen gran capacitat pedagògica.
Els tallers tenen vocació professional, ja què tota la producció serà comercialitzada a
mercats artesanals, etc.
Els mitjans de treball d'aquests tallers seran aconseguits o bé per la reinversió de part
dels excedents econòmics d' SERVEIS, o bé per la solidaritat dels nostres amics, o bé
per subvencions institucionals que estem gestionant.
55
57. 2.4. A P R E S A p r o d u c c i ó c u l t i u e c o l ò g i c
Comptem amb la cessió d'un camp on, a diferència de les propostes dutes a terme a
diferents municipis -com la de Sant Adrià de Besòs, veure la imatge que segueix- o les
propostes realitzades per la CUP o el PSC del nostre poble totes elles de caràcter
individualista, realitzarem una opció col·lectivista. Aquesta opció suposarà la decisió
col·lectiva, el treball col·lectiu i l'aprofitament col·lectiu dels guanys.
No hem d'oblidar que APRESA PRODUCCIÓ CULTIU ECOLÒGIC com a part del nostre
projecte sense ànim de lucre, no considera l'obtenció de guanys sinó que aquells
excedents de caràcter econòmic o de producció seran alliberats per a causes solidàries.
Si aconseguim l'espai que sol·licitem, aquest farà possible l'emmagatzemament de la
producció i la comercialització de la mateixa.
57
58. 2.5. Mercat potencial
El nostre mercat potencial és molt ampli.
Des del punt vista geogràfic es concentra a la nostra població d'Arenys de Mar i les
seves rodalies, arribant fins les comarques veïnes.
Ens dirigim al sector industrial, al comerç de proximitat, a les comunitats de veïns, al
sector de restauració i gastronomia, a col·lectivitats, al sector geriàtric, a institucions
públiques i privades, a famílies...
Ens dirigim a un mercat conscienciat i solidari que participant ja a tasques humanitàries i
col·laborant ja amb associacions del tercer sector local, pugui completar el seu
compromís social amb un consum just de serveis i productes de proximitat realitzat pels
seus veïns més desfavorits per la situació actual.
Ens dirigim a un mercat constituït pel sector de la producció i serveis locals, que vegin en
l'empoderament dels nostres socis una bona oportunitat d'augmentar també el seu volum
de negoci, ja què augmentaran la capacitat de compra del col·lectiu que actualment veu
minvat més el seu caràcter consumidor.
De la mateixa manera, convertim persones que no són actualment demanda o bé en
treballadors amb els recursos necessaris per a augment la seva capacitat de compra, o
bé persones que no podrien consumir sinó fos per la contribució solidària dels nostres
amics simpatitzants que mitjançant el seu consum, produeixen un 10% de consum
solidari.
El nostre mercat potencial arriba fins on puguin arribar les nostres xarxes socials
solidàries. Mitjançant les nostres tres propostes de treball cooperatiu volem arribar a tots
els amics simpatitzants de la nostra comarca i comarques del voltant, de la mateixa
manera que la nostra tasca solidària té vocació, local però també comarcal i nacional.
La nostra producció de productes de proximitat ens permetrà, assistir a Caritas i Creu
Roja dels mateixos d'una manera totalment gratuïta, i alhora cobrir les demandes dels
propis socis amics col·laboradors, i dels amics simpatitzants mitjançant locals cedits on
poder fer arribar als mateixos els nostres productes i serveis.
58
59. Aquests locals, dels quals el fonamental ja ha estat comentat a l'apartat corresponent,
s'aniran concretant mitjançant acords amb les associacions i institucions implicades amb
el tercer sector.
De la mateixa manera que les necessitats econòmiques s'estan negociant amb aquelles
institucions, fundacions i associacions implicades al tercer sector.
Els hi cobrim totes les seves necessitats, siguin quines siguin aquestes.
Els nostres clients, al contractar els nostres serveis o comprar els productes de la nostra
horta o tallers col·laboren a la inserció i reinserció sòciolaboral de les persones que els
serveixen; alhora que saben que el 10% del valor de negoci generat amb ells es destina
a la solidaritat. És l'associació APRESA l'encarregada de realitzar aquesta acció
solidària, ja què el trípode de treball cooperatiu format per APRESA s'encarrega
exclusivament de les tasques de producció i serveis.
59
60. 3
Currículums del Grup Promotor
Marcel Aguilar i Martori
Pla del Frares, B 11, E D, 2n 5a
08350 Arenys de Mar - Barcelona
Tel. 682 598 231
madisseny@gmail.com - www.iandmcreatius.netai.net
FORMACIÓ ACADÈMICA
1982 Llicenciatura en Belles Arts - Escola Massana (UAB).
1982 Diplomatura en Disseny Gràfic - Escola Massana (UAB).
1983 Diplomatura en Disseny Industrial - Escola Massana - (Barcelona).
1996 Curs tècnic de fotomecànica - Impressió offset (IMGESA - Barcelona).
1998 Curs tècnic de preimpressió digital (IMGESA - Barcelona).
2000 Màster en disseny de producte (Escola Elisava - Barcelona).
2002 Màster en Assessoria de Imatge personal (CAZCARRA Image Group - Barcelona).
Idiomes: Català, castellà, francès i anglès.
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
1981/1990 Soci fundador de la impremta -La Copisteria-, dedicada a la impressió de
papereria i edicions*.
1985/2009 Fundador i direcció de TRIANGLE - Cia. de creació i comunicació gràfica,
empresa dedicada al món del disseny gràfic i comunicació en les xarxes
socials per a empreses i institucions*.
2009/2012 A.D de MADISSENY. Cia. Gral. de seny i disseny*.
2012/2013 A.D de I and M - creatius, empresa dedica al disseny i comunicació
multimèdia*.
Altres:
En els darrers anys he impartit seminaris de disseny i comunicació visual a
l'Aula de Cultura de la UPF - (Mataró) Barcelona.
* Tasca professional desenvolupada com autònom.
60
61. Josep Maria López Carrillo
23 /11/1958 - Badalona (Barcelona)
Plaça Bellavista, 1- 1r- 1a. – Arenys de Mar (Barcelona)
DNI: 35.009.320-P
Tel. 937923544 - 626 23 57 56
jlopez54@gmail.com
FORMACIÓ ACADÈMICA
1980 Llicenciatura en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la U.A.B.
1980 Master en Formació del Professorat de Secundària (C:A:P:) per l’ I.C.E.
de la U.A.B.
1985 Diploma de Mestre de Català (equivalent a l’actual D) per l’ I.C.E. de la U.P.C.
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
Professor durant 31 anys a Primària, ESO, Batxillerat i Formació Ocupacional.
Monitor d’escacs a diferents escoles, entitats veïnals i clubs
FORMACIÓ ACADÈMICA COMPLEMENTÀRIA
1986 Certificat del Curs d’Introducció a la Metodologia de la Formació
Ocupacional per l’ I.N.E.M. de Barcelona.
2005 Certificat del Curs La millora de les condicions de seguretat i salut al centre
docent (equivalent al Curs Bàsic de Prevenció de Riscos Laborals) de l’Escola
d’Estiu de Rosa Sensat.
2005 Certificat del Curs de Mediació: “Abans de...parlem-ne: Resolució positiva
de conflictes” per l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat.
INFORMÀTICA
1997 Certificat del Curs de Reciclatge d’Informàtica (156 hores) del Departament
de Treball de la Generalitat.
2010 Curs Moodle (60 hores) Formació Permanent Generalitat.
61
62. Montserrat Martínez Alguer
20/09/1959
Sant Elm, Bloc 3- baix 1a - Arenys de Mar (Barcelona)
Telèfon: 930134783 – 696109222
moalguer@gmail.com
Carnet B1 i vehicle propi
FORMACIÓ
Graduat escolar
Bup,1r i 2n any,no finalitzat.
IDIOMES
Català i Castella nivell alt parlat i escrit.
EXPERIÈNCIA LABORAL
Hosteleria
2009 a 2012: Club del Cep: fent tasques de cuinera.
2005 a 2008 ; Pa Torrat a Mataró:on desenvolupava la tasca de cambrera de barra.
2005: dos mesos al Restaurant Portinyol de cuinera.
2003 a 2004: als Restaurants Mas Grau,Can Genis,Posit de pescadors,de cuinera.
2000 a 2003: Restaurant els Mariners d'Arenys de Mar,de cuinera.
1999 a 2000: a Cafeteria La Poma,d'Arenys, de Mar, cambrera.
1987 a 1999: Restaurant Can Martinez, d'Arenys de Mar, ajudant de cuina.
1980 a 1982: Restaurant La Ventana, Sal i Pebre, d' Eivissa. ajudant de cuina.
Dependenta
2004 a 2005: al Caprabo de peixetera, a Arenys de Mar.
1982 a 1987: Autònoma de Arts Blanques.Eivissa
1978 a 1980: Fruiteria Linares,d’Arenys de Mar.
62
63. Rafael Sánchez Casadó
25/04/1966
C/ Doedes, 59-61 2n 2a- 08350 Arenys de Mar
DNI: 35104049
Tels. 630657851 - 937924348
rscdebcn@gmail.com
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
Gestió comercial, elaboració de pressuposts i ofertes.
Gestió de personal, proveïdors, planificació de serveis per empreses i
particulars, etc.
Gestió técnic-comercial, gestió de proveïdors, elaboració de pressupostos de
reparacions i elaboració de pressupostos per bicicletes personalitzades
"bicicletes a la carta", etc.
Mecànic M.A.U.T. Barcelonina Màquines i Útils de neteja S.A.
Reparació i manteniment i servei post-venda.
Mecanitzat, muntatge i ajust de bàscules i equips de pesatge.
Mecanitzat i muntatge de bàscules..
FORMACIÓ ACADÈMICA
Tècnic mecànica industrial
Centre: Escola Tècnica Professional El Clot
Any titulació: 1984
IDIOMES
CATALÀ - CASTELLÀ: bilingüe
PORTUGUÈS mig
CONEIXEMENTS INFORMÀTICS
Usuari expert de Windows XP i coneixements alts de MS Office.
Usuari habitual d' internet, correu electrònic i recerca d'informació.
Coneixement bàsic de les eines: Dreamweaver i Photoshop
PERMISOS DE CONDUIR
Permís de conduir B
63
64. Javier de Maqua y Monteys
02/04/1962
Passeig de Ronda 10-12, 4art 2a
08350 Arenys de Mar
Tel. 675 188 257
jdemaqua@gmail.com
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
Responsable de Bar-Restaurante
Control de Arxius, Control de Dades i Bases de Dades
Control de Stocks i inventariat de magatzem
Cambrer, Crupier
Auxiliar Administratiu
ESTUDIS
Aula de Informática de Arenys de Mar (Open Office, Writer, Calc, Base, etc...)
Estudis en Linux, Office, Internet, Bases de Dades, introducció de dades, Arxiu
i treballs d' Oficina.
1r Grau d'Anglès (FORCEM)
AS 400 (per a l'empresa IBM)
Formació Professional (2 cursos) Informàtica de Gestió, Assembler, Pascal,
Cobol, Basic.
Metodologia de la Informàtica, Metodologia i Gestió de Bases de Dades
Formació Professional 1r Grau Administratiu (Mecanografia, Comptabilitat, etc...)
Graduat Escolar
IDIOMES
Català i Castellà a nivell matern
Anglès nivell mig
Bàsic d'Italià, francès
Carnet de Manipulador de Aliments
Carnet de conduir: B Cotxe propi.
64
65. 4ESTATUTS
DE L' ASSOCIACIÓ DE PERSONES EN RISC D'EXCLUSIÓ SOCIAL D'ARENYS
Capítol I
Denominació, finalitats i domicili
Article 1
Amb la denominació Associació de Persones en Risc d'Exclusió Social d'Arenys (A.P.R.E.S.A.) es
constitueix a Arenys de Mar l’associació, que a l’empara de l'article 22 de la Constitució i ha de
regular les seves activitats d’acord amb la Llei1/2002, del 22 de març i amb la Llei 4/2008, de 24
d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques i els seus
estatuts. L’associació té una durada indefinida.
Article 2
Les finalitats de l’associació són:
1. Aglutinar tots els col·lectius en risc d'exclusió social del nostre entorn.
2. Reinserir socialment i laboralment el col·lectiu
3. Defensar els interessos socials dels nostres membres davant les institucions públiques o
privades.
4. Fer una recerca activa d'ocupació.
5. Realitzar assessorament a totes aquelles persones que el necessitin i ho demanin.
6. Posar en marxa un projecte cooperatiu (Cooperativa de Serveis: APRESA-Serveis) que permeti
sortir als membres de la nostra associació de la situació actual.
Per aconseguir aquestes finalitats, es desenvoluparan les activitats següents:
1. Aquelles que permetin aglutinar tots els col·lectius en risc d'exclusió social del nostre entorn.
2. Tasques que permetin defensar els interessos socials dels nostres membres davant de les
institucions públiques o privades.
3. Tallers d'informàtica bàsica, d'orientació professional, d'introducció a Internet, de català, etc...
que facilitin els objectius marcats.
4. Accions que permetin posar en marxa un projecte cooperatiu (Cooperativa de Serveis: APRESA
Serveis) que permeti sortir als membres de la nostra associació de la situació actual
En queda exclòs qualsevol ànim de lucre.
Article 3
El domicili de l’associació s’estableix a Arenys de Mar i radica al carrer Santa Maria, 7, el qual es
pot modificar mitjançant acord de la Junta Directiva.
L’àmbit d’actuació de l’associació se circumscriu a Arenys de Mar i rodalies.
65
66. Capítol 2
El membres de l’associació, els seus drets i les seves obligacions
Article 4
Poden formar part de l’associació totes les persones de més de 16 anys. Han de presentar una
sol·licitud per escrit a la Junta Directiva, la qual n’ha de prendre una decisió en la primera reunió
que tingui lloc i l’ha de comunicar en la propera sessió de l’Assemblea General.
Les persones associades menors d’edat, si n’hi ha, no tenen vot en les sessions de l’Assemblea
General i no poden elegir ni ser elegits membres de la Junta Directiva.
Article 5
Els drets dels membres de l’associació són:
1. Assistir amb veu i vot a les sessions de l’Assemblea General.
2. Elegir o ser elegit per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.
3. Exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas.
4. Intervenir en el govern i les gestions, els serveis i les activitats de l’associació, d’acord amb les
normes legals i estatutàries.
5. Exposar a l’Assemblea General i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a
fer més plena la vida de l’associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.
6. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l’administració i la gestió de la Junta Directiva o dels
mandataris de l’associació.
7. Rebre informació sobre les activitats de l’associació.
8. Fer ús dels serveis comuns que l’associació estableixi o tingui a la seva disposició.
9. Formar part dels grups de treball.
10. Posseir un exemplar dels Estatuts.
Article 6
Els deures dels membres de l’associació són:
1. Ajustar la seva actuació a les normes estatutàries.
2. Complir els acords de l’Assemblea General i les normes que assenyali la Junta Directiva per durlos a terme.
3. Satisfer puntualment les quotes que s’estableixin.
4. Mantenir la col·laboració que calgui per al bon funcionament de l’associació.
Article 7
L'òrgan de govern pot sancionar les infraccions comeses pels socis que incompleixen les seves
obligacions. Aquestes infraccions es poden qualificar de lleus, greus i molt greus, i les sancions
corresponents poden anar des d'una amonestació fins a l'expulsió de l'associació, segons el que
estableixi el reglament intern.
El procediment sancionador s'inicia d'ofici o bé com a conseqüència d'una denúncia o
comunicació. La junta directiva nomena un instructor, que tramita l'expedient sancionador i proposa
66
67. la resolució, amb audiència prèvia de la persona presumptament infractora. La resolució final, que
ha de ser motivada, l'adopta aquest òrgan de govern.
Els socis sancionats que no estiguin d'acord amb les resolucions adoptades poden sol·licitar que
s'hi pronunciï l'assemblea general, que les confirmarà o bé acordarà les resolucions de
sobreseïment oportunes.
Article 8
Les causes de baixa a l’associació són:
1. Que ho decideixi la persona interessada, que ho ha de comunicar per escrit a la Junta Directiva.
2. No satisfer les quotes fixades.
3. No complir les obligacions estatutàries.
Capítol III
Assemblea General
Article 8
1. L’Assemblea General és l’òrgan suprem de l’associació; els seus membres en formen part per
dret propi i irrenunciable.
2. Els membres de l’associació, reunits en sessió de l’Assemblea General legalment constituïda,
han de decidir per majoria els assumptes que siguin competència de l’Assemblea.
3. Tots els membres queden subjectes als acords de l’Assemblea General, incloent-hi els absents,
els qui en discrepin i els presents que s’hagin abstingut de votar.
Article 9
L’Assemblea General té les facultats següents:
a. Modificar els Estatuts de l’associació.
b. Adoptar els acords relatius a la representació legal, la gestió i la defensa dels interessos dels
seus membres.
c. Controlar l’activitat i la gestió de la Junta Directiva.
d. Aprovar els pressupostos anuals de despeses i ingressos, i la memòria anual de les activitats.
e. Elegir els membres de la Junta Directiva, destituir-los i substituir-los.
f. Establir les línies generals d’actuació que permetin complir les finalitats de l’associació.
g. Fixar les quotes que els membres de l’associació han de satisfer.
h. Dissoldre i liquidar l’associació.
La relació de facultats que es fan en aquest article té un caràcter merament enunciatiu i no limita
les atribucions de l’Assemblea General.
Article 10
1. L’Assemblea General s’ha de reunir en sessió ordinària com a mínim una vegada dins de l'any..
2. L’Assemblea General s’ha de reunir amb caràcter extraordinari sempre que calgui, a
requeriment de la Junta Directiva o bé quan ho sol·liciti un nombre de membres de l’associació que
67
68. representi, pel cap baix, un deu per cent de la totalitat; en aquest últim cas, ho ha de fer dins un
període no superior a 20 dies.
Article 11
1. La convocatòria de les sessions de l’Assemblea General, tant les ordinàries com les
extraordinàries, s’ha de fer per escrit. Els anuncis de la convocatòria s’han de col·locar en els llocs
que es determinin, amb una antelació mínima de 15 dies. La convocatòria s’ha d’adreçar també
individualment a tots els membres. La convocatòria ha d’especificar el dia, l’hora i el lloc de reunió,
com també l’ordre del dia. S’han d’incloure preceptivament en l’ordre del dia de la sessió de
l’Assemblea General les qüestions que susciti cada grup de treball, sempre que prèviament s’hagin
comunicat a la Junta Directiva.
2. Les sessions de l’Assemblea General, les presideix el president de l’associació. Si no hi és, el
substitueixen, successivament, el vicepresident o el vocal de més edat de la Junta Directiva. Hi ha
d’actuar com a secretari qui ocupi el mateix càrrec a la Junta Directiva.
3. El secretari ha d’aixecar acta de cada sessió de l’Assemblea General, en la qual s’ha de llegir
l’acta de la sessió anterior a fi d’aprovar-la o de presentar-hi esmenes. Cinc dies abans, de tota
manera, l’acta i qualsevol altra documentació han d’estar a disposició dels associats al local social.
Article 12
La sessió de l’Assemblea General queda vàlidament constituïda en primera convocatòria amb
l’assistència d’un mínim de 2/3 associats presents o representats.
Queda vàlidament constituïda en segona convocatòria sigui quin sigui el nombre de associats
presents o representats. La segona convocatòria s’ha de fer mitja hora després de la primera i al
mateix lloc, i s’ha d’haver anunciat amb la primera.
!Article 13
1. A les sessions de l’Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l'associació.
2. Els acords s’han de prendre per majoria simple de vots dels presents.
3. Per adoptar acords sobre la separació dels membres, la modificació dels Estatuts, la dissolució
de l’associació, la constitució d’una federació amb associacions similars o la integració en una
d’existent, cal un nombre de vots equivalent a les dues terceres parts (2/3) dels assistents, tant en
la primera convocatòria com en la segona. En qualsevol cas, l’elecció de la Junta Directiva, si es
presenten diverses candidatures, s’ha de fer per acord de la majoria relativa dels associats
presents i representats.
Capítol IV
La Junta Directiva
Article 14
1. Regeix, administra i representa l’associació la Junta Directiva, que està formada per:
a. el/la president/a
b. el/la vicepresident/a
68
69. c. el/la secretari/ària
d. el/la tresorer/a
e. 5 vocals.
2. L’elecció dels membres de la Junta Directiva s’ha de fer per votació de l’Assemblea General.
3. Exercir el càrrec és gratuït.
Article 15
1. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de 2 anys.
2. El cessament dels càrrecs abans d’extingir-se el termini reglamentari del seu mandat podrà
esdevenir-se per:
a. Dimissió voluntària presentada mitjançant un escrit en el qual se n’exposin els motius.
b. Malaltia que incapaciti per exercir el càrrec.
c. Baixa com a membre de l’associació.
d. Sanció per una falta comesa en l’exercici del càrrec, imposada d’acord amb el que estableix
l’article 13è, punt 3r dels Estatuts.
!Article 16
La Junta Directiva té les facultats següents:
a. Representar, dirigir i administrar l’associació de la manera més àmplia que reconegui la llei; així
mateix, complir les decisions que prengui l’Assembla General, d’acord amb les normes,
instruccions i directrius que aquesta estableixi.
b. Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes públics i
per exercir tota mena d’accions legals i interposar els recursos pertinents.
c. Proposar a l’Assemblea General la defensa dels interessos de l’associació.
d. Proposar a l’Assemblea General la defensa de l’establiment de les quotes que els membres de
l’associació han de satisfer.
e. Establir les sessions de l’Assemblea General i controlar que es compleixin els acords que s’hi
adoptin.
f. Presentar el balanç i l’estat de comptes de cada exercici a l’Assemblea General perquè els
aprovi, i confeccionar els pressupostos de l’exercici següent.
g. Elaborar la memòria anual d’activitats i sotmetre-la a l’aprovació de l’Assemblea General.
h. Contractar els empleats que l’associació pugui tenir.
i. Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se perquè els serveis funcionin amb normalitat.
j. Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de l’associació,
i autoritzar els actes que aquests grups de treball projectin dur a terme.
k. Nomenar els vocals de la Junta Directiva que s’han d’encarregar de cada grup de treball, a
proposta dels mateixos grups.
l. Dur a terme les gestions necessàries davant d’organismes públics, entitats i altres persones, per
aconseguir:
1. Subvencions o altres ajuts.
69
70. 2. L’ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també un
centre de recuperació ciutadana.
m. Obrir comptes corrents i llibretes d’estalvis a qualsevol establiment de crèdit, o d’estalvi i
disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determina a l’article 29.
n. Resoldre provisionalment qualsevol cas que no s’hagi previst als estatuts i informar-ne a la
primera Assemblea General.
o. Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d’una manera específica a algun altre òrgan de
govern de l’associació o que li hagi estat delegada expressament.
Article 17
1. La Junta Directiva, els membres de la qual ha de convocar prèviament el president o la persona
que el substitueixi, s’ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres
decideixin, que en cap cas no pot ser inferior a cada trimestre.
2. S’ha de reunir en sessió extraordinària quan ho estableixi amb aquest caràcter el president o bé
si ho sol·licita 2/3 dels membres que la componen.
!Article 18
1. La sessió de la Junta Directiva queda vàlidament constituïda si els membres han estat
convocats amb antelació i hi ha un quòrum de la meitat més un.
2. Els membre de la Junta Directiva estan obligats a assistir a totes les sessions que s’estableixin,
encara que, per causes justificades, poden excusar-se’n.
L’assistència del president o de les persones que el substitueixin hi és necessària sempre.
3. La Junta Directiva ha de prendre els acords per majoria simple de vots dels assistents.
Article 19
1. La Junta Directiva pot delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o
grups de treball si compta, per fer-ho, amb el vot favorable de dos terços (2/3) dels seus membres.
2. També pot nomenar, amb el mateix quòrum, un o més mandataris per exercir la funció que la
Junta els confiï amb les facultats que cregui oportú conferir-los en cada cas.
Article 20
Els acords de la Junta Directiva s’han de fer constar en el llibre d’actes. En iniciar-se cada sessió
de la Junta Directiva, s’ha de llegir l’acta de la sessió anterior perquè s’aprovi o es rectifiqui, si és
procedent.
Capítol 5
El/la president/a i el/la vicepresident/a de l’associació
Article 21
1. El/la president/a de l’associació també és el/la president/a de la Junta Directiva.
2. Les funcions pròpies del/de la president/a són:
a. La direcció i representació legal de l’associació, per delegació de l’Assemblea General i de la
Junta Directiva.
70
71. b. La presidència i la direcció dels debats, tant de les sessions l’Assemblea General com de les de
la Junta Directiva.
c. Emetre un vot de qualitat decisori en els casos d’empat.
d. Establir la convocatòria de les sessions de l’Assemblea General i de la Junta Directiva.
e. Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari de l’associació.
f. Les atribucions restants pròpies del càrrec i les que li deleguin l’Assemblea
General i la Junta Directiva.
3. El/la vicepresident/a o el/la vocal de més edat de la Junta, per aquest ordre, han de substituir
el/la president/a en cas d’absència o malaltia.
Capítol 6
El/la tresorer/a i el/la secretari/ària
Article 22
El/la tresorer/a té com a funció la custòdia i el control dels recursos de l’associació, com també
l’elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes. Ha de portar un llibre de caixa. Ha
de signar els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Ha de pagar les factures que aprovi
la Junta Directiva, les quals ha de visar prèviament el president. Ha d’ingressar el que sobri en
dipòsits oberts en establiments de crèdit o d’estalvi.
Article 23
El/la secretari/ària ha de custodiar la documentació de l’associació, aixecar i signar les actes de les
reunions de l’Assemblea General i de la Junta Directiva, redactar i autoritzar els certificats que
calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de associats.
Capítol 7
Les comissions o grups de treball
Article 24
La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball, l’han de plantejar els membres de
l’associació que vulguin formar-lo, que n’han d’assabentar la Junta Directiva i han d’explicar les
activitats que s’han proposat dur a terme. La Junta Directiva n’ha d’aprovar la constitució, llevat
que hi hagi en contra el vot de les 4/5 parts de la Junta Directiva, la qual pot constituir directament
comissions o grups de treball sempre que compti amb el suport d’un grup mínim de dos
associats. La Junta Directiva s’ha de preocupar d’analitzar les diferents comissions o grups de
treball. Un cop al mes l’encarregat ha de presentar a la Junta un informe detallat de les seves
actuacions.
71
72. Capítol 8
El règim econòmic
Article 25
Aquesta associació no té patrimoni fundacional.
Article 26
Els recursos econòmics de l’associació es nodreixen de:
a. Les quotes que fixa l’Assemblea General per als seus membres.
b. Les subvencions oficials o particulars.
c. Les donacions, herències o llegats.
d. Les rendes del patrimoni mateix o bé d’altres ingressos que puguin obtenir-se.
Article 27
Tots els membres de l’associació tenen l’obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant
quotes, de la manera i en la proporció que determini l’Assemblea General, a proposta de la Junta
Directiva. L’Assemblea General pot establir quotes d’ingrés, quotes periòdiques mensuals —que
s’han d’abonar per mesos, trimestres o semestres, segons el que disposi la Junta Directiva— i
quotes extraordinàries.
Article 28
L’exercici econòmic coincideix amb l’any natural i queda tancat el 31 de desembre.
Article 29
En els comptes corrents o llibretes d’estalvi oberts en establiments de crèdit o d’estalvi, hi ha de
figurar les signatures del/de la president/a, el/la vicepresident/a, el/la tresorer/a, el/la secretari/ària i
un/a vocal. Per poder disposar dels fons n’hi ha prou amb dues signatures, de les quals una ha de
ser necessàriament la del/de la tresorer/a o el/la president/a.
Capítol 9
La dissolució
Article 30
L’associació pot ser dissolta si ho acorda l’Assemblea General, convocada amb caràcter
extraordinari expressament per a aquesta finalitat.
Article 31
1. Un cop acordada la dissolució, l’Assemblea General ha de prendre les mesures oportunes tant
pel que fa a la finalitat dels béns i drets de l’associació com a la finalitat, l’extinció i la liquidació de
qualsevol operació pendent.
2. L’Assemblea està facultada per elegir una comissió liquidadora sempre que ho cregui necessari.
3. Els membres de l’associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva responsabilitat
queda limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret voluntàriament.
4. El romanent net que resulti de la liquidació s’ha de lliurar directament a l’entitat benèfica o
associació sense ànim de lucre que designi l’Assemblea General. (1)
72
73. 5. Les funcions de liquidació i execució dels acords a què fan referència els números anteriors
d’aquest mateix article són competència de la Junta Directiva, si l’Assemblea General no ha
conferit aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada.
Diligència per fer constar que aquests estatuts s'han aprovat en l'Assemblea general de data 2 de
maig de 2013.
El secretari
Marcel Aguilar Martori
DNI: 38.781.896-D
Vist i plau El President
Josep Maria López Carrillo
DNI: 35.009.320-P
73
78. Aquesta memòria-projecte ha estat ideada i realitzada per en Marcel Aguilar Martori i en Josep
Maria López Carrillo, membres d'APRESA, amb l'objectiu de dur a terme la realització d'un Centre
Ocupacional que doni cabuda als 3 projectes de treball cooperatiu d'APRESA (APRESA Serveis,
APRESA Treball Artesanal i APRESA Cultiu Ecològic) que aglutini a tots els membres dels
col·lectius en risc d'exclusió social de la nostra població i rodalies i doni solució als seus problemes
sòciolaborals.
Aquesta memòria-projecte va dirigida a les institucions públiques o privades què ens puguin ajudar
a aconseguir els locals i els recursos econòmics necessaris per a assolir els objectius previstos.
Marcel Aguilar Martori
Josep Maria López Carrillo
Arenys de Mar, 14 de gener de 2014
APRESA (Associació de persones en risc d’exclusió social d’Arenys)
Registre d'Entitats de la Generalitat de Catalunya núm.51201
Registre d'Entitats de l'Ajuntament d'Arenys de Mar núm.131
CIF: G-66045527
Seu Social: Carrer de Santa Maria, 7 - 08350 Arenys de Mar
Atenció: Riera Pare Fita, 31 (Edifici Calisay) 2a Planta, Despatx núm.2
08350 Arenys de Mar
Tels. 626235756 - 682598231
associaciopersonesriscexclusio@gmail.com
http://apresaapresa.blogspot.com.es
https://www.facebook.com/associaciopersonesriscexclusio
www.apresa.wix.com/apresa
Notes:
Totes les dades, tots els quadres estadístics, tots els mapes, tots els gràfics són resultats de les dades
consultades i/o obtingudes de diferents organismes, institucions, associacions i persones relacionades amb els
temes en qüestió i la seva elaboració per APRESA.
78
