1. El connectivisme Una teoria d'última generació

2. L'origen del connectivisme El connectivisme és una teoria que ha acompanyat l'evolució tecnològica dels últims anys. La popularització i l'ús massiu de les noves tecnologies ha provocat l'aparició de noves formes de concebre l'aprenentatge.

3. Fou George Siemens qui, l'any 2004, utilitzà per primera vegada el concepte de “connectivisme”. El connectisme es proposa desbancar la fins ara hegemònica teoria constructivista.

4. El canvi d'enfocament Per Siemens, la diferència fonamental entre el connectivisme i la resta de teories es troba en el canvi d'enfocament . En el conductisme, el cognitisme i el construccionisme el focus es trobava a l'interior dels individus. En el connectisme, en canvi, el focus es troba en com s'organitzen i es comuniquen les persones.

6. L'aprenentatge és un procés de connexió de conceptes, camps, disciplines, etc.

7. El manteniment de les connexions facilita l'aprenentatge continu.

8. L'aprenentatge pot residir en recursos i llocs no-humans.

9. Un factor crític és el desig d'aprendre.

10. Prendre decisions és també aprendre.

11. La xarxa La xarxa és l'eina principal que permet un aprenentatge d'estil connectivista. A la xarxa la interacció no s'interromp mai. Gràcies a les noves aplicacions els individus es troben sempre “connectats”, són nòduls que reben i transmeten informació constantment.

15. Tecnologia i connectivisme Vist així, la tecnologia i el connectivisme estableixen una relació simbiòtica. L'aprenentatge ja no es pot entendre sense l'ús de les noves tecnologies. Tal com diu George Siemens, “ l'aprenentatge és la xarxa ”. El connectivisme pot entendre's com una adaptació del constructivisme a un món que ja no pot entendre's sense tenir en compte les noves eines tecnològiques.