1. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2n de Batxillerat

2. Filosofia cosmològica Els presocràtics

9. Teoria d’Heràclit

16. Filosofia antropològica Sòcrates i els sofistes

20. 3. Sòcrates Mort de Sòcrates

25. Mètode socràtic

28. Plató Un filòsof clau SELE

32. 2. La teoria de les idees

34. Característiques de la teoria de les idees BÉ, UNITAT DISCREPÀNCIA Sensible: Realitat en constant esdevenir, en canvi, mutabilitat, és el món de l’opinió de les coses. Té una gran influència heraclitiana Intel·ligible: Realitat de les idees a la qual arribem des de la raó, on es troben les coses autèntiques, que no canvien, immutables i eternes. És el món de la ciència i la veritat MÓN

35. Representació IDEES DELS VALORS IDEES MATEMÀTIQUES IDEES DE LES COSES COSES SENSIBLES BÉ MÓN INTEL·LIGIBLE (cosmos noetós) MÓN SENSIBLE (cosmos oretós) Concepte de bolet

37. Mite de la creació de l’univers DEMIÜRG Es troba per sota de les idees i és la causa eficient que ordena l’univers IDEES EXEMPLARS Són la realitat, la única realitat que sempre ha existit, els models de tot JORA És la causa material de tot, ilimitada, la matèria primera que pren forma quan es delimita seguint el model de les idees exemplars

38. El món intel·ligible BÉ VALORS MORALS I ESTÈTICS RELACIONS MATEMÀTIQUES IDEES DE LES COSES SENSIBLES

39. Relació de les idees i les coses Participació (méthexis): Les coses participen en diferents graus de les idees Imitació (mimesis): Les coses imiten les idees en quant a que són copies imperfectes d‘elles Relació de les idees i les coses “ Plató distingeix els termes [mimesis i méthexis], utilitzant mimesis per l’art i la poesia que, per ell, imiten les coses . La méthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixes participen de les idees, com l’artesà que fabrica objectes que participaran més o menys e la idea” Patrick Chatelion Counet

43. Ascendent (sinagogué): Procés racional que condueix a la ment humana des dels conceptes relatius a les idees absolutes mitjançant la conciliació d’arguments oposats (trivé, fricció de cervells ) Descendent (diàiresi): Visió sinòptica de la realitat de les coses a la llum de les idees absolutes en l’estat de la noesi Dialèctica Matemàtiques: Ciència de la mesura relativa (es fa en l’estat de dianoia) Dialèctica : Ciència de la mesura absoluta (es fa en l’estat de noesi) Ciències

48. El mite del carro alat El cavall blanc es pot dominar i representa les passions nobles El cavall negre és desobedient i representa les males passions L’àuriga és l’ànima, que ha d’aconseguir guiar els dos cavalls Les ànimes es troben al món intel·ligible i quan els cavalls es descontrolen i l’ànima no és prou pura, cauen al món sensible. La unió de cos i ànima és accidental i temporal

52. Tipus d’ànima Coratge Temperança Prudència i justícia Ira Desmesura Cap Tòrax Baix ventre Àuriga Cavall blanc Cavall negre Pens. reflexiu Passions nobles Instints primaris Racional Irascible Concupiscible

55. 5. Teoria política Plató estableix una relació entre nivell de coneixement i classe social, dient que cada ànima és governada per parts diferents en funció de l’ofici (classes socials naturals) És un sistema meritocràtic, cadascú fa la feina per la que està preparat REIS FILÒSOFS GUARDIANS o GUERRERS COMERCIANTS o ARTESANS

59. Ànima racional Ànima irascible Ànima concupiscible No família Fills Família Governants Defensors Treballadors Reis filòsofs Guardians Artesans

61. “ A menys que els filòsofs regnin els estats […] no hi haurà, estimat Glaucó, la fi dels mals per als estats ni tampoc, crec, per al gènere humà” Plató . República

70. Quadre sinòptic de la filosofia platònica TEORIA DE LES IDEES (Metafísica) TEORIA DEL CONEIXEMENT (Epistemologia) TEORIA DE L’ÀNIMA ÈTICA POLÍTICA

71. Examen selectivitat 2005 Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsof és l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per un déu. PLATÓ, Fedre , 249d

72. Preguntes: 1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 2 . He omès aquesta pregunta perquè és un veritat o fals que no existeix en el model actual d’examen de selectivitat [3 punts] 3. Caracteritzeu una altra concepció d’idea diferent de la que apareix en el text. Compareu-la amb la que apareix en el text. [3 punts] 4. Esteu d’acord amb la tesi platònica que hi ha d’haver idees innates? Raoneu la resposta. [2 punts]

73. Examen selectivitat 2007 Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s’han dit abans; tot associant el món que se’ns apareix a través de la vista amb l’habitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol. I si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura. […] És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, però, hem de concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobirà; en el món intel·ligible, ella és la proveïdora de veritat i d’intel·ligència, i cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública. PLATÓ. República, 517

74. Preguntes: 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a ) «món intel·ligible» b ) «idea» 3. Per què compara Plató «l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible» amb una mena d’alliberació i d’ascens per a uns presoners? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepció platònica del bé amb una altra concepció del bé que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové dels sentits? Raoneu la resposta. [2 punts]

75. Aristòtil Deixeble de Plató

79. Hylemorfisme : és la teoria d’Aristòtil sobre la substància natural. Tot ésser natural és un compost de matèria (hylé) i forma (morfé). La matèria és el principi passiu i comú a totes les coses i la forma és l’essència o principi d’individuació que fa que la matèria es determini en una substància concreta

80. 4. El procés d’abstracció. FORMA MATÈRIA Fonament objectiu d’universalitat Substància natural Forma, essència universal Procés d’abstracció Mitjançant l’abstracció l’enteniment separa la forma de la matèria i elabora el concepte universal

81. 5. Teoria de l’ànima Unió ànima-cos Accidental (Plató): L’ànima i el cos són dues substàncies complertes i separables Substancial (Aristòtil): L’ànima i el cos són dues substàncies incomplertes que juntes formen l’ésser humà i que no es poden separar

83. Període hel·lenístic Estoïcisme, epicureisme, escepticisme

99. Por dels Déus Els Déus no ens han de pertorbar perquè no es preocupen de nosaltres, tenen els seus propis problemes aliens als dels éssers humans

103. El pensament medieval Fe i raó

112. Introducció a la filosofia moderna Racionalisme VS Empirisme

116. Descartes L’obsessió pel mètode SELE

124. Mètode Naturalesa composta Naturalesa composta (captada per intuïció de conjunt) ANÀLISI SÍNTESI INTUÏCIÓ DEDUCCIÓ Naturalesa simple primera ENUMERACIÓ i REVISIÓ

135. Extensió (només pots captar evidentment, amb claredat i de manera intuïtiva el volum , la superfície…) COGITO Res cogitans = substància pensant = Cogito MÓN Res extensa =substància extensa = món DÉU Res divina = substància divina = Déu (garantia de la relació entre les dues altres substàncies

139. Passions Accions PASSIÓ ACCIÓ L’ànima transmet al cos les accions a través dels esperits animals i per les passions que produeix el cos mitjançant el mateix mecanisme Esperit animal : Partícula subtilíssima que actua com a mitjancer entre l’ànima i el cos

140. Examen selectivitat 2006 Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. I cal remarcar que dic de la raó, i no de la imaginació ni dels sentits. Així, encara que vegem molt clarament el Sol, no hem de jutjar per això que ha de tenir la grandària amb què el veiem; i molt bé podem imaginar distintament un cap de lleó unit al cos d’una cabra, sense que calgui concloure per això que existeix realment aquest ésser quimèric; perquè la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat, però sí que ens diu que totes les nostres idees o nocions han de tenir algun fonament de veritat, ja que no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament. I, per tal com els nostres raonaments no són mai tan evidents ni tan complets durant el somni com durant la vigília, encara que, de vegades, les nostres representacions mentre somiem siguin tan vives i nítides, o més, la raó ens diu també que, com que els nostres pensaments no poden ser tots vertaders perquè nosaltres no som totalment perfectes, allò que aquests tenen de veritat ha de trobar-se infal·liblement més aviat en els que tenim estant desperts que no pas en els nostres somnis. René DESCARTES. El discurs del mètode, IV

141. Preguntes: 1 . Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] 2 . Expliqueu breument –al voltant de 30-45 paraules– el significat, en el text, de l’oració següent. [1 punt] «...la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat.» 3. Per què diu Descartes que «no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] 4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement empíric (o coneixement pels sentits) amb una altra concepció del coneixement empíric que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5 . Creieu que Descartes té raó quan defensa que els sentits, per si sols, no ens poden garantir l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]

142. Examen selectivitat 2008 Si no sabéssim que tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d’un ésser perfecte i infinit, per més clares i distintes que fossin les nostres idees, no tindríem cap raó que ens fes estar segurs que són vertaderes. Ara bé, des del moment que el coneixement de Déu i de l’ànima ens permet d’estar segurs d’aquesta regla, ens és ben fàcil de saber que els somnis que imaginem estant adormits no ens han de fer dubtar de cap manera de la veritat dels pensaments que tenim estant desperts. […] I, pel que fa a l’error més ordinari dels nostres somnis, que consisteix a presentar-nos objectes diversos de la mateixa manera com ho fan els sentits externs, no ens ha d’importar que ens doni motius per a desconfiar de la veritat de tals idees, ja que aquestes també ens poden enganyar mentre estem desperts, com quan els qui tenen icterícia ho veuen tot de color groc, o quan els astres o altres cossos molt allunyats ens semblen molt més petits del que són. Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. René DESCARTES. El discurs del mètode, IV

143. Preguntes: 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a ) «clares» b ) «sentits externs» 3. Per què diu Descartes que «tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d’un ésser perfecte i infinit»? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepció de Descartes de la raó amb una altra concepció de la raó que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que sense saber que Déu existeix és impossible conèixer l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]

144. Spinoza Un hereu crític del cartesianisme

146. 2. Filosofia de la substància Renega de la seva educació i de Descartes i diu que hi ha una sola substància. Així, tot és Déu , que té infinits atributs o manifestacions (dividits al seu torn en modes ) dels quals només en podem percebre dos: extensió i pensament SUBSTÀNCIA ABSOLUTA (DÉU) Monisme panteista Extensió Pensament … … COS ÀNIMA ÉSSER HUMÀ Paral·lelisme psicofísic

148. Locke L’empirisme radical

150. Crítica de la idea complexa de substància La idea de substància no té cap referent empíric i, per tant, no la podem afirmar

152. Hume El progrés de la ciència SELE

158. La forquilla de Hume No racional Racional Proposicions metafísiques Proposicions analítiques Proposicions sintètiques

166. Examen selectivitat 2007 Estem determinats a suposar que el futur s’assembla al passat únicament pel costum . Quan veig una bola de billar que es mou cap a una altra, la meva ment es veu immediatament portada per l’hàbit al seu efecte habitual, i s’anticipa a la vista concebent el moviment de la segona bola. No hi ha res en aquests objectes, considerats abstractament i de forma independent de l’experiència, que em condueixi a treure una conclusió com aquesta; i fins i tot després d’haver tingut experiència de molts efectes repetits d’aquesta classe, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada. Els poders pels quals actuen els cossos ens són completament desconeguts. Només percebem les seves qualitats sensibles: i quina raó tenim per pensar que els mateixos poders estaran sempre conjuntats amb les mateixes qualitats sensibles? David HUME. Resum del tractat de la naturalesa humana

167. Preguntes: 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a ) «poders pels quals actuen els cossos» b ) «qualitats sensibles» 3. Per què diu Hume que «no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada»? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepció de Hume del coneixement empíric (o coneixement pels sentits) amb una altra concepció del coneixement empíric que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5. Creieu que Hume té raó quan defensa que no es pot demostrar racionalment que el futur s’ha d’assemblar al passat? Raoneu la resposta. [2 punts]

168. Examen selectivitat 2007 Ara ja podem determinar fàcilment els respectius límits i funcions de la raó i del gust. La primera ens dóna coneixement de la veritat i de la falsedat; el segon proporciona el sentiment de la bellesa i la lletjor, del vici i la virtut. L’una descobreix els objectes com realment es troben a la naturalesa, sense afegir-hi ni llevar-hi res; l’altre posseeix una facultat productiva i, embellint o embrutant els objectes naturals amb colors manllevats del sentiment intern, crea, d’alguna manera, un objecte nou. La raó, freda i indiferent, no és cap motiu per actuar i es limita a orientar l’impuls que rep de l’apetit o de la inclinació, i ens mostra el camí per arribar a la felicitat o per evitar la infelicitat. David HUME. Investigació sobre els principis de la moral, apèndix I

169. Preguntes: 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a ) «apetit» b ) «sentiment intern» 3. Per què diu Hume que «la raó, freda i indiferent, no és cap motiu per actuar i es limita a orientar l’impuls que rep de l’apetit o de la inclinació»? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepció de Hume de la virtut i el bé amb una altra concepció de la virtut i el bé que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5. Esteu d’acord amb Hume quan defensa que triar el bé o el mal no depèn, en darrer terme, de l’exercici de la raó? Raoneu la resposta. [2 punts]

170. Filosofia contemporània I L’utilitarisme

172. Bentham Els inicis de l’utilitarisme

176. Mill L’utilitarisme SELE

184. Examen selectivitat 2008 És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins l’àmbit de la moralitat o del dret. Però, en relació amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una persona causa a la societat per una actuació que no viola un deure específic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana. J. S. MILL. Sobre la llibertat , IV

185. Preguntes: 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a ) «àmbit de la llibertat» b ) «àmbit de la moralitat» 3. Per què diu Mill que, en certs casos en què algú tria fer-se mal a si mateix, «aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana»? Feu referència als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] 4. Compareu la concepció que té Mill de la funció de l’Estat amb una altra concepció d’aquesta funció que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] 5. Suposem que algú decideix no cordar-se el cinturó de seguretat quan ha de conduir. Creieu que és correcta la doctrina de Mill, segons la qual, si ningú més no pot ser afectat per la decisió, la societat no ha d’intervenir? Raoneu la resposta. [2 punts]

186. Filosofia contemporània II L’irracionalisme…

188. Schopenhauer El pessimisme

190. El món com a voluntat El noúmen sempre és el mateix, el que canvia és la percepció del subjecte. Kant diu que no podem conèixer el noúmen. Schopenhauer diu que el noúmen és la voluntat d’existir FENÓMEN SUBJECTE NOÚMEN voluntat

191. REPRESENTACIÓ VOLUNTAT CEGA Manifestació il·lusòria del món Essència del món, instint que ens fa continuar vivint

194. Nietzsche La transvaloració dels valors SELE

200. El pensament positiu de Nietzsche. El superhome Transmutació de tots els valors Valors Valors Necessitat Transvaloració Mort de Déu Nihilisme Conseqüència de la pèrdua dels valors tradicionals que donaven una seguretat falsa a l’ésser humà

204. Examen selectivitat 2006 En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable [...] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, laidea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment. NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

205. Preguntes: 1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. a) «home noble» b) «ressentiment» 3. Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de referir- vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) 4. Compareu la concepció de la moralitat de Nietzsche amb una altra concepció de la moralitat que es pugui trobar en la història del pensament. 5. Creieu que Nietzsche té raó en la seva crítica als valors de «bo» i «pervers», tal com els caracteritza la tradició judeocristiana? Raoneu la resposta.

206. Espero que us hagi estat útil aquesta presentació

207. Ara només resta, doncs, prendre’ns-ho amb molta filosofia , per quan ens trobem davant de…

209. Molta sort!