1. primavera 2009 revista d’actualitat ecològica
núm. 1 (SEgoNA èPocA)
2 euros
La Mediterrània
una mar en perill
Aiguamolls de l’Empordà
25 anys del Parc Natural
Matthew Tree
compromís amb el medi ambient
El Matarranya
l’autenticitat d’un paradís inèdit

2. Cooperació al desenvolupament
Energies renovables
Fotografies de projectes finançats pel Grup Triodos
Agricultura ecològica
Compte Triodos
El compte d’Estalvi Responsable
Estalviar a Triodos Bank és una decisió socialment
responsable, perquè amb els seus diners només
financem empreses i organitzacions que treballen pel
medi ambient, la cultura i la justícia social.
Amb una interessant rendibilitat i la
possibilitat de donar part dels interessos a Triodos Bank, el referent europeu en banca ètica i
l´ONG que vosté decideixi* sostenible.
902 360 940
Informi-se’n www.triodos.es Un banc on compta alguna cosa més que els diners
* La donació opcional (0%, 25%, 50%, 75%, o 100%) de l’interès del seu Compte Triodos es realitzarà a una de les ONG adherides al conveni. Consulti el llistat a www.triodos.es
Triodos Bank NV SE, opera sota supervisió del Banc d’Espanya en matèria de liquiditat i transparència i del Banc Central del Països Baixos. Inscrit com a sucursal en el registre del Banc d’Espanya amb el núm. 1491.

3. ecoxarxa 1 3
editorial
La reaparició
d’Ecoxarxa
carles B. gorbs
Director
cgorbs@azurmedi.net
Ecoxarxa és una publicació trimestral d’actu- L’objectiu primordial, però, l’essencial, és el de
alitat ecològica que continua el projecte que sensibilitzar tots els ciutadans i també les admi-
va néixer l’any 1999 amb el nom d’Ecoguia nistracions públiques envers el medi ambient,
i que posteriorment es va transformar en el ja que considerem que tot el mal que es faci a
projecte Ecoxarxa, fins a l’any 2002. Ara, set la natura, al nostre territori, ens el estem fem a
anys més tard, amb aquesta segona època, nosaltres mateixos. L’ecologisme no és ni més ni
reapareix de nou com a eina d’expressió, in- menys que aquell afany per anar conquerint, dia
formació i divulgació de tots aquells aspectes a dia, mica a mica, quotes més altes de qualitat
relacionats amb el nostre entorn natural, així de vida. Alhora, és també una acte de solidari-
com un important mitjà educatiu i pedagògic, tat amb la mateixa natura, amb tots els seus
adreçat a un lector heterogeni, amb la finali- éssers vius i, lògicament, amb tots els habitants
tat de sensibilitzar tota l’opinió pública i ad- del planeta, especialment d’aquells que convi-
ministracions sobre la preservació de l’entorn uen més a prop de nosaltres, sense oblidar, molt
i, consegüentment, de fer un ús més sostenible especialment, les generacions futures, ja que tot
dels seus recursos naturals. el maltractament que avui fem al nostre entorn
perdurarà irremeiablement en el futur.
A les pàgines d’Ecoxarxa hi trobareu, entre
d’altres aspectes, notícies, reportatges, articles En aquest sentit, Ecoxarxa informarà sobre de-
d’opinió, legislació i normatives, consells, entre- terminats aspectes relacionats amb el nostre en-
vistes, espais naturals..., i també, i sobretot, una torn més pròxim i, per tant, com el podem preser-
molt àmplia agenda d’activitats i un directori var i millorar. Per això, hem decidit d’informar
de serveis. És la nostra voluntat presentar tota d’aquells aspectes d’àmbit català i d’altres in-
aquesta informació d’una manera àgil, moder- drets que, bé sigui pel seu vessant geogràfic, o
na, estètica i, alhora, rigorosa. Almenys aquesta històric i cultural, ens siguin més propers.
serà la nostra intenció.
Us convidem, doncs, aprofitant que el reportatge
Ecoxarxa reapareix amb diversos objectius. El d’aquest número el dediquem a l’estat de la Me-
primer, és purament informatiu, ja que inten- diterrània, a navegar pel suggeridor mar de les
tarem mantenir-vos informats de tots aquells nostres pàgines i ancorar, sovint, per observar
esdeveniments que estiguin relacionats amb la amb interès aquells illots que configuren cada
natura, l’ecologia o el medi ambient. Un segon secció. Enlaireu la vela i deixeu que la brisa de
objectiu és pedagògic, ja que entenem que per les nostres línies us porti, lentament, al port de
tal de gaudir de la natura abans cal coneix-la, l’esperança. És una esperança, però, que s’ha de
estimar-la i respectar-la. I un tercer objectiu és construir des del respecte, la crítica, la solida-
el d’esdevenir un vehicle d’expressió i divulga- ritat, la reflexió, el coneixement, la tolerància
ció de totes aquelles entitats i institucions que, i una major igualtat social. Al cap i a la fi, el
d’una manera o altra, estiguin relacionades amb respecte al medi ambient comença pel respecte
el medi ambient. a l’ésser humà.

5. ecoxarxa 1 5
sumari
Ecoxarxa número 1 (segona època) Primavera 2009
• notícies 6
• Opinió Quan la sostenibilitat ja no és una opció 20 Del Quart Cinturó a la Crisi 21
• Reportatge La Mediterrània, una mar en perill 23
• Alimentació Cap a la normalització dels aliments ecològics 27
• Legislació La legislació ambiental a les administracions públiques 30
• Descobrir... El Matarranya 35
• Consum Ajudes per a la compra de cotxes “ecològics” 42
• Animals Fundació Mona, rehabilitació de primats 44
• Art i cultura Quelot, la senzillesa contundent 48 ParcArt, natura i escultura 50
• Entitats Som Lo Que Sembrem 52
• Espais naturals El Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà compleix 25 anys 56
• Entrevista Matthew Tree 62
• Coneguem la natura Plantes medicinals, un patrimoni que no podem perdre 65
• Consells pràctics La bici, un bon mitjà de transport 67
• Ecologia a la xarxa La flora 69
• Agenda 71
• Director Carles B. Gorbs • Subscripcions Comercial Atheneum • Fotografia portada Un racó de Vall-de-roures
• Coordinació general Meritxell Planas tel 936 544 061 / fax 936 542 237 (Matarranya) / Dolors Gibert
• Redacció Eduard Martí, Ernest Riera, suscri.bcn@atheneum.com
• Dipòsit legal
Mar Moreno, Sergi Travessa subscripcions@ecoxarxa.net
redaccio@ecoxarxa.net • Publicitat Isabel Izquierdo • ISSn
• Fotografia Dolors Gibert publicitat@ecoxarxa.net / tel 934 949 704
• Correcció Maragda C. Vallès • Distribució Comercial AThEnEUM • Imprès en paper ecològic
• Disseny Azur / Zaranda & Jo • Impressió JnP Arts Gràfiques
• Ecoxarxa no s’identifica necessàriament
• Maquetació Zaranda & Jo / Martí Riu • Edita AZUR amb l’opinió publicada dels articles signats
JJ Comunicació Agència de Comunicació Mediambiental
• Col·laboradors OCUC, Mediterrània Avda. Diagonal, 535, 1r 2a 08029 Barcelona • Ecoxarxa destinarà el 0,7 per cent del preu de
(Centre d’Iniciatives Ecològiques), tel 934 949 704 fax 932 023 609 venda a accions per preservar el medi ambient
Cristina Valsera, Fundació Mona, www.azurmedi.net
Som Lo Que Sembrem, • Director editorial Albert Trepat ECOXARXA
Libera atrepat@azurmedi.net www.ecoxarxa.net

6. 6 ecoxarxa 1
notícies
Catalunya
lliure de bosses
La Fundació Catalana per a la
prevenció dels Residus i el Consum
Responsable està desenvolupant
la campanya Catalunya lliure de
bosses de plàstic amb l’objectiu
de regular l’ús abusiu de les
bosses de plàstic d’un sol ús. DG
A Catalunya el consum de na a Catalunya es poden usar creació, el Fons Econòmic de
bosses de plàstic d’un sol ús 14 milions de bosses, que al Prevenció, per realitzar actua-
va en augment, sovint el con- llarg de l’any representen el cions mediambientals.
sum és abusiu, té una vida 2% de les nostres deixalles, Alhora, també es demana
útil molt curta i comporta 110.000 tones. que es realitzi una campanya
afectacions ambientals, so- Un dels objectius principals de sobre la prevenció dels resi-
cials i econòmiques tant en el la campanya és que el Govern dus d’envasos i embolcalls, i
procés de fabricació com en el de la Generalitat de Catalunya especialment de la bossa de
seu posterior tractament com reguli el consum indiscriminat i plàstic d’un sol ús, i es desen-
a residu. gratuït de bosses de plàstic, apli- volupin altres mecanismes
Els envasos i les bosses d’un cant un impost ecològic de 0,2 €/ per fomentar entre els consu-
sol ús fan augmentar el volum bossa a partir de gener de 2009. midors els elements reutilit-
de les nostres deixalles. S’es- Aquest impost hauria de re- zables en contra de la bossa
tima que en un cap de setma- vertir en un organisme de nova de plàstic.
La manca de qualitat del medi ambient afecta
el 30 per cent de les malalties infantils
Segons la Societat Espanyola de neumologia i les condicions mediambientals i la seva exposi-
Cirurgia Toràcica (SEPAR), un 30% de les malal- ció a la contaminació pot contribuir a augmen-
ties infantils actuals estan associades al medi tar la mortalitat, la morbiditat i la discapacitat
ambient. Factors com la pol·lució, la contami- infantil”.
nació de l’aire, l’ús de combustibles sòlids per Segons diversos estudis, els pulmons es van
cuinar, o l’ús de pesticides, entre d’altres, són desenvolupant fins a l’edat de 18 anys i, per
les principals causes de malalties infantils, se- tant, la salut i qualitat d’aquest òrgan es pot
gons ha manifestat el president de SEPAR, el veure greument afectada en el moment del seu
doctor Julio Ancochea, ja que, segons va afir- creixement i, consegüentment, pot influir di-
mar, “els nens són especialment vulnerables a rectament en el seu funcionament futur.

7. ecoxarxa 1 7
notícies
El Parc natural del Montgrí, les Medes
i el baix Ter fa nous passos
El passat 30 de dues reserves naturals parcials el projecte amb un estudi més
setembre va finalitzar (part submergida de les Medes acurat o que s’excloguin els
el període per i porcions dels aiguamolls del seus termes municipals dels
presentar al·legacions baix Ter). El futur parc regula- límits del parc.
a l’Avantprojecte de llei rà la conservació del medi na- Els propietaris agrícoles es
tural i del patrimoni cultural, queixen de les dificultats que
de declaració del Parc
la gestió de l’aigua i el sistema pot portar a l’aprofitament de
Natural del Montgrí,
hidrològic, com també la gestió la propietat privada i l’Asso-
les Medes i el baix Ter. i aprofitament dels recursos ciació turística de Pals dema-
naturals. na que hi hagi un estudi de
El projecte ha aixecat molt de viabilitat econòmica que de-
El nou parc natural tindria debat i polèmica a la zona, fet mostri que el parc seria auto-
una superfície total de 8.061 que ha provocat la presentació suficient.
ha, el 76% en l’àmbit terrestre de diverses al·legacions per Veïns de Torroella, l’Escala
i el 24% seria la part marina. part d’entitats i ajuntaments. i Bellcaire també hi han pre-
Inclou porcions de 7 municipis Pals, Palau-sator i Fontanilles sentat diferents al·legacions.
(Torroella de Montgrí, Pals, al·leguen que no se’ls va infor- Finalment, la Plataforma del
Bellcaire, l’Escala, Palau-sa- mar de la redacció de l’avant- Ter denuncia que no es fa re-
tor, Ullà i Fontanilles). Dins els projecte i creuen que vulnera- ferència al funcionament hi-
seus límits hi ha previst tota ria l’autonomia municipal en drològic del riu i demana que
una reserva natural integral matèria d’ordenació urbanísti- s’inclogui la gestió integral del
(part emergida de les Medes) i ca. Demanen que es modifiqui riu i la seva conca.
CG

8. 8 ecoxarxa 1
notícies
Per altra banda, des de la IA- inclou zones inundables del
EDEN i Salvem l’Empordà va- Ter i Daró a ponent i pel sud,
loren molt positivament la cre- el fa arribar fins als primers
ació del parc natural i creuen contraforts de les Gavarres i
que les reticències inicials de massís de Begur. Pel que fa
certs sectors econòmics de la a l’àmbit marí, proposen am-
comarca es deuen a la manca pliar les àrees de no extracció
d’informació, tot i això també incorporant l’àrea dels penya-
hi ha presentat al·legacions. segats del Montgrí. Finalment,
La seva proposta amplia els demanen una bona gestió i se-
límits del parc i l’enllaça amb guiment, la participació de les
el Par Natural dels Aigua- entitats del territori i un bon
Dolors Gibert
molls de l’Empordà pel nord, finançament.
El biòleg Daniel Pauly és guardonat
amb el Premi Ramon Margalef d’ecologia
El biòleg Daniel Pauly En el marc del Congrés Mundial de Pesqueries de la University of Bri-
rep el Premi Ramon la natura ha estat nomenat gua- tish Columbia (Vancouver, Canadà).
Margalef pels seus nyador del Premi Ramon Margalef Pauly és una eminència en l’estudi
treballs en el camp de d’Ecologia, el biòleg francès Daniel del declivi de les reserves pesque-
l’ecologia marina, dos Pauly. res i la resposta dels ecosistemes a
la pressió humana. ha analitzat els
projectes de la RPD
El Premi Ramon Margalef, creat per impactes de la pesca sobre els eco-
de Laos i de Perú la Generalitat de Catalunya l’any sistemes i els ha quantificat mitjan-
per portar energia 2004, és l’únic premi internacional çant l’anomenat “Índex Tròfic Marí”.
renovable a comunitats consagrat únicament a l’ecologia. El
aïllades comparteixen seu objectiu és reconèixer una tra- Al llarg de la seva trajectòria sem-
el prestigiós Premi jectòria científica o un determinat pre ha estat molt actiu en la lluita
Sasawaka del descobriment que hagin contribuït per conservar els ecosistemes ma-
PNUMA. de manera significativa al progrés rins, fins al punt de denunciar la
de l’ecologia. permissivitat de certs governs amb
tècniques de pesca i reclamar re-
Daniel Pauly és doctorat en biologia serves marines a causa de la situa-
pesquera i oceanografia biològica ció límit en la qual es troben alguns
i actualment dirigeix el Centre de ecosistemes marins.

9. ecoxarxa 1 9
notícies
Irregularitats amb el reg del Club de Golf
de Sant Cugat i en l’abocament de
les aigües residuals de la urbanització
Costa del Golf
El Club de Golf de Sant
Cugat del Vallès no té
cap concessió d’aigües
de reg i, per altra
banda, la urbanització
Costa del Golf no té cap
instal·lació de depuració
de les aigües residuals.
CG
L’Ajuntament de Sant Cugat cia amb menys de 2.000 habi- com se subministra aigua de
del Vallès ha sol·licitat una tants equivalents, la legislació reg el club de Golf, tot i que un
autorització d’aigües residuals vigent fixa el nivell de tracta- informe recent de l’ACA afirma
depurades de la urbanització ment per a nuclis de més de que el reg es realitza amb dos
Costa del Golf al torrent de 2000 hab/eq, però pel que fa pous que no estan legalitzats.
Llaceres a l’Agència Catalana als de menys habitants només Finalment, l’ADENC conside-
de l’Aigua (ACA). Per un al- recomana que el tractament ra que és necessari determinar
tre costat, el golf Club de Golf sigui l’adequat. Les entitats les condicions i buscar respon-
Sant Cugat està tramitant des ecologistes denuncien que no sabilitats dels abocaments d’ai-
de l’any 2002 una concessió es pot considerar la urbanitza- gües residuals de la urbanització
d’aigua per a reg. ció aïllada de la trama urbana Costa del Golf que actualment
L’ADENC-EdC, el Grup de de Sant Cugat i, que tot i això, es realitzen sense autorització,
Natura del Club Muntanyenc, la els límits proposats per l’infor- com també de l’obtenció i l’ús de
CUP, ERC, IC-V, PSC i l’Assem- me tècnic de l’ACA no són els l’aigua de reg per part del Club
blea de Joves de Sant Cugat han adequats al medi receptor, te- de Golf Sant Cugat.
denunciat en una roda de prem- nint en compte que les aigües En la roda de premsa realit-
sa la situació en què es troba la s’abocarien a la capçalera del zada, els diversos grups es van
urbanització Costa del Golf i les torrent de Llaceres, que aigües preguntar com es pot aprovar
irregularitats en l’ús de l’aigua avall travessa el Parc Rural de una urbanització que encara
per part del golf. Tanmateix, la Torre Negra, i l’estat ecolò- no té autorització d’abocament
l’ADENC també ha presentat gic del torrent afectaria als va- d’aigües, amb quines bases es
al·legacions als expedients que lors ambientals del Parc. considera la urbanització un
està tramitant l’ACA. Per una altra part, el club de nucli de població aïllat, i d’on
En la sol·licitud de l’Ajunta- Golf Sant Cugat, construït el obté l’aigua el club de golf; i
ment considera la urbanització 1917, està tramitant una con- exigeixen a les administraci-
Costa del Golf com un nucli de cessió d’aigua per a reg des del ons que actuïn amb responsa-
població aïllat i en conseqüèn- 2002, per tant és una incògnita bilitat social.

10. 10 ecoxarxa 1
notícies
S’inaugura el tram del Montseny
del camí dels Països Catalans
S’ha inaugurat el tram pioner vera, quan durant el mes de Serra de Tramuntana a Ma-
del camí que uneix Sant Celoni maig s’iniciaren les caminades llorca –de Sóller a Esporles–,
i Vic rodejant el Montseny de de senyalització amb la parti- Marina Alta i Baixa al País Va-
poble en poble, amb la publicació cipació de la gent dels pobles lencià –de Dènia a Benidorm–,
de la Guia i la realització de de la zona i el vist-i-plau dels Alt Maestrat i els Ports al País
les rutes culturals previstes. ajuntaments, propietaris i Valencià –de Benassal a More-
responsables del Parc Natu- lla–, Prepirineu –de Santa Pau
ral. El 22 d’agost membres del a Gombrèn–, Barcelona –de
PAS van presentar el tram del Collserola a Gràcia– i Ribagor-
Montseny dins els actes de la ça i Pallars Jussà –de Benavar-
El passat 2 d’octubre de 2008 Universitat Catalana d’Estiu ri a Montrebei. Aquests trams
es va presentar, a la sala de les i finalment durant aquesta es troben en diferents nivells
Cotxeres del Palau Robert de tardor es portaran a terme les de desenvolupament, tot re-
Barcelona, la guia El Camí al rutes culturals de presentació dactant la Guia, senyalitzant
Montseny amb l’acompanya- del tram: del 12 al 14 de setem- o definint l’itinerari, fent el pla
ment de la colla de trabucai- bre de Gualba a Viladrau, 11 i de senyalització o realitzant
res Toca-sons de Taradell, que 12 d’octubre de Sant Celoni a els primers contactes amb en-
van donar el tret de sortida Gualba i 22 i 23 de novembre titats i administració pública.
definitiu per al primer tram de Viladrau a Vic. El seu objectiu és vertebrar i
senyalitzat d’aquest camí, es- La inauguració d’aquest pri- cohesionar el territori a través
sencialment cultural, que té mer tram representa tan sols d’una marca cultural que uneixi
previst unir les terres de par- un primer pas per a aquest els principals punts d’interès his-
la catalana dibuixant un 8 ir- camí de camins, que en els tòric, social, natural i paisatgís-
regular, símbol de l’infinit, de propers deu anys espera poder tic del país, i promogui un turis-
renaixement i de regeneració. unir les 88 comarques i illes de me que potenciï els valors de les
Aquest moment va ser el resul- parla catalana, recorrent uns comarques, tot gràcies a la par-
tat a quasi tres anys de feina, 4000 quilòmetres dels Països ticipació d’uns 3000 voluntaris,
coordinació i participació entre Catalans. Actualment ja s’es- coneguts com a Amics del Camí,
el PAS –entitat impulsora del tà treballant en sis trams més: repartits arreu del territori.
Camí– i persones, col·lectius i
institucions del territori. Du- AssoCiACió PAs - AmiCs Del CAmí
rant aquest temps s’han por-
tat a terme un bon grapat de
caminades de reconeixement,
de senyalització inicial i rutes
educatives, mitjançant camps
de treball culturals per a col-
lectius de joves –esplais i agru-
paments escoltes.
Els fruits a la bona feina feta
van arribar a finals de prima-

11. ecoxarxa 1 11
notícies
PRoU a les curses de braus!
Recentment s’ha creat la
Plataforma Prou!, amb
l’únic objectiu d’impulsar
una Iniciativa Legislativa
Popular per tal que al
Parlament de Catalalunya
es voti una llei que aboleixi
les curses de braus.
Des de fa anys gran part de la tal de Barcelona. Durant la tem- discutida al Parlament de Ca-
població catalana s’ha declarat porada taurina cada diumenge talunya. Per tal de referendar
d’una o altra manera antitau- d’abril a setembre sis braus són la ILP i que sigui acceptada al
rina. Una enquesta del Gallup, executats a la plaça davant d’un Parlament s’han de recollir un
publicada el 2006, afirmava que públic majoritàriament turista, total de 50.000 signatures de
el 80% dels catalans estan en que creu veure en aquest espec- ciutadans catalans, i majors de
contra de les curses de braus i tacle una tradició típicament 16 anys.
de les tortures que comporten catalana. Aquesta recollida de signa-
als animals. També cada diumenge des tures es realitzarà amb la col-
Cal recordar que l’any 2004 de fa anys ciutadans i ciuta- laboració dels fedataris, perso-
la ciutat de Barcelona es va de- danes espontànies, activistes i nes que s’han acreditat davant
clarar contrària a les curses de associacions, propers a l’entorn de la Mesa del Parlament per a
braus i des d’aleshores 44 mu- animalista i en contra de la tau- aquest procés. La recollida es va
nicipis catalans s’han declarat romàquia, es concentren davant iniciar a principis de novembre
en contra de la tortura taurina. La Monumental per protestar i i es durà terme durant 4 mesos.
L’any 2006 es varen tancar les mostrar el seu rebuig a les corri- Si es recullen les signatures ne-
places de toros d’Olot, Girona i des de braus i a la tauromàquia, cessàries per donar suport a la
Lloret de Mar. En l’actualitat, i també per informar els turistes ILP, el ple del Parlament de-
l’única plaça de braus on es de l’espectacle que s’hi ofereix. batrà i posteriorment es votarà
duen a terme les “corridas de Ara, aquest moviment popu- una proposta de Llei per abolir
toros” a Catalunya és a la plaça lar ha fet un pas més enllà i s’ha les curses de braus.
Monumental de Barcelona. creat la Plataforma Prou! (www. El poble català, tradicional-
La Plaça de Braus de Tarra- prou.cat) a fi de dur a terme una ment sensible i respectuós amb
gona s’està remodelant i, pos- Iniciativa Legislativa Popular els drets dels animals, posseeix
siblement, permetran realitzar per abolir les curses de braus a una de les lleis de protecció dels
altres actes, a més de les corri- Catalunya. animals més avançades i pro-
des a la plaça. La Iniciativa Legislativa Po- gressistes de tot Europa, però
Cada any, més de 100 braus pular (ILP) és una eina que per- que encara permet la celebració
són torturats i executats a la met que un grup de ciutadans de curses de braus on es tortura
plaça de braus de La Monumen- proposin una llei que pugui ser i mata l’animal.

12. 12 ecoxarxa 1
notícies
Augmenta el nombre de primats utilitzats
per a l’experimentació a Catalunya
Mentre que el 2002 es van utilit- d’investigació el 2006 i 400 eu- L’experimentació amb
zar a Catalunya 48 primats per rodiputats han demanat a la primats a Catalunya
a l’experimentació, el 2007 han Comissió europea un calendari ha augmentat en cinc
estat 234 davant els 65 utilit- per acabar amb la utilització anys un 388 per cent,
zats entre totes les altres comu- de primats en l’experimentació una xifra alarmant i
nitats, la qual cosa representa el científica.
sense precedents.
78.3% de tot l’Estat espanyol. Les dues organitzacions re-
El Projecte Gran Simi i Dar- corden que hi ha una Directiva
win han denunciat aquest alar- EU 86/609/EC que a l’article
mant increment d’experiments 7.2 diu clarament: “L’experi-
amb simis i es lamenten que mentació animal no ha de dur-
Catalunya que al seu dia va ser se a terme si hi ha algun altre
pionera en matèria de protecció mètode científic, satisfactori i
animal, presenti una tendència disponible d’obtenir el mateix
tan oposada a l’europea. Àus- resultat, sense que intervingui
tria va prohibir aquest tipus l’ús animal”.
Acord per a la protecció
del delta del Llobregat
Aquesta col·laboració permetrà re- A banda de cooperar en el Pro-
El conseller de Medi alitzar l’avaluació dels valors dels grama de seguiment dels hàbi-
Ambient i Habitatge de tres hàbitats amenaçats i que es tats del delta del Llobregat, el
la generalitat, Francesc consideren de protecció priorità- conveni permetrà la col·laboració
Baltasar, i el president ria. El delta del Llobregat compta en el Programa de divulgació del
de gas Natural, Salvador amb 20 hàbitats naturals d’interès patrimoni natural del delta, que
gabarró, han signat un europeu, 3 dels quals d’interès es concretarà en l’edició de tres
acord per col·laborar en prioritari per a la conservació: lla- guies naturalistes, un material
la gestió de programes cunes, pinedes i dunes. didàctic per oferir als visitants.
de preservació, La consolidació i recuperació La finalitat del programa és po-
millora i protecció del d’hàbitats, com també la protecció tenciar el valor divulgatiu i edu-
patrimoni natural dels de la flora i la fauna característi- catiu dels hàbitats i la promoció
espais naturals del ques del delta són àmbits d’actua- d’un ús sostenible d’aquest es-
delta del Llobregat. ció destacats de l’activitat del Con- pai, que rep més de 50.000 visi-
sorci del delta del Llobregat. tes anuals.

13. ecoxarxa 1 13
notícies
Medi Ambient formarà part El (BACC) denuncia que
d’un programa europeu REnFE es troba a la cua
d’Europa en l’accés de
sobre canvi climàtic les bicicletes als trens
i gestió forestal
El Bicicleta Club de Catalunya (BACC),
s’adhereix a la campanya estatal im-
La directora general del Medi La potenciació d’una gestió pulsada per la coordinadora COnBICI
Natural, Núria Buenaventu- forestal sostenible i activa és “Bicis al Tren” per reclamar un canvi
ra, ha signat a Berlín el do- imprescindible per mantenir integral de REnFE respecte el trans-
cument que dóna el tret de tots els beneficis que els bos- port de bicicletes.
sortida al projecte. cos proporcionen a la socie- Un estudi de la Federació de Ciclis-
El Departament de Medi tat, entre els quals la miti- tes Europeus – European Cyclists’ Fe-
Ambient i Habitatge formarà gació dels efectes negatius deration revela que l’Estat espanyol,
part d’un projecte europeu, del canvi climàtic mateix. És amb l’empresa estatal de ferrocarrils
FUTUREforest, que té com a per això que el Departament REnFE, es troba a la cua d’Europa en
objectiu intercanviar coneixe- de Medi Ambient i Habitat- l’accés de les bicicletes als trens.
ments i experiències en rela- ge considera important va- El BACC dóna suport a les accions
que es duguin a terme durant de cam-
ció amb els efectes del canvi lorar les múltiples funcions
panya. Algunes d’aquestes accions es
climàtic en la gestió forestal. dels boscos i incrementar els
concreten a fer reclamacions al servei
El projecte també analitza- esforços per garantir els re-
d’Atenció al Client per denunciar la
rà com millorar la mitigació cursos perquè puguin man- falta d’espais i possibilitats per dur la
del canvi climàtic mitjançant tenir o incrementar els seus bicicleta de forma còmoda i segura en
una gestió forestal sostenible valors ambientals, socials i els trens.
adaptada als canvis. econòmics.
Línea ICO de finançament del pla
de renovació d’instal·lacions turístiques
El Pla Renove Turisme L’import màxim a finançar serà Entre d’altres, són objecte de fi-
s’estableix com un pla de de fins al 90% de la inversió neta nançament la millora de la sos-
renovació per impulsar la (excloent impostos) i el tipus tenibilitat a partir de l’estalvi
rehabilitació d’establiments d’interès aplicable a l’empresa energètic, reducció de tot tipus
turístics, per tal de millorar
serà de tipus fix al 1,50% TAE. de contaminació, reducció de
la qualitat i sostenibilitat
El termini per iniciar el proce- les emissions de gasos d’efecte
de les instal·lacions
turístiques existents, i diment finalitza el 15 de desem- hivernacle..., i la millora de la
que contribuirà a millorar bre de 2009, o fins a l’esgota- seguretat i la implantació de sis-
el nivell i l’atractiu de ment del pressupost de la línia temes de qualitat (Q, ISO, EMAS,
l’oferta turística actual. de crèdit. etc.).

14. 14 ecoxarxa 1
notícies
El TSJC anul·la les llicències
dels parcs eòlics de la serra del
Tallat i de la serra de Vilobí
El Tribunal Superior Segons la publicació El Trian- que el TSJC considera que en
de Justícia de Catalunya ha gle, una sentència del Tribunal la tramitació administrativa
anul·lat la tramitació per a Superior de Justícia de Cata- dels parcs s’ha vulnerat la Llei
la construcció de dos lunya (TSJC) ha estimat parci- d’urbanisme catalana. En la
alment el recurs presentat per sentència del TSJC s’estableix
complexos d’aerogeneradors i
les organitzacions ecologistes que l’emplaçament escollit no
deixa en una situació incerta la
Ipcena i Plataforma per la De- és compatible amb el planeja-
resta de centrals. fensa de la Vall del Corb i ha ment urbanístic.
anul·lat les llicències per a la Eduard Moreno, un dels ad-
instal·lació dels parcs eòlics de vocats representant de les en-
la serra del Tallat i de la serra titats ecologistes, afirma que
de Vilobí. Totes dues centrals la majoria de parcs eòlics s’han
es repartien entre els termes tramitat d’una forma molt si-
de Vallbona de les Monges milar i, per tant, en una zona
(Urgell), Passanant (Conca rústica no urbanitzable, motiu
de Barberà), Tarrés i Fulleda pel qual “tots podrien ser il·le-
(Garrigues). La raó de fons és galitzables”.
Parc eòlic | eDuArD mArtí

15. ecoxarxa 1 15
notícies
L’ADEnC inicia un any
més la campanya
“Una gla, un arbre”
dirigida a tots els centres
escolars del Vallès
DG
La campanya “Una gla, Es tracta d’una campanya gra- xement d’un arbre i, per tant,
un arbre” és una de les tuïta que s’organitza amb perso- com de delicats són els nostres
primeres campanyes nes voluntàries de l’entitat, les boscos. A partir d’aquesta cam-
impulsades per l’ADENC quals preparen el material per panya es poden treballar molts
(Associació per a la a les escoles i els esplais que vo- altres aspectes com, per exem-
len participar-hi. La campanya ple, aprendre com es realitza
Defensa i per l’Estudi
està adreçada a tots els centres l’evolució natural d’una zona
de la Natura) des de
escolars del Vallès. deforestada o prendre conscièn-
1985, i està adreçada als L’objectiu d’aquesta campa- cia de la importància de tenir
centres d’ensenyament nya és fer prendre consciència un espai natural al voltant de
i als esplais. de com és de lent i delicat el crei- la ciutat, entre d’altres.
L’Ajuntament de Ripoll rep la felicitació del
GDT per convocar una consulta popular
El Grup de Defensa Per al GDT, el que hauria de ser l’Ajuntament de Ripoll de fer una
del Ter (GDT) felicita norma habitual davant propostes consulta vinculant sobre l’ARE ha
l’Ajuntament de Ripoll o projectes que poden suposar merescut la seva felicitació.
per la decisió de convocar canvis importants, tant pel que fa Segons el GDT, “decisions com
una consulta oberta i al desenvolupament dels munici- aquesta, l’allunyament entre clas-
de caràcter vinculant pis com les previsions considera- se política i ciutadania s’escurça,
perquè la ciutadania es bles d’augment de població, o com ja que sovint la participació ciu-
pugui pronunciar sobre les que afecten el seu entorn o a la tadana queda relegada a termes
el desenvolupament mateixa qualitat de vida dels ciu- protocol·laris però no decisoris,
de l’Àrea Residencial tadans, no ho és. Per aquest mo- enfosquint d’aquesta manera el
Estratègica (ARE) que tiu, davant l’aprovació per part de joc democràtic”.
proposa la Generalitat.

16. 16 ecoxarxa 1
notícies
La plataforma no a la MAT
mostra la seva disconformitat
amb les respostes a
les al·legacions
Segons la plataforma, la nul·la Per aquest motiu, la Platafor- Joan Martí, membre d’aquesta
voluntat de comunicació amb ma NO a la MAT ha presentat plataforma, afirma, a més, que
la ciutadania per part del la campanya de recollida de molts particulars no han rebut
govern ha fet que la majoria signatures “Per la transparèn- cap resposta a les al·legacions
de ciutadans i un número cia informativa: Cap al·legació presentades i que, per tant, no
sense resposta!” que davant el responen sobre cap dels casos
important d’entitats que
proper tancament dels expedi- més greus. El propi Joan Martí,
havien presentat al·legacions
ents oberts i la seva tramitació cirurgià de l’hospital de Santa
no hagin rebut cap resposta. al govern central vol visualit- Caterina de Girona, va presen-
zar la disconformitat de la ciu- tar una documentada i extensa
tadania i reclamar un debat al·legació sobre els perills a la
públic vinculant on es pugui salut que comporta la línia i no
analitzar la necessitat de la n’ha rebut cap resposta. Segons
MAT i les seves alternatives. aquesta entitat, la tramitació
de la MAT i l’inici
d’obres al tram Sent-
menat-Bescanó ha es-
tat farcit d’irregulari
tats i infraccions de la
legislació, com ha de-
nunciat en diferents
ocasions el Síndic de
Greuges. “L’actuació
de Red Eléctrica de
España (REE) i del
govern, malgrat els
dictàmens del Síndic,
no ha canviat i con-
tinua la manca d’ac-
cés a la informació,
la prepotència com a
forma de relació amb
la ciutadania i l’in-
compliment de la le-
gislació”, manifesten
Cb els seus responsables.

17. ecoxarxa 1 17
notícies
S’aprova un pla per promoure
l’alimentació i l’agricultura ecològiques
per al període 2008-2012
El Govern de la L’objectiu fonamental d’aquest pla sistema de producció certificada
Generalitat ha d’acció és el de promoure les pro- d’aliments.
aprovat el Pla d’Acció duccions i el consum de productes Gairebé la meitat de la pobla-
i aliments ecològics a Catalunya. ció catalana, un 48,1%, ha con-
per a l’Alimentació i
Actualment hi ha en territori català sumit alguna vegada aliments
l’Agricultura Ecològiques
60.095 ha de producció ecològica, ecològics, si bé només 1/3 part
per al període 2008-2012. que significa un 5% de la superfí- ho fa com a mínim alguna vegada
Aquest pla inclou un total cie total. A més, hi ha 139 explota- al mes, concretament, un 22% ho
de 105 actuacions i té un cions ramaderes beneficiàries de fa amb freqüència setmanal. La
pressupost de gairebé ramaderia ecològica. motivació principal per la com-
37 milions d’euros. El Pla d’acció vol fomentar, en- pra d’aliments ecològics és la
tre d’altres aspectes, la informa- salut (57%), mentre que el prin-
ció i el consum d’aquests produc- cipal motiu per al no consum és
tes i el de la seva qualitat amb un el preu.
Acciónatura promou jornades de voluntariat
ambiental per a persones grans
Els voluntaris visitaran els naturals on l’ONG realitza tas- d’incloure sessions de volun-
espais naturals en els quals ques de conservació i millora, i tariat ambiental, també inclou
l’ONG realitza tasques de con- participar en la seva restaura- dues jornades de reflexió en les
servació. El projecte pretén mi- ció a través de diferents activi- quals es parlarà sobre la im-
llorar la qualitat de vida de la tats i tallers. portància de tenir un estil de
gent gran tot promovent l’acti- L’objectiu d’aquesta inicia- vida saludable a través de la
vitat física i la cohesió social. tiva és donar a les persones participació i l’activitat física.
Sota el lema “Grans perso- jubilades l’oportunitat de par- Les jornades de voluntariat,
nes per la natura”, l’ONG Ac- ticipar en els projectes d’Acció- que s’han iniciat el passat 18 de
ciónatura organitza jornades natura de restauració del medi desembre de 2008, en horari de
de voluntariat ambiental per a ambient. Al mateix temps, matí, són gratuïtes i estan ober-
persones jubilades. Aquest pro- també es pretén millorar la tes a totes aquelles persones
jecte, que compta amb el suport qualitat de vida de la gent gran jubilades que hi vulguin partici-
i la col·laboració d’Obra Social promovent l’activitat física i la par. Es pot consultar la informa-
“la Caixa”, engloba diverses cohesió social. ció del projecte a la web www.
jornades en les quals els volun- El projecte de “Grans per- accionatura.org o a través del
taris podran visitar els espais sones amb la natura”, a part telèfon 93 237 38 02.

18. 18 ecoxarxa 1
notícies
L’Obra Social de Caixa Catalunya
obre la porta a la reintroducció del
linx europeu a Catalunya
L’Obra Social de Caixa Uy i Lu, actualment de sis me- Linx Europeu a Catalunya.
Catalunya ha presentat els sos d’edat, contribuiran enor- Restitució d’una espècie em-
nous inquilins del seu Centre mement a conscienciar sobre la blemàtica al Pirineu), el linx
de Natura i Desenvolupament importància d’aquests depre- és una “peça necessària per
Sostenible, a les Planes de dadors al Pirineus catalans, on al trencaclosques pirinenc”
Son. Es tracta de Uy i Lu, dos se’ls va perdre la pista a mitjans i el seu retorn “no farà més
del segle XX. L’Obra Social Cai- que restablir una situació
exemplars de Linx Europeu
xa Catalunya obre la porta així natural”.
(Lynx linx) que Caixa Catalunya
a la reintroducció d’aquest fè- Com a superdepredador, el
ha incorporat recentment al lid a Catalunya, ja que la seva linx ajuda a controlar les po-
Centre de Fauna d’aquestes descendència pot ser clau per blacions d’altres depredadors,
instal·lacions per al seu intentar retornar-lo als nos- com les guineus, el gat salvatge
programa d’educació ambiental. tres boscos. o el gat mesquer. A més, el linx
Segons un estudi de l’any actua com a agent controlador
2004 del Departament de i evitador de malalties de lle-
Medi Ambient i Habitatge de bres i artiodàctils, en eliminar
la Generalitat de Catalunya animals malalts i mantenir la
(Projecte de reintroducció del seva població.
obrA soCiAl CAixA CAtAlunyA

20. 20 ecoxarxa 1
opinió
Ernest Riera
Quan la sostenibilitat
ja no és una opció
Els científics experts i atrevits sempre van Una altra prova que la teoria sostenibilista ha
un pas endavant de la societat i ara que quedat enrederida és que qui en fa publicitat és
precisament potser la societat els començava a qui menys li interessa, només cal fixar-se en els
a fer-los cas amb la sostenibilitat, ara, anuncis dels darrers temps de grans multinacio-
comencen a postular un altre posicionament nals del sector dels recursos energètics com Ende-
sa, Iberdrola o Repsol. En aquests anuncis hi ha
més radical, el decreixement.
una clara exaltació dels valors de la sostenibilitat.
A part de l’evident operació de maquillatge verd
Consumir recursos i generar residus en el pre- de la seva imatge que hi ha al darrere d’aquesta
sent pensant en les generacions futures. Aquests publicitat... no serà que ja no veuen la sostenibi-
eren els postulats del desenvolupament sosteni- litat com el pitjor escenari per a ells? No serà que
ble primer i de la sostenibilitat després. potser veuen com un mal menor la sostenibilitat
Aquest concepte, el de sostenibilitat, és rela- enfront del decreixement?
tivament nou, no fa gaires anys que ronda pel D’altra banda, des d’un punt de vista científic,
nostre vocabulari i la veritat és que potser no són nombroses les veus que argumenten que ara ja
li queda gaire temps més. Segurament, inicial- no és suficient una desacceleració del creixement i
ment era un posicionament adequat a unes de- un canvi en els hàbits de producció i consum, sinó
terminades condicions, però la manca de suport que cal anar més enllà i recuperar nivells ante-
per part de la classe política, els sectors de pro- riors en el temps, caldrà recular a nivells en què
ducció i consum i els mitjans de comunicació, ha els equilibris de producció de residus i explotació
fet que hagi tardat massa a calar en la nostra de recursos naturals no estiguessin tan decantats
societat. Segurament durant aquest temps el cap al costat de la contaminació i l’esgotament.
creixement continuat i el consumisme han anat Quan tardarem aquest cop a prendre seriosament
fent la seva feina i han acabat fent impossible aquesta nova opció de vida i de pensament!? Tam-
una opció de vida sostenibilista. bé caldrà esperar a què la situació sigui més fa-
Els científics experts i atrevits sempre van un tídica (i fatal)? També caldrà esperar a què surti
pas endavant de la societat i ara que precisa- una nova branca de pensament que encara vagi
ment potser la societat els començava a fer-los més enllà!? Perquè l’adopti el sector productiu
cas amb la sostenibilitat, ara, comencen a pos- també caldrà que ho vegin com un mal menor da-
tular un altre posicionament més radical, el de- vant d’opcions més noves? Quant de temps caldrà
creixement. per veure que la sostenibilitat ja no és una opció?

21. ecoxarxa 1 21
opinió
Manel Larrosa
Del Quart Cinturó
a la Crisi
El Polític Tòpic Convencional La crisi: la fi dels PTC i la recuperació
El Polític Tòpic Convencional (PTC) pensa que de les polítiques públiques
una crisi és solament una aturada de ritme: si el Doncs no. Perquè el PTC té els dies comptats i té
pressupost no creix, farem les obres a ritme més menys futur que les immobiliàries tòpiques con-
lent, però pensa que farà essencialment el ma- vencionals, tot i que remoure’ls del seu seient no
teix. Per al PTC, per exemple, el Quart Cinturó serà mai tan ràpid com les caigudes de la borsa i
no és qüestionable per l’actual crisi. del mercat immobiliari.
No obstant, no accelerarem la sortida de la crisi Perquè si resulta que hem de sortir de la crisi
mantenint les inversions amb la creença que s’han amb major productivitat i eficiència, què millor
de fer les mateixes obres. Aquesta és la visió del que esforçar-se per complir Kyoto? Seria una
ric: la crisi n’atura algunes coses, però els que es bona gimnàstica i una perfecta pista de llança-
reestructuraran de cap a peus seran els pobres. ment. Perquè ara és l’hora de l’eficiència ener-
Que es desenganyi el PTC: la crisi és prou profun- gètica, de deslligar-se del petroli i del consum
da com perquè el camí de solució ja no sigui simple. energètic barroer.
El PTC pensa també que la crisi pot ser una Certament, caldrà fer inversió des de l’Estat
bona excusa per aturar Kyoto i saltar-se els con- per poder fer un pas endavant, però inversió no
trols ambientals. Cal afluixar controls, tenir en són solament autovies, només que ara caldrà
compte que hem de sacrificar les exigències am- demostrar quines poden ser les inversions clau
bientals... Ja ho hem començat a escoltar. i quin és el seu impacte real en l’economia i en
Tot i això, un PTC espavilat pot veure com la l’eficiència en l’ús de l’energia. El gran dèficit en
demanda de més inversió pública i l’admissió de transport públic que arrosseguem pren ara més
dèficit en els pressupostos li permet vendre millor que mai dimensió social i energètica.
l’obra pública, com per exemple el Quart Cinturó. El PTC, com ha fet sempre, ens tractarà com a
Ara mateix la inversió i la despesa de l’estat en- infants i no voldrà demostrar què és millor ni el
cara té millor justificació que abans. Finalment, perquè. Però aquesta exigència és a partir d’ara
podria fer de keynesià i mostrar a la societat que indefugible. No ho sap encara el PTC, acostumat
la responsabilitat d’un PTC és dirigir-la per tal des de sempre a encarregar informes tècnics in-
que, pobrissona, surti de la crisi. Ara, diran tam- solvents i mercenaris com, per exemple, tots els
bé els PTC, podem ajudar la societat a salvar-se que fins ara han justificat el Quart Cinturó.
d’ella mateixa i l’hem de reactivar econòmica- Però això s’ha acabat, forma part del passat,
ment. Més dirigisme a la vista! d’un passat mort, no enterrat encara i que lluita

22. 22 ecoxarxa 1
opinió
El PTC, com ha fet sempre, ens tractarà La Crisi i el Quart Cinturó: mal que
com a infants i no voldrà demostrar què és vingui, visca les oportunitats
millor ni el perquè. Però aquesta exigència La crisi farà més contra el Quart Cinturó que 15
és a partir d’ara indefugible. No ho sap anys de moviment opositor. Ja no és possible, si
encara el PTC, acostumat des de sempre es tracta de superar la crisi, de ser la màquina
a encarregar informes tècnics insolvents i europea de posar totxos. Caldrà fer una mica
mercenaris com, per exemple, tots els que més del que fan a Europa i força menys del que
fins ara han justificat el Quart Cinturó. nosaltres hem anat fent fins ara.
Només a Espanya es pensava a tenir duplica-
per no ser-ho, per fer de zombi i estendre encara da, des de Cadis a la frontera francesa, l’auto-
el mateix mal. No podem perdre molt de temps pista AP-7 amb un autovia. Només a Espanya
en aquesta situació: el resultat només seria un l’habitatge es menja sencer la renda familiar i
allargament de les dificultats. empobreix tanta gent.
Perquè, no sabem prou bé que aquesta crisi Ca... dubtarà el PTC immutable. Però la crisi,
significa el final d’un motor de l’economia priva- que és profunda, el desmentirà. És només qüestió
da basada amb el totxo i el d’una inversió públi- de temps que esclati del tot una realitat amagada.
ca paral·lela basada també en el ciment com a És l’economia, estúpid! Una frase clau de la
protagonista? política americana, que finalment ara podrem
A partir d’ara, les inversions haurien de aplicar als nostres PTC, doctors en pensament
competir en eficàcia. Ja no serà possible posar polític tòpic convencional.
ciment per posar ciment, sinó que el ciment Benvinguda la claredat, doncs. Benvingudes
hauria de competir amb altres destinacions: les oportunitats. I adéu-siau a la falsedat d’una
recerca, ciència, universitat, formació professi- economia amb peus de fang i que ens havia im-
onal... és a dir, hospitals, centres de formació, mobilitzat-obnubilat-enlluernat fins ara.
laboratoris de recerca, ferrocarrils no faraònics, Benvinguda la crisi; benvinguda la realitat.
i un llarg etcètera. Si més no, competiran molt
més que no pas fins ara i les prioritats per a uns • Manel Larrosa. Arquitecte i urbanista, membre
recursos escassos hauran de ser triades molt de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC).
més raonadament.
Siguem optimistes: encara ens queda molt per destruir!
Somriures & llàgrimes
Zaranda

23. ecoxarxa 1 23
reportatge
Tetis, Mare Nostrum, Mediterrània, tres noms que han assenyalat un
lloc negat des de fa segles per unes aigües blaves que han vist, a més dels
canvis de nom, els canvis que s’han produït al voltant i dins d’aquesta
preciosa massa d’aigua. Vell marí, llop de mar, foca frare, tres noms
per a un animal que reflecteix fidelment la situació d’aquesta mar, una
mar quasi tancada, una mar trencada pels colors de la contaminació, la
sobreexplotació i la transformació de la seva franja costanera. Aquesta
vella mar pateix el desenvolupament de les civilitzacions que l’han
rodejada i l’han utilitzada, millor o pitjor, al llarg de la història.
La Mediterrània,
una mar en perill
Dolors Gibert

24. 24 ecoxarxa 1
reportatge
Els ports esportius, els dragats de terres, els vaixells recreatius i les construccions en primera línia
de mar són les principals causes de la malaltia de la Mediterrània | Dolors Gibert
Actualment la població dels L’acumulació de persones es sa, i és que la mar no s’ho pot
països mediterranis és de prop pot traduir en una acumula- empassar tot, com pensàvem
de 400 milions de persones, la ció de residus tan sòlids com fins fa poc. La nostra és una
major part es troba localitzada líquids, en una gran xarxa de mar malalta que necessita d’un
a la línia de costa o situada a serveis turístics i d’esbarjo, i en tractament ràpid i efectiu, i
prop d’un riu. una gran quantitat de trans- aquest es diu protecció.
ports per mar de mercaderies i La contaminació de la conca
Les praderies de posidònia combustibles. mediterrània esta localitzada
afavoreixen la sedimentació de La blavor de la nostra mar ja al litoral, producte del vessa-
partícules que queden atrapades no és conseqüència de la seva ment de les aigües residuals
en les arrels i rizomes. netedat, sinó de la seva pobre- de ciutats i pobles sense cap
mena de tractament. S’esti-
Praderies de posidònia a Cala Caials (Cadaqués) | miquel Pontes men en un 70 per cent les ai-
gües abocades al mar sense
tractament, i s’arriba fins al 90
per cent a la costa sud, és a dir,
a la costa espanyola. La mala
qualitat de les aigües abocades
als rius augmenta la possibi-
litat de què es desenvolupi el
fenomen anomenat eutrofitza-
ció, que encara empitjora més
l’aigua, a causa de la manca

25. ecoxarxa 1 25
reportatge
Vessament d’aigües residuals | Dolors Gibert
d’oxigen i la forta càrrega orgà- ocupa només unes 4.000 hec- La Mediterrània és una de les
nica que conté l’aigua. En ar- tàrees. El càlcul general per a mars més brutes del planeta.
ribar al mar dipositen al fons tota la Mediterrània és d’un 2
un seguit de materials aliens i per cent, que constitueix una Però la contaminació de les
contaminants que afecten a les xifra ridícula i alarmant, a aigües que acaben amb les
poblacions animals i vegetals causa del seu descens, en com- plantes i l’abús que des de fa
pròximes al litoral. Les aigües parar-la amb les extensions uns anys enrere s’està duent
residuals procedents de ciutats que ocupava fa sis dècades. a terme amb la construcció
i indústries també incideixen Aquesta no és solament una de ports esportius, passejos
sobre el color de les aigües i la planta de litoral, sinó que té marítims i els dragats de
seva terbolesa, constituint una una funció important per a la terres, trenca la dinàmica li-
de les problemàtiques encade- franja costanera. Les praderi- toral, n’enterboleix l’aigua i
nades, perquè afecta tant a la es de posidònia afavoreixen la n’impedeix la infiltració dels
qualitat de l’aigua com a la po- sedimentació de partícules que raigs solars cap a l’interior de
blació que hi viu. queden atrapades en les arrels les aigües, llum que necessi-
i rizomes, a més, actuen com a ta la posidònia per realitzar
La posidònia, un bon esculleres naturals, i amortei- la fotosíntesi. El resultat és
bioindicador de la xen els efectes d’un temporal la desaparició de les praderi-
qualitat de l’aigua sobre la costa. La dinàmica li- es i l’augment de la desapa-
toral en la seva funció natural rició de platges. Encara més,
La posidònia és una planta fa- d’arrossegament cap a les plat- la gran quantitat de vaixells
nerògama endèmica de la Me- ges es veu aparentment inver- recreatius que fondeja en
diterrània que ocupa els fons tida a causa de les tempestes aigües de poca profunditat
soms del litoral entre 0 i 25 que s’emporten el material de afecta les praderies, ja que
metres de fondària. les platges cap a l’interior del amb les seves àncores arros-
Aquesta planta suposa un clar mar i que deixen el litoral sen- seguen la posidònia i l’arren-
bioindicador de la qualitat de se platges. Aquest efecte amor- quen.
les aigües i de les transforma- tidor de les praderies de posi- Ja trobem zones litorals en
cions que ha patit el litoral. dònia impedeix la desaparició les quals s’ha prohibit fonde-
Dels prop de 500 km de costa de les platges gràcies a l’acció jar per l’impacte que produ-
catalana, aquesta fanerògama semblant als esculls coral·lins. eixen sobre les praderies.

26. 26 ecoxarxa 1
reportatge
Es calcula que la
Mediterrània rep uns
45 milions de turistes
interns i més de 50
milions d’estrangers.
Amb els actuals models de tu-
risme s’agreugen el problema
de la contaminació de les ai-
gües i també la sobreexplotació,
l’esgotament dels aqüífers i la
generació de residus. Se supo-
sa que la Mediterrània rep uns
45 milions de turistes interns
Taques d’oli i petroli a la mar | Dolors Gibert
i més de 50 milions d’estran-
gers, concentrats a la franja
La contaminació de els treballs de descàrrega i nete- costanera amb una generació
la Mediterrània ja de sentines. Això la converteix de 144.000 tones de residus
en una de les mars més brutes municipals, 24 milions de me-
La Mediterrània, amb un 0,7 del planeta, amb una concen- tres cúbics d’aigües residuals i
per cent de la superfície dels tració superficial de quitrà equi- un consum mitjà de 500 a 800
mars de la Terra, alberga el 35 valent a deu vegades la d’altres litres d’aigua, fet totalment in-
per cent del comerç mundial de mars regionals. La contamina- sostenible per les característi-
crus i de productes refinats de ció per vessament de petroli del ques de la conca mediterrània,
petroli, el 15 per cent dels quí- tràfic marítim a la Mediterrània amb poques pluges i nivells
mics i un 17 per cent del comerç és equiparable a un desastre de molts baixos de conscienciació
mundial. A aquest volum s’ha les proporcions dels accidents vers el medi ambient.
de sumar un important tràfic de l’Exxon Valdes o del Prestige, Les accions per protegir la
de substàncies químiques tòxi- una vegada al mes. Mediterrània s’han d’aplicar
ques i persistents, subproducte Cal recordar que la renovació immediatament, ja que la ma-
de la indústria petrolera. total de les aigües de la Medi- laltia que pateix la nostra mar
Es calcula que entre un 60 i terrània només es produeix sembla crònica i el virus és
un 70 per cent de la contamina- cada 80 anys, i es creu que la l’home.
ció per petroli i els seus derivats darrera renovació es va donar Cal fer de la Mediterrània
de la Mediterrània s’originen en el 1940. una mar neta. Una mar que
continuï com un referent his-
tòric, literari, simbòlic i utòpic.
Una mar que continuï com a
font d’inspiració de pintors, po-
etes, músics... La mar d’antics
literats que narraven llegendes
èpiques cercant Itaques plenes
d’esperança.
• Txiqui López
Mediterrània, Centre
Dolors Gibert d’Iniciatives Ecològiques

27. ecoxarxa 1 27
alimentació
Dolors Gibert
cap a la normalització
dels aliments ecològics
La Producció Agroalimentària Aquest sistema comprèn totes de control, per tal d’oferir una
Ecològica (PAE) és un sistema les activitats de producció, ela- garantia suficient als consumi-
d’obtenció de productes agraris boració, manipulació i comerci- dors. A Catalunya, el sistema
i alimentaris que posa un espe- alització d’aliments, tant d’ori- de control és públic i el porta
cial èmfasi en la utilització de gen vegetal com animal. a terme el Consell Català de
productes i tècniques que po- L’aplicació d’aquest sistema la Producció Agrària Ecològica
tencien els equilibris naturals d’obtenció de productes agraris (CCPAE), corporació de dret
per regular els sistemes agra- i alimentaris implica que totes públic que depèn del Departa-
ris, excloent totes aquelles que les empreses que hi participen ment d’Agricultura, Alimenta-
poden malmetre la qualitat del han de complir una normativa ció i Acció Rural. Podreu iden-
producte final o el medi am- europea, i estar sotmeses al tificar els productes certificats
bient en què es realitza aques- control i la certificació realitza- per aquest organisme pel seu
ta obtenció. da per una sèrie d’organismes logotip.

28. 28 ecoxarxa 1
alimentació
En els darrers anys, la producció agroalimentària ecològica,
també anomenada biològica o orgànica, ha crescut
considerablement en el nostre país. De la mateixa manera,
el sorgiment de botigues especialitzades en alimentació
ecològica, la presència d’aliments ecològics en els comerços
habituals i el naixement de diverses cooperatives de
consumidors interessats en aquest tipus de productes ha
permès el desenvolupament del consum i la normalització
dels aliments ecològics en la societat catalana.
Adobat
Productes animals La producció agrària ecològica
busca mantenir o incremen-
• Alimentació gàstrics –porcs i aus– tenen accés a tar la fertilitat del sòl a llarg
Als animals ecològics se’ls propor- patis i/o pastures). termini, i per això l’adobat es
ciona una dieta equilibrada i ajus- basa en aportacions en quan-
tada a les necessitats i metabolis- • Sanitat titat suficient de matèria or-
me propi de cada tipus de bestiar, La sanitat animal en ramaderia eco- gànica, efectuades de forma
sense forçar el seu temps natural de lògica està basada en la prevenció: adequada i en el moment opor-
creixement. S’alimenten fonamen- espai adequat, exercici, llum, ven- tú. Els materials fertilitzants
talment de productes vegetals de tilació natural i bona alimentació, s’haurien de produir en la prò-
conreu ecològic i, preferentment, de que disminueixen molt l’aparició de pia finca, o a base de matèri-
la pròpia finca. no s’utilitzen subs- malalties en els ramats. Quan algun es primeres d’origen conegut
tàncies que puguin modificar o alte- animal es posa malalt, s’utilitzen, i lliures de contaminació de
rar els processos fisiològics naturals preferentment, tractaments d’ori- productes agrotòxics, ja sigui
del bestiar (com estimulants del gen natural. Com a última instància perquè procedeixen de finques
creixement), o perjudicar la qualitat s’admet una utilització limitada de ecològiques, o bé perquè han
del producte final. tractaments amb medicaments vete- rebut un procés fermentatiu
rinaris de síntesi química, sota pres- suficient per degradar aquest
• Allotjaments cripció d’un facultatiu, per garantir possible contingut en conta-
En ramaderia ecològica és important així el benestar i confort dels ani- minants. La fertilització mi-
que els animals puguin desenvolu- mals durant tot el procés productiu. neral es considera com a com-
par el seu comportament natural, plementària a l’orgànica, per
tant com a eina de prevenció sani- • Races i procedència tal d’aconseguir uns adequats
tària com per garantir el seu benes- del bestiar equilibris entre els diferents
tar i, per aquest motiu, es garanteix Per a la ramaderia ecològica s’escu- nutrients necessaris. Aquests
una superfície d’allotjament coberta llen aquelles races més adaptades elements minerals s’apliquen
adequada i de zones d’exercici a l’ai- a les condicions locals, suficient- en la seva forma natural, sen-
re lliure (els animals herbívors tenen ment rústiques i preferentment au- se haver sofert cap tractament
lliure accés a pastures i els mono- tòctones. químic de solubilització. Les
aportacions de fertilitzants

29. ecoxarxa 1 29
alimentació
es gestionen per tal d’evitar Espècies i varietats de
conseqüències adverses sobre conreu emprades
la salut i la qualitat de les co-
llites, així com sobre el medi En agricultura ecològica es reco-
ambient. mana utilitzar aquelles varietats
més adaptades a les condicions
locals i amb un nivell de rustici-
Control de plagues tat elevat i, menys per determi-
i malalties nades excepcions, s’utilitzen lla-
vors certificades ecològiques.
Aquest control es basa prin-
cipalment en la utilització de
pràctiques de cultiu preventi- Ambient i entorn
ves que augmentin la resistèn-
cia i la capacitat d’autodefensa Per evitar contaminacions ac-
dels conreus. També es prote- cidentals de la finca i dels seus
geixen i s’impulsen els enemics productes per l’activitat no eco-
naturals de plagues i malalti- lògica dels veïns, els agricultors
es. Si malgrat tot es fa neces- ecològics prenen les mesures que
sari aplicar tractaments per poden ser necessàries, com per
combatre els problemes que exemple, l’establiment de cledes
de vegades sorgeixen, s’utilit- tallavents i separadores de camps.
zen productes naturals que no
Dolors Gibert
perjudiquen els conreus o el • CCPAE
seu entorn, i s’evita l’ús de tota
mena de productes químics de
síntesi.
El control d’adventícies (ma-
Productes elaborats
les herbes) es basa també en
la utilització de pràctiques de • Sistemes d’elaboració • Envasat, emmagatzematge,
cultiu preventives (rotacions, En l’elaboració dels productes pro- conservació i transport
èpoques de sembra adequades, cedents de la producció agrària eco- Els materials i les tècniques d’en-
treballs del sòl adequats, etc.) lògica s’utilitzen les tècniques més vasament són les més idònies per
per aconseguir un nivell final adequades per preservar la qualitat evitar tota mena de contaminacions
d’adventícies que no perjudi- del producte final. dels aliments i es tenen en compte
qui el resultat econòmic de la també els aspectes ecològics relacio-
producció. Com a mètodes de • Additius alimentaris nats amb la fabricació i el reciclatge
lluita s’utilitzen principalment La normativa específica de produc- dels materials d’envasament.
els sistemes mecànics (escar- ció ecològica estableix una llista Pel que fa a l’emmagatzematge,
des i bines) i físics (cremadors d’additius, auxiliars tecnològics i conservació i transport dels pro-
superficials de gas). També es altres substàncies d’ús alimentari. ductes ecològics, s’apliquen aque-
poden utilitzar tractaments Aquests additius estan permesos lles mesures i tècniques que són
a base de productes naturals, en l’elaboració d’aliments ecolò- adequades per evitar una pèrdua
que no perjudiquin la collita gics perquè se n’ha garantit la inno- de qualitat i la barreja o contami-
ni el seu entorn, i s’eviten tota cuïtat i perquè són imprescindibles nació amb d’altres productes no
mena d’herbicides químics de per al procés de transformació. ecològics.
síntesi.

30. 30 ecoxarxa 1
legislació
A grans trets, podem dir que la legislació ambiental és
aquella que regula tots els aspectes que tenen relació amb
el medi ambient. No només regula la protecció i conservació,
sinó que també fa referència a la gestió i a la sanció.
La legislació ambiental
a les administracions públiques
Una característica que dife- ves pròpies necessitats”. Per • Catalunya. Elabora lleis,
rencia la legislació ambiental portar a terme aquesta nova decrets i ordres autonòmics.
d’altres legislacions sectori- idea, cal una regulació clara Aquests documents adapten la
als és l’edat, ja que la legisla- de l’explotació de les matèries normativa general a les carac-
ció ambiental és molt jove. La primeres, de l’ús dels recur- terístiques i les necessitats del
preocupació pel medi ambient sos energètics, i un canvi en territori català.
comença a sorgir a finals dels les pautes de comportament
anys seixanta i principis dels i consum de la societat. En • Administració local. La
setanta del segle XX. Inicial- el cas de Catalunya, aquesta normativa reguladora del rè-
ment és una preocupació de- nova normativa es desenvolu- gim local, tant estatal com au-
rivada de les activitats indus- pa a diferents nivells, del més tonòmica, estableix que la pro-
trials agressives, però encara global al més local: tecció del medi ambient és una
té poc a veure amb la regulació competència que exercirà el
de les activitats individuals i • Unió Europea. Elabora municipi, mitjançant les seves
sectorials. No és fins a l’any els reglaments i les directives Ordenances, en els termes de
1987, que l’Informe Brunt- europees sobre temes diversos. la legislació general. Aquests
land, elaborat per la Comissió Aquests documents serveixen documents són els que ens afec-
Mundial del Medi Ambient i com a normes generals per ten més al dia a dia, ja que or-
Desenvolupament de les Na- homogeneïtzar les accions de denen temes com la gestió dels
cions Unides (UNCED), parla cada Estat membre. residus, la llicència d’activitats,
per primera vegada del con- el tractament d’aigües, animals
cepte de “desenvolupament • Estat espanyol. Elabora domèstics...
sostenible”, i el defineix com les lleis, els decrets i les ordres Seguint amb la història de
“el desenvolupament que sa- estatals. Aquests documents l’administració ambiental, a
tisfà les necessitats de les són la legislació bàsica que s’ha Catalunya no sorgeix el De-
generacions presents sense d’aplicar a tot el territori esta- partament de Medi Ambient
comprometre les capacitats tal. A partir d’aquí, les comuni- fins a l’any 1991. Cal remarcar,
de les generacions futures tats autònomes podran redac- però, que és el primer de tot
per fer-se càrrec de les se- tar la seva pròpia normativa. l’Estat espanyol. Finalment,

31. ecoxarxa 1 31
legislació
agropecuaris, a excepció dels
residus radioactius, els provi-
nents d’activitats mineres, els
residus d’explotacions agríco-
les i ramaderes que no siguin
perillosos i s’utilitzin exclu-
sivament en el marc de l’ex-
plotació agrària, els explosius
desclassificats, els que es ges-
tionen com a aigua residual i
els efluents gasosos. Es prenen
com a documents de referència
els plans i programes de gestió
de residus.
• Atmosfera. Fa referència
a la legislació sobre emissions
de gasos i partícules a l’atmos-
fera, les immissions, la conta-
minació acústica i lumínica, la
meteorologia i les instal·lacions
de telefonia mòbil i de radioco-
municació.
At
• Natura. Hi trobem englo-
Seu central del Departament de Medi Ambient i habitatge a Barcelona bades totes les legislacions
que fan referència a la caça i
pesca, la flora, els espais na-
l’any 1996 es crea el Ministerio referència la directiva marc de turals, els espais forestals,
de Medio Ambiente. l’aigua, instrument d’aplicació la fauna, la prevenció d’in-
Un cop creada l’administra- obligada als estats membres de cendis i la protecció dels ani-
ció ambiental, es van desenvo- la Unió Europea per convertir mals. Dins l’apartat forestal
lupar les diferents normatives la “nova cultura de l’aigua” en hi trobem Forestal Catalana,
sectorials per a cada tema. Per una política concreta que s’ha l’empresa pública de la Ge-
fer-ho més entenedor, cal cen- de coordinar amb la resta de neralitat de Catalunya que
trar-se en el cas de Catalunya, polítiques sectorials. realitza diferents actuacions
que té el seu màxim exponent mediambientals de conserva-
en el Departament de Medi • Residus. L’empresa públi- ció, protecció, gestió forestal
Ambient i Habitatge (DMAH). ca que s’encarrega de la gestió i repoblació d’espècies natu-
Des del DMAH divideixen la dels residus a Catalunya és rals i el Centre de la Propie-
legislació ambiental en les se- l’Agència de Residus de Ca- tat Forestal, que és un òrgan
güents categories: talunya (ARC), que té compe- de l’administració Forestal de
tències sobre els residus que Catalunya, participat pel sec-
• Aigua. L’òrgan competent es generen a Catalunya i els tor forestal privat, que té com
per a la gestió de l’aigua a Cata- que es gestionen en el seu àm- a objectiu promoure l’ordena-
lunya és l’Agència Catalana de bit territorial, ja siguin indus- ció i la gestió dels boscos de
l’Aigua (ACA), que pren com a trials, municipals, sanitaris o titularitat privada.